Meditació sobre la Paraula
17 d'Agost de 2025
dimecres, 13 d’agost del 2025
10 / 08 / 2025
10 / 08 / 2025 ---- AGOST
Meditació sobre la Paraula
10 d'Agost de 2025
Lc 12,32-48
“ Estigueu a punt també vosaltres ”
L’evangeli d’avui comença amb una gran consolació: “No tingueu por, petit ramat, perquè al vostre Pare li ha plagut de donar-vos el Regne.” Déu és un Pare amorós que desitja regalar-nos el seu Regne, no perquè ho mereixem, sinó perquè ens estima.
Aquesta confiança ens ha de portar a viure sense por i amb el cor posat en el cel, no en les riqueses de la terra. Per això Jesús ens convida a viure desprenent-nos del que és passatger, i a tenir els ulls oberts i el cor despert, com servents que esperen el seu senyor.
I recordem aquesta advertència final: “A qui molt se li ha donat, molt se li demanarà.” Com més hem rebut, més responsabilitat tenim.
Que visquem, doncs, com a deixebles vigilants, generosos i fidels, preparats per a rebre amb goig el Senyor quan arribi. Amén.
03 / 08 / 2025
Meditació sobre la Paraula
3 d'Agost de 2025
Lc 12,13-21
“ Tot això que volies guardar-te, de qui serà?”
L’evangeli d’avui ens presenta la paràbola del ric insensat. Un home que, després d’una gran collita, decideix guardar-ho tot per ell mateix i viure en la comoditat. Però Déu li diu: "Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida."
El problema no és que tingués riquesa, sinó que confiava en ella més que en Déu. Com diu sant Agustí: "El nostre cor està inquiet fins que descansa en Tu." I com recorda el Catecisme: "Només en Déu l’home troba la veritat i la felicitat que cerca sense parar." (CEC 27)
Jesús ens convida a ser rics davant Déu, és a dir, a posar el cor en l’amor, la fe i la generositat. Aquestes són les riqueses que perduren. Preguntem-nos avui: en què o en qui confiem realment?
Que el Senyor ens ajudi a acumular tresors al cel, i no només a la terra. Amén.
27 / 07 / 2025
Meditació sobre la Paraula
20 de Juliol de 2025
Lc 11,1-13
“ Demaneu, i Déu us donarà ”
d’avui, Jesús ensenya als deixebles a pregar. No només amb paraules, sinó amb confiança i perseverança. Els dona el Pare Nostre: una pregària senzilla però profunda que lloa Déu, busca la seva voluntat i demana el pa de cada dia, el perdó i la força per seguir endavant.
El missatge de la paràbola sobre un home que rep ajuda és clar: cal perseverar en la pregària. No perquè Déu sigui difícil de convèncer, sinó perquè Ell vol que confiem més en Ell i ens hi acostem amb el cor obert. Jesús acaba amb una promesa: si demanem, busquem i truquem, el Pare ens respondrà — i ens donarà el millor do: l’Esperit Sant.
– Visc la pregària com una obligació o com una conversa amb un Pare que m’estima?
– Sóc perseverant quan reso, o em canso fàcilment?
– He demanat últimament a Déu el do del seu Esperit per guiar-me i donar-me força?
Que sapiguem pregar amb fe, confiant que el nostre Pare sempre escolta. Amén.
20 / 07 / 2025
20 / 07 / 2025 --- JULIOL
Meditació sobre la Paraula
20 de Juliol de 2025
.jpeg)
“ Maria l’acollí. Maria ha acollit millor part ”
A l’evangeli d’avui veiem com Marta està enfeinada amb moltes tasques, mentre Maria seu als peus de Jesús, escoltant-lo. Marta fa una bona obra: serveix, prepara, té cura dels altres. Però es veu aclaparada i inquieta.
Aquest passatge ens convida al descans, no només físic, sinó espiritual: un descans profund que trobem només en la presència de Crist. L’actitud de Maria no és passivitat, sinó confiança. Ella entén que estar amb Jesús és la font de tota pau i força.
Nosaltres sovint vivim com Marta: atrafegats, preocupats, sempre ocupats. Però Jesús ens convida a aturar-nos, a escoltar, a descansar en Ell.
El descans no és un premi per haver-ho fet tot. És un do i una crida. Busquem espais cada dia per seure als peus del Senyor, per pregar, per respirar, i així retrobar la pau que el món no pot donar.
13 / 07 / 2025
13 / 07 / 2025 --- JULIOL
Meditació sobre la Paraula
13 de Juliol de 2025
Lc 10,25-37
“ Per a mi, qui són aquests altres? ”
La paràbola del bon samarità trenca esquemes. No són els religiosos —el sacerdot i el levita— els que ajuden l’home ferit, sinó un samarità, considerat enemic pels jueus. Aquest estranger és qui mostra veritable compassió: s’atura, cura les ferides i es compromet amb la seva recuperació. Jesús conclou amb una invitació directa: “Vés i fes tu igual.”
Aquest Evangeli ens desafia a viure l'amor de manera concreta i activa. El proïsme no és només qui ens és pròxim, sinó aquell que ens necessita, encara que sigui diferent de nosaltres. L’amor cristià no cerca excuses, sinó oportunitats per servir.
Davant del sofriment dels altres, actuo com el samarità o passo de llarg com el sacerdot?
Qui és avui el meu proïsme, i com puc acostar-m’hi amb compassió?
6 / 07 / 2025
Meditació sobre la Paraula
6 de Juliol de 2025
Lc 10,1-12.17-20
“La pau que li desitgeu reposarà en ell”
Jesús envia setanta-dos deixebles a preparar el camí per on Ell passarà. No són només els dotze apòstols, i això ens recorda que tots els cristians som cridats a ser missioners. Els envia de dos en dos, sense gaire equipatge, confiant només en Déu. La seva missió és clara: anunciar que el Regne de Déu és a prop.
Jesús no promet comoditats, sinó sentit i fidelitat: “Us envio com anyells enmig de llops”. Això implica dificultats, però també una gran esperança. Quan tornen contents pels èxits obtinguts, Jesús els diu: “Alegreu-vos més perquè els vostres noms estan escrits al cel.” És a dir, la nostra veritable alegria no està en el que aconseguim, sinó en pertànyer a Déu i ser estimats per Ell.
Aquest Evangeli ens convida a tres coses:
Ser testimonis i missioners en el nostre entorn.
Confiar més en Déu que en les nostres pròpies forces.
Viure amb una alegria profunda, sabent que som fills estimats del Pare.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)