Full 9 de Març 25

 Full 9 de Març 25

-------  Març 25

Meditació sobre la Paraula

9 de Març de 2025

Lc 4, 1-13 

“L’esperit conduïa Jesús pel desert on era temptat pel diable”

           En aquest primer diumenge de Quaresma, se'ns presenta el passatge de l'evangeli on es narra la temptació de Jesús al desert. Un temps en què Jesús, ple de l'Esperit Sant, entra al desert durant quaranta dies per pregar i dejunar, preparant-se per a la missió que té per davant. El desert, com veiem, es converteix en un lloc de lluita i força, on Jesús afronta les temptacions del dimoni i en surt victoriós.

  Aquest passatge de l'evangeli  és una invitació profunda per a nosaltres a endinsar-nos en el nostre propi camí quaresmal. La Quaresma és un temps d'experiència personal al desert, un temps on ens enfrontem a les nostres pròpies lluites i temptacions, buscant purificar els nostres cors i acostar-nos més a Déu.

  A l'Evangeli, veiem que després del temps de Jesús al desert, Ell va sortir de manera enfortida per l'Esperit Sant i va començar la seva missió pública. De manera similar, el nostre propi camí quaresmal, tot i estar ple de sacrificis i dificultats, està pensat per a preparar-nos per a alguna cosa més gran. Així com Jesús va sortir del desert apoderat per complir la seva missió, també el nostre temps al desert ens prepara per viure més plenament la crida cristiana.

  El desert no és un lloc d'abandonament, sinó de transformació. En el nostre dejuni, la nostra pregària i la nostra almoina, entrem al desert amb Jesús. També nosaltres afrontarem temptacions, lluites i moments de sequedat. Però podem trobar consol sabent que el mateix Esperit Sant que va enfortir Jesús al desert està amb nosaltres, guiant-nos i ajudant-nos a superar les proves que trobem.    Amén.

 

Full 2 de Març 25

 Full 2 de Març 25

Març 25    ---------    Febrer 25

Meditació sobre la Paraula

2 de Març de 2025

Lc 6, 39 - 45 

“La boca parla d’allò que es desborda del seu cor”

          

           En l’Evangeli d’avui, Jesús utilitza una sèrie d’imatges per ensenyar-nos sobre el veritable discipulat, la importància de l’auto examen i la necessitat de tenir un cor pur. Comença preguntant: «Pot un cec guiar un altre cec?» (Lc 6,39). Això ens recorda que, abans de voler corregir els altres, hem de cercar la veritat i la saviesa nosaltres mateixos. Si estem cecs espiritualment, no podem guiar ningú cap a la llum.  Quantes vegades jutgem els altres amb duresa mentre ignorem els nostres propis defectes? La vida cristiana autèntica ens crida a ser humils i a examinar-nos abans de voler corregir els altres. 

  Jesús parla de l’arbre i els seus fruits: «No hi ha cap arbre bo que doni fruit dolent, ni cap arbre dolent que doni fruit bo» (Lc 6,43). L’estat del nostre cor es reflecteix en les nostres paraules i accions. Si omplim el cor de bondat—d’amor, misericòrdia i humilitat—les nostres obres mostraran la gràcia de Déu. Però si el nostre cor està ple d’odi, orgull o enveja, això també es manifestarà en la nostra vida. 

  Com podem donar bons fruits? Romanent units a Jesús, a través de la pregària, els sagraments i la vivència dels seus ensenyaments. Un veritable deixeble de Crist no només sembla bo per fora, sinó que es transforma des de dins.  Que aquest Evangeli ens inspiri a demanar al Senyor un cor pur, capaç de veure-hi clar, estimar sincerament i parlar amb paraules que edifiquin en comptes de destruir. Que les nostres vides donin fruits de bondat i reflecteixin la llum de Déu.     Amen.

 

Full 23 de febrer 25

 Full 23 de febrer 25

--------  Febrer 25      --------    Març 25

Meditació sobre la Paraula

23 de Febrer de 2025

Lc 6, 27-38

 

“sigueu compassius com ho és el vostre Pare”

 

           En l'Evangeli d'avui, Jesús ens presenta una invitació radical a estimar d'una manera que reflecteix el cor de Déu. No només som cridats a estimar aquells que ens estimen, sinó també aquells que són els nostres enemics, els que ens odien, i els que ens fan mal.

  Aquesta mena d’amor no és una idealització abstracta; és el fonament mateix de la vida cristiana. Estem cridats a estimar com Déu estima. L’amor de Déu és infinit, incondicional i misericordiós — és un amor que perdona fins i tot els errors més greus. És un amor que no compta els errors, sinó que ofereix compassió. Aquest és l’amor que se’ns convida a imitar.

