dissabte, 28 de desembre del 2024

Full diumenge 29 de desembre 2024

 Full diumenge 29 de desembre 2024

----   Fulls mes de desembre 2024

--------     Fulls mes de Gener 2025  

Meditació sobre la Paraula

29 de Desembre de 2024


Lc 2, 41– 52

“Els pares de Jesús el trobaren al temple entre els mestres de la Llei”

 

           Avui reflexionem sobre la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep, un model d'amor, fe i unitat per a totes les famílies. La Sagrada Família no era rica ni immune a les dificultats. Van afrontar proves, com la fugida a Egipte, però van viure els valors fonamentals d'una bona família, valors que també som cridats a imitar en les nostres llars.

El cor de la vida de la Sagrada Família era una fe inquebrantable. Maria va confiar en la paraula de Déu transmesa per l'àngel Gabriel. Josep, encara que inicialment preocupat, va obeir la voluntat de Déu revelada en els seus somnis. Junts, van criar Jesús, el Fill de Déu, en una llar on la pregària i la confiança en Déu eren centrals. Una bona família comença amb una base de fe, on la presència de Déu guia les decisions i enforteix els vincles.

L'amor a la Sagrada Família no era només una emoció, sinó una acció concreta. Josep va treballar incansablement per proveir la seva família. Maria va dedicar tota la seva vida al servei del seu fill, i Jesús mateix, fins i tot de nen, va obeir els seus pares amb amor. Aquest amor sacrificat ens recorda que la vida familiar prospera quan cada membre posa les necessitats dels altres per damunt de les pròpies, fomentant el respecte mutu i la cura.

L’Evangeli ens diu que Jesús "creixia en saviesa, en edat i en gràcia davant de Déu i dels homes" (Lluc 2:52). Això indica una llar on es fomentava el creixement personal, l'aprenentatge i el desenvolupament moral. Les famílies haurien de prioritzar l’educació, la formació en la fe i el desenvolupament dels dons de cada membre per a la glòria de Déu i el servei als altres.

Que la Sagrada Família ens inspiri a construir les nostres llars sobre aquests valors duradors, per tal de reflectir l’amor de Déu al món.   Amén.

 

Full 22 de desembre

 Full 22 de desembre

-----   Fulls mes de Desembre

Meditació sobre la Paraula

22 de Desembre de 2024

Lc 1, 39-45 

“Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me?”

           El viatge de Maria cap a casa d’Elisabet no va ser només un desplaçament físic; va ser un camí d’amor. Maria no esperà que Elisabet li demanés ajuda o li fes saber la seva necessitat. Maria va veure la situació i va actuar moguda per l’amor, anticipant-se a les necessitats de la seva cosina. Aquesta és l’essència del veritable servei: és proactiu, neix d’un cor que busca el bé dels altres sense esperar res a canvi. 

Durant el Nadal, sovint pensem en donar regals, compartir àpats o ajudar els més desafavorits. Són expressions precioses d’amor, però l’Evangeli ens desafia a anar més enllà. El veritable servei no és només el que fem, sinó com ho fem: amb alegria, humilitat i un amor sincer pels qui ens envolten. 

Les últimes paraules d’Elisabet en aquest fragment ressalten una connexió important entre fe i servei: “Feliç tu que has cregut que es compliria allò que el Senyor t’havia dit”.   La fe de Maria en la promesa de Déu la va moure a l’acció. No es va limitar a creure en el pla de Déu per a la seva vida; el va viure servint els altres. La fe autèntica mai no és passiva: ens crida a respondre, a actuar, a servir. 

El Nadal és més que una celebració del naixement de Crist; és una crida a esdevenir portadors de Crist, com Maria. Tal com ella va portar Jesús a Elisabet, som cridats a portar Jesús al món a través dels nostres actes de servei. 

Preguntem-nos avui: 

  - Qui en la meva vida necessita el regal del meu temps, atenció o ajuda? 

  - Com puc servir els altres d’una manera que reflecteixi l’amor de Crist? 

  

Full diumenge 15 de desembre

 Full diumenge 15 de desembre

....  Fulls mes de desembre

Meditació sobre la Paraula

15 de Desembre de 2024 


Lc 3, 10-18

“Què hem de fer també nosaltres?”

