Meditació sobre la Paraula
1 de Juny de 2025
.jpg)
Jn 14, 23-29
“Mentre els beneïa ,
era emportat amunt cap al cel .”
Avui celebrem una gran solemnitat: l’Ascensió del nostre Senyor Jesucrist. Aquest moment marca la culminació de la seva missió a la terra i l’inici del seu regnat gloriós a la dreta del Pare.
Després de quaranta dies de manifestar-se ressuscitat als deixebles, Jesús s’eleva al cel davant els seus ulls. Però no és un comiat, sinó un enviament. No és una pèrdua, sinó un acostament nou i poderós a cadascun de nosaltres.
Jesús no sols venç la mort i el pecat en la seva Passió i Resurrecció. Amb l’Ascensió, és entronitzat com a Senyor de l’univers. Ho diu sant Pau als Efesis: “Déu l’ha fet seure a la seva dreta al cel, per damunt de tot principat, poder, força i domini.”
Aquesta veritat ens omple d’esperança: Crist regna. Encara que el món sembli enfosquit per l’odi, la divisió i el patiment, Jesús és el Senyor de la història. Res no se li escapa. Res no està fora del seu amor.
L’Ascensió prepara el camí per a la Pentecosta. El Senyor no ens deixa sols: ens envia l’Esperit Sant, que dóna vida i força a l’Església. I fa encara una promesa més gran: “Me’n vaig a preparar-vos un lloc.” On ha anat Jesús, també hi serem cridats nosaltres. El cel s’ha obert per a la humanitat.
Quan els deixebles es queden mirant al cel, els àngels els diuen: “Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel?” És una invitació clara: no us quedeu quiets—aneu i anuncieu. La fe no és un espectacle que contemplem, sinó una vida que es viu i es comparteix. El món necessita la nostra esperança. Necessita Crist. I nosaltres som els seus testimonis avui.
Aixequem els ulls cap al cel, no per fugir del món, sinó per trobar la força per transformar-lo. Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada