22 de Novembre 2015 Diumenge FESTA DE JESUCRIST, REI DE TOT EL MON
Solemnitat de Jesucrist, Rei de tot el món. Darrer diumenge de l'Any Litúrgic. Vàrem començar l'Any amb el clam: “Veniu, Senyor Jesús!”. Era el temps d'Advent per a rebre Jesús, el Fill de Déu fet home que entrava en la nostra història per consumar l'obra de la redempció. En acabar l'Any tornem a clamar el Senyor que ve amb la seva glòria a la fi del món. L'Any Litúrgic ve a ser com una mena d'imatge pedagògica de la marxa de la Humanitat a través de la història. Sovint ens preguntem: Cap a on va la Humanitat?. Es en el llibre bíblic de l'Apocalipsi de sant Joan, darrer llibre de la Bíblia, on ens revela el futur de la Humanitat a la llum de l'obra de Déu.. Jesús és presentat com el cap de la nova Humanitat, alliberada al preu de la seva sang. Amb Ell comença la Vida, els temps nous i definitius Jesús és el sobirà dels reis de la terra. "Jo sóc Rei", dirà Jesús al governador Pilat. Però li continua dient.," La meva reialesa no és cosa d'aquest món".. Per això, després de testimoniar la veritat de la seva reialesa, Jesús desafia Pilat i a tota la humanitat- a deixar-se il·luminar per la llum d'aquest Rei, injustament judicat pel món: "Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu!. El Rei jutjat és ara el qui jutja. I és que la glòria de Déu s'ha fet visible en l'home Jesús, amb tota la magnificència del poder de Déu!.
15 de Novembre 2015 Diumenge XXXIII
El fragment evangèlic d'avui correspon a un recull de reflexions i advertiment sobre la ruïna de Jerusalem i el temple jueu i, alhora, sobre la fi del món. L'evangelista situa aquest discurs a la muntanya de les Oliveres, dos dies abans de la Passió, quan Jesús s'ha retirat definitivament del temple. Aquest discurs vol oferir algunes conviccions que ens han d'alimentar l'esperança. No ho hem d'entendre en sentit literal, sinó tractant de descobrir la fe continguda en aquestes imatge i símbols que avui ens resulten tan estrany. La primera convicció és que la història apassionant de la Humanitat arribarà un dia a la seva fi. Aquesta vida no és per sempre. Un dia arribarà la Vida definitiva, sense espai ni temps. Viurem en el Misteri de Déu. La segona és que Jesús tornarà i els seus seguidors podran veure per fi el seu rostre desitjat: "veuran el Fill de l'Home. Serà Jesús que il·luminarà el món per sempre posant veritat, justícia i pau. La tercera és que Jesús portarà la salvació de Déu. Ell vindrà a reunir a tots els seus elegits. La quarta és que les paraules de Jesús "no passaran". No perdran la seva força salvadora. Han de seguir alimentant l'esperança dels seus seguidors, No caminem cap el nos res. Ens espera l'abraçada amb Déu. Per damunt i en contra de tot, el Regne de Déu triomfarà.-"
8 de Novembre 2015 Diumenge XXXII
Ultima predicació de Jesús en el Temple de Jerusalem i la seva darrera estada en aquest lloc sant. Desprès de predicar-hi, surt del temple per no tornar-hi més. Jesús fins llavors ha instruït el poble senzill. Però també posa la gent en guàrdia davant els mestres i escribes de la Llei jueva del temple. La religió d'ells es falsa: la utilitzen per buscar la seva pròpia glòria i explota els més dèbils, No cal admirar ni seguir el seu exemple. La crítica de Jesús als escribes és dura, En comptes d’orientar el poble envers Déu cercant la seva glòria, atreuen l'atenció de la gent cap a si mateixos buscant el seu propi honor. Els agrada " passejar- se amb el seus vestits" cercant salutacions i reverències de la gent. A la litúrgia de les sinagogues i en els banquets "busquen els primers seients" i el “primers llocs”. Però també Jesús observa en el temple el gest d'una pobra vídua, La pobra dona només ha tirat a l'arca de les ofrenes dues petites monedes. Aquesta vídua no buscava honors ni cap prestigi; actua de manera callada i humil. Segons Jesús ha donat més que ningú, ja que no dóna el que li sobra, sinó "el que necessita per a viure". No ens equivoquem. Aquestes persones senzilles, però de gran cor i generós, que saben estimar sense reserves, són el millor que té l'Església. Elles són les que fan el món més humà, les que creuen de debò en Déu, les que mantenen l'Esperit viu de Jesús enmig de les actituds religioses falses i interessades. D'aquestes persones hem d'aprendre a seguir Jesús.
1 de Novembre 2015 Diumenge Tots Sants
CREURE EN EL CEL es resistir me a acceptar que la vida de tots i de cadascú de nosaltres és només un petit parèntesi entre dos immensos buits. Recolzant-me en Jesús pressento, desitjo i crec que Déu està conduint cap a la seva veritable plenitud el desig de vida, de justícia i de pau que enclou la creació i el cor de la humanitat. I feliços els perseguits pel seu recte comportament. La Festa de Tots Sants, de tots els fills i filles de Déu que Jesús proclama feliços, és la festa més democràtica. El tema central és el Regne de Déu en contrast amb el Regne del rei David, que el poble jueu esperava i que els havia d'alliberar del domini despòtic dels romans. En comptes dels violents, "els mansos heretaran la terra" sense fronteres. El seu programa toca les necessitats bàsiques de les persones: ofereix consol als qui ploren, sadolla als qui "tenen fam i set de justícia"; misericòrdia als qui la practiquen envers els germans; "feliços els purs de cor, perquè ells veuran Déu", perquè no tenen la ment el cor contaminat per l'ambició de poder; "feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Deu. No ens podem resignar a pensar que, tants esforços per a bastir un món més humà i més feliç, puguin acabar en no-res. Seguint Jesús creiem que un dia coneixerem que és viure amb pau i salut total. Així Déu saciarà la set de Vida que hi ha en nosaltres.
25 d'Octubre 2015 Diumenge XXX
18 d'Octubre 2015 Diumenge XXIX
11 d'Octubre 2015 Diumenge XXVIII
L'Evangeli és obert a tothom... Qui està disposat a viure'l?. -Qui el segueix de veritat?. En el fragment de l'Evangeli d'avui, Jesús fa tres mirades. Així al jove que li pregunta com s'ho ha fer per posseir la vida eterna, Jesús no li afegeix cap manament ni cap pràctica nova. No es tracta de cap mercadeig o de "dono perquè em donis". Jesús convida al jove a despullar-se simplement de les seves riqueses, a desfer-se d'elles. Desfés-te de traves i noses que afeixuguen el pas i vine, li diu. Davant d'aquesta resposta, el jove, que era ric, es tornà enrere se n’ha` pesarós perquè tenia moltes possessions. La segona mirada de Jesús: "Llavors Jesús mira al seu voltant, als deixebles que el seguien i els diu: "Per als qui són rics, que n’és de difícil, d'entrar al Regne de Déu". I els deixebles quedaren desconcertats. La tercera mirada de Jesús és, alhora, de compassió i d'exigència. Invitació a esperar contra tota esperança en l'amor del Pare. Mentrestant Jesús dirà als deixebles. Qui comparteix amb els germans tot el que té, es beneficia, de la solidaritat de la comunió:!Ningú dels qui per mi i per anunciar l'Evangeli ha deixat la casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre en temps present el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills camps, i també persecucions, i, en el món futur, tindrà la Vida Eterna".
4 d'Octubre 2015 Diumenge XXVII
Ja en temps de Jesús, en el poble escollit per Déu hi havia matrimonis en crisi que no ho superaven i es desfeien. En el temps de Jesús i en tots els temps. No cal pas dir que també en els nostres. Es un problema universal, angoixós, que destrossa llars i persones... Quan un matrimoni fa fallida què cal fer?. En aquell temps ,els fariseus anaren a trobar Jesús per provar-lo. Per fer-lo caure Mala manera de plantejar el problema greu de la crisi matrimonial. Li preguntaren si el marit es pot divorciar de la seva dona, és a dir, repudiar-la? Jesús els pregunta: Què diu Moisès, el vostre legislador?. Li contesten: Moisès permet donar a la muller un document de divorci. “Per la seva duresa de cor” -els digué Jesús- però no anul·la el manament perquè Déu en el principi creà l'home i la dona... ha creat persones sexuades, destinades a la comunió del cos i de l'esperit, fonamentada en l'amor humà que és atracció dels dos sexes, volguda per Déu, que mena als esposos a completar-se, auxiliar-se mútuament en el creixement humà i espiritual i a ser col·laboradors d'obra creadora per la fecunditat de la parella. "Per això l'home deixa el pare i la mare i s'unirà a la seva dona i seran tots dos una sola família una sola carn-". Es un misteri de la comunió matrimonial. Matrimoni sense amor no va endavant. Quan dos s'estimen, que ningú no els separi. Només tu i el per sempre més, cosa que als ulls d'un enamorat qualsevol apareix ben clara... Cal desplegar les possibilitats d'enriquiment del seu amor.
27 de Setembre 2015 Diumenge XXVI
"N'hem vist que feien el bé i no eren dels nostres", digueren els
deixebles a Jesús. en l'Evangeli d'avui. El cor humà -ho sabem per pròpia
experiència- és un nus de contradiccions, una barreja de bondat i dolenteria,
de virtut i de pecat. L'evangeli d'avui crida l'atenció sobre una de les
inclinacions nocives que hi ha en nosaltres i que, quan hi cedim, es
tradueix en una falta que els primers cristians van col·locar a la
llista dels pecats capitals, com és l'enveja. I l'envejar és doldre's del
bé d'un altre. A l'envejós li reca, li sap greu que el proïsme tingui sort, li
sap tant de greu que fins i tot hi sofreix... Hi ha gent que
no s'alegra del bé dels altres. Com també una la fortuna somriu a algú, se
sent aquest comentari: "Els poca vergonyes sempre tenen sort...Com també
hi ha gent que prefereix que no es faci el bé abans que els realitzin els
nostres enemics. Els membres de l'Església enfront de l'enveja han de
respondre amb la generositat de cor i de fets, com l'art de saber donar,
donar-se....Es pot col·laborar amb els evangelitzador des de dins
o des de fora de l'Església, i ningú quedarà sense recompensa. Fora
de l'Església Catòlica, hi ha en el món un nombre incomptable d'homes i dones
que fan el é i viuen treballant per una humanitat més digna i més justa. En ells
hi viu l'Esperit de Jesús. Hem de sentir-los com amics i aliats, mai com adversaris.
No van contra nosaltres ja que estan a favor de les persones, com hi estava
Jesús, en especial, dels més necessitats.
20 de Setembre 2015 Diumenge XXV
Jesús reclama dels seus deixebles una decidida actitud de servei al proïsme.. I desenganyem-nos, el servei als altres, passa, també per la política. Es bo que a l'hora de plantejar-se l'actitud política, el cristià ha de preguntar-se: "On puc contribuir més a millorar la situació de la gent”, sobretot dels pobres? Tot i amb això, hi haurà moments en què no apareixerà clara la resposta. A les hores que actuï cadascú d'acord amb les seves moltes o poques llums i la seva bona disposició, pensant que els germans que es decantaran cap a altres opcions polítiques ho veuen des d'una altra perspectiva- que també pot succeir i que, des del seu punt de vista, tinguin raó de comportar-se com fan. Això vol dir, que la fe cristiana no introdueix tothom al sac d'una determinada opció política. Ens situa lliures i responsables- en un nivell diferent dels partits, car no és un sistema ni una ideologia sinó una "Llum" que ens dona un punt de partida i una força que ens forneix i ens capacita per promoure un món més digne de l'home. Del que es tracta és de ser fidels a aquesta llum i aquesta força. La fe cristiana ens porta a ser solidaris, i que tot ens hem d'implicar pel combat per la Justícia. Així el combat per la justícia és una dimensió constitutiva de la predicació de l'Evangeli. Per compartir amb els germans l'esforç i el treball amb els quals construir un món on puguem viure millor tots plegats.- I tot això pel camí que ens assenyala l'Evangeli d'avui: "Si algú vol ser el primer, s'ha de fer servidor de tothom".-
13 de Setembre 2015 Diumenge XXIV
Una pregunta que compromet. Hi ha una resposta còmoda.
Repetir el que és diu d'Ell en el nostre ambient. Un personatge històric, un
gran líder, defensor dels pobres i marginats, un mestre excepcional...Podem
arribar afirmar fins i tot que és el salvador de la Humanitat i que és el
Fill de Déu que ens ha donat la vida a tots...Però aquestes respostes queden
molt marginals si no ens hi comprometem del tot. Sempre seran unes respostes
des de fora. L'evangelista sant Marc ens encara amb la pregunta comprometedora
de Jesús "Llavors, els preguntà: I vosaltres, qui dieu que sóc?. Llavors
segui un gran silenci. I ara també. Qui és Jesús per a cadascun de
nosaltres?. L'evangelista ens diu que només un dels deixebles va
respondre. Fou l'apòstol Pere que li va respondre: "Vós sou el
Messies!". Per a nosaltres ,cristians, és vital reconèixer i confessar,
cada amb més convicció el misteri de Jesús el Crist. Si ignorés Crist, l'Església
viuria ignorant-se a si mateixa. Si no el conegués, no podria conèixer el més
essencial i decisiu de la pròpia tasca i missió. Però, per a conèixer i
confessar Jesucrist, no n'hi ha prou d'omplir la nostra boca amb
títols cristològics admirables. Cal seguir-lo de prop i col·laborar amb Ell
cada dia. Aquesta és la tasca principal que hem de promoure en els grups
i comunitats cristianes.-
6 de Setembre 2015 Diumenge XXIII
"Tot
ho ha fet bé". Els Evangelis ho diuen de Jesús.: "Fa que els sords hi sentin i que els muts
parlin" Magnífica professió de fe que sant Marc posa en boca d'un
pagans. I és que Jesús en la seva vida i actuació vol que 'una curació,
d'un miracle vol que se'n guardi silenci: Es el "secret messiànic".
Tanmateix el poble potser per l'entusiasme proclama a quatre vents la
seva messianitat. Jesús en la seva absoluta fidelitat a la missió rebuda del
Pare, no vol avançar pel camí triomfal dels èxits humans, ni demostrar cap mena
de prepotència i de domini en què cal redimir la humanitat, sinó en la
revelació del misteri de la creu com a acte suprem de l'obediència a la
voluntat de Deu Pare. Serà en la resurrecció que l’èxit li vindrà i encara,
segons l'estil de Déu, que es revela a través de la fe, que suscita en el cor
de les persones. Per això, Jesús, enmig de l'esclat d'entusiasme popular, demana
silenci, superació de la simple materialitat del signe (miracle) per a poder
copsar la presència i la veu de Déu. Tot i així el poble senzill acaba
reconeixent el triomf del bé i ho proclama: "Tot ho ha fet bé: fa que els
sords hi sentin i el muts parlin ".Fins i tot com a gent pagana que
naturalment situada en la regió de la sordesa i el mutisme de la salvació. Perquè
la salvació és per a tothom.
30 d'Agost 2015 Diumenge XXII
No sabem quan ni on va tenir lloc l'enfrontament de Jesús i els savis mestres. Aquest va començar quan els fariseusobservants escrupolosos de les tradicions jueves observen indignats que els deixebles de Jesús mengen amb les mans impures. Així s'exclamen a Jesús: "Per què els vostres deixebles no segueixen la tradició dels ancians?". Encara que parlen dels deixebles, l'atac s'adreça a Jesús. Tenen raó. Es Jesús el qui està trencant aquesta obediència cega a les tradicions en crear al voltant seu un "espai de llibertat" centrat en l'amor. I és que aquell grup de mestres religiosos jueus no ha entès res del Regne de Déu que Jesús està anunciant. En el seu cor no regna Déu. Segueix regnant la llei, les normes, els usos i els costums marcats per les tradicions. Per a ells, l'important és observar allò que estableixen "els antics". No pensen en el bé de la gent. No els preocupa cercar el Regne de Déu i la seva justícia. Jesús els respon amb paraules dures: "Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes". La religió que Déu vol és la religió del cor. Es el que denuncia Jesús: "Aquest poble m'honora només amb els llavis", que és dir, per fora i no per dins (el cor). Seria també avui una greu equivocació que l'Església quedés presonera de tradicions humanes, normes i usos dels nostres avantpassats. El que ens ha de preocupar és que les comunitats cristianes siguin capaces de reproduir amb fidelitat a l'Evangeli i d'actualitzar el projecte del Regne de Déu en la societat contemporània.."
23 d'Agost 2015 Diumenge XXI
A la Bíblia se'ns narra que Josué, després de la mort
del seu germà Moisès, es va convertir en el guia del poble d'Israel, i ben
aviat es va adonar que el seu poble se sentia fortament temptada a deixar de banda a Déu per anar darrere d'altres deus. Josué
va reunir el poble i els plantejà clarament el dilema:" -Us
cal elegir entre rendir-vos als nous déus o romandre fidels al Senyor. Jo i
la meva família elegim la fidelitat al Senyor". Un altre dia havent
passat mil tres-cents anys Jesús, veient que alguns dels seus compatriotes i
seguidors volien desertar, es va adreçar als seus deixebles amb la pregunta:_ "I
vosaltres, també voleu deixar-me?". Ambdues situacions es
repeteixen entre nosaltres, gairebé al peu de la lletra. Cal elegir,
perquè no es pot servir a dos senyors. Cal elegir. Cal triar entre seguir als
nous déus. Aquest nous déus avui són els del campi qui pugui, els de
despreocupar-se pel proïsme, la mateixa obsessió pels propis drets i els de
l'oblit dels propis deures... Per a molta d'aquesta gent Déu és poc més
que una idea desada a l'armari del respecte o, pitjor, en el racó de l'oblit i
l'abandó.. Tant de bo la nostra elecció sigui com la dels deixebles de
Jesús:· Nosaltres romanem al teu costat, perquè només tu tens paraules de de
vida eterna". I això per més que hagin estat molts els desertors vers la
persona i missatge de Jesús.. La fidelitat ha de ser la nostra gran virtut.
16 d'Agost 2015 Diumenge XX
Entre les incomptables definicions que es poden donar
de l'ésser humà potser aquesta no fóra pas la menys idònia: "L'home és un
ésser que té gana i set insaciables. de tot els ordres. Efectivament,
tots estem traspassats per una gana i una set que neixen del nostre esperit i del nostre cor i, que
resulten insaciables. Sant
Agustí ho va escriure amb paraules immortals: "Inquiet està el
nostre cor fins que reposi en
Vós, Senyor" I bé, aquest Déu,
vers qui apunten els nostres desitjos d'infinit, s'abaixa fins a ras de terra i se'ns dóna en Jesucrist bo
i dient-nos que Ell "es el pa que vivifica i la beguda que posa alegria al cor". Tanmateix perquè
Ell és la resposta a les nostres primeres i fonamentals necessitats, Déu no se'ns presenta com un
article de luxe difícil d'obtenir, ans un article a l'abast de tothom, ni es presenta com un menjar apte
només per a paladar de gurmets, ans com un aliment idoni per a tothom, però
especialment per a la gent més
senzilla i la menys sofisticada. Es
cert: Déu es imprescindible per viure. L'home sense Déu, està amargament sol. Ho escrivia el poeta
Antonio Machado al dir:! Dios es la única y verdadera compañia que puede
liberarnos a todos de esta tremenda soledad de ser
9 d'Agost 2015 Diumenge XIX
La multitud que escoltava a Jesús anava darrera seu
atreta per la condició de líder popular que el poble creia descobrir en
Jesús, topa amb l'afirmació d'Aquest que els diu "Jo sóc el pa que dona
la vida". A partir d'aquí es desvetlla la perplexitat en els oients, que
acaba esclatant en murmuració oberta:" Els jueus murmuraven de Jesús
perquè havia dit que era el pa baixat del cel". Així els jueus
contemporanis de Jesús ensopegaven en el mur de l'escàndol contra el qual
s'esclafava la seva religiositat... Nosaltres ens preguntem: Eren únicament els
jueus del temps de Jesús els que ensopegaven amb aquesta pedra?. –No serà
la realitat que es va repetint l llarg de la història de l'Església?.-No serà
aquesta una dificultat per a alguns cristians?.- A Jesús se l'ha de mirar
amb els ulls de la fe, altrament, ens perdem a mig camí el perdem de
vista. Es sols quan des de la fe el veiem i l'assimilem en la totalitat de la
seva realitat, home i Déu, o Déu que s'encarnat, s'ha fet home- que per
nosaltres els homes els homes i per la nostra salvació baixà del cel i,
per obra de l'Esperit Sant, s'encarnà de la Verge Maria i és féu home, com
professem en el Credo. En Jesucrist, Déu es deixa veure, tocar, menjar, estimar...
Déu es tan gran que no cap a la nostra ment, però s'ha fet tan petit que fins
i tot pot cabre al nostre cor. Hem d'aprendre a dir-li com el poeta
Goethe: O Déu del meu bressol, sigueu el Déu de la meva
tomba", perquè així tingui Vida en aquell que heu enviat, Jesús, el
Messies Salvador!.-
2 d'Agost 2015 Diumenge XVIII
A la sinagoga de Cafarnaüm... La gent, entusiasmada
pel poder que Jesús demostrava, el volia proclamar rei. Ell, però defuig
d'entrar en el joc i fins i tot els renya. Calia purificar el camí.. Com també
posar calma i reflexió a l'entusiasme popular, compartit segurament també pels
deixebles. La multitud es queda al "desert", sense Jesús, que
fa miracles, els deixebles naveguen pel llac sense el Mestre, i aquest
prega en la solitud dels cims. Quan l'endemà la gent va descobrir que ni Jesús ni els
deixebles no eren allà on s'havia produït el fet prodigiós dels pans i
dels peixos l'anaren a cercar a Cafarnaüm: "Vosaltres em busqueu perquè
heu menjat tant de pa com heu volgut", els diu. Com per dir-los el
Messies no ha pas vingut exclusivament per solucionar problemes i carències
materials i temporals. Ha vingut per portar el Regne de Déu als homes, que es
tant com dir la justícia i l'amor de Déu en la vida entera de la humanitat. "Què
hem de fer per obrar com Déu vol" li formulen els qui l'escolten "Que
cregueu en Aquell que Ell ha enviat". Déu només vol que creguin en
Jesucrist perquè és el gran regal que Ell ha enviat al món. Aquesta és la nova
exigència. En això s'ha de treballar. La resta és secundari. Ser cristià
exigeix una experiència de Jesús i una identificació amb el seu projecte.
Un contacte vital amb Jesús el Crist.
26 de Juliol 2015 Diumenge XVII
Jesús sabia el què volia fe. El poble
del desert, sense guia ni pastor que el meni, ha quedat mancat d'aliment. Jesús és el noi
Moisès que aplegarà al poble. el guiarà i l'alimentarà espiritualment i
materialment. Com en la Èxode- Jahvé
havia alimentat el poble amb el mannà- en la nova ruta de l'Església, Déu
el Pare alimentarà els fidels amb el pa de vida, que és Jesús, Senyor nostre..
I és aquesta Església que Jesús adreça la pregunta: -On comprarem el pa perquè
puguin menjar tots?. Cada diumenge en la Celebració de l'Eucaristia, Jesús ens
fa la mateixa pregunta.-insta a la seva Església- que ajudi a salvar
els homes i dones oferint la Paraula de Déu i el pa que manté el cos i aguanta
la dignitat de la persona.. Jesús reparteix el pa a la multitud, i aquí
arrenca el miracle de compartir. La fam del món té solució si tots plegats som
capaços de seure en fraternal banquet en el gran menjador del món ,que
el Senyor ha obert per a tota la humanitat. Es obra de misericòrdia:
Donar menjar al qui té fam. que obliga a tota persona humana. En la
missa dominical de cada diumenge, l'Església, per manament de Jesús, multiplica
el Pa de l'Eucaristia. Els qui assistim i participem, som capaços de
multiplicar també el pa d'ajuda als necessitats?. Posem en pràctica la
solidaritat de compartir el que tenim?.-
19 de Juliol 2015 Diumenge XVI
Jesús va enviar els deixebles a predicar, a anunciar l'Evangeli, i tornen entusiasmats. Els falta temps per explicar al Mestre el que han fet i ensenyat. Jesús, tot i parant l'orella, vol escoltar-los amb calma i els convida a retirar-se "tots sols en un lloc despoblat i a reposar una mica" Es una radiografia de tota l'activitat dels apòstols. Ha d'ensenyar la veritat i ha de fer el bé. A Jesús no li fa nosa la gent. Sap mirar a la multitud; aquesta massa de gent formada per homes i dones, concretes i properes, sense veu o sense importància especial. No ho pot evitar. I "se'n compadí". Els porta a tots molt dins del seu cor. Mai no els abandonarà. Els "veu com ovelles sense pastor", sense guies per descobrir el camí, sense profetes per escoltar la veu de Déu. Per això, "es posà a instruir-los llargament", dedicant temps i atenció per alimentar-los amb la seva Paraula guaridora. Jesús crida als seus al repòs "reposeu una mica"-. Perquè la predicació del Regne segueix essent empresa urgent, que interfereix una vegada i una altra el necessari i merescut repòs.. També nosaltres coma deixebles de Jesús i membres de la comunitat cristiana hem de revisar com mirem i tractem aquestes multituds que se'ns en van poc a poc de l'església, potser perquè no escolten entre nosaltres el seu Evangeli; o perquè les decebem perquè no veuen en nosaltres la compassió i misericòrdia de Jesús, o no escolten el patiment de la gent. Sabem, però que Jesús té força per transformar els nostres cors i renovar les nostres comunitats.
12 de Juliol 2015 Diumenge XV
Jesús sospir fer conèixer el seu Missatge Salvador. Ho vol fer saber a
tothom. Ho durà a terme a través dels seus deixebles convertint-los en
autèntics apòstols de l'Evangeli. Ara bé, Jesús no els envia de qualsevol
manera. Els dona algunes recomanacions: En primer lloc, qui són ells per
actuar en nom de Jesús?. Segons l'evangelista Marc que ho escriu, Jesús
"els donà poder sobre els esperit malignes". Jesús pensa en un món
més alliberat de les forces malignes que esclavitzen i deshumanitzen
l'ésser humà. Els deixebles, no utilitzant el poder sobre les persones,
humanitzaran la vida, alleujant el patiment del a gent, fent créixer la
llibertat i la fraternitat. Portaran només "bastó" i
"sandàlies". Jesús se'ls imagina itineraris, d'un lloc a un altre,
mai no instal·lats. Sempre anant de camí. No lligats a res ni a ningú. Només
amb l'imprescindible. Amb aquesta agilitat que Jesús tenia per fer-se
present allà on algú el necessitava. El bàcul de Jesús no és per manar, sinó
per caminar. No portaran " ni pa, ni sarró, ni diners". No han de
viure obsessionats per la pròpia seguretat: Porten amb ells una cosa més
important: l'Esperit de Jesús, la seva Paraula i la seva Autoritat per
humanitzar la vida de la gent. Tampoc portaran "vestit de recanvi".
Vestiran amb senzillesa com els pobres. sense grans ostentacions de vestidures
sagrades... La seva vida serà signe de proximitat de Déu a tothom, sobretot,
als més necessitats...
5 de Juliol 2015 Diumenge XIV
Jesús "s'admirava de la seva
manca de fe" fins el seu que els compatriotes s’escandalitzaven d'ell.. I és que el
Regne de Déu es dona entre l'escàndol i la perplexitat. Perquè des de fora es tant
i amb els ulls naturals. en Jesús sols veurem un home, i un home a peu
pla. Aquí hi ha la pedra d'ensopec que, de cop i volta, s’adreçà entre
aquella pobra gent de Natzaret que es varen escandalitzar de
Jesús. Hem pensar que la clau de volta de la nostra religió és precisament
la nostra fe en Jesucrist. No es tracta pas d'una fe com la que demanen, per
exemple, els líders polítics, la fe que demana Jesús és un lliurament
a ell en l'abraçada d'una amistat radical. I Jesús "no hi pogué
fer cap miracle" entre els seus. L'orgull i la presumpció de saber-ho tot
sobre ell barrava el camí de la fe. Déu els passava pel costat i ells no el van
reconèixer. Només ells?. El mal és de tots els temps. I sant Marc ens
adverteix: alerta, que no ens passi el mateix Perquè Jesucrist no es tant una
veritat que cal acceptar com un amor que cal viure. Cal donar-li un
estatge més al cor que al cap. Un amor que s'encomana, es contagia. I per tant,
mai no podrem fer estimar Jesús si no vessem d'amor a Ell pels quatre costats..
28 de Juny 2015 Diumenge XIII
Acabada la catequesi de les "paràboles",
l'evangelista Sant Marc ens ofereix una pàgina viscuda de l'experiència
dels deixebles. Aquella nit van viure uns moments dramàtics que els
van marcar profundament. En la mateixa barca on havia estat
predicant Jesús a la multitud, els deixebles s’emporten Jesús cap a
l'altra riba del llac. La narració té tota la frescor d'un relat contat per
un testimoni directe dels fets. Aquella nit els deixebles van passar una
por mortal al aixecar-se un temporal de vent tan fort que les onades queien
sobre la barca i s'anava omplint d'aigua. A aquest por dels elements
atmosfèrics, s'hi afegia el temor quasi religiós dels jueus que en
el mar hi veien una força caòtica, una mena de monstre devorador
de naus d'homes. dominat per l'esperit del mal, i que només Jahvé podia
vèncer....Tot fa pensar que fins i tot la supervivència mateixa del grup
perillava. Al crit dels deixebles, Jesús va intervenir, el vent amaina i sobre
el llac esta una bonança. Els deixebles quedaren "plens de gran
respecte". Abans tenien por de la tempesta. Han pogut experimentar una
força salvadora que no coneixien. Comencen a preguntar-se per la identitat de
Jesús. Comencen a intuir que amb Ell tot és possible. Jesús ens pot
sorprendre a tots. El Ressuscitat, el Vivent té força per inaugurar una fase
nova en la història del cristianisme. Només ens cal fer. Una fe que ens
alliberi de tanta por i covardia, i ens comprometi a caminar seguint les
petjades de Jesús!. Jesús és a la barca que ´es l'Església.
Les
petites llavors a la vida. N'hi ha moltes. Els medis de comunicació
descarreguen sobre nosaltres tota mena de notícies què, a voltes no dona temps
a fer-ne una tria Fins i tot apareixen els venedors de sensacionalisme que ens
inquieten no poques vegades. Cal comptar amb la increïble velocitat amb
què es difonen les notícies, fins el punt que ens deixen atordits i
desconcertats. Cada vegada estem més ben informats del mal que cau damunt
la humanitat sencera.-Què fer?. La ciència ens ha volgut convèncer que els problemes
es poden resoldre amb poder tecnològic. Però avui el mouen estructures d'un
poder invisible que se situa més enllà de l'abast de cada individu. A les hores,
-què puc fer?: La temptació d'inhibir-se és gran. A. l'evangeli hi ha una
crida adreçada a tothom, i que consisteix en sembrar petites llavors d'una nova
humanitat. Jesús no parla de coses grans. El regne de Déu és una cosa molt
humil i modesta en els seus orígens. També nosaltres se'ns convida a sembrar
petites llavors del regne de Déu en una societat complicada i trista,
que ha oblidat l'encís de les coses senzilles i bones. Tots som convidats a
viure tot posant una mica de dignitat a cada racó del nostre petit món.
CORPUS CHRISTI
Dades sociològiques contundents constaten que
cristians catòlics de les nostres esglésies occidentals estan abandonant la
Missa Dominical. Això vol dir una certa desafecció per la missa que està
creixent fins i tot entre aquells que hi participen de manera responsable i
incondicional. Perviu la fidelitat exemplar d'aquests grups de cristians la que
està sostenint les comunitats parroquials i esglésies!. I ens caldrà
insistir-hi i fer-nos les preguntes inevitables com - No necessita l'Església, en el seu centre, una experiència
més viva i compromesa del Sopar del Senyor?. -Estem tan segurs d'estar
fent bé avui el que Jesús va voler que féssim com a Memorial seu?, La Festa del
Corpus Christi ens hi porta a pensar-hi. L'Eucaristia sempre ha estat objecte
d'una gran devoció i veneració a l'Església. Ho deia Sant Agustí: "Ningú
no menja aquesta carn sense abans adorar-la "l L'Eucaristia és el
"Misteri de la nostra fe". Crist, en la seva presència
eucarística, roman enmig nostre- ell que ens estima i es lliurà
fins a la mort per nosaltres. Com a membres de l'Església se'ns demana
reflexionar-hi. Ha de ser la nostra preocupació com a comunitat cristiana. Mal
paper faríem absentar-nos de la missa dominical, ans al contrari, cal acudir-hi
i participar-hi amb més força i creativitat perquè necessitem la força de
recordar Jesús i de viure del seu Esperit!. Hem de contribuir a la
conversió a Jesucrist per nodrir la nostra fe i vincular-nos més a la comunitat
de Jesús..
SANTISSIMA TRINITAT
Solemnitat de Jesucrist, Rei de tot el món. Darrer diumenge de l'Any Litúrgic. Vàrem començar l'Any amb el clam: “Veniu, Senyor Jesús!”. Era el temps d'Advent per a rebre Jesús, el Fill de Déu fet home que entrava en la nostra història per consumar l'obra de la redempció. En acabar l'Any tornem a clamar el Senyor que ve amb la seva glòria a la fi del món. L'Any Litúrgic ve a ser com una mena d'imatge pedagògica de la marxa de la Humanitat a través de la història. Sovint ens preguntem: Cap a on va la Humanitat?. Es en el llibre bíblic de l'Apocalipsi de sant Joan, darrer llibre de la Bíblia, on ens revela el futur de la Humanitat a la llum de l'obra de Déu.. Jesús és presentat com el cap de la nova Humanitat, alliberada al preu de la seva sang. Amb Ell comença la Vida, els temps nous i definitius Jesús és el sobirà dels reis de la terra. "Jo sóc Rei", dirà Jesús al governador Pilat. Però li continua dient.," La meva reialesa no és cosa d'aquest món".. Per això, després de testimoniar la veritat de la seva reialesa, Jesús desafia Pilat i a tota la humanitat- a deixar-se il·luminar per la llum d'aquest Rei, injustament judicat pel món: "Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu!. El Rei jutjat és ara el qui jutja. I és que la glòria de Déu s'ha fet visible en l'home Jesús, amb tota la magnificència del poder de Déu!.15 de Novembre 2015 Diumenge XXXIII
El fragment evangèlic d'avui correspon a un recull de reflexions i advertiment sobre la ruïna de Jerusalem i el temple jueu i, alhora, sobre la fi del món. L'evangelista situa aquest discurs a la muntanya de les Oliveres, dos dies abans de la Passió, quan Jesús s'ha retirat definitivament del temple. Aquest discurs vol oferir algunes conviccions que ens han d'alimentar l'esperança. No ho hem d'entendre en sentit literal, sinó tractant de descobrir la fe continguda en aquestes imatge i símbols que avui ens resulten tan estrany. La primera convicció és que la història apassionant de la Humanitat arribarà un dia a la seva fi. Aquesta vida no és per sempre. Un dia arribarà la Vida definitiva, sense espai ni temps. Viurem en el Misteri de Déu. La segona és que Jesús tornarà i els seus seguidors podran veure per fi el seu rostre desitjat: "veuran el Fill de l'Home. Serà Jesús que il·luminarà el món per sempre posant veritat, justícia i pau. La tercera és que Jesús portarà la salvació de Déu. Ell vindrà a reunir a tots els seus elegits. La quarta és que les paraules de Jesús "no passaran". No perdran la seva força salvadora. Han de seguir alimentant l'esperança dels seus seguidors, No caminem cap el nos res. Ens espera l'abraçada amb Déu. Per damunt i en contra de tot, el Regne de Déu triomfarà.-"
Ultima predicació de Jesús en el Temple de Jerusalem i la seva darrera estada en aquest lloc sant. Desprès de predicar-hi, surt del temple per no tornar-hi més. Jesús fins llavors ha instruït el poble senzill. Però també posa la gent en guàrdia davant els mestres i escribes de la Llei jueva del temple. La religió d'ells es falsa: la utilitzen per buscar la seva pròpia glòria i explota els més dèbils, No cal admirar ni seguir el seu exemple. La crítica de Jesús als escribes és dura, En comptes d’orientar el poble envers Déu cercant la seva glòria, atreuen l'atenció de la gent cap a si mateixos buscant el seu propi honor. Els agrada " passejar- se amb el seus vestits" cercant salutacions i reverències de la gent. A la litúrgia de les sinagogues i en els banquets "busquen els primers seients" i el “primers llocs”. Però també Jesús observa en el temple el gest d'una pobra vídua, La pobra dona només ha tirat a l'arca de les ofrenes dues petites monedes. Aquesta vídua no buscava honors ni cap prestigi; actua de manera callada i humil. Segons Jesús ha donat més que ningú, ja que no dóna el que li sobra, sinó "el que necessita per a viure". No ens equivoquem. Aquestes persones senzilles, però de gran cor i generós, que saben estimar sense reserves, són el millor que té l'Església. Elles són les que fan el món més humà, les que creuen de debò en Déu, les que mantenen l'Esperit viu de Jesús enmig de les actituds religioses falses i interessades. D'aquestes persones hem d'aprendre a seguir Jesús.1 de Novembre 2015 Diumenge Tots Sants
CREURE EN EL CEL es resistir me a acceptar que la vida de tots i de cadascú de nosaltres és només un petit parèntesi entre dos immensos buits. Recolzant-me en Jesús pressento, desitjo i crec que Déu està conduint cap a la seva veritable plenitud el desig de vida, de justícia i de pau que enclou la creació i el cor de la humanitat. I feliços els perseguits pel seu recte comportament. La Festa de Tots Sants, de tots els fills i filles de Déu que Jesús proclama feliços, és la festa més democràtica. El tema central és el Regne de Déu en contrast amb el Regne del rei David, que el poble jueu esperava i que els havia d'alliberar del domini despòtic dels romans. En comptes dels violents, "els mansos heretaran la terra" sense fronteres. El seu programa toca les necessitats bàsiques de les persones: ofereix consol als qui ploren, sadolla als qui "tenen fam i set de justícia"; misericòrdia als qui la practiquen envers els germans; "feliços els purs de cor, perquè ells veuran Déu", perquè no tenen la ment el cor contaminat per l'ambició de poder; "feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Deu. No ens podem resignar a pensar que, tants esforços per a bastir un món més humà i més feliç, puguin acabar en no-res. Seguint Jesús creiem que un dia coneixerem que és viure amb pau i salut total. Així Déu saciarà la set de Vida que hi ha en nosaltres.
Què podem fer quan la fe va apagant-se en el nostre cor?. Es possible reaccionar?.
Podem sortir de la indiferència?. L'evangelista Sant Marc narra la guarició
del cec Bar-Timeu. No és difícil de reconèixer-nos en la figura de Bar-Timeu.
Es el cec de Jericó, el que després de ser guarit per Jesús de la seva ceguera,
el va seguir. I és que Jesús li va donar la visió del cos i la de l'esperit. Així
la ceguera d'aquell captaire havia trobar guarició, gràcies a que la
seva petició de guarició fou escoltada i acollida per Jesús: "Jesús! compadiu-vos
de mi". "Que ho torni a veure". "Vés, la teva fe t`ha
salvat" Bar-Timeu el cec fa tres gestos que canviaran la seva vida.
"Llança la capa" perquè el destorba per trobar-se amb Jesús. Després,
tot i que encara es mou en la foscor, "s'aixeca d'una revolada".
D'aquesta manera "anà cap a Jesús". Es el que necessitem nosaltres:
alliberar-nos de lligams que ofeguen la nostra fe; prendre, per fi, una decisió
sense deixar-la per més tard; i posar-nos al davant de Jesús amb confiança
senzilla i nova Si les nostres comunitats parroquials i de tota mena
entenguessin la força d'aquest lliçó evangèlica de cara als marginats i
exclosos, farien meravelles, farien miracles d'acostament a Jesús, perquè
rebre la llum de Jesús ens transforma i ens converteix..
18 d'Octubre 2015 Diumenge XXIX
Jesús anuncia als apòstols la Passió amb una riquesa
de detalls fragants. Els diu que aquest és el camí de la salvació. Es la gran
lliçó pels qui havien de ser "els dirigents" de l'Església. I així
entre els desconcert i la inquietud dels deixebles. vet aquí que dos dels
dotze-Jaume i Joan, els dos fills del Zebedeu- se li acosten per demanar-li que
en el dia del seu triomf els reservi els millors llocs del seu
govern. No havien entès res del que acabava de dir el Mestre. El seu egoisme i
la seva ambició els havia ofuscat l'enteniment... La temptació més o menys
disfressada d'ambició assetja sempre el cor dels homes i dones. També dels
homes i dones d'Església. Contrastos, vet aquí ,
i no pas lluminosos ni exemplars. Els dos germans demostren desconèixer
del tot els designis de Déu, com també els camins que ell ha preparat perquè la
salvació arribi al món.. Els diu: -Podeu beure el calze que ja beuré i
ser batejats amb el baptisme amb que jo seré batejat?. El calze que Jesús ha de
beure expressa la idea de sofriment messiànic a través del qual la
humanitat serà redimida. "Si que podem", li contesten els dos
germans. Es cert, amb la força de l'Esperit Sant, seguiran Jesús tota la seva
vida. En l'Església el poder és possibilitat de servir. Els diu "Qui
vulgui ser important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor, i qui
vulgui ser el primers ha de ser l'esclau de tot". Vet aquí el principi
fonamental del bon governant, tant el de dins de l'Església com el de fora: és
el servidor del poble. A l'Església tots hem de ser servidors. Ens hem de col·locar
a la comunitat cristiana, no des de dalt, des de la superioritat, el poder o el
protagonisme interessat, sinó des de sota, des de la disponibilitat, el servei
i l'ajuda als altres.. El nostre exemple és Jesús.
11 d'Octubre 2015 Diumenge XXVIII
L'Evangeli és obert a tothom... Qui està disposat a viure'l?. -Qui el segueix de veritat?. En el fragment de l'Evangeli d'avui, Jesús fa tres mirades. Així al jove que li pregunta com s'ho ha fer per posseir la vida eterna, Jesús no li afegeix cap manament ni cap pràctica nova. No es tracta de cap mercadeig o de "dono perquè em donis". Jesús convida al jove a despullar-se simplement de les seves riqueses, a desfer-se d'elles. Desfés-te de traves i noses que afeixuguen el pas i vine, li diu. Davant d'aquesta resposta, el jove, que era ric, es tornà enrere se n’ha` pesarós perquè tenia moltes possessions. La segona mirada de Jesús: "Llavors Jesús mira al seu voltant, als deixebles que el seguien i els diu: "Per als qui són rics, que n’és de difícil, d'entrar al Regne de Déu". I els deixebles quedaren desconcertats. La tercera mirada de Jesús és, alhora, de compassió i d'exigència. Invitació a esperar contra tota esperança en l'amor del Pare. Mentrestant Jesús dirà als deixebles. Qui comparteix amb els germans tot el que té, es beneficia, de la solidaritat de la comunió:!Ningú dels qui per mi i per anunciar l'Evangeli ha deixat la casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre en temps present el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills camps, i també persecucions, i, en el món futur, tindrà la Vida Eterna".
Ja en temps de Jesús, en el poble escollit per Déu hi havia matrimonis en crisi que no ho superaven i es desfeien. En el temps de Jesús i en tots els temps. No cal pas dir que també en els nostres. Es un problema universal, angoixós, que destrossa llars i persones... Quan un matrimoni fa fallida què cal fer?. En aquell temps ,els fariseus anaren a trobar Jesús per provar-lo. Per fer-lo caure Mala manera de plantejar el problema greu de la crisi matrimonial. Li preguntaren si el marit es pot divorciar de la seva dona, és a dir, repudiar-la? Jesús els pregunta: Què diu Moisès, el vostre legislador?. Li contesten: Moisès permet donar a la muller un document de divorci. “Per la seva duresa de cor” -els digué Jesús- però no anul·la el manament perquè Déu en el principi creà l'home i la dona... ha creat persones sexuades, destinades a la comunió del cos i de l'esperit, fonamentada en l'amor humà que és atracció dels dos sexes, volguda per Déu, que mena als esposos a completar-se, auxiliar-se mútuament en el creixement humà i espiritual i a ser col·laboradors d'obra creadora per la fecunditat de la parella. "Per això l'home deixa el pare i la mare i s'unirà a la seva dona i seran tots dos una sola família una sola carn-". Es un misteri de la comunió matrimonial. Matrimoni sense amor no va endavant. Quan dos s'estimen, que ningú no els separi. Només tu i el per sempre més, cosa que als ulls d'un enamorat qualsevol apareix ben clara... Cal desplegar les possibilitats d'enriquiment del seu amor.27 de Setembre 2015 Diumenge XXVI
"N'hem vist que feien el bé i no eren dels nostres", digueren els
deixebles a Jesús. en l'Evangeli d'avui. El cor humà -ho sabem per pròpia
experiència- és un nus de contradiccions, una barreja de bondat i dolenteria,
de virtut i de pecat. L'evangeli d'avui crida l'atenció sobre una de les
inclinacions nocives que hi ha en nosaltres i que, quan hi cedim, es
tradueix en una falta que els primers cristians van col·locar a la
llista dels pecats capitals, com és l'enveja. I l'envejar és doldre's del
bé d'un altre. A l'envejós li reca, li sap greu que el proïsme tingui sort, li
sap tant de greu que fins i tot hi sofreix... Hi ha gent que
no s'alegra del bé dels altres. Com també una la fortuna somriu a algú, se
sent aquest comentari: "Els poca vergonyes sempre tenen sort...Com també
hi ha gent que prefereix que no es faci el bé abans que els realitzin els
nostres enemics. Els membres de l'Església enfront de l'enveja han de
respondre amb la generositat de cor i de fets, com l'art de saber donar,
donar-se....Es pot col·laborar amb els evangelitzador des de dins
o des de fora de l'Església, i ningú quedarà sense recompensa. Fora
de l'Església Catòlica, hi ha en el món un nombre incomptable d'homes i dones
que fan el é i viuen treballant per una humanitat més digna i més justa. En ells
hi viu l'Esperit de Jesús. Hem de sentir-los com amics i aliats, mai com adversaris.
No van contra nosaltres ja que estan a favor de les persones, com hi estava
Jesús, en especial, dels més necessitats.
Jesús reclama dels seus deixebles una decidida actitud de servei al proïsme.. I desenganyem-nos, el servei als altres, passa, també per la política. Es bo que a l'hora de plantejar-se l'actitud política, el cristià ha de preguntar-se: "On puc contribuir més a millorar la situació de la gent”, sobretot dels pobres? Tot i amb això, hi haurà moments en què no apareixerà clara la resposta. A les hores que actuï cadascú d'acord amb les seves moltes o poques llums i la seva bona disposició, pensant que els germans que es decantaran cap a altres opcions polítiques ho veuen des d'una altra perspectiva- que també pot succeir i que, des del seu punt de vista, tinguin raó de comportar-se com fan. Això vol dir, que la fe cristiana no introdueix tothom al sac d'una determinada opció política. Ens situa lliures i responsables- en un nivell diferent dels partits, car no és un sistema ni una ideologia sinó una "Llum" que ens dona un punt de partida i una força que ens forneix i ens capacita per promoure un món més digne de l'home. Del que es tracta és de ser fidels a aquesta llum i aquesta força. La fe cristiana ens porta a ser solidaris, i que tot ens hem d'implicar pel combat per la Justícia. Així el combat per la justícia és una dimensió constitutiva de la predicació de l'Evangeli. Per compartir amb els germans l'esforç i el treball amb els quals construir un món on puguem viure millor tots plegats.- I tot això pel camí que ens assenyala l'Evangeli d'avui: "Si algú vol ser el primer, s'ha de fer servidor de tothom".-
Una pregunta que compromet. Hi ha una resposta còmoda.
Repetir el que és diu d'Ell en el nostre ambient. Un personatge històric, un
gran líder, defensor dels pobres i marginats, un mestre excepcional...Podem
arribar afirmar fins i tot que és el salvador de la Humanitat i que és el
Fill de Déu que ens ha donat la vida a tots...Però aquestes respostes queden
molt marginals si no ens hi comprometem del tot. Sempre seran unes respostes
des de fora. L'evangelista sant Marc ens encara amb la pregunta comprometedora
de Jesús "Llavors, els preguntà: I vosaltres, qui dieu que sóc?. Llavors
segui un gran silenci. I ara també. Qui és Jesús per a cadascun de
nosaltres?. L'evangelista ens diu que només un dels deixebles va
respondre. Fou l'apòstol Pere que li va respondre: "Vós sou el
Messies!". Per a nosaltres ,cristians, és vital reconèixer i confessar,
cada amb més convicció el misteri de Jesús el Crist. Si ignorés Crist, l'Església
viuria ignorant-se a si mateixa. Si no el conegués, no podria conèixer el més
essencial i decisiu de la pròpia tasca i missió. Però, per a conèixer i
confessar Jesucrist, no n'hi ha prou d'omplir la nostra boca amb
títols cristològics admirables. Cal seguir-lo de prop i col·laborar amb Ell
cada dia. Aquesta és la tasca principal que hem de promoure en els grups
i comunitats cristianes.-
"Tot
ho ha fet bé". Els Evangelis ho diuen de Jesús.: "Fa que els sords hi sentin i que els muts
parlin" Magnífica professió de fe que sant Marc posa en boca d'un
pagans. I és que Jesús en la seva vida i actuació vol que 'una curació,
d'un miracle vol que se'n guardi silenci: Es el "secret messiànic".
Tanmateix el poble potser per l'entusiasme proclama a quatre vents la
seva messianitat. Jesús en la seva absoluta fidelitat a la missió rebuda del
Pare, no vol avançar pel camí triomfal dels èxits humans, ni demostrar cap mena
de prepotència i de domini en què cal redimir la humanitat, sinó en la
revelació del misteri de la creu com a acte suprem de l'obediència a la
voluntat de Deu Pare. Serà en la resurrecció que l’èxit li vindrà i encara,
segons l'estil de Déu, que es revela a través de la fe, que suscita en el cor
de les persones. Per això, Jesús, enmig de l'esclat d'entusiasme popular, demana
silenci, superació de la simple materialitat del signe (miracle) per a poder
copsar la presència i la veu de Déu. Tot i així el poble senzill acaba
reconeixent el triomf del bé i ho proclama: "Tot ho ha fet bé: fa que els
sords hi sentin i el muts parlin ".Fins i tot com a gent pagana que
naturalment situada en la regió de la sordesa i el mutisme de la salvació. Perquè
la salvació és per a tothom.30 d'Agost 2015 Diumenge XXII
No sabem quan ni on va tenir lloc l'enfrontament de Jesús i els savis mestres. Aquest va començar quan els fariseusobservants escrupolosos de les tradicions jueves observen indignats que els deixebles de Jesús mengen amb les mans impures. Així s'exclamen a Jesús: "Per què els vostres deixebles no segueixen la tradició dels ancians?". Encara que parlen dels deixebles, l'atac s'adreça a Jesús. Tenen raó. Es Jesús el qui està trencant aquesta obediència cega a les tradicions en crear al voltant seu un "espai de llibertat" centrat en l'amor. I és que aquell grup de mestres religiosos jueus no ha entès res del Regne de Déu que Jesús està anunciant. En el seu cor no regna Déu. Segueix regnant la llei, les normes, els usos i els costums marcats per les tradicions. Per a ells, l'important és observar allò que estableixen "els antics". No pensen en el bé de la gent. No els preocupa cercar el Regne de Déu i la seva justícia. Jesús els respon amb paraules dures: "Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes". La religió que Déu vol és la religió del cor. Es el que denuncia Jesús: "Aquest poble m'honora només amb els llavis", que és dir, per fora i no per dins (el cor). Seria també avui una greu equivocació que l'Església quedés presonera de tradicions humanes, normes i usos dels nostres avantpassats. El que ens ha de preocupar és que les comunitats cristianes siguin capaces de reproduir amb fidelitat a l'Evangeli i d'actualitzar el projecte del Regne de Déu en la societat contemporània.."23 d'Agost 2015 Diumenge XXI
A la Bíblia se'ns narra que Josué, després de la mort
del seu germà Moisès, es va convertir en el guia del poble d'Israel, i ben
aviat es va adonar que el seu poble se sentia fortament temptada a deixar de banda a Déu per anar darrere d'altres deus. Josué
va reunir el poble i els plantejà clarament el dilema:" -Us
cal elegir entre rendir-vos als nous déus o romandre fidels al Senyor. Jo i
la meva família elegim la fidelitat al Senyor". Un altre dia havent
passat mil tres-cents anys Jesús, veient que alguns dels seus compatriotes i
seguidors volien desertar, es va adreçar als seus deixebles amb la pregunta:_ "I
vosaltres, també voleu deixar-me?". Ambdues situacions es
repeteixen entre nosaltres, gairebé al peu de la lletra. Cal elegir,
perquè no es pot servir a dos senyors. Cal elegir. Cal triar entre seguir als
nous déus. Aquest nous déus avui són els del campi qui pugui, els de
despreocupar-se pel proïsme, la mateixa obsessió pels propis drets i els de
l'oblit dels propis deures... Per a molta d'aquesta gent Déu és poc més
que una idea desada a l'armari del respecte o, pitjor, en el racó de l'oblit i
l'abandó.. Tant de bo la nostra elecció sigui com la dels deixebles de
Jesús:· Nosaltres romanem al teu costat, perquè només tu tens paraules de de
vida eterna". I això per més que hagin estat molts els desertors vers la
persona i missatge de Jesús.. La fidelitat ha de ser la nostra gran virtut.16 d'Agost 2015 Diumenge XX
Entre les incomptables definicions que es poden donar
de l'ésser humà potser aquesta no fóra pas la menys idònia: "L'home és un
ésser que té gana i set insaciables. de tot els ordres. Efectivament,
tots estem traspassats per una gana i una set que neixen del nostre esperit i del nostre cor i, que
resulten insaciables. Sant
Agustí ho va escriure amb paraules immortals: "Inquiet està el
nostre cor fins que reposi en
Vós, Senyor" I bé, aquest Déu,
vers qui apunten els nostres desitjos d'infinit, s'abaixa fins a ras de terra i se'ns dóna en Jesucrist bo
i dient-nos que Ell "es el pa que vivifica i la beguda que posa alegria al cor". Tanmateix perquè
Ell és la resposta a les nostres primeres i fonamentals necessitats, Déu no se'ns presenta com un
article de luxe difícil d'obtenir, ans un article a l'abast de tothom, ni es presenta com un menjar apte
només per a paladar de gurmets, ans com un aliment idoni per a tothom, però
especialment per a la gent més
senzilla i la menys sofisticada. Es
cert: Déu es imprescindible per viure. L'home sense Déu, està amargament sol. Ho escrivia el poeta
Antonio Machado al dir:! Dios es la única y verdadera compañia que puede
liberarnos a todos de esta tremenda soledad de ser
hombres. Hi ha qui es
pensar tenir-ho tot en aquesta vida, però li falta una cosa: Déu! El Deu Pare de
Jesucrist que ha volgut donar-nos la Vida Eterna pel seu
Fill..
9 d'Agost 2015 Diumenge XIX
La multitud que escoltava a Jesús anava darrera seu
atreta per la condició de líder popular que el poble creia descobrir en
Jesús, topa amb l'afirmació d'Aquest que els diu "Jo sóc el pa que dona
la vida". A partir d'aquí es desvetlla la perplexitat en els oients, que
acaba esclatant en murmuració oberta:" Els jueus murmuraven de Jesús
perquè havia dit que era el pa baixat del cel". Així els jueus
contemporanis de Jesús ensopegaven en el mur de l'escàndol contra el qual
s'esclafava la seva religiositat... Nosaltres ens preguntem: Eren únicament els
jueus del temps de Jesús els que ensopegaven amb aquesta pedra?. –No serà
la realitat que es va repetint l llarg de la història de l'Església?.-No serà
aquesta una dificultat per a alguns cristians?.- A Jesús se l'ha de mirar
amb els ulls de la fe, altrament, ens perdem a mig camí el perdem de
vista. Es sols quan des de la fe el veiem i l'assimilem en la totalitat de la
seva realitat, home i Déu, o Déu que s'encarnat, s'ha fet home- que per
nosaltres els homes els homes i per la nostra salvació baixà del cel i,
per obra de l'Esperit Sant, s'encarnà de la Verge Maria i és féu home, com
professem en el Credo. En Jesucrist, Déu es deixa veure, tocar, menjar, estimar...
Déu es tan gran que no cap a la nostra ment, però s'ha fet tan petit que fins
i tot pot cabre al nostre cor. Hem d'aprendre a dir-li com el poeta
Goethe: O Déu del meu bressol, sigueu el Déu de la meva
tomba", perquè així tingui Vida en aquell que heu enviat, Jesús, el
Messies Salvador!.-2 d'Agost 2015 Diumenge XVIII
A la sinagoga de Cafarnaüm... La gent, entusiasmada
pel poder que Jesús demostrava, el volia proclamar rei. Ell, però defuig
d'entrar en el joc i fins i tot els renya. Calia purificar el camí.. Com també
posar calma i reflexió a l'entusiasme popular, compartit segurament també pels
deixebles. La multitud es queda al "desert", sense Jesús, que
fa miracles, els deixebles naveguen pel llac sense el Mestre, i aquest
prega en la solitud dels cims. Quan l'endemà la gent va descobrir que ni Jesús ni els
deixebles no eren allà on s'havia produït el fet prodigiós dels pans i
dels peixos l'anaren a cercar a Cafarnaüm: "Vosaltres em busqueu perquè
heu menjat tant de pa com heu volgut", els diu. Com per dir-los el
Messies no ha pas vingut exclusivament per solucionar problemes i carències
materials i temporals. Ha vingut per portar el Regne de Déu als homes, que es
tant com dir la justícia i l'amor de Déu en la vida entera de la humanitat. "Què
hem de fer per obrar com Déu vol" li formulen els qui l'escolten "Que
cregueu en Aquell que Ell ha enviat". Déu només vol que creguin en
Jesucrist perquè és el gran regal que Ell ha enviat al món. Aquesta és la nova
exigència. En això s'ha de treballar. La resta és secundari. Ser cristià
exigeix una experiència de Jesús i una identificació amb el seu projecte.
Un contacte vital amb Jesús el Crist.26 de Juliol 2015 Diumenge XVII
Jesús sabia el què volia fe. El poble
del desert, sense guia ni pastor que el meni, ha quedat mancat d'aliment. Jesús és el noi
Moisès que aplegarà al poble. el guiarà i l'alimentarà espiritualment i
materialment. Com en la Èxode- Jahvé
havia alimentat el poble amb el mannà- en la nova ruta de l'Església, Déu
el Pare alimentarà els fidels amb el pa de vida, que és Jesús, Senyor nostre..
I és aquesta Església que Jesús adreça la pregunta: -On comprarem el pa perquè
puguin menjar tots?. Cada diumenge en la Celebració de l'Eucaristia, Jesús ens
fa la mateixa pregunta.-insta a la seva Església- que ajudi a salvar
els homes i dones oferint la Paraula de Déu i el pa que manté el cos i aguanta
la dignitat de la persona.. Jesús reparteix el pa a la multitud, i aquí
arrenca el miracle de compartir. La fam del món té solució si tots plegats som
capaços de seure en fraternal banquet en el gran menjador del món ,que
el Senyor ha obert per a tota la humanitat. Es obra de misericòrdia:
Donar menjar al qui té fam. que obliga a tota persona humana. En la
missa dominical de cada diumenge, l'Església, per manament de Jesús, multiplica
el Pa de l'Eucaristia. Els qui assistim i participem, som capaços de
multiplicar també el pa d'ajuda als necessitats?. Posem en pràctica la
solidaritat de compartir el que tenim?.-19 de Juliol 2015 Diumenge XVI
Jesús va enviar els deixebles a predicar, a anunciar l'Evangeli, i tornen entusiasmats. Els falta temps per explicar al Mestre el que han fet i ensenyat. Jesús, tot i parant l'orella, vol escoltar-los amb calma i els convida a retirar-se "tots sols en un lloc despoblat i a reposar una mica" Es una radiografia de tota l'activitat dels apòstols. Ha d'ensenyar la veritat i ha de fer el bé. A Jesús no li fa nosa la gent. Sap mirar a la multitud; aquesta massa de gent formada per homes i dones, concretes i properes, sense veu o sense importància especial. No ho pot evitar. I "se'n compadí". Els porta a tots molt dins del seu cor. Mai no els abandonarà. Els "veu com ovelles sense pastor", sense guies per descobrir el camí, sense profetes per escoltar la veu de Déu. Per això, "es posà a instruir-los llargament", dedicant temps i atenció per alimentar-los amb la seva Paraula guaridora. Jesús crida als seus al repòs "reposeu una mica"-. Perquè la predicació del Regne segueix essent empresa urgent, que interfereix una vegada i una altra el necessari i merescut repòs.. També nosaltres coma deixebles de Jesús i membres de la comunitat cristiana hem de revisar com mirem i tractem aquestes multituds que se'ns en van poc a poc de l'església, potser perquè no escolten entre nosaltres el seu Evangeli; o perquè les decebem perquè no veuen en nosaltres la compassió i misericòrdia de Jesús, o no escolten el patiment de la gent. Sabem, però que Jesús té força per transformar els nostres cors i renovar les nostres comunitats.12 de Juliol 2015 Diumenge XV
Jesús sospir fer conèixer el seu Missatge Salvador. Ho vol fer saber a
tothom. Ho durà a terme a través dels seus deixebles convertint-los en
autèntics apòstols de l'Evangeli. Ara bé, Jesús no els envia de qualsevol
manera. Els dona algunes recomanacions: En primer lloc, qui són ells per
actuar en nom de Jesús?. Segons l'evangelista Marc que ho escriu, Jesús
"els donà poder sobre els esperit malignes". Jesús pensa en un món
més alliberat de les forces malignes que esclavitzen i deshumanitzen
l'ésser humà. Els deixebles, no utilitzant el poder sobre les persones,
humanitzaran la vida, alleujant el patiment del a gent, fent créixer la
llibertat i la fraternitat. Portaran només "bastó" i
"sandàlies". Jesús se'ls imagina itineraris, d'un lloc a un altre,
mai no instal·lats. Sempre anant de camí. No lligats a res ni a ningú. Només
amb l'imprescindible. Amb aquesta agilitat que Jesús tenia per fer-se
present allà on algú el necessitava. El bàcul de Jesús no és per manar, sinó
per caminar. No portaran " ni pa, ni sarró, ni diners". No han de
viure obsessionats per la pròpia seguretat: Porten amb ells una cosa més
important: l'Esperit de Jesús, la seva Paraula i la seva Autoritat per
humanitzar la vida de la gent. Tampoc portaran "vestit de recanvi".
Vestiran amb senzillesa com els pobres. sense grans ostentacions de vestidures
sagrades... La seva vida serà signe de proximitat de Déu a tothom, sobretot,
als més necessitats...5 de Juliol 2015 Diumenge XIV
Jesús "s'admirava de la seva
manca de fe" fins el seu que els compatriotes s’escandalitzaven d'ell.. I és que el
Regne de Déu es dona entre l'escàndol i la perplexitat. Perquè des de fora es tant
i amb els ulls naturals. en Jesús sols veurem un home, i un home a peu
pla. Aquí hi ha la pedra d'ensopec que, de cop i volta, s’adreçà entre
aquella pobra gent de Natzaret que es varen escandalitzar de
Jesús. Hem pensar que la clau de volta de la nostra religió és precisament
la nostra fe en Jesucrist. No es tracta pas d'una fe com la que demanen, per
exemple, els líders polítics, la fe que demana Jesús és un lliurament
a ell en l'abraçada d'una amistat radical. I Jesús "no hi pogué
fer cap miracle" entre els seus. L'orgull i la presumpció de saber-ho tot
sobre ell barrava el camí de la fe. Déu els passava pel costat i ells no el van
reconèixer. Només ells?. El mal és de tots els temps. I sant Marc ens
adverteix: alerta, que no ens passi el mateix Perquè Jesucrist no es tant una
veritat que cal acceptar com un amor que cal viure. Cal donar-li un
estatge més al cor que al cap. Un amor que s'encomana, es contagia. I per tant,
mai no podrem fer estimar Jesús si no vessem d'amor a Ell pels quatre costats..28 de Juny 2015 Diumenge XIII
Déu de vivents. Dues escenes evangèliques: La dona
malalta que havia sentit parlar de Jesús, i que prou sabia que la seva persona
irradiava una força guaridora. No podrà tocar Jesús físicament per la
multitud que rodeja al Mestre, però sí que li tocarà el mantell. I
trobarà la seva guarició per la confiança gran en Jesús. I la segona escena::El
cap de la sinagoga per nom Jaire que demana a Jesús que vagi a casa seva perquè
guareixi a la seva filla. Arribats a casa, Jesús sols permet que
l'acompanyessin els pares i els deixebles. I Jesús pren a la noia per
la mà, tot dient-li aquestes paraules: "Escolta'm, noia,
aixeca't". Tenia dotze anys ". Que es com dir-li: "Posa't en
actitud de caminar endavant per la vida". I "la noia s'aixecà
i es posà a caminar". Acabava de produir-se allò que semblava
impossible. Vet aquí la cura pastoral amb què l'Església ha de seguir i atendre
els fidels després de l’evangelització i la conversió amb aquell aire
vivificant que és tan familiar a l'Evangeli. Només Jesús té els seus camins per
a guarir ferides secretes, i dir a aquells que els busquen:"
Filla, fill ,la teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau i amb salut"
21 de Juny 2015 Diumenge XII
Acabada la catequesi de les "paràboles",
l'evangelista Sant Marc ens ofereix una pàgina viscuda de l'experiència
dels deixebles. Aquella nit van viure uns moments dramàtics que els
van marcar profundament. En la mateixa barca on havia estat
predicant Jesús a la multitud, els deixebles s’emporten Jesús cap a
l'altra riba del llac. La narració té tota la frescor d'un relat contat per
un testimoni directe dels fets. Aquella nit els deixebles van passar una
por mortal al aixecar-se un temporal de vent tan fort que les onades queien
sobre la barca i s'anava omplint d'aigua. A aquest por dels elements
atmosfèrics, s'hi afegia el temor quasi religiós dels jueus que en
el mar hi veien una força caòtica, una mena de monstre devorador
de naus d'homes. dominat per l'esperit del mal, i que només Jahvé podia
vèncer....Tot fa pensar que fins i tot la supervivència mateixa del grup
perillava. Al crit dels deixebles, Jesús va intervenir, el vent amaina i sobre
el llac esta una bonança. Els deixebles quedaren "plens de gran
respecte". Abans tenien por de la tempesta. Han pogut experimentar una
força salvadora que no coneixien. Comencen a preguntar-se per la identitat de
Jesús. Comencen a intuir que amb Ell tot és possible. Jesús ens pot
sorprendre a tots. El Ressuscitat, el Vivent té força per inaugurar una fase
nova en la història del cristianisme. Només ens cal fer. Una fe que ens
alliberi de tanta por i covardia, i ens comprometi a caminar seguint les
petjades de Jesús!. Jesús és a la barca que ´es l'Església.
