PARROQUIA SANTA MARIA DE SALLENT: de juliol 2025

divendres, 4 de juliol del 2025

29 / 06 / 2025

Juny ------ Juliol

Meditació sobre la Paraula

29 de Juny de 2025

Mt 16, 13-19

“Tu ests Pere.

Et donaré les claus del Regne del cel”

Avui celebrem una de les grans festes de l’Església: la solemnitat de Sant Pere i Sant Pau, dos apòstols que són com dues columnes sobre les quals Déu ha edificat la seva Església.

A la pregunta de Jesús, “I vosaltres, qui dieu que sóc jo?” Sant Pere respon, “Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu.” Una resposta que no ve de la carn ni de la sang , com diu Jesús, sinó de la revelació del Pare del cel.

Jesús, davant d’aquesta fe de Pere, li dona les claus del Regne. Li confia el poder de lligar i deslligar. És el moment en què Jesús funda la seva Església sobre la fe i el testimoni d’un home.

I juntament amb sant Pere, avui celebrem sant Pau, el gran evangelitzador, el convertit. Ell que perseguia els cristians, va ser tocat per Crist en el camí de Damasc. Va passar de ser enemic a ser apòstol, de la violència a la gràcia, del fanatisme a l’amor.

Pere i Pau són diferents com l’aigua i l’oli. Un era pescador; l’altre, un intel·lectual. Un va caminar amb Jesús a Galilea; l’altre, el va conèixer glorificat. Però tots dos van donar la vida pel mateix Crist. Van morir màrtirs a Roma, i el seu testimoni continua viu avui en l’Església que ells van servir amb tota l’ànima.

Aquesta festa ens convida a fer dues coses:

1. A renovar la nostra fe personal en Jesús: No n’hi ha prou de saber què diu la gent, què diu l’Església, o què diu la cultura. Jesús ens mira als ulls i ens pregunta: “I tu, qui dius que sóc jo?”

2. A deixar que Déu faci obres grans a través de nosaltres, malgrat les nostres febleses.

Ni Pere ni Pau eren perfectes. Però Déu no demana perfecció: demana disponibilitat. I a partir de la fe, construeix. Amén.

22 / 06 / 2025

Juny

Meditació sobre la Paraula

22 de Juny de 2025

Lc 9, 11b -17

“Tothom menja tant com volgué”

Avui, l’Església ens convida a celebrar una de les festes més profundes i significatives de l’any litúrgic: la Solemnitat del Cos i la Sang de Crist, coneguda com Corpus Christi. És una festa per adorar, per donar gràcies, i per renovar la nostra fe en el misteri més gran que se’ns ha confiat: la presència real de Jesucrist en el Sagrament de l’Eucaristia.

La festa de Corpus Christi té un origen molt particular. Va ser instituïda al segle XIII, després d’un miracle eucarístic ocorregut a Bolsena, Itàlia. Un sacerdot, que dubtava de la presència real de Crist a l’Eucaristia, va veure com el pa consagrat començava a sagnar durant la Missa. Aquell fet va commoure profundament el Papa Urbà IV, que va establir aquesta festa solemne per recordar-nos que Crist és realment present en el Santíssim Sagrament. Va encarregar a sant Tomàs d’Aquino que composés els textos litúrgics per a la celebració, i d’aquí ens venen himnes tan bells com el Pange Lingua o el Tantum Ergo.

Però Corpus Christi no és només una festa per recordar un miracle o per venerar el Santíssim amb solemnitat. És una crida a la fe. A creure que darrere del pa consagrat hi ha una presència viva. Que Jesús continua donant-se a nosaltres com aliment per al camí. És també una crida a viure unitats com a membres del mateix Cos de Crist, perquè com diu sant Pau, "tots formem un sol cos, ja que tots participem del mateix pa".

Avui, més que mai, enmig d’una societat que sovint viu com si Déu no existís, la presència viva i silenciosa de Crist a l’Eucaristia és un testimoni d’esperança. Una força que ens sosté. Un amor que mai no ens abandona.

Que aquesta festa ens ajudi a recuperar el sagrament del nostre cor, a acostar-nos a l’altar amb més reverència, amb més fe, i amb més amor. I que sapiguem portar aquest amor rebut a tots aquells que tenen fam d’esperança, de veritat i de Déu.

Que Crist, Pa de vida, ens alimenti sempre. Amén.

15 / 06 / 2025

Juny

Meditació sobre la Paraula

15 de Juny de 2025

Jo 16, 12-15

“tot allò que és del Pare és meu; l’Esperit Sant rebrà d’allò que és meu i us ho anunciarà”

Avui celebrem la Solemnitat de la Santíssima Trinitat, i se’ns convida a entrar en el cor del misteri de Déu: un sol Déu en tres persones — Pare, Fill i Esperit Sant. És una veritat que supera la nostra comprensió, però no és llunyana ni abstracta. De fet, és profundament personal, perquè la Trinitat no és només una doctrina que cal creure, sinó una relació que cal viure i experimentar.

En l’Evangeli d’avui, veiem un misteri profund: les tres persones divines viuen en comunió total, no en separació. No hi ha enveja ni orgull, només amor, entrega i unitat. El Pare estima el Fill, el Fill glorifica el Pare, i l’Esperit comunica aquest amor entre ells... i a nosaltres.

Quan som batejats, entrem en la vida de la Trinitat. El Pare ens crea, el Fill ens salva, i l’Esperit ens santifica. Cada vegada que fem el senyal de la creu, proclamem no només qui és Déu, sinó també qui som nosaltres: fills estimats del Pare, deixebles del Fill, temples vius de l’Esperit Sant.

En un món sovint dividit, ple de soroll i egoisme, la Trinitat ens mostra un altre camí: el de la unitat, la humilitat i l’amor. Tal com el Pare, el Fill i l’Esperit es donen l’un a l’altre, així també nosaltres som cridats a donar-nos als altres amb generositat.

Per això, avui no intentem resoldre el misteri de la Trinitat —perquè no podem—, sinó que el volem adorar. Obrim el cor a aquest Déu que és amor pur. Escoltem l’Esperit que ens guia. Seguim el Fill que ens mostra el Pare. I deixem-nos transformar per aquest misteri viu que ens envolta i ens sosté.

Glòria al Pare, i al Fill, i a l’Esperit Sant. Com era al principi, ara i sempre, i pels segles dels segles. Amén.

8 / 06 / 2025

Juny

Meditació sobre la Paraula

8 de Juny de 2025

Jn 20, 19-23

“Rebeu l’Esperit Sant.”

Pregària a L’esperit Sant

Veniu, Esperit Sant,

i envieu des del cel,

l’esclat de la vostra llum.

Veniu, Pare dels Pobres,

veniu, Font de tota gracia,

veniu, Llum dels cors.

Consolador excel·lent,

dolç hoste de l’ànima,

refrigeri suau.

Repòs en la fatiga,

oreig en el temps de calor,

consol en el plor.

O Llum benaurada,

penetreu fins al més íntim

el cor dels vostres fidels.

Sense la vostra assistència,

no hi ha res en l’home,

no hi ha res que sigui innocent.

Renteu els que és brut,

regueu el que és sec,

guariu el que està malat.

Doblegueu el que és rígid,

escalfeu el que es fred,

adreceu el que va desviat.

Doneu als vostres fidels

que confien en Vós,

els set dons sagrats.

Doneu-nos el vostre Amor,

doneu-nos, en morir,

la salvació i la joia eterna.

Amén.

1 / 06 / 2025

Juny ----- Maig

Meditació sobre la Paraula

1 de Juny de 2025

Jn 14, 23-29

“Mentre els beneïa ,

era emportat amunt cap al cel .”

Avui celebrem una gran solemnitat: l’Ascensió del nostre Senyor Jesucrist. Aquest moment marca la culminació de la seva missió a la terra i l’inici del seu regnat gloriós a la dreta del Pare.

Després de quaranta dies de manifestar-se ressuscitat als deixebles, Jesús s’eleva al cel davant els seus ulls. Però no és un comiat, sinó un enviament. No és una pèrdua, sinó un acostament nou i poderós a cadascun de nosaltres.

Jesús no sols venç la mort i el pecat en la seva Passió i Resurrecció. Amb l’Ascensió, és entronitzat com a Senyor de l’univers. Ho diu sant Pau als Efesis: “Déu l’ha fet seure a la seva dreta al cel, per damunt de tot principat, poder, força i domini.”

Aquesta veritat ens omple d’esperança: Crist regna. Encara que el món sembli enfosquit per l’odi, la divisió i el patiment, Jesús és el Senyor de la història. Res no se li escapa. Res no està fora del seu amor.

L’Ascensió prepara el camí per a la Pentecosta. El Senyor no ens deixa sols: ens envia l’Esperit Sant, que dóna vida i força a l’Església. I fa encara una promesa més gran: “Me’n vaig a preparar-vos un lloc.” On ha anat Jesús, també hi serem cridats nosaltres. El cel s’ha obert per a la humanitat.

Quan els deixebles es queden mirant al cel, els àngels els diuen: “Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel?” És una invitació clara: no us quedeu quiets—aneu i anuncieu. La fe no és un espectacle que contemplem, sinó una vida que es viu i es comparteix. El món necessita la nostra esperança. Necessita Crist. I nosaltres som els seus testimonis avui.

Aixequem els ulls cap al cel, no per fugir del món, sinó per trobar la força per transformar-lo. Amén.

25 / 05 / 2025

Maig --- Juny

Meditació sobre la Paraula

25 de Maig de 2025

Jn 14, 23-29

“L’Esperit Sant us farà recordar

tot el que jo us he dit .”

L’evangeli d’avui ens ofereix unes paraules profundament íntimes i consoladores de Jesús, pronunciades abans de la seva Passió. No són paraules abstractes, sinó una invitació real a la comunió amb Déu, una promesa de presència divina dins nostre.

Jesús ens diu: “Si algú m’estima, guardarà la meva paraula, i el meu Pare l’estimarà, i vindrem a ell i farem estada en ell.” És una afirmació meravellosa! El Déu infinit —Pare, Fill i Esperit Sant— vol fer estada, no només amb nosaltres, sinó dins nostre.

Sant Agustí, comentant aquest passatge, diu: “Quina és aquesta estada, sinó el cor mateix del fidel? Crist habita en l’home interior, en l’ànima que l’estima.” Per a Agustí, estimar no és només sentir, sinó viure, és guardar la Paraula de Jesús. L’amor es mostra en l’obediència

Però aquesta obediència no és por ni submissió freda. És fruit de l’amor. Sant Bernat de Claravall ens recorda que “l’ànima que estima Déu cerca fer la seva voluntat, no per temor del càstig, sinó per la dolcesa del mateix amor.” Quan guardem la Paraula de Crist, el nostre cor esdevé temple viu.

Jesús acaba aquest fragment prometent-nos l’Esperit Sant, que ens ensenyarà i recordarà tot allò que Ell ens ha dit. No ens dona noves veritats, sinó que il·lumina i vivifica la Paraula de Crist en nosaltres. És l’Amor entre el Pare i el Fill, versat en els nostres cors perquè puguem viure en comunió amb Déu.

Sant Serafí de Sarov deia: “Adquireix l’Esperit de pau, i milers al teu voltant se salvaran.” Quan vivim en l’Esperit, irradiem la pau de Crist en un món que tan sovint està perdut.

Obrim el nostre cor a Crist, no només amb paraules sinó amb fets, perquè el Pare i el Fill hi puguin fer estada, i l’Esperit Sant ens condueixi a la veritat plena.

18 / 05 / 2025

Maig

Meditació sobre la Paraula

18 de Maig de 2025

Jn 13, 31-33a.34-35

“Us dono un manament nou:

que us estimeu els uns als altres .”

En la darrera nit amb els seus deixebles, després que Judes ha sortit per trair-lo, Jesús els diu: “Us dono un manament nou: estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat.”

Aquest manament no és nou pel fet de parlar d’estimar. Ja a l’Antic Testament es deia que cal estimar el proïsme. Però Jesús el renova posant ell mateix com a mesura de l’amor: “Tal com jo us he estimat.”

Jesús estima incondicionalment. No espera que els altres siguin perfectes per estimar-los. Quan Pere el nega tres vegades, Jesús no l’abandona. Després de la resurrecció, l’acull, el perdona i li confia la seva Església. Un pare que no es rendeix amb el seu fill adolescent, o una amistat que persisteix tot i els errors, són signes d’aquest amor.

Jesús també estima amb servei. Aquella mateixa nit renta els peus dels deixebles, com un servent. Aquest amor es fa concret en les petites accions del dia a dia: una mare que cuida amb paciència un infant malalt, un jove que ajuda a un company sense esperar res a canvi, o algú que escolta amb calma a una persona gran sola. Són gestos senzills que reflecteixen l’amor humil de Jesús.

L’amor de Jesús és sacrificial. Dóna la vida pels altres. Aquest amor es troba en els que es donen sense fer soroll: una filla que acompanya el pare en la malaltia, un voluntari que dedica temps als més pobres, un treballador que es sacrifica per sostenir la família. Quan l’amor implica renúncia, esforç i entrega, s’acosta a la creu de Crist.

Jesús ens diu que l’amor és el signe que ens identifica com a deixebles seus. Que avui acollim aquest manament com un camí per seguir-lo. Estimar com Jesús és exigent, però també és l’únic camí que porta a la vida plena.