  Sant Tomàs d'Aquino ens ensenya que "Estimar és voler el bé de l'altre."  En les seves reflexions sobre la natura de la misericòrdia divina, Santa Faustina Kowalska escriu: "Com més gran és el pecador, més gran dret té a la Meva misericòrdia." Jesús, com veiem en aquest passatge, estén la seva misericòrdia lliurement a tots, independentment de les seves accions.

  El Papa Francesc, en la seva exhortació apostòlica Evangeli Gaudium, diu: "La missió de l'Església és ser un testimoni de la misericòrdia de Déu." Tots estem cridats a ser testimonis d'aquesta misericòrdia mitjançant les nostres accions: estimant i perdonant com Déu ho fa. És a través d'aquest amor radical que transformem el món, tal com Crist va transformar el món amb la seva compassió i misericòrdia.

  Per acabar, deixem-nos guiar per una última cita de Sant Joan Pau II, que deia: "La misericòrdia és la més gran de totes les virtuts, perquè reflecteix el mateix cor de Déu." Que ens esforcem a viure amb cors plens de misericòrdia, reflectint la compassió de Déu a tots els que trobem.       Amen.

 

Full 16 de febrer 25

 Full 16 de febrer 25

-------  Mes de Febrer

Meditació sobre la Paraula

16 de Febrer de 2025

Lc 6, 17.20-26

“Feliços els pobres:

el Regne de Déu és per vosaltres”

      En l'Evangeli d'avui, Jesús ens presenta les benaurances i les malediccions, un missatge que capgira els valors d'aquest món. Jesús anuncia les benaurances als pobres, els que tenen fam, els qui ploren i els perseguits pel seu nom, cridant-los a viure en dependència de Déu. Ell ens ensenya que el Regne de Déu no es mesura per les riqueses ni el poder, sinó per la humilitat i la justícia.

  Les malediccions, en canvi, són advertències per aquells que viuen confortablement en aquest món: els rics, els que es nodreixen de les seves comoditats, els que busquen la rialla superficial i la popularitat. Jesús ens recorda que aquestes coses són efímeres i que el veritable tresor és Déu mateix.

  Com ens recorda Sant Francesc d'Assis: "La pregària i l'amor a Déu són les armes més poderoses", el camí de l'amor i la humilitat és el que ens condueix al Regne de Déu. El mateix Sant Joan Pau II ens va dir: "La llibertat autèntica és només aquella que porta a la veritable humilitat", una llibertat que ve del despreniment i de la capacitat de servir els altres amb amor.

  Aquestes paraules ens conviden a viure una vida de despreniment, de servei als altres, especialment als qui pateixen, i a buscar el Regne de Déu per damunt de tot. Jesús ens crida a viure amb humilitat i generositat, sabent que en la seva aliança trobem la veritable alegria.

  Preguem:  Senyor, ajuda'ns a viure segons els valors del teu Regne, a estimar els altres amb generositat i a buscar la veritable pau en tu. Com ens ensenyaren els sants, que el nostre cor es deslliuri de les riqueses terrenals per seguir-te de tot cor.   Amén.

 

Full 9 de febrer 2025

 Full 9 de febrer 2025

......   Fulls mes de Febrer 2025

Meditació sobre la Paraula

9 de Febrer de 2025

Lc 5, 1-11

“Ho deixaren tot i el seguiren”

           Avui l’evangeli parla de vocació Cristiana. Per Dietrich Bonhoeffer, la vocació no és simplement un seguiment d’un líder o una adopció d’un codi moral, sinó una crida a seguir Jesús com la Paraula encarnada de Déu, que demana una entrega total de la vida. Aquesta crida no és fàcil; requereix deixar enrere el que és familiar i abraçar una nova missió i identitat. En el context d’aquest passatge, els pescadors deixen enrere les seves barques, les seves famílies i els seus mitjans de vida per seguir Jesús. Per a ells, és un moment de transformació profunda, un moment en què les seves vides troben el seu veritable propòsit.

  Henri Nouwen parla de la vocació com una crida a viure des de l’amor, a ser enviats al món amb compassió i misericòrdia. La decisió dels pescadors de seguir Jesús és una resposta a la seva invitació, que està arrelada en l’amor.

  El teòleg Gustavo Gutiérrez subratlla que aquesta crida no és només una crida a la transformació personal, sinó també a la transformació comunitària. La vocació cristiana és una crida a portar la justícia, la pau i l’amor de Déu al món. És una crida a transformar la societat, a arribar als marginats i a estar en solidaritat amb els pobres i els oprimits.

  També hem de reconèixer la radicalitat de la crida de Jesús. En escollir pescadors—homes ordinaris, no savis religiosos ni elitistes—Jesús desafia l’ordre establert. Ell no crida els més poderosos o aquells amb més estat, sinó els humils, els ordinaris, aquells que estan disposats a ser transformats. Això ens parla del cor de l’Evangeli: el Regne de Déu no és per als poderosos i autosuficients, sinó per als humils i oberts al canvi.