✯ Advent, que la modernitat laïcista anomena "prenadal" es conserva la corona d'Advent. Festes com la Puríssima, Santa Llúcia són dies de fires. Per Santa Llúcia, amb figures de pessebre primer, i evoluciona amb tota mena de guarniments nadalencs. L'enllumenat elèctric va modificar molt el Nadal. Primer, alguns comerços van il·luminar l'establiment i el costum alemany del segle XVIII d’il·luminar l'arbre de la llar amb espelmes va passar a les bombetes... A Catalunya, casos puntuals a part, les bombetes guarnint els carrers per Nadal arribarien cap al 1960 a través d'associacions de veïns... Es matar el gall pel dinar de l'endemà era habitual però no el que és el sopar de la vigília: el mot "Nochebuena" no tenia tradició. Aquest sopar en família del dia 24 es va anar introduint a casa nostra a partir de la segona meitat del segle XX. La impaciència de la mainada propiciava un avançament a la vigília de fer cagar el tió, però el costum, poc a poc, anava morint. Es manté, però, més aviat en ambients rurals... i en altres i en l'estricta intimitat familiar, darrerament, en llocs públics: places, associacions, veïnats fins anar transformant la tradició de fer cagar el tió en una activitat ben viva. La Missa del Gall. Era la primera missa del dia quan canta el gall en fer-se clar, perquè abans i a la ruralia ningú no s'aventurava de nit a recórrer els camins, de manera que el costum de la mitjanit tindria un origen urbà. Avui l'enllumenat, les comoditats actuals, permeteren avançar la missa del gall a les 12 de la nit, com a primera missa del dia de Nadal tot i que des de fe més de mig segle, la missa anticipada permet celebrar-la la tarda anterior però també es cert que el costum de molts fidels permet mantenir la tradició de mitjanit que algunes parròquies conserven. També cal fer esment dels cants i drames litúrgics referent a Nadal, que es feien a l'interior de les esglésies que van anar desapareixen al segle XVI com el "Cant de la Sibil.la", que va arribar gairebé a desaparèixer i que, des de Mallorca, s'ha recuperat. I què direm del "pessebres", les representacions del "Pessebre Vivent", el "Pastorets"...
✯ Tot i que el temps han canviat i ara amb gent d'altres cultures i altres creences, i que la nostra societat sigui més laica, la diada de Nadal continua tenint el seu pes. Així encara que sigui més fàcil trobar algun establiment obert, antigament tothom feia festa. Sigui com sigui, a Catalunya Nadal continua sent la gran festa de l'any, l'esperit de Nadal sobresurt per damunt de les complicacions i del consum, ni que sigui per un dia, per unes hores, ens sentim més feliços, més tolerants, més solidaris, més familiars, i la imatge de Nadal que portem marcada al cor fins a la vellesa ens reviu i fem per transmetre-la als fills i nets, a qui estimem. Els menjars i begudes... tenen la seva tradició. Així, les "neules" és un element típicament del Nadal català, d'origen religiós, pa d'hòstia cargolat, documentat a Catalunya des del 1168. El rei Jaume I n'oferia de postres i Ramon Llull en parla en el llibre de les Meravelles 1289.. I què dir del dinar de Nadal amb l'escudella de galets i la car d'olla...I les begudes on no podien faltar els torrons, misteles o vi ranci...i el segle XX s'imposa el cava, que llavors es deia xampany. I les sobretaules de llarg durada que arribava fins a l'hora de sopar, i es repetia per Sant Esteve en una altra casa, la d'un dels fills, o dels germans... Catalunya és terra de corals i de cantaires. Té una riquesa folklòrica molt 'amplia en cançons nadalenques, la majoria amb líriques descripcions del pessebre i la celebració com el "Cant dels ocells", cant de joia nadalenca, conegut en moltes parts del món, que Pau Casals, autor amb Joan Alavedra de l'oratori "El Pessebre", va saber difondre magistralment. Mes la fita principal del Nadal era l'Eucaristia: La Missa del Gall, o la del dia de Nadal o dins l'octava, que sol acabar-se amb l'adoració simbòlica a la imatge del Nen Jesús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada