15 de març de 2026

 15 de març de 2026          

15 de març de 2026

MEDITANT LA PARAULA

Crist Sol i Llum, es va trobar amb un home apagat, que vivia enmig de les tenebres. El Sol resplendia per la seva veritat, misericòrdia, per la força de la seva paraula i dels signes. 

           L’home vivia en la seva ceguesa natural. No havia vist mai la llum, ni la bellesa, ni el color de l’art. És una pena ser cec davant la creació, les obres d’art, ser cec a casa, davant la muller, el pare, o el fill... davant Jesús.

No és encara el pitjor.

           Els prejudicis. Qui ha pecat ell o els seus pares? No podem pensar que la ceguesa és un càstig. Pensar que les malalties són conseqüència del pecat.  Hem nascut pecadors.

Que difícil vèncer les tenebres, tan arrelades en la nostra cultura i religiositat. Després de 21 segles de la paraula de Jesús, els seus signes i guaricions, continuem pensant gairebé igual. Déu t’ha castigat, Déu et castigarà.

L’orgull i fanatisme religiós. Són els que es creuen lúcids, amb més llum que ningú, que només veuen ombres en els altres i no es deixen curar.

Creuen que ells hi veuen bé, i estan segur sense necessitat d’oculista. Es que creus que nosaltres som cecs? No hi ha pitjor cec que el qui no vol veure-hi.

No hi ha pitjor ceguera que la de la ment i del cor; el fariseisme.

Probablement tots estiguem cecs, ja que “l’essencial és invisible als ulls”; perquè  “només es veu bé amb el cor”.

-No veiem bé a les persones; sempre hi ha quelcom de misteri.

-No veiem bé les coses; porten sempre alguna marca divina.

-No veiem bé les esdeveniments; a través dels quals Déu es fa present i ens parla.

Algunes vegades ens deixem seduir, altres ens rellisquen o ens qüestionen de manera feridora...

On es troba Déu? Per què, per què a mi?