           L’Evangeli d’avui ens convida a reflexionar sobre una pregunta que el poble planteja a Joan Baptista: “Què hem de fer?” Aquesta pregunta ressona profundament en el cor humà. És l’expressió d’un desig sincer de trobar orientació, de viure d’acord amb la voluntat de Déu. La resposta de Joan no és una reflexió teòrica; és un camí clar i pràctic cap a la santedat, basat en la generositat, la justícia i la humilitat.

Joan comença cridant a la generositat: “Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té; i qui tingui menjar, que faci el mateix.” Aquesta és una invitació radical a la solidaritat, que ens recorda que la conversió autèntica no és només apartar-nos del pecat, sinó girar-nos cap als altres amb amor.

Joan no demana als recaptadors d’impostos i als soldats que abandonin les seves ocupacions, sinó que les exerceixin amb justícia. En el nostre dia a dia, som convidats a actuar amb honestedat i respecte per la dignitat de cada persona.

Joan sap quin és el seu lloc: és el precursor, la veu que crida en el desert per preparar el camí del Senyor. En això, Joan ens ofereix un exemple d’humilitat, un valor fonamental de l’Advent.

A mesura que ens preparem per al Nadal, escoltem la crida de Joan. Preguntem-nos: “Què hem de fer?” i responguem amb vides que reflecteixin l’amor i la justícia de Déu. Que les nostres vides esdevinguin un testimoni viu de l’alegria de l’Evangeli, guiant els altres cap a la llum de la seva presència.

 

Full diumenge 8 de desembre

 Full diumenge 8 de desembre

----- Fulls mes de desembre

Meditació sobre la Paraula

8 de Desembre de 2024

Lc 1, 26-38 

“Déu te guard, plena de gràcia, el senyor és amb tu”

           En l’Evangeli segons Lluc 1, 26-38, se’ns presenta l’Anunciació, un moment de profund misteri i gràcia.. Aquest moment no és només un esdeveniment històric, sinó una revelació del pla diví de Déu per habitar entre nosaltres a través de l’Encarnació.

Sant Atanasi reflexiona sobre l’Encarnació com el moment en què “el Verb es va fer carn,” habitant entre nosaltres per restaurar la humanitat caiguda. Quan Maria pregunta: "Com serà això?", no dubta del poder de Déu, sinó que busca entendre. Sant Ciril d’Alexandria subratlla que la seva pregunta és un signe de fe que busca claredat, no incredulitat.

Sant Bernat de Claravall ofereix una bella meditació sobre el moment clau del fiat de Maria, el seu “Que es faci en mi segons la teva paraula.” Imagina tot el cosmos contenint l’alè, esperant la seva resposta. El sí de Maria és un acte de profunda confiança i coratge. Ella no té totes les respostes, però es lliura a la voluntat de Déu. .

Sant Ambròs escriu: “Que l’ànima de Maria estigui en cadascun de vosaltres per glorificar el Senyor; que el seu esperit estigui en cadascun de vosaltres per alegrar-se en Déu.” En Maria, veiem la perfecta deixebla d’Advent: esperant, esperançada i preparant-se pel Senyor. La seva fe, humilitat i obediència ens mostren com viure durant aquest temps sagrat.

Unim-nos a Maria en la seva resposta: “La meva ànima magnifica el Senyor, i el meu esperit s’alegra en Déu, el meu Salvador.” Amén.

 


diumenge, 1 de desembre del 2024

1 Desembre

1 Desembre

----- Desembre

---------- Novembre

Meditació sobre la Paraula

1 de Desembre de 2024


Lc 21, 25-28.34-36

“Molt aviat sereu alliberats”

           Avui comencem el temps d’Advent, un període d’espera i preparació. L’Evangeli segons Lluc ens situa en un context de signes còsmics i advertiments, amb Jesús parlant de la seva segona vinguda. Aquest passatge pot semblar inquietant al principi, però el seu missatge profund és d’esperança, fe i preparació. Jesús ens crida a mantenir-nos ferms i vigilants mentre esperem el compliment de les promeses de Déu.

Estar vigilant no vol dir viure amb por, sinó viure de manera intencionada. Jesús ens crida a una consciència pregària: “Vetlleu en tot moment i pregueu per tenir força per escapar de tot allò que ha de venir i poder comparèixer davant el Fill de l’home.” La vigilància s’arrela en la pregària, que ens manté els cors connectats amb Déu i ens dóna força per afrontar els desafiaments amb esperança.