Les
petites llavors a la vida. N'hi ha moltes. Els medis de comunicació
descarreguen sobre nosaltres tota mena de notícies què, a voltes no dona temps
a fer-ne una tria Fins i tot apareixen els venedors de sensacionalisme que ens
inquieten no poques vegades. Cal comptar amb la increïble velocitat amb
què es difonen les notícies, fins el punt que ens deixen atordits i
desconcertats. Cada vegada estem més ben informats del mal que cau damunt
la humanitat sencera.-Què fer?. La ciència ens ha volgut convèncer que els problemes
es poden resoldre amb poder tecnològic. Però avui el mouen estructures d'un
poder invisible que se situa més enllà de l'abast de cada individu. A les hores,
-què puc fer?: La temptació d'inhibir-se és gran. A. l'evangeli hi ha una
crida adreçada a tothom, i que consisteix en sembrar petites llavors d'una nova
humanitat. Jesús no parla de coses grans. El regne de Déu és una cosa molt
humil i modesta en els seus orígens. També nosaltres se'ns convida a sembrar
petites llavors del regne de Déu en una societat complicada i trista,
que ha oblidat l'encís de les coses senzilles i bones. Tots som convidats a
viure tot posant una mica de dignitat a cada racó del nostre petit món.CORPUS CHRISTI
Dades sociològiques contundents constaten que
cristians catòlics de les nostres esglésies occidentals estan abandonant la
Missa Dominical. Això vol dir una certa desafecció per la missa que està
creixent fins i tot entre aquells que hi participen de manera responsable i
incondicional. Perviu la fidelitat exemplar d'aquests grups de cristians la que
està sostenint les comunitats parroquials i esglésies!. I ens caldrà
insistir-hi i fer-nos les preguntes inevitables com - No necessita l'Església, en el seu centre, una experiència
més viva i compromesa del Sopar del Senyor?. -Estem tan segurs d'estar
fent bé avui el que Jesús va voler que féssim com a Memorial seu?, La Festa del
Corpus Christi ens hi porta a pensar-hi. L'Eucaristia sempre ha estat objecte
d'una gran devoció i veneració a l'Església. Ho deia Sant Agustí: "Ningú
no menja aquesta carn sense abans adorar-la "l L'Eucaristia és el
"Misteri de la nostra fe". Crist, en la seva presència
eucarística, roman enmig nostre- ell que ens estima i es lliurà
fins a la mort per nosaltres. Com a membres de l'Església se'ns demana
reflexionar-hi. Ha de ser la nostra preocupació com a comunitat cristiana. Mal
paper faríem absentar-nos de la missa dominical, ans al contrari, cal acudir-hi
i participar-hi amb més força i creativitat perquè necessitem la força de
recordar Jesús i de viure del seu Esperit!. Hem de contribuir a la
conversió a Jesucrist per nodrir la nostra fe i vincular-nos més a la comunitat
de Jesús..SANTISSIMA TRINITAT
Avui necessitem sentir parlar de Déu amb paraules humils i senzilles,
que toquin el nostre cor i la nostra ment, reconfortin la nostra fe, a
voltes vacil·lant. Necessitem recuperar l'essencial del nos
"Credo" per a aprendre a viure amb alegria nova. De l'Evangeli
d'avui trèiem l'ensenyança molt important sobre la Santíssima Trinitat. Jesús
que sempre es presenta com a Fill de Déu, ens parla avui del Pare i
de l'Esperit Sant. Vol que entenguem que ser cristià no es creure
senzillament en Déu. Sinó creure en un Déu que es PARE, és a dir, que ens ha creat,
que ens ha donat la vida i que te providència de nosaltres perquè ens estima. Es
creure en un Déu que també és FILL: és a dir, que ha volgut experimentar
el dolor la injustícia i la mort com nosaltres, perquè tinguéssim la
seguretat que ens comprèn. I en un Déu que ESPERIT SANT: és a dir, una força
d'amor que habita en els nostres cors, que ens va descobrint
progressivament el sentit de les paraules de Jesús i que ens va impulsant
a assemblar-nos-hi més. Aquet és el Déu en qui hem de creure si volem ser
cristians. Un Déu que no sols ens mana coses, sinó que es posa a fer-les
juntament amb nosaltres, perquè el portem dins a aquest Misteri de Déu no es
pas una cosa llunyana. Es present en el fons de cadascú de nosaltres Deixem-nos
penetrar per la llum que aquestes veritats desprenen quan celebrem i
anunciem el Misteri del nostre Déu Trinitari.
PASQUA DE PENTECOSTA
VINGUDA DE
L'ESPERIT SANT
24 de Maig 2015
La PASQUA DE L'ESPERIT és la Festa d'avui: PENTECOSTA "Veniu, Esperit Sant! Desvetlleu la nostra fe feble, minsa i vacil·lant. INVOCACIO: “Veniu, Esperit Sant. Feu que Jesús ocupi el centre de la vostra Església.”. “Veniu, Esperit Sant. Purifiqueu el cor de la vostra Església. Feu que aprenguem a caminar enmig de la gent amb més veritat i humilitat”. “Veniu, Esperit Sant. Feu de nosaltres una Església de portes obertes, cor compassiu i esperança encomanadissa. Que res ni ningú no ens distregui o desviï del projecte de Jesús: fer un món més just i més digne, més amable i més feliç, obrint camins al regne de Déu”. “Veniu, Esperit Sant. Que aprenguem a mirar com Jesús mirava als qui pateixen, els qui ploren, els qui viuen sols i oblidats”. “Veniu, Esperit Sant. Obriu les nostres oïdes per escoltar els vostres planys els qui ens arriben avui, des dels interrogants, sofriments, conflictes, contradiccions dels homes i dones dels nostres dies”. Que a la vostra església visquem més atents a tot allò que neix que no pas a allò que mor, amb el cor sostingut per l'esperança i no minat per la nostàlgia. “Veniu, Esperit Sant. Que el nostre món no perdi la "memòria" de Jesús. Que no defugim la seva Paraula”.17 de Maig 2015
"Fou endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu". ''L’Evangeli culmina amb el relat de l'Ascensió de Jesús. Es el relat de l'Evangeli de l'Ascensió que l'evangelista Sant Marc, en algun moment, va afegir un apèndix on es recull el mandat final de Jesús de:" Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'Evangeli a tota la creació". Això vol dir que l'Evangeli no ha de quedar-se a l'interior del petits grup dels seus deixebles. Han de sortir i desplaçar-se per arribar a "tot el mon" i portar la Bona Notícia a tots els pobles, a "tota la creació". Per tal de portar-ho a terme, la primera cosa és viure des de la confiança absoluta en l'acció de Déu Jesús ens ho ha ensenyat. Déu continua actuant amb amor infinit en el cor i en la consciencia de tots els seus fills i filles, encara que nosaltres els considerem "ovelles perdudes". Déu no està bloquejat per cap crisi. Ell continua actuant en la seva Església i fora de l'Església. Ningú viu abandonat per Déu, encara que no hagi sentit parlar ai de l'Evangeli. Però tot això no ens dispensa de la nostra responsabilitat. Hem de començar a fer-nos noves preguntes: Per quins camins està cercant Déu els homes i les dones de la cultura moderna?. Com vol fer present a la humanitat dels nostres dies la Bona Notícia de Jesús?. Quines crides ens està fent Déu per a transformar la nostra manera tradicional de pensar, d'expressar, de celebrar i d'encarnar la fe cristiana en els nostres dies?. L’Evangeli té prou força per a inaugurar un cristianisme sempre renovat i fidel a l'esperit de Jesús.VI DIUMENGE DE PASQUA -
10 de Maig 2015
Jesús prepara als seus amics, els deixebles, per la seva partença. es tracta, doncs, d'un discurs de "comiat". Entre les moltes coses que els diu és que es mantinguin en el seu amor: "Manteniu-vos en l'amor que uns tinc". I és que ser cristià es una qüestió d'amor. L'important serà sempre no desviar-nos de l'amor. Es el manament de Déu el Pare, i estimar és l’única cosa que té raó de ser en ella mateixa, ja que l'Amor és Déu mateix. (Sant Bernat). Es veritat que amb el pas del temps les normes es multipliquen. Es cert. Només del manament de l'amor Jesús diu: "Aquest és el meu manament". En qualsevol època i situació, el decisiu per al cristianisme és no bandejar l'amor fratern. La tasca de Jesús es escampar amor en totes les direccions (a les xarces socials, a les amistats, a...). L'amistat de Jesús és el millor regal que Déu ens fa. Com als apòstols, Jesús ens envia a donar fruit que duri. A construir la justícia i la pau tan amenaçada i la amistat entre els pobles i la igualtat d'oportunitats, i Jesús, fes que mantenint-nos en el teu Amor el multipliquem estimant tothom, vingui del país que vingui.V DIUMENGE DE PASQUA -
3 de Maig 2015
Una imatge senzilla i expressiva a la vegada: El cep i les sarments. Jesús
és el "cep veritable", ple de vida; els deixebles són
"sarments" que viuen de la saba que els arriba de Jesús; Déu el Pare
és "el vinyater" que té cura personalment de la vinya perquè doni
fruit abundant. El Pare i Jesús estan al cor de la terra. Deixem que arrelin en
el nostre cor. A la terra Déu i nosaltres creixem junts. Perquè sense
empeltar-nos de Jesús els fruits restaran bords( fruits que omplen, però no
alimenten) Aquest és el problema" si les arments no estan en el cep, no
poden donar el fruit veritable: la vida dels deixebles és estèril "si no
estar " en Jesús. Les seves paraules són categòriques: "Sense mi no
podríeu fer res". No se'ns està desvetllant aquí la veritable arrel de la crisi del nostre
cristianisme.... La forma en què viuen la seva religió molts cristians, sense
una unió vital amb Jesucrist, no poden donar fruit veritable. Es per això
que preguem perquè arrelem com sarments en el cep. Tots som "sarments".
Només Jesús és el "cap veritable". El decisiu en aquests moments es
"romandre en ell". Aplicar la nostra atenció a l'Evangeli i no
desviar-nos del seu projecte. Com ens diu Jesús: "Qui resta en mi,
dóna molt de fruit".
26 D'ABRIL 2015
Vers un coneixement proper: La figura del Bon Pastor. Quan entre els primers cristians van començar els conflictes i les dissensions entre grups i líders diferents, algú va sentir la necessitat de recordar que, a la comunitat de Jesús, només Ell n'és el Pastor bo. Aquesta bella imatge de Jesús, Pastor bo, és una crida a la conversió, adreçada als qui reivindiquen el títol de !pastor" a la comunitat cristiana. El pastor que s'assembla a Jesús només pensa en les seves ovelles, no "fuig" davant els problemes, no les "abandona". Al contrari se situa al costat d’elles, les defensa, es desviu per elles, "exposa la seva vida" cercant el bé d'elles. Avui també se'ns crida a viure en comunió, a fer passos per crear un millor clima d'escolta mútua i de diàleg, no de desqualificacions i dissensions que a vegades es dona entre pastors i fidels i que donen peu a un distanciament entre la jerarquia i el poble fidel. No han de ser dos mons diferents. A molts bisbes no els resulta fàcil sintonitzar amb les necessitats reals dels creients per oferir l’orientació i l'alè que necessiten. I també a molts fidels els resulta difícil de sentir afecte i interès envers uns pastors que poden semblar més o menys distanciats dels problemes reals dels seus fidels Només creients, plens de l'Esperit del Bon Pastor, poden ajudar-nos a crear el clima, de diàleg de respecte l que tant ens cal.
III DIUMENGE DE PASQUA -
19 D'ABRIL 2015
No és fàcil creure en Jesús Ressuscitat. Es en última estància una cosa que
només pot ser captada i entesa des de la fe que el mateix Jesús desvetlla en
nosaltres Avui l’evangelista sant Lluc ens descriu la trobada amb Jesús ressuscitat
amb el grup de deixebles. El relat és molt realista. La presència de Jesús no
transforma de manera màgica als deixebles. Alguns "s’espanten" i
"van creure que era un esperit". A l'interior "sorgeixen
dubtes" de tota mena. N’hi ha que de tanta alegria, encara no acabaven de creure-ho".
D'altres els desconcerta". Això passa també avui. La fe en Crist
ressuscitat no neix d'una manera automàtica i segura en nosaltres. Es va
despertant en el nostre cor de manera feble i humil.. Segons els relat,
Jesús s’hi queda, menja amb ells i es dedica a "obrir-los els ulls"
perquè puguin comprendre el que ha succeït. Vol que es converteixi en
"testimonis", que puguin parlar des de la seva experiència, i
predicar no de qualsevol manera, sinó "en nom d'ell". Fem -li
molt més lloc a Jesús en cada u de nosaltres i en les nostres comunitats
cristianes.-
JA SOM AL TEMPS POSTPASQUAL que vol dir que cal viure inspirant-nos en la festa major dels cristians que celebràrem diumenge passat. Vol dir creure que Déu és una sorpresa permanent per a nosaltres. Vol dir creure en l'Amor com la virtut de Déu i la dels homes i dones. Vol dir morir, cada dia més, a l'egoisme, i viure, cada dia més, de Crist, viure de l'amor, viure des del seu esperit, des del seus sentiments, des del seu amor mateix. L'amor evangelitza. Anar al fons de l'Evangeli... El món actual pateix fortes crisis de tot signe. Els tècnics i entesos en les diferents disciplines que intenten explicar els complexos fenòmens i realitats de la nostra civilització.. Tots esperem el moment feliç de trobar la sortida adequada a la davallada critica que tantes institucions ,persones i realitats pateixen...També els cristians parlem molt, acusem els altres, critiquem actituds i institucions... Prou que organitzem "coses", actuacions perifèriques que es queden a flor de pell, no sols dels problemes, sinó fins i tot de la nostra mateixa convicció. No anem a fons, ni entrem a dins de nosaltres mateixos...En definitiva, el nostre és un món que no estima. -Si ens decidíssim anar a fons en l'Evangeli i veure-hi que la força del seu nervi alliberador i salvador està en la consigna de Jesús: "Us dono un manament nou.... Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món. Perque la nostra fe, de fet, és Jesucrist!!."..
"Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat". Es un error buscar-lo entre els morts.. "No és aquí". No és el moment de plorar i retre-li homenatge. "Ha ressuscitat". Es viu per sempre. Mai no podrà ser trobat en el món d'allò que és mort, o acabat. Però si no és el sepulcre,-on el podem veure?.- on ens podem trobar amb ell?... El "jove vestit de blanc" que ha tranquil·litzat les dones els recorda una cosa que ja els havia dit Jesús: "Ell va davant vostre a Galilea, allà el veureu". a Galilea?. Per què?. Amb quina finalitat? El Ressuscitat no pot ser "vist" si no fem el seu propi recorregut. Cal tornar al seu punt de partida i fer l'experiència del que ha estat aquesta vida que ha conduit a Jesús a la crucificació i resurrecció. Si no és així la "Resurrecció serà per a nosaltres una doctrina sublim, un dogma sagrat, però no experimentarem Jesús viu en nosaltres.... A Galilea Jesús guaria, perdonava. alliberava, acollia... desvetllava en tothom una esperança nova. Ara, els seus seguidors hem de fer el mateix. No estem sols. El Ressuscitat va al davant nostre. L'anirem veient si seguim els seus passos.-- 29 Març 2015 -
Jesús no busca pas la crucificació. Mai no va voler el sofriment ni per als altres ni per a ell. Tota la seva vida s’havia dedicar a combatre’l allà on es trobava: en la malaltia, en les injustícies, en el pecat o en la desesperança. Per això, ara no va darrera de la mort, però tampoc la defuig. Només que la seva mort confirmarà el que ha estat la seva vida sencera: confiança total en un Déu Pare que no exclou a ningú del seu perdó. Continuarà anunciant l’amor de Déu als últims, identificant-se amb els més pobres i menyspreats de l’imperi... Si un dia l’executen en el suplici de la creu, reservat als esclaus, morirà també ell com un menyspreable esclau, però la seva mort segellarà per sempre la seva fidelitat al Déu Pare defensor de les víctimes... Ple d’amor de Déu regalarà el “Perdó” gratuït de Déu a pecadors i gent perduda. Aquesta actitud salvadora que inspira la seva vida sencera, inspirarà també la seva mort. Per això als cristians ens atreu tant la creu. Besem el rostre del Crucificat, aixequem els ulls cap a ell, escoltem les seves últimes paraules... perquè en la seva crucifixió veiem el servei últim de Jesús al projecte de Déu Pare, i el gest suprem de Déu lliurant el seu Fill per amor a la humanitat sencera. V DIUMENGE de QUARESMA - 22 Març 2015
Un grup
de “grecs” probablement pagans, s’apropen als deixebles amb una petició
admirable “voldríem veure Jesús”. Quan li ho comuniquen, Jesús respon amb un
discurs vibrant en el qual resumeix el sentit profund de la seva vida. Ha
arribat l’hora que tots, jueus i grecs, podran veure molt aviat el misteri que
enclou la seva vida i la seva mort: “Quan seré enlairat damunt la terra,
atraure tothom cap a mi”. Quan Jesús sigui alçat en una creu i aparegui
crucificat sobra el Gòlgota, tots podran conèixer l’amor insondable de Déu,
s’adonaran que Déu és amor i només amor per a tot ésser humà. Se sentiran
atrets pel Crucificat. En ell descobriran la manifestació suprema del Misteri
de Déu. Probablement comencem a conèixer Jesús de debò quan, atrets per la seva
entrega total al Pare i la seva passió per una vida més feliç per a tots els
seus fills, escoltem encara que sigui dèbilment, la seva crida: Si algú és vol
fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic”. Això vol dir
compartir la seva vida i el seu destí; “S’estarà on jo m’estic”, Això és ser
cristià; estar on s’estava Jesús, ocupar-se d’allò en que s’ocupava ell, tenir
les fites que ell tenia, estar a la creu on s’hi va trobar ell... Ens
preguntem: Com seria una Església que atragués la gent cap a Jesús? Com ha de
ser una Església atreta pel Crucificat?IV DIUMENGE de QUARESMA - 15 Març 2015
Déu
estima el món. No és una frase més. Es l’afirmació que recull el nucli
essencial de la fe cristiana: “Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill
únic”. Aquest amor de Déu és l’origen i el fonament de la nostra esperança.
L’estima tal com és. Inacabat i incert. Ple de conflictes i contradiccions.
Capaç del millor i del pitjor. Aquest món no recorre el seu camí sol, perdut i
desemparat. Déu l’envolta amb el seu amor pels quatre costats. Això té
conseqüències de màxima importància. Jesús és el primer de tot, el regal que
Déu ha fet el món, no només als cristians. Només el qui s’acosta a Jesucrist
com el gran regal de Déu. Pot anar descobrint en tots els seus gestos amb
emoció i goig, la proximitat de Déu a tot ésser humà. La raó de ser de l’Església,
es la única cosa que justifica la seva presència en el món és recordar l’amor
de Déu. No hi ha res més important. Déu fa al món aquest gran regal que és Jesús
, “no perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-los gràcies a Ell”. Notem
que si les persones se senten condemnades per Déu, no els estem transmetent el
missatge de Jesús, sinó una altra cosa: potser el nostre ressentiment i enuig.
En aquest moments en què tot sembla confús, incert i descoratjador, no hi ha
res que impedeixi, a cadascú, d’introduir una mica d’amor en el món. Es el que
va fer Jesús. No cal esperar més. Aquests són els qui construeixen l’Església
de Jesús, l’Església de l’amor. III DIUMENGE de QUARESMA -- 8 Març 2015
Un pas
més en el camí cap a la Pasqua. Avui l’escena evangèlica de Jesús expulsant del
temple els “venedors” d’animals i “canvistes” de diners. No pot suportar veure
la casa del seu Pare plena de gent que viuen del culte. Déu no es compra amb “sacrificis”.
De l’escena se’n segueix un diàleg de Jesús amb els jueus. Els diu de manera
solemne que, després de la destrucció del temple jueu, ell “el reconstruirà en
tres dies”. Ningú no podia entendre el que deia. Per això, l’evangelista sant
Joan afegeix: “Jesús es referia al santuari del seu cos”. L’evangelista recorda
als seguidors de Jesús que ells no han de sentir nostàlgia del vell temple
jueu. Jesús “destruït” per les autoritats religioses, però “ressuscitat” pel
Pare, és el “nou temple”. En aquest nou temple que és Jesús, per adorar Déu no
n’hi ha pas prou amb l’encens, les aclamacions ni les cerimònies solemnes. Els
veritables adoradors són aquells que viuen davant Déu “en esperit i en
veritat”. La veritable adoració consisteix a viure amb “l’Esperit” de
Jesús en la veritat de l’Evangeli. Sense
això, el culte és adoració buida. Necessitem esglésies i temples per celebrar
Jesús com a Senyor, però ell és el nostre veritable temple.
No confongueu ningú amb Jesús. En l’escena de la transfiguració, Déu mateix dirà la darrera paraula: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat”. Cal no confondre’l amb ningú. “Escolteu-lo”, fins i tot quan us parla d’un camí de la creu, que acaba en resurrecció. Això ho afirmava Déu el Pare quan Jesús presentà “revestit” de glòria del mateix Pare, a Elies i Moisès, i dels seus apòstols Pere, Jaume i Joan quan se’ls endugué a part a una muntanya i “allà es transfigura davant d’ells”. Ara sabem a qui hem d’escoltar. Només Jesús irradia llum. No hem de confondre ningú amb Jesús. Només és el Fill estimat. La seva Paraula és única que hem d’escoltar. Les altres ens ha de portar a ell. I l’hem d’escoltar també, avui, quan ens parla de “carregar la creu” d’aquest temps. Avui tenim més possibilitats de viure com a cristians “crucificats”, com tant de germans nostres que són perseguits i martiritzats a causa de la seva fe. No podem pensar una Església fidel a Jesús i al seu projecte del Regne, sense conflictes, sense rebuig i sense creu. Aquest fragment evangèlic de la Transfiguració del Senyor ens ajudarà a recuperar la nostra identitat cristiana. Perquè a Jesús el necessitem més que ningú.I DIUMENGE de QUARESMA -- 22 Febrer 2015
Comença la Quaresma, un
temps fort de la litúrgia anual, que ens convida a una cita amb nosaltres
mateixos per revisar seriosament la nostra vivència cristiana. I es el primer
que ens cal recordar és que el cor de l’home i dona no solament hi ha
tendències cap al bé, sino també inclinacions cap al mal. Per dir, que l’existència
del mal, a la vida del humans, és d’una
evidencia aclaparadora. Allò, però que ja resulta tan clar és l’origen d’aquest
mal. De fet hi ha explicacions per tots els gustos. Hi ha qui afirma que la
causes de totes les desgràcies i calamitats és la pobresa material. D’altres,
diuen que és la ignorància. I també per una bona colla, tots els mals vénen de
la repressió d’instint fonamentals i d’estructures polítiques socials.
Nosaltres creiem que l’arrel de tots els mals es troba en nosaltres mateixos,
en un misteri d’egoisme que hi ha enquistat al cor de tot home, dona. La Quaresma
del cristià se centra més en conèixer més. I més el misteri del Crist i viure’l
d’acord amb les seves exigències que en la consideració del mal en si mateix,
tot i que el cristià està sotmès a la temptació, a la prova en el seu viure... Això demana també la
pregària, atenció a la Paraula de Déu, vivència dels sagraments, i mantenir-nos
en una línia constant d’ascètica per tal de trobar la joia de sentir-se portat
per l’Esperit i posseït pel misteri de Jesucrist...
VI DIUMENGE 15 Febrer 2015
Llegint l’evangeli sovint Jesús sol curar els malalts bo i donant-los la mà o tocant-los amb ella. Recordem la curació del sogra de Pere (evangeli del diumenge passat) o el guariment del leprós. Amb aquest petit gest de Jesús ens ensenya que cal fer-lo de prop estant i no de lluny; que no s’ha de fer amb un amor oficinesc, distant i fred, sinó amb un amor personal, directe i proper, amb un amor que faci sentit a l’altre la nostra proximitat. Déu ens ha donat les mans, perquè ens ajudessin a estimar, a estimar de prop, a estimar de tu a tu. Ens cal redescobrir el sentit cristià d’aquelles dites; “Obrir la mà, donar un cop de mà”. I sobretot, hem de mostrar l’autenticitat del nostre afecte per les persones. Jesús guareix el leprós que se li acosta. La tendresa el desborda. Com Jesús no voldrà netejar-lo ell, que només viu mogut per la com passió de de Déu envers els seus fills més indefensos i menyspreats?. “Estengué la mà cap el leprós” i toca la seva “pell” menyspreada per tants. Jesús sabia que estava prohibit tocar-lo; transgredeix la llei. No més el mou la compassió: “Si que ho vull, queda pur”. I és que en el cor de Déu hi cap tothom. També Jesús té preferència per la gent que pateix i no la norma. La seva sensibilitat davant els menyspreats i els rebutjats. Déu acull a tothom. Així ens ho recorda Jesús!. V DIUMENGE 8 Febrer 2015
Jesús
solia retirar-se de nit a pregar. Ell va tenir sempre cura de la seva comunicació
amb Déu el Pare en el silenci i la
solitud… Per això per dura que fos la
jornada en predicar i guarir malalts... per intensa que sigui la seva
activitat, Ell busca fer la voluntat de Déu el Pare, el seu projecte
evangelitzador de comunitat el Regne de Déu, i ningú l’apartarà del seu camí:
la comunicació amb Déu el Pare... Pregar és per a Ell com respirar, quan prega
oxigena el seu esperit. Avui a L’Església apareix la necessitat de cuidar més
la comunicació amb Déu, el silenci i la meditació. A viure de una forma més
contemplativa. A voltes els membres d’Església parlem molt de Déu, però parlem
poc amb Ell. Així a les parròquies es fan moltes reunions de treball, de
planificació, però no sabem retirar-nos per descansar a la presència de Déu i
omplir-nos de la seva pau. El nostre risc es l’activisme, el desgast i la
buidor interior, però el nostre problema es no tenir la força espiritual que
ens cal per afrontar-los. Cuidem la pregària. IV DIUMENGE 1 Febrer 2015
L’episodi es sorprenent i colpidor. Tot passa a la sinagoga (que vol
dir lloc: assemblea religiosa i, lloc on l’assemblea dels fidels es reuneix).
Cada dissabte els jueus pietosos s’aplegaven ala sinagoga per el culte de Déu
que consistia en pregaria, lectura de la paraula de Déu, comentari i
benedicció. Jesús , doncs, el dia de festa, dissabte, prega amb el poble,
escolta o llegeix ell mateix la lectura de la Bíblia i en fa el comentari. Mes
la gent copsa d’ell una cosa especial que no troba en els seus mestres
religiosos: Jesús “els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de
la llei”. Així els mestres es fonamenten en la tradició de la institució jueva
o d’altres mestres il·lustres del passat. Jesús té una altra font. Està ple de
l’esperit vivificador. La gent ho podrà comprovar de seguida. De forma
inesperada, un posseït interromp a crits el seu ensenyament. No el pot
suportar. Està atemorit: “Has vingut a destruir-nos” Aquell home se sentia bé
escoltant l’ensenyament dels escribes. Per que ara se sent amenaçat?. El
Maligne que posseïa aquell home prou sabia qui era Jesús. No podia, i no podia
sofrir la llum de la veritat. Jesús l’increpa i li ordena que dixi via lliure a
la Paraula de Déu. I és que l’Evangeli de Jesús, és forca que posa a ratlla i
derrota l’esperit del mal, el Maligne.
III DIUMENGE 18 Gener 2015
Jesús
inicia el seu ministeri: “ha arribat l’hora i el Regne de Deu es a prop,
“Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova”. L’hora de la Salvació de de Deu ja ha
sonat. Es l’hora de també del Regnat de Deu... Per això urgeix que davant el do
de Deu, tothom reaccioni i hi respongui acollint-lo. Jesús es la Bona Nova,
l’Evangeli. Aquest és un estil de vida, no només un llibre. La vida
evangèlica-joiosa de la salvació. Si el llibre desaparegués, caldria que l’ensenyéssim
estimant. Després d’aquesta declaració programàtica, Jesús vol compartir la
seva missió amb un grup de col·laboradors. Es ell mateix qui els crida, i ho fa
perquè vol. “la vocació és un do, no és un dret”, els crida a compartir “perquè
estiguessin amb ell”, compartir la vida, l’ensenyament de l’amistat, tot, també
la seva sort: persecucions, rebuig, mort i després la gloria. Es a dir, un si
sense condicions, “una crida radical” conformar a imatge del seu Mestre. Així
els farà pescadors d’homes i dones i no de peixos. Per ser-ho hauran
d’enredar-se en la fila de Jesús (opció engrescadora). Ho abandonaran tot per
seguir Jesús. S’abandona tot amb l’alegria quan es roba un bé millor. Gràcies,
Senyor, perquè comptes amb nosaltres per escampar la Bona Nova, com u ho feren
aquell parell de grups de germans, cridats a ser treballadors del Regne de Déu!..
Som en els cinc diumenge “en forma de parèntesi” entre el temps de Nadal (tot just acabat) i el temps de Quaresma que esperem. Mentrestant, dos mil anys després, tornem a escoltar las mateixes paraules, però en un context d’ofertes i respostes, que fa la pregunta podria ser retocada d’una altre manera: “Que busqueu en aquest ampli mercat d’ofertes de tota classes que la vida avui ens ofereix?”. I potser no sabríem respondre-hi massa be. Va ser Joan Baptista que va mostrar l’oferta, quan va donar a conèixer Jesús l’Anyell de Déu un cop aquest fou batejat. Joan així introdueix Jesús en el cor del seu poble com Salvador del mon. Però com sentim en l’Evangeli d’avui, sentim que Ell se’ns queda mirant... i, com aquells dos futurs deixebles li pregunten: “Mestre, on vius?”. I Jesús els va respondre: “Veniu i ho veureu”. Pregunta... amb una dosi de curiositat. Resposta els plau, “i el seguiren”. En tren a la Companyia de Jesús i ens fan experiència. I en convidaran a d’altres a fer-ho. I és que la nostra resposta a la vocació rebuda no serà mai plena fins que no l’hagin fet participar els altres. Fins que no els hagin acompanyat on és Jesús, tot i que sabem que els qui crida i transforma únicament és Déu.
DIUMENGE 11 Gener 2015
FESTA DEL BAPTISME DE JESUS
 |
| Afegeix la llegenda |
Els
primers cristians vivien convençuts que per segui Jesús era insuficient un Baptisme
d’aigua o un ritu semblant. Cal viure amarats del seu Esperit . Per això en els
evangelis es recullen les diverses maneres aquelles paraules del Baptisme: “Jo
batejo només amb aigua. Ell, Jesús, us batejarà amb l’Esperit Sant”. També
nosaltres un dia fórem batejats, i se’ns convida a preguntar-nos com estem
acollint l’esperit Sant. Potser abans de projectes pastorals pensat a fins els
seus últims detalls, necessitem transformar la nostra mirada, la nostra
actitud. Avui és un dia per preguntar-nos si valorem a fons el nostre baptisme
com un do i una missió entorn de la família, del treball i del lleure... Si
deixem lloc a l’Esperit Sant que continua viu i operant també en cadascú de
nosaltres. Perquè ha arribat el moment d’aprendre a ser Església de Jesús per
tothom, i això només Ell ens ho pot ensenyar. En una paraula, com podem
revalorar el Baptisme entre nosaltres?.
DIA 6 DE GENER DEL 2015
EPIFANIA DEL SENYOR
EN LA DIADA DEL REIS MAGS
Ells buscaven el Messies!. També nosaltres necessitem preguntar per
Jesús. Més que mai avui, hem d'educar la nostra fe i aprofundir
l'Evangeli. El missatge és contundent: per l'evangeli tots els pobles, en
Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i
comparteixen la mateixa promesa. Els Mags també suggereixen el tema de
l'oració. El moment en què se'ls convida a canviar de rumb,
que és altra cosa que el clima d'oració on maduren a l'escalf de Déu, les
millors decisions i es deixen de banda enganys i vel·leïtats de la vida....
Ells varen orientar el seu camí conduits per Déu fins a trobar el seu
Fill a qui adoraren i li oferiren presents. Foren uns Mags (savis-reis) que
vingueren d'Orient.
Quan tot just comencem a caminar per aquest Nou Any... pot haver-hi la sensació
de desorientació, i fins i tot, de novetat. Tanmateix per la nostra
cultura, "l'any nou" està tot ell carregat d'un fort simbolisme
que el posa en relació amb la vida, amb el caminar, amb l'estar
permanentment iniciant un camí nou, del que no sabem el seu recorregut, ni
menys on acabarà. Per això ens preguntem- Què ens portarà aquest No
Any?.- Què ens hi espera?. Les lectures bíbliques d'aquest segon
diumenge de Nadal ens poden fer llum. Ens convé caminar amb signes
d'esperança per vèncer les dificultats i els contratemps que podem trobar en el
recorregut d'aquest Nou Any. Vivim sota el projecte diví de
salvació ,"la saviesa divina", iniciativa per excel·lència
que tan sols Déu podia dur a terme. I Déu no té altra saviesa que
el seu amor, un amor que es transforma en la donació del seu propi Fill.
El Fill és l'origen de tot. Ell és la Vida i la Llum dels homes. D'aquesta
manera Déu s’apropa a nosaltres, s'ha fet un dels nostres en Jesús de Natzaret,
s'ha fet germà de la humanitat sencera. I tot perquè nosaltres esdevinguem
fills de Déu. Nosaltres hem estat fets familiars de Déu i podem dir que som
família de Déu. Vivim aquest Nou Any amb la saviesa de Déu. Acollim
la seva Paraula. Ell que ha plantat la seva tenda enmig de la humanitat.
DIUMENGE Primer de Nadal
Festa Sagrada Familia ---- 28 Desembre 2014
En ple temps de Nadal som convidats a contemplar la família de Jesús o
potser fora millor dir: la litúrgia ens fa mirar Jesús nadó en el
seu entorn familiar. "Els pares de Jesús el portaren a
Jerusalem per presentar-lo al Senyor", ens diu l'Evangeli de Sant Lluc.. El
que sí que és cert al llarg de tota aquesta narració és que el Fill
de Déu fet home apareix i es tractat com qualsevol altre infant
petit que té necessitat de ser agombolat pels seus pares per a poder tirar
endavant. Josep i Maria estan al seu servei dins el marc de la seva pregona
religiositat. Josep i Maria eren complidor de la Llei de Déu. Per actuen
"complint el que prescriu la llei portaren l'Infant al temple de
Jerusalem per presentar-lo al Senyor Es quan l'Infant Jesús entra per primera
vegada a la casa de Déu, la casa del Pare. Serà la primera entrada del Messies
al Temple. Serà en el temple on la Sagrada Família descobrirà la dimensió
més àmplia de la família de Deu. I de la casa de Déu, el temple de Jerusalem,
al temple de la llar. "El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i
Déu li havia donat el seu favor". També per a Jesús, els anys
de la infantesa foren un sòlid fonament del que després havia de ser. I en
construir aquest fonament, la seva família sabé complir del tot el que Déu, el
Pare, els havia encomanat quan posava als seus braços el seu Fill primogènit.
DIUMENGE IV de Advent 21 De DESEMBRE 2014
Quart diumenge d'Advent centra
la nostra atenció en el compliment immediat de la promesa de Déu, però amb uns
matisos altament interessants que ens poden ajudar a col·locar-nos
adequadament en el marc dels plans de Déu. L'evangelista
Sant Lluc presenta el contrast entre les dues escenes del naixement de Joan
Baptista i el de Jesús que ens permet entreveure amb noves perspectives el
Misteri de Déu encarnat en Jesús. Així l'anunci del naixement de Joan
Baptista té lloc a la ciutat de Jerusalem. El de Jesús en un poble anomenat
Natzaret. També l'anunci del naixement de Joan Baptista té lloc en l'espai
sagrat del "Temple". El de Jesús en una casa pobra d'un
poblet. Com l'anunci del naixement de Joan Baptista l'escolta un home
venerable, el sacerdot Zacaries. El de Jesús el rep Maria, una jove. del
poble. Finalment, l'anunci referent al Baptista és que naixerà de Zacaries
i d'Elisabet, una parella estèril, beneïda per Déu. Pel que
fa a Jesús és una cosa absolutament nova. El Messies naixerà de Maria, una jove
verge. L’Esperit Sant estarà a l'origen de la seva aparició en el mon.
Per això l'anomenaran Fill de Déu. El Salvador del món no neix de l'amor d'uns
esposos. Neix com a fruit de l'amor de Déu a tota la humanitat. Jesús és un
regal que ens fa Déu. ..Així els plans de Déu són absolutament seus, molt
diferents dels plans dels homes. Déu compleix les seves promeses.
Som en el tercer Diumenge d'Advent amb tes consignes a
l'Església, la comunitat aplegada en el Senyor: Aquestes
són: "Visqueu sempre contents" La temptació que constantment ens
assetja és la de la tristesa. Tot és tan complicat, tan difícil, vivim en una societat
tan caòtica...Ni la mateixa comunitat cristiana no s'escapa d'aquestes connotacions que ens
empenyen a la tristes i al pessimisme. Alerta!. El cristià ha de respirar
esperança i comunicar-la al seu entorn. Justament perquè és una persona de fe....Perquè
la joia és un dels fruits que produeix en nosaltres la presència de l'Esperit: "No
sufoqueu l'Esperit". La joia de la pregària: "No us canseu mai de
pregar", diu l'apòstol Sant Pau. Per a què no ens flaquegin les
forces i siguem capaços de mantenir l'alegria de la fe enmig del nostre món.
Cal que tota la vida esdevingui pregària. Hem de ser creients joiosos
enmig del món. Cal mirar el món de cara. Sense por. També sense deixar-se
enlluernar. Amb amor tanmateix, examinant-ho
tota la llum de la fe. "I quedeu-vos allò que trobeu bo", que
hi ha molt de bo en les persones, les famílies, grups i
institucions i també en la cultura d'ara. Únicament ens hem d'apartar del mal.
Perquè tota la vida és ADVENT: espera joiosa de la vinguda definitiva del Senyor!.
DIUMENGE II de Advent 7 De DESEMBRE 2014
EL SEYOR ES A PROP
Vet aquí el crit de l'Advent que acaba de ressonar enmig de l'Església. La
veu poderosa del profeta Isaïes, traspassant els segles, tora a
reclamar l'atenció del poble fidel, que ara som nosaltres, els
fills de la profecia realitzada. Jesucrist és enmig nostre, emplena el nostre
temps, i, alhora, es projecta cap al futur, cap a la consumació del temps.
Perquè "el dia del Senyor vindrà...Per això nosaltres, tal com ell ens ha promès,
esperem un cel noi i una terra nova, on regnarà la justícia". Es des
d'aquesta esperança que avui clamem amb el salmista: "El Senyor és a
prop per a salvar els seus fidels...". El Senyor és a
prop nostre sempre, no és veritat que estiguem abandonats de la mà de Déu.
L'Advent del cristià ha de ser d'activitat en l'esperança. Hem d'arrencar sempre
de l'escolta de la Paraula de Déu: "Jo escolto què diu el Senyor".
Sí, l'escoltem en l'assemblea eucarística, a l'interior de la nostra
consciència, i també en el signes dels temps. Ara la primera vinguda del Senyor
a Betlem ja ha vingut. Ell és Jesús, és l Evangeli-l’anunci joiós- de Déu:
Ens ho ha dit el seu missatger, Joan Baptista, que prepara el camí, i el
profeta Isaïes ho ha escrit. Joan parla del qui és més poderós que ell i que ja
és a punt d'arribar. Es el Salvador, el Messies que bateja amb 'Esperit Sant,
el Fill de Déu que evoca damunt de tota la humanitat el seu Esperit i ens
fa fills de Déu. Així comença per l'evangelista Sant Marc: L'Evangeli de Jesús,
el Messies, el Fill de Déu. Aquest Jesús és el Déu que salva-ja som en temps de
salvació- els temps definitius.
Advent!!
VETLLEU ESPERANT EL SENYOR QUE VE" Obrim l'any litúrgic evocant les
darreries de la vida humana. Acabat el curs de la història- la
història individual i la col·lectiva-, apareixerà el Senyor Jesús amb la seva
glòria. Nosaltres com a deixebles de Jesús la nostra vida és un Advent constant,
esperança i apropament alhora de Jesús que ve. L’evangelista Sant Marc ens
exhorta a estar atents "Estigueu atents". Jesús ens
demana que siguem persones d'atenció que és a la base de
l'espiritualitat de l'Advent, i que es resumeix en un mot molt significatiu:
"Vetlleu". Es una paraula que es repeteix. La vinguda del Fill de Deu
al final de la vida no pot agafar d'improvís els deixebles de Jesús, que han de viure tota la vida
en estat d'alerta, o cosa que és igual, sempre a punt a sortir a rebre el
Senyor. Perquè no sabem quan vindrà. Per això Jesús insisteix que el deixeble ha de tenir
la responsabilitat del porter de la casa i, ni que sigui el temps de dormir, es
mantingui en vetlla, o sigui, disposar a no deixar-se engolir pel mal ni la
mentida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada