PARROQUIA SANTA MARIA DE SALLENT: de desembre 2024

diumenge, 1 de desembre del 2024

1 Desembre

Meditació sobre la Paraula

1 de Desembre de 2024

Lc 21, 25-28.34-36

“Molt aviat sereu alliberats”

Avui comencem el temps d’Advent, un període d’espera i preparació. L’Evangeli segons Lluc ens situa en un context de signes còsmics i advertiments, amb Jesús parlant de la seva segona vinguda. Aquest passatge pot semblar inquietant al principi, però el seu missatge profund és d’esperança, fe i preparació. Jesús ens crida a mantenir-nos ferms i vigilants mentre esperem el compliment de les promeses de Déu.

Estar vigilant no vol dir viure amb por, sinó viure de manera intencionada. Jesús ens crida a una consciència pregària: “Vetlleu en tot moment i pregueu per tenir força per escapar de tot allò que ha de venir i poder comparèixer davant el Fill de l’home.” La vigilància s’arrela en la pregària, que ens manté els cors connectats amb Déu i ens dóna força per afrontar els desafiaments amb esperança.

Quines coses concretes podem fer per a l’Advent

1. Renova la teva vida de pregària: Dedica temps diari al silenci i a la pregària, demanant a Déu que prepari el teu cor per a la seva vinguda. Medita en la Paraula i sigues atent a la seva veu.

2. Simplifica i enfoca’t: Desprèn-te de les distraccions innecessàries i fes espai per al que realment importa: aprofundir en la relació amb Déu i servir els altres.

3. Sigues testimoni d’esperança: Com els deixebles que han de “mantenir-se drets”, sigues font de coratge i esperança per als que t’envolten. Ofereix paraules i actes de bondat que reflecteixin l’amor de Crist.
Quan encenem la primera espelma de la corona d’Advent, recordem l’esperança que dissipa la por i la llum que venç la foscor. Que aquest Advent sigui un temps de despertar per a cadascun de nosaltres: un moment per estar preparats, alçar el cap i acollir el Senyor amb fe i esperança.

27 Novembre 2024

------ Novembre

--------------- Desembre

Meditació sobre la Paraula

24 de Novembre de 2024

Jo 18, 33b – 37

“Teniu raó: jo soc rei”

Avui celebrem la Solemnitat de Crist Rei, i som convidats a reflexionar sobre una reialesa diferent de qualsevol altra. Jesucrist no regna amb poder i força, sinó amb amor, humilitat i servei. La seva corona és d’espines, el seu tron és la creu, i el seu regne es construeix en els cors d’aquells que el segueixen.

Santa Teresa de Calcuta va dir: "El fruit de l'amor és el servei, que és la compassió en acció." Jesús, el nostre Rei, és la viva encarnació d’aquesta veritat. La seva reialesa es fonamenta en l’amor: amor pel Pare i amor per cadascun de nosaltres. Ell no governa per dominació, sinó atraient-nos cap a Ell amb la seva infinita misericòrdia.

Sant Òscar Romero, l’arquebisbe màrtir d’El Salvador, va dir: "Els qui tenen veu han de parlar per aquells que no en tenen." La reialesa de Crist no es tracta de ser servit, sinó de servir els altres. A l’evangeli d’avui, Jesús s’identifica amb els més petits entre nosaltres: els famolencs, els assedegats, els forasters, els despullats, els malalts i els empresonats. Quan els servim, servim Crist Rei. Això ens desafia a veure el seu rostre en aquells que sovint podríem ignorar.

Sant Joan Pau II, un sant profundament dedicat a Crist Rei, ens recordava sovint: "No tingueu por. Obriu de bat a bat les portes a Crist." En un món ple d’incertesa i turbulència, pot ser temptador confiar en els poders terrenals o desesperar-nos davant de les fractures del món. Però la festa d’avui ens recorda que el regnat de Crist és etern. El seu regne no trontolla davant els esdeveniments d’aquest món, perquè està arrelat en la veritat de l’amor immutable de Déu.

Fem nostra la pregària de Santa Bernadette Soubirous: "Oh Jesús, Rei de l’univers, el meu Rei, et dono el meu cor; governa’l completament." Amén.

17 Novembre 2024

ç------- Novembre

Meditació sobre la Paraula

17 de Novembre de 2024

Mc 13, 24 – 32

“Reunirà els seus elegits, que vindran de tots quatre vents”

Avui, Jesús parla sobre la fi dels temps, descrivint senyals en els cels, la vinguda del Fill de l’Home en glòria i una crida a estar vigilants. El Catecisme de l’Església Catòlica ensenya que "des de l’Ascensió, la vinguda en glòria de Crist és imminent" (CEC 673). Aquesta sensació d’imminència és clau per comprendre el passatge de l’Evangeli, on Jesús descriu els senyals que precediran el seu retorn. La imatgeria dramàtica—el sol enfosquit, les estrelles que cauen, i els cels sacsejats—simbolitza una commoció còsmica però també una transformació espiritual. L’Església no interpreta aquests signes com a raons per tenir por, sinó com a recordatoris per romandre alerta i esperançats en l’espera de Crist.

El Papa Benet XVI, en la seva encíclica Spe Salvi, va subratllar que l’esperança cristiana es fonamenta en la promesa de l’eternitat, la qual reorienta la nostra comprensió de la vida terrenal. Els temps finals, en lloc de ser motiu de temor, esdevenen una visió esperançadora del que Déu preveu per al seu poble: una comunió eterna amb Ell. Per als catòlics, aquesta esperança escatològica no és passiva; demana una participació activa en l’obra de Déu, vivint segons l’Evangeli.

A més, aquest passatge subratlla el misteri del temps de Déu. Jesús reconeix que ningú no coneix “el dia ni l’hora” excepte el Pare. L’Església ensenya que aquest misteri ens ha d’humiliar, recordant-nos que els plans de Déu sovint es despleguen més enllà de la nostra comprensió. Sant Agustí reflexiona sobre aquest misteri exhortant els creients a confiar en la saviesa de Déu, en lloc d’intentar controlar o predir l’acció divina.

10 Novembre

----- Novembre

Meditació sobre la Paraula

10 de Novembre de 2024
Mc 12, 38 – 44

“Aquest viuda pobra és la ha donat més que tots”

Aquesta història reflecteix perfectament l’essència de la generositat, especialment la generositat dels pobres. Jesús no condemna els rics, però ens ensenya que la generositat no es mesura per la quantitat donada, sinó pel cor amb què s’ha donat. La vídua donà sacrificant-se, sense retenir res, confiada completament en Déu per al seu futur. Aquesta és la generositat en la seva forma més pura.

La generositat pren moltes formes. No sempre es tracta de diners; de vegades és temps, atenció, amor o cura. Al voltant del món, veiem infinitat d’actes de generositat per part de persones que tenen molt poc. En moltes comunitats, famílies amb recursos limitats fan sacrificis remarcables pels seus veïns.

Molts de nosaltres hem estat tocats per la generositat dels altres, sovint per persones que han donat molt més del que en principi pensàvem. Per exemple, en moments de desastre—com inundacions, huracans o incendis—són sovint les persones normals, aquelles que potser no tenen gairebé res, les que obren les seves cases, ofereixen menjar i donen el seu temps i recursos per ajudar els altres a reconstruir-se.

Jesús ens convida a mirar les nostres pròpies vides i a preguntar-nos: Com donem? Estem disposats a donar d’una manera que ens estiri, que ens costi alguna cosa? Podem donar des del cor, confiant que Déu ens proporcionarà el que necessitem?

Avui, en reflexionar sobre aquest Evangeli, demanem el coratge de donar com la vídua. El seu gest va ser un testimoni de la seva confiança en Déu. Ens ensenya que fins i tot el més petit acte de generositat, quan es dona amb amor i confiança, és gran als ulls de Déu. Sigui aquest un exemple per a nosaltres i per a les innombrables persones al nostre voltant que donen amb cors generosos.

Full 3 de Novembre 2024

---- Novembre

----------- Octubre

Meditació sobre la Paraula

3 de Novembre de 2024

Mc 12, 28b – 34

“Estima el Senyor el teu Déu. Estima els altres”

Avui, Jesús destaca els dos grans manaments: estimar Déu amb tot el cor, l’ànima, la ment i les forces, i estimar el proïsme com a un mateix. Aquest ensenyament, que resumeix tota la Llei, ha estat profundament reflexionat pels Pares de l’Església, que veuen en aquests manaments el fonament de la vida cristiana i del creixement espiritual.

Sant Ireneu de Lió subratlla que l’amor per Déu no és només un deure, sinó l’essència del que significa estar veritablement viu, perquè “la glòria de Déu és l’home plenament viu.” Per a ell, estimar Déu completament és el nostre propòsit i el camí cap a la plenitud.

Per a Sant Màxim el Confessor, l’amor és la força que ens uneix a Déu. L’amor veritable per Déu ens condueix naturalment a estimar els altres, transformant-nos en conductors de l’amor diví. Afirma que l’amor autèntic per Déu s’ha d’estendre a tothom, fent-nos participants en l’obra unificadora de Déu.

Sant Basili el Gran hi afegeix una perspectiva pràctica, argumentant que l’amor ha d’anar més enllà de la intenció i convertir-se en acció. Per a ell, estimar el proïsme significa satisfer les necessitats reals dels altres, com alimentar els famolencs i vestir els pobres, mostrant que l’amor és sacrificial i actiu.

Sant Climent d’Alexandria compara aquest amor amb una escala que ens apropa a Déu, però una escala que no podem pujar sols. Ens recorda que, mentre ascendim en l’amor per Déu, hem d’incloure els altres en aquest camí.

En resum, aquests Pares de l’Església il·lustren que els dos grans manaments estan profundament entrellaçats: l’amor per Déu flueix naturalment cap als altres, i l’amor pels altres aprofundeix el nostre amor per Déu. A través d’actes concrets de misericòrdia i compassió, els cristians estan cridats a manifestar l’amor de Déu en el món, creant unitat en l’Església i reflectint el poder transformador de l’amor diví.

Full 27 d'octubre 2024

---- Fulls Octubre

----------Fulls Novembre

Meditació sobre la Paraula

27 de Octubre de 2024

Mc 10, 46 – 52

“Rabuni, feu que hi vegi”

La història de Bartimeu és un exemple meravellós de fe, valentia i del poder transformador de l'encontre amb Crist.

En aquest encontre, hi ha lliçons per a nosaltres. Primer, com Bartimeu, estem cridats a reconèixer les nostres necessitats davant Déu amb sinceritat. Massa sovint amaguem les nostres lluites, temem el rebuig o el judici. Però Jesús ens troba on som, amb compassió i comprensió.

Segon, Bartimeu ens ensenya a persistir en la fe fins i tot quan ens desanimen o ens fan callar els qui ens envolten. La fe sovint no és còmoda ni fàcil; exigeix confiança, fins i tot quan les coses semblen sense esperança. La fe instruïble de Bartimeu el porta davant Jesús, on troba guarició i transformació.

Finalment, la pregunta de Jesús a Bartimeu —“Què vols que faci per tu?”— és una pregunta que ens fa a cadascun de nosaltres. Ens convida a considerar els nostres propis desitjos i necessitats davant Déu. Què demanaríem si estiguéssim davant Jesús avui? Què és el que estem aferrant que potser ens impedeix seguir-lo completament?

La història de Bartomeu ens recorda que Déu ens escolta, per més indignes que ens sentim, i que la fe autèntica —persistent, valenta, humil— ens obre a la gràcia transformadora de Déu. Que, com Bartimeu, anem a Jesús amb el cor obert, confiem en Ell amb les nostres necessitats més profundes i el seguim allà on ens porti.

20 de Octubre de 2024

Full diumenge 20 d'octubre

--- Fulls mes d'octubre

Meditació sobre la Paraula

20 de Octubre de 2024

Mc 10, 35 – 45

“El fill de l’home ha vingut adona la seva vida com a preu de rescat per tots els homes”

L’Evangeli toca el cor del que és ser deixeble de Crist: no es tracta de cercar poder o honor mundà, sinó de viure una vida de servei i sacrifici, fins al punt de donar la pròpia vida pels altres.

Els primers màrtirs de l’Església són alguns dels exemples més impactant d’aquest ensenyament. Sant Esteve, el primer màrtir, i sant Llorenç, que va ser cremat viu, van entendre que seguir Crist implicava estar disposat a donar la vida, fins i tot enfrontant la persecució. Les seves morts no només van ser actes de fe, sinó també d’amor, oferint les seves vides pel bé de l’Evangeli i de la comunitat cristiana.

En temps més recents, pensem en màrtirs moderns com Sant Maximilià Kolbe, que va oferir la seva vida al camp de concentració d’Auschwitz durant la Segona Guerra Mundial per salvar la d’un altre presoner. Kolbe no va veure la seva vida com alguna cosa a preservar a qualsevol preu, sinó com una oportunitat per servir els altres, fins a la mort. El seu sacrifici final reflecteix directament el sacrifici de Crist, donant la seva vida “en rescat per molts”.

No tots els sants són cridats al martiri literal, però molts han lliurat tota la seva vida al servei dels altres. Sant Damià de Molokai, conegut com el “sacerdot dels leprosos”, va lliurar la seva vida a una colònia de leprosos a Hawaii. Ell va viure entre ells, compartint el seu sofriment, i finalment va contraure la malaltia. Com Crist, Damià no va fugir del sofriment, sinó que el va abraçar, entenent que servir és estimar.

Demanem la intercessió d’aquests sants, perquè tinguem el coratge de seguir el seu exemple, i que les nostres vides siguin un reflex de la vida de servei i sacrifici de Crist. Amén.