Full 119 -- 21 desembre

 Full 119 -- 21 desembre

21 Desembre de 2025

MEDITANT LA PARAULA

La visió de Zacaries, el somni de Josep, Isaïes que anuncia l’Emmanuel...

     Poc a poc es va realitzant el somni de Déu, que des de l’inici ja va pensar en aquest moment culminant en la història del poble d’Israel. Després de la desfeta d’Adam i Eva, després que en aquell moment el pecat es fa present en la història, després que la condemna de l’home i la dona fora del paradís, hi ha la promesa: “Una dona t’esclafarà el cap” i la serpent maligne que dominava el món i que encara cueja, es veu d’aquesta manera esclafada per la presencia de l’Emmanuel. El Fill d’una dona, el Fill de Maria que ja és present en les seves entranyes, serà qui portarà la salvació a la humanitat esclafant el cap de tot mal i aconseguint una pau inaudita.

     Aquests dies llegíem l’experiència de Zacaries el pare del Baptista, la revelació de l’Àngel en el moment de l ‘ofrena de l’encens en l’altar sagrat del temple. “Tindràs un fill que anirà davant del Senyor a preparar-li el camí” la incredulitat de Zacaries, enmig de la seva pregària, el dubte si això era possible, el fa quedar mut fins que tot es realitzarà i llavors ve l’esclat de festa pel naixement del petit Joan, que ja gran anunci la immediata arribada del Jesús, com hem sentit aquests dies.

     I avui entre en escena Josep, l’espòs de Maria que somniava amb formar una llar a Natzaret, amb la seva jove esposa, amb el seu taller d’artesà, remenant fusta, claus, guix, cola, paper, fang, argila... El jove Josep pensant en un futur ja present ple de gràcia, bondat content al costat de Maria, aliè a allò que Maria ja vivia calladament i confiadament a les mans del Senyor. El seu somni s’enterboleix, quan veu arribar Maria després de mig any fora de casa, que venia de la casa de la seva cosina Elisabet, on hi va ser per ajudar-la en el naixement de Joan i arribava plena de gràcia de Déu, amb els signes ben visibles de maternitat. Josep es pregunta què haig de fer? Què ha passat aquí? Ella és una noia fidel impossible que m’enganyés... En el seu dubte, en el seus somnis trencats, es posa en mans de Déu i aquets li anuncia què està passant en Maria: “Josep fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com esposa, ha de tenir un fill i li posaràs el nom de Jesús, tot és obra de l’Esperit Sant, Ell salvarà el món dels seus pecats”. El somni de Josep canvia totalment, però confia en el Déu de la vida, que l’ha cridat a formar part d’aquest projecte salvador. Josep diu Sí.      P. Joan

 

Full 118 -- 14 Desembre de 2025

 Full 118 -- 14 Desembre de 2025

14 Desembre de 2025

MEDITANT LA PARAULA

Alegreu-vos...! som convidats a estar contents; el Senyor és a prop.

           Ho veiem prou pels nostres carrers com s’han engalanat, tot esperant la celebració de Nadal. L’ambient que vivim ja és de festa, llums, cants, compres, regals, quelcom nou s’està aproximant i ho detectem tot segui per aquests senyals exteriors que ens envolten. Ofertes pel dinar de Nadal, anuncis de taules plenes, saturades de bons aliments, que ja ens fan salivera al paladar. Sí, alegrem-nos, val la pena de fer festa, però també som convidats a no excloure ningú, som convidats a mirar els aparadors que ens enlluernen, però com a persones de fe, tenim també la invitació a mirar el germà que no mira els aparadors perquè ell té la butxaca buida, i ens fa pensar de posar-nos al seu costat, que també pugui seure a una taula curulla de menjar gustós i amb cava, i amb torrons, però sobretot amb un amor compartit que el farà sentir persona.

El Baptista és a la presó, després de fer la seva tasca d’anunciar l’imminent arribada del Messies i de denunciar mals comportaments especialment al rei Herodes,  aquest l’encadena, tot i sentir admiració per ell,  però la seva parella no el pot suportar... i des de la presó envia alguns dels seus deixebles  a escoltar què fa i què diu Jesús. La resposta de Jesús són els seu signe messiànics i remarca la figura de Joan: “Ell és el missatger que ha anat davant meu a preparar el camí, entre els nascut de dona no n’hi ha cap de més gran que Joan” Un bon elogi de Jesús envers el Baptista, per la missió que va portar a terme, per la vocació profètica que va viure.  Però Jesús hi afegeix: “Tanmateix el més petit en el Regne del cel és més gran que ell”.

Vull pensar que en aquests “més petits” que Jesús remarca, hi tenim cabuda tots els que escoltem,  llegim i caminem seguint la ruta de les Benaurances.  Isaïes comença la lectura d’avui dient: “La terra eixuta i el desert estan de festa i d’alegria l’estepa floreix”. No ens entristim per les males noves que ens poden arribar i que vivim de ben a prop, més aviat alegrem-nos que la celebració del Nadal, ja ben a prop, (10 dies) és el signe de la presència de Déu que ens acompanya tant de prop que ve a viure entre nosaltres.  P. Joan

 

Full 117 -- 7 desembre 2025

Full 117 -- 7 desembre 2025

7 Desembre de 2025

LA PARAULA DE DÉU AVUI 

     El crit de Joan el Baptista. El sentirem aquest diumenge i el proper.

     “Convertiu-vos que el Regne de Déu és a prop”

     Entremig celebrarem la festa de la Puríssima, que serà demà dilluns mateix.

     Mentre ens preguntem: Com ens ressona el crit del Baptista?

     Desert enllà i prop del Jordà, Joan aglutina tot de gent delerosos de saber l’arribada del Messies. Alguns el van acollir, altres el van rebutjar.

     L’anunci de Joan és clar, primer amb el seu testimoniatge d’austeritat, que ja fa pensar en la credibilitat de les seves paraules. Segons amb el que demana, una conversió de cor, que vol dir reconèixer els propis errors, i fer un canvi de vida. Planta cara als fariseus i els diu que demostrin amb fets que canvien de vida...

     Que fem nosaltres

       Isaïes ens diu: De la soca de Jesè, el pare de  David, com diu el profeta, en sortirà aquell que  portarà l’acompliment de totes les esperances: El Messies, aquell que ple de l’Esperit de Senyor anunciarà la Bona Nova.

     En la segona lectura és Pau que remarca que Déu ha volgut que l’anunci salvador i la vida nova de Jesucrist no quedessin tancats en el poble d’Israel, sinó que arribi a nosaltres.

 

FULL 116

 FULL 116 - 3O Novembre de 2025

3O Novembre de 2025

LA PARAULA DE DÉU D’AVUI

“Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor”

Comencem, doncs, un camí de quatre setmanes que conviden a preparar-nos per el Nadal, alhora de parlar de l’espera per a la celebració de Nadal recorda també, el camí de trobada definitiva de tota la humanitat –i de mi mateix– amb el Senyor al final de la història. I avui insisteix més en aquest aspecte.

SI OBRIM UNA FINESTRA...

Apareix el profeta Isaïes que ens fa de despertador, perquè superem rutines, cansaments, pessimismes, i ens posem a somiar. Sense somnis no es pot viure humanament.

Ell anuncia que vindrà amb l’arribada del nou Regne, diu: “Ell posarà pau entre les nacions i apaivagarà els pobles, forjaran relles de les seves espases...

Cap nació no empunyarà l`espasa contra una altra...

Així Isaïes ja somia en aquest no món i ens convida a fer-ho tot caminat a la llum del Senyor.”

Desperteu!

És durant l’Advent que es repeteix aquesta crida a ser vigilants, a superar les rutines i els conformismes. El sentinella ens desperta amb bones notícies: que el Senyor ve, però no sabem ni el dia ni l’hora, però ja és a prop.

 

23 Novembre de 2025

 FULL 23 Novembre de 2025

Meditació sobre la Paraula

23 Novembre de 2025

JESUCRIST, REI DE L’UNIVERS

           No es pot dir res més  sublim ni més meravellós. És el que escriu Pau als cristians de Coloses.  El millor seria repetir i recitar i cantar aquestes meravelloses paraules que insinuen molt més que no diuen. Tot plegat és obra d’un amor immens, infinit, que amara el passat, el present, el futur i dóna sentit a la visa cristiana.

Jesucrist hi és presentat com la frontissa que uneix l’eternitat i el temps, la creació i la redempció, el Fill de Déu present en la humanitat. És la visible del Pare que ha creat tot l’univers, (el món que veiem i el que no podem veure) l’ha orientat cap a Ell, per Ell i n’és el punt d’unió. I home com és, és el cap de l’Església, el nostre cap. Morí i ens ha obert el camí cap a la resurrecció. Aquest nostre món enemistat amb Déu, en Crist ha tornat a la seva amistat. Ho ha assolit estimant-nos fins a la mort i una mort de Creu. Terra i cel troben en Ell la Pau.

Jesús Rei mostra la grandesa perdonant. “Pare perdoneu-los, que no saben el que fan”.  I en la seva grandesa no té cap inconvenient a compartir el seu tron reial, amb un pobre crucificat com ell. “Avui estaràs amb mi al paradís” li diu Jesús al crucificat que li prega: “Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne”.

Amb això omple de llum i d’esperança, tants milions de persones que viuen crucificats i a les fosques, i en la desesperació esperant que, els súbdits del Rei que avui celebrem farem nostra la seva obra salvadora. Mostrem que som de Crist no pas amb la violència de les armes, ni amb cap altra violència, sinó fem nostra la seva divisa: Jo, el Fill de l’home, el Messies, el Rei d’Israel, he vingut al món no pas per ser servit, sinó a servir i a donar la meva  vida i donar-la a desdir.

16 Novembre de 2025

 FULL 16 NOVEMBRE

Meditació sobre la Paraula

16 Novembre de 2025

L’Evangeli d’aquest diumenge

           Alguns admiren el Temple per les seves pedres magnífiques i les ofrenes que la decoren. Però per a Jesús això forma part d’una religiositat cridada a desaparèixer, la que ha convertit la casa del seu Pare en una cova de lladres , la que es fixa només en la magnificència exterior, sense valorar més aviat l'autenticitat del cor. Per això anuncia: “No quedarà pedra sobre pedra”.

També alerta d’un altre tipus de religiositat que periòdicament interpreta com la fi del temps. Esdeveniments que són freqüents en la història humana: guerres, fams, pestes..  Jesús ens aconsella “no alarmar-nos i estar alerta per no deixar-se enganyar”.

Jesús és sincer amb els seus deixebles: sereu perseguits, denunciats, traïts per portar el meu nom. Però som convidats a viure les adversitats amb confiança i coratge, ferm en la fe, així guanyarem la Vida amb Ell.

“Senyor Jesús, fes-nos viure sempre atents a la teva paraula, disponibles a fer el bé a tothom i a donar testimoni de la nostra fe”.

 

full 9 Novembre de 2025

 full 9 Novembre de 2025

Meditació sobre la Paraula

9 Novembre de 2025

L’esglèsia de sant joan de laterà

 

              Avui, en aquest diumenge, l’Església celebra aquesta festa excepcional, la dedicació de la Catedral de Roma, la Catedral del Papa. La basílica del Laterà és la més antiga de totes les basíliques romanes i és la catedral del Papa. Se l’anomena «mare de totes les esglésies de l’urbs i de l’orbe». La celebració de la seva dedicació expressa, en primer lloc, que l’espai on el cristià prega a Déu no és un temple de pedra, sinó el mateix Jesucrist.

Jesús que entra al temple de Jerusalem i veu que l’han convertit en un mercat de compra i venda d’animals que anaven a ser sacrificats dins el mateix temple, que hi havia els que canviaven les monedes romanes amb les monedes pròpies del temple... Jesús en veure tot això s’indigna, i a cops de fuet ho engega tor a rodar per terra. Davant els mestres de la llei que li demanen perquè ho fa, els contesta amb una resposta enigmàtica: “destruïu aquest tempre que jo el reedificaré en tres dies.” Després els Apòstols van entendre que es referia a ell mateix, que seria mort i sepultat però que ressuscitava al tercer dia.

Jesús és el mateix temple de Déu, és la imatge del Pare, que viu en cada cor i que pastura el seu ramat en cada comunitat reunida.

Sant Pau en la seva carta als cristians de Corint  els ho diu ben clarament convidant-nos a nosaltres a sentir que cadascú que formem el poble sant som pedres vives i ho fa fent una pregunta: “No sabeu que sou un temple de Déu i que l’Esperit Sant habita en vosaltres?” 

Aquí rau la importància de cada un de nosaltres que som batejats en nom de la Trinitat i que formem part d’aquest poble sant. Som temples de Déu ens podem preguntar: Com respectem aquest temple de Déu que som? No solament la pròpia persona sinó també la persona de l’altra, el proïsme, aquell que haig de tenir com a germà, ell i ella son temples de Déu, on hi habita el mateix Creador. És entre tots que formem aquest gran cos humà que en diem Església, és entre tots que formem la petita comunitat que celebra, que pregà que acull, que canta i que gemega i que confia en el seu Cap el Crist.       P. Joan