     Quines coses concretes podem fer per a l’Advent

1. Renova la teva vida de pregària: Dedica temps diari al silenci i a la pregària, demanant a Déu que prepari el teu cor per a la seva vinguda. Medita en la Paraula i sigues atent a la seva veu. 

2. Simplifica i enfoca’t: Desprèn-te de les distraccions innecessàries i fes espai per al que realment importa: aprofundir en la relació amb Déu i servir els altres. 

3. Sigues testimoni d’esperança: Com els deixebles que han de “mantenir-se drets”, sigues font de coratge i esperança per als que t’envolten. Ofereix paraules i actes de bondat que reflecteixin l’amor de Crist. 

Quan encenem la primera espelma de la corona d’Advent, recordem l’esperança que dissipa la por i la llum que venç la foscor. Que aquest Advent sigui un temps de despertar per a cadascun de nosaltres: un moment per estar preparats, alçar el cap i acollir el Senyor amb fe i esperança.

 


27 Novembre 2024

 27 Novembre 2024

------  Novembre

--------------- Desembre

Meditació sobre la Paraula

24 de Novembre de 2024

Jo 18, 33b – 37

Teniu raó: jo soc rei 

           Avui celebrem la Solemnitat de Crist Rei, i som convidats a reflexionar sobre una reialesa diferent de qualsevol altra. Jesucrist no regna amb poder i força, sinó amb amor, humilitat i servei. La seva corona és d’espines, el seu tron és la creu, i el seu regne es construeix en els cors d’aquells que el segueixen.

  Santa Teresa de Calcuta va dir:   "El fruit de l'amor és el servei, que és la compassió en acció."   Jesús, el nostre Rei, és la viva encarnació d’aquesta veritat. La seva reialesa es fonamenta en l’amor: amor pel Pare i amor per cadascun de nosaltres. Ell no governa per dominació, sinó atraient-nos cap a Ell amb la seva infinita misericòrdia.

  Sant Òscar Romero, l’arquebisbe màrtir d’El Salvador, va dir:   "Els qui tenen veu han de parlar per aquells que no en tenen."  La reialesa de Crist no es tracta de ser servit, sinó de servir els altres. A l’evangeli d’avui, Jesús s’identifica amb els més petits entre nosaltres: els famolencs, els assedegats, els forasters, els despullats, els malalts i els empresonats. Quan els servim, servim Crist Rei. Això ens desafia a veure el seu rostre en aquells que sovint podríem ignorar. 

  Sant Joan Pau II, un sant profundament dedicat a Crist Rei, ens recordava sovint:   "No tingueu por. Obriu de bat a bat les portes a Crist."  En un món ple d’incertesa i turbulència, pot ser temptador confiar en els poders terrenals o desesperar-nos davant de les fractures del món. Però la festa d’avui ens recorda que el regnat de Crist és etern. El seu regne no trontolla davant els esdeveniments d’aquest món, perquè està arrelat en la veritat de l’amor immutable de Déu. 

  Fem nostra la pregària de Santa Bernadette Soubirous:   "Oh Jesús, Rei de l’univers, el meu Rei, et dono el meu cor; governa’l completament."  Amén.

 

17 Novembre 2024

17 Novembre 2024

ç------- Novembre

Meditació sobre la Paraula

17 de Novembre de 2024


Mc 13, 24 – 32

“Reunirà els seus elegits, que vindran de tots quatre vents”

           Avui, Jesús parla sobre la fi dels temps, descrivint senyals en els cels, la vinguda del Fill de l’Home en glòria i una crida a estar vigilants.  El Catecisme de l’Església Catòlica ensenya que "des de l’Ascensió, la vinguda en glòria de Crist és imminent" (CEC 673). Aquesta sensació d’imminència és clau per comprendre el passatge de l’Evangeli, on Jesús descriu els senyals que precediran el seu retorn. La imatgeria dramàtica—el sol enfosquit, les estrelles que cauen, i els cels sacsejats—simbolitza una commoció còsmica però també una transformació espiritual. L’Església no interpreta aquests signes com a raons per tenir por, sinó com a recordatoris per romandre alerta i esperançats en l’espera de Crist.

     El Papa Benet XVI, en la seva encíclica Spe Salvi, va subratllar que l’esperança cristiana es fonamenta en la promesa de l’eternitat, la qual reorienta la nostra comprensió de la vida terrenal. Els temps finals, en lloc de ser motiu de temor, esdevenen una visió esperançadora del que Déu preveu per al seu poble: una comunió eterna amb Ell. Per als catòlics, aquesta esperança escatològica no és passiva; demana una participació activa en l’obra de Déu, vivint segons l’Evangeli.

     A més, aquest passatge subratlla el misteri del temps de Déu. Jesús reconeix que ningú no coneix “el dia ni l’hora” excepte el Pare. L’Església ensenya que aquest misteri ens ha d’humiliar, recordant-nos que els plans de Déu sovint es despleguen més enllà de la nostra comprensió. Sant Agustí reflexiona sobre aquest misteri exhortant els creients a confiar en la saviesa de Déu, en lloc d’intentar controlar o predir l’acció divina.

  


10 Novembre

10 Novembre 

----- Novembre

Meditació sobre la Paraula

10 de Novembre de 2024

Mc 12, 38 – 44


“Aquest viuda pobra és la ha donat més que tots”

           Aquesta història reflecteix perfectament l’essència de la generositat, especialment la generositat dels pobres. Jesús no condemna els rics, però ens ensenya que la generositat no es mesura per la quantitat donada, sinó pel cor amb què s’ha donat. La vídua donà sacrificant-se, sense retenir res, confiada completament en Déu per al seu futur. Aquesta és la generositat en la seva forma més pura.

  La generositat pren moltes formes. No sempre es tracta de diners; de vegades és temps, atenció, amor o cura.  Al voltant del món, veiem infinitat d’actes de generositat per part de persones que tenen molt poc. En moltes comunitats, famílies amb recursos limitats fan sacrificis remarcables pels seus veïns.

  Molts de nosaltres hem estat tocats per la generositat dels altres, sovint per persones que han donat molt més del que en principi pensàvem. Per exemple, en moments de desastre—com inundacions, huracans o incendis—són sovint les persones normals, aquelles que potser no tenen gairebé res, les que obren les seves cases, ofereixen menjar i donen el seu temps i recursos per ajudar els altres a reconstruir-se.

Jesús ens convida a mirar les nostres pròpies vides i a preguntar-nos: Com donem? Estem disposats a donar d’una manera que ens estiri, que ens costi alguna cosa? Podem donar des del cor, confiant que Déu ens proporcionarà el que necessitem?

Avui, en reflexionar sobre aquest Evangeli, demanem el coratge de donar com la vídua. El seu gest va ser un testimoni de la seva confiança en Déu. Ens ensenya que fins i tot el més petit acte de generositat, quan es dona amb amor i confiança, és gran als ulls de Déu. Sigui aquest un exemple per a nosaltres i per a les innombrables persones al nostre voltant que donen amb cors generosos.

 

Full 3 de Novembre 2024

Full 3 de Novembre 2024

----  Novembre

----------- Octubre


Meditació sobre la Paraula

3 de Novembre de 2024


Mc 12, 28b – 34

“Estima el Senyor el teu Déu. Estima els altres”

         Avui, Jesús destaca els dos grans manaments: estimar Déu amb tot el cor, l’ànima, la ment i les forces, i estimar el proïsme com a un mateix. Aquest ensenyament, que resumeix tota la Llei, ha estat profundament reflexionat pels Pares de l’Església, que veuen en aquests manaments el fonament de la vida cristiana i del creixement espiritual.

 

  Sant Ireneu de Lió subratlla que l’amor per Déu no és només un deure, sinó l’essència del que significa estar veritablement viu, perquè “la glòria de Déu és l’home plenament viu.” Per a ell, estimar Déu completament és el nostre propòsit i el camí cap a la plenitud.

 

  Per a Sant Màxim el Confessor, l’amor és la força que ens uneix a Déu. L’amor veritable per Déu ens condueix naturalment a estimar els altres, transformant-nos en conductors de l’amor diví. Afirma que l’amor autèntic per Déu s’ha d’estendre a tothom, fent-nos participants en l’obra unificadora de Déu.

 

  Sant Basili el Gran hi afegeix una perspectiva pràctica, argumentant que l’amor ha d’anar més enllà de la intenció i convertir-se en acció. Per a ell, estimar el proïsme significa satisfer les necessitats reals dels altres, com alimentar els famolencs i vestir els pobres, mostrant que l’amor és sacrificial i actiu.

 

  Sant Climent d’Alexandria compara aquest amor amb una escala que ens apropa a Déu, però una escala que no podem pujar sols. Ens recorda que, mentre ascendim en l’amor per Déu, hem d’incloure els altres en aquest camí.

  En resum, aquests Pares de l’Església il·lustren que els dos grans manaments estan profundament entrellaçats: l’amor per Déu flueix naturalment cap als altres, i l’amor pels altres aprofundeix el nostre amor per Déu. A través d’actes concrets de misericòrdia i compassió, els cristians estan cridats a manifestar l’amor de Déu en el món, creant unitat en l’Església i reflectint el poder transformador de l’amor diví. 

 

Full 27 d'octubre 2024

Full 27 d'octubre 2024

----  Fulls Octubre

----------Fulls Novembre

 Meditació sobre la Paraula

27 de Octubre de 2024

Mc 10, 46 – 52

“Rabuni, feu que hi vegi”        
 

                     

           La història de Bartimeu és un exemple meravellós de fe, valentia i del poder transformador de l'encontre amb Crist.

           En aquest encontre, hi ha lliçons per a nosaltres. Primer, com Bartimeu, estem cridats a reconèixer les nostres necessitats davant Déu amb sinceritat. Massa sovint amaguem les nostres lluites, temem el rebuig o el judici. Però Jesús ens troba on som, amb compassió i comprensió.

  Segon, Bartimeu ens ensenya a persistir en la fe fins i tot quan ens desanimen o ens fan callar els qui ens envolten. La fe sovint no és còmoda ni fàcil; exigeix confiança, fins i tot quan les coses semblen sense esperança. La fe instruïble  de Bartimeu el porta davant Jesús, on troba guarició i transformació.

  Finalment, la pregunta de Jesús a Bartimeu —“Què vols que faci per tu?”— és una pregunta que ens fa a cadascun de nosaltres. Ens convida a considerar els nostres propis desitjos i necessitats davant Déu. Què demanaríem si estiguéssim davant Jesús avui? Què és el que estem aferrant que potser ens impedeix seguir-lo completament?

  La història de Bartomeu ens recorda que Déu ens escolta, per més indignes que ens sentim, i que la fe autèntica —persistent, valenta, humil— ens obre a la gràcia transformadora de Déu. Que, com Bartimeu, anem a Jesús amb el cor obert, confiem en Ell amb les nostres necessitats més profundes i el seguim allà on ens porti.

 

20 de Octubre de 2024

 Full diumenge 20 d'octubre

--- Fulls mes d'octubre

Meditació sobre la Paraula

20 de Octubre de 2024


Mc 10, 35 – 45

“El fill de l’home ha vingut adona la seva vida com a preu de rescat per tots els homes”        

           L’Evangeli toca el cor del que és ser deixeble de Crist: no es tracta de cercar poder o honor mundà, sinó de viure una vida de servei i sacrifici, fins al punt de donar la pròpia vida pels altres.

  Els primers màrtirs de l’Església són alguns dels exemples més impactant d’aquest ensenyament. Sant Esteve, el primer màrtir, i sant Llorenç, que va ser cremat viu, van entendre que seguir Crist implicava estar disposat a donar la vida, fins i tot enfrontant la persecució. Les seves morts no només van ser actes de fe, sinó també d’amor, oferint les seves vides pel bé de l’Evangeli i de la comunitat cristiana.

  En temps més recents, pensem en màrtirs moderns com Sant Maximilià Kolbe, que va oferir la seva vida al camp de concentració d’Auschwitz durant la Segona Guerra Mundial per salvar la d’un altre presoner. Kolbe no va veure la seva vida com alguna cosa a preservar a qualsevol preu, sinó com una oportunitat per servir els altres, fins a la mort. El seu sacrifici final reflecteix directament el sacrifici de Crist, donant la seva vida “en rescat per molts”.

  No tots els sants són cridats al martiri literal, però molts han lliurat tota la seva vida al servei dels altres. Sant Damià de Molokai, conegut com el “sacerdot dels leprosos”, va lliurar la seva vida a una colònia de leprosos a Hawaii. Ell va viure entre ells, compartint el seu sofriment, i finalment va contraure la malaltia. Com Crist, Damià no va fugir del sofriment, sinó que el va abraçar, entenent que servir és estimar.

  Demanem la intercessió d’aquests sants, perquè tinguem el coratge de seguir el seu exemple, i que les nostres vides siguin un reflex de la vida de servei i sacrifici de Crist. Amén.