«Jesús és l'ancora de la nostra fe»

«Il·lustració:
Antoni Daufí, cmf.»

20 de Juny de 2021

DIUMENGE XII

«Qui deu ser aquest, que fins el vent i el mar l’obeeixen?

Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,

Déu ha visitat el seu poble.»

Jesús és l'ancora de la nostra fe

Avui llegim l'episodi de la l'Evangeli de Sant Marc conegut com la tempesta calmada....

En ell se'ns explica que els deixebles naveguen en una barca al llac de Galilea. Jesús també és amb ells i dorm sobre un coixí.

Tot d'una, s'aixeca una terrible tempesta que està a punt d’enfonsar la barca. Els deixebles, espantats, desperten Jesús i li demanen ajuda. Jesús s’aixeca, increpa les aigües del llac i arriba una gran bonança. Fins aquí el relat evangèlic. 

La immensitat del mar,  la insolència de les seves ones fan veure el poder de Déu i alhora la petitesa humana. Quan Jesús calma les aigües, mostra, el seu poder diví... Jesús ve a dir que, si ell és capaç de fer amainar el vent i el mar, és perquè estimant els homes i dones que els vol obrir perspectives infinites del món futur..

   El problema del sofriment, el de la finitud humana, serà resolt sobrepassant-lo.

   Mentrestant també nosaltres ens podem sentir ofegats en un mar de preocupacions. Ens pot semblar que el Senyor ens desentén de nosaltres. I en canvi, Jesús ens allibera de les nostres pors i ens condueix a bon port.

   Ens ho diu santa Teresa de Jesús en una de les seves cartes: "Encara que dormi el mar, fa aturar els vents quan creix la tempesta".

   Perquè Jesús és l'àncora de la nostra fe, cap tempesta podrà mai separar-nos del seu amor.