25 de Desembre 2016
DIUMENGE -- FESTA DE NADAL
Quan arriba de nou "Nadal" convé a tornar a aprendre el que vol dir aquesta paraula. Perquè el "Nadal" originari és una paraula que no es pot buidar de significat del que ha estat. L'evangelista ens presenta la realitat històrica del Naixement del protagonista del seu evangeli, l'home Jesús. I ens convida a contemplar la història amb ulls de fe. Ens situa en un temps i en la seva circumstància "Sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot el món romà"... El nado Jesús apareix subjecte a un imperi, que es creu amo del món, i que sense tenir-ne cap notícia ni intuïció fa possible la realització del pla de Déu. "I es van complir els dies de part de Maria". Havia arribat l'hora de Maria, començava el temps de l'hora de Jesús, que s'acompliria del tot en la seva creu-resurrecció, l'Hora de Déu., mentre l'hora del Cèsar quedava ja arxivada enrere. "I va néixer el seu Fill el Primogènit.... i posat en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l'hostal". Els orígens de l'home Jesús, són els de un nadó pobre, nat pobre, sense sostre ni bressol. Neix en una cova i, un cop mort, serà també posat en una cova sepulcral. Déu no pot ser ja l'Esser "omnipotent" i "poderós" que nosaltres sospitem, tancat en la serietat i el misteri d’un món inaccessible. Déu és aquest infant lliurat afectuosament a la humanitat, aquest petit nadó que busca la nostra mirada per a alegrar-nos amb el seu somriure... Si sabéssim aturar-nos en silenci davant d'aquest infant i acollir des del fons del nostres ésser tota la proximitat i la tendresa de Déu, potser entendríem què el cor d'un creient ha d'estar amarat d'alegria diferent aquests dies de Nadal.
DIUMENGE QUART D'ADVENT
L'ANY LITURGIC A
El Fill de Déu és fa home i entra al món i a la història dels homes amb tot humilitat. D'aquí a uns dies el contemplarem com un infant acabat de néixer, un nadó com tots els nadons del món, indefens, necessitat de tot, enfrontat ja d'entrada a tot el cúmul de mal que hi ha en el món. El misteri de Nadal ens presentarà Jesús en la humilitat del pessebre. I, malgrat aquestes aparences, el qui entra envoltat de silenci i d'humilitat al món, és el rei de la glòria. El Nadó inicia la gran peregrinació per les misèries de la vida, fins travessar la mort i ser entronitzat a la dreta del Pare. El temps d'Advent s'acaba. L'alba de Nadal ja apunta. "Ha d'entrar el rei de la glòria", l'Emmanuel, que el profeta Isaïes ens ha assenyalat en la primera lectura, i a qui l'àngel de l'evangeli diu a Josep que ha de posar el nom de Jesús, "perquè ell salvarà dels pecats el seu poble. Josep imposarà el nom que li ha estat revelat per Déu, pel Pare Així Josep obrirà la porta de la salvació de la humanitat i s'acomplirà en autèntic plenitud el que gairebé vuit segles abans havia predit el profeta Isaïes. Sant Mateu evangelista veu en el misteri de la concepció de Jesús l'acompliment definitiu i ple de la profecia d’Isaïes. Aquest és el misteri de Nadal!. Contemplem-lo en silenci i humilitat, el misteri com Maria i Josep. Només llavors la Paraula de Deu podrà fer sentir la seva veu.
11 de Desembre 2016
DIUMENGE TERCER D'ADVENT
L'ANY LITURGIC A
"Aquí teniu el vostre Déu que ve". Anunci del profeta Jeremies. Diu més "Sigueu valent, no tingueu por". L'apòstol Pau recomana la paciència-perseverança, virtut d'Advent:" Fins que vingui el Senyor tingueu paciència". Paciència no fatalisme.. Joan Baptista anuncia el qui ha de venir. Era expressió equivalent a Messies: "Aneu a anunciar a Joan el que veieu i heu sentit dir: Els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els sords hi senten, els morts ressusciten”. Jesús convida a identificar-lo amb les obres i paraules que ell fa i diu públicament i que porten inconfusible segell messiànic, a condició que siguin escoltades amb fe. Per això afegeix a tall de gran benaurança: "I feliç aquell que no quedarà decebut de mi" Mentre ens preparem per rebre Jesús en le misteri de Nadal, fem-nos la pregunta de Joan Baptista: "Estem verament convençuts que Jesús és l'únic salvador donar a la humanitat. o bé som dels qui creuen que la salvació ha de venir pel poder, diner, la violència, pel plaer...?.4 de Desembre 2016
DIUMENGE SEGON D'ADVENT
L'ANY LITURGIC A
Som convidats a seguir el camí d'Advent amb l'autèntica actitud cristiana d'aquest temps litúrgic. Avui apareix en escena una de les figures cabdals de l'Advent: Joan Baptista, el Precursor. Ell és el que ve: "Per aquells dies- quan comença a realitzar-se l'Evangeli. La bona nova de la salvació vingué Joan Baptista que predicava al desert de Judea". De fet s'acompleix l'oracle d’Isaïes: "Es d'ell que deia el profeta Isaïes: Una veu crida en el desert. Així Joan preparant l'arribada de Jesús, Joan crida la paraula de Déu, la consigna a aplanar el camí del Senyor que ve, a obrir-li pas franc perquè pugui actuar lliurement la seva salvació. I aquesta consigna- el crit enmig del desert de les consciències, tan ple de ressonàncies neguitoses, li fa dir: "Convertiu-vos que el Regne del cel és a prop.. Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí. Joan Baptista no es enviat a predicar a les pedres, sinó als qui s'havien apartat de Déu, i, havent perdut el paradís de la seva gràcia i amistat ,anaven esmaperduts pels camins esgarrifadors del no-res. La veu del profeta no contemporitza ni admet hipocresies. No és un veu covarda, sinó que crida la veritat de Déu amb tota la seva força. Una veu també que sorprèn i fins irrita, però que es manté oberta a l'acció guaridora. Advent és una veu que ens crida a mantenir-nos sempre en la situació del ser bon i net gra i no palla, Jesús ens incorpora a ell i ens fa bon gra entrat al graner del Regne, al nou i definitiu poble de Déu.DIUMENGE PRIMER D'ADVENT
L'ANY LITURGIC A
Contra la rutina de la vida, que ens fa vells abans d'hora, cal mantenir sempre viu l'entusiasme de l'estrena. Estrenem Any litúrgic. Deixem-nos prendre pel do de Déu i estrenem també vida cristiana "Siguem conscients dels moments que vivim", ens diu Sant Pau en la carta als Romans. Sí, siguem conscients del moment que vivim. Viure amb clarividència la importància del temps que ens toca viure i viure'l amb una esperança activa, és el primer fonament de la nostra resposta a la crida de l'Advent. Jesús, el Senyor, ve: siguem-ne conscients. Ve a través de l'acció de l'Església enmig del món, que no és altra cosa en aquesta hora present que fer néixer. Jesús en el món modern. en aquest món que es plural, que cada vegada és més conscient de la seva autonomia i avança agosarat pels seus propis camins. "Prou de dormir". No podem dormir sota el coixí de vells privilegis o de reconeixements sagrats. El nostre lloc en la construcció del món modern cal que ens el guanyem a pols "Revestiu-vos de l'armadura del combat a plena llum", ens diu Sant Pau. "Que el vostre vestit sigui Jesucrist, el Senyor". Vet aquí la nostra armadura. I Jesucrist és el qui salva de debò. Per aconseguir-ho "Vetlleu...Estigueu a punt!". Que cap cristià no visqui en la inconsciència; sempre a punt per defensar els nostres tresors: la fe, l’Esperança i la caritat, la comunió amb Crist i amb els germans. Per tot això s'imposa una actitud del sempre a punt, perquè "el Fill de l'Home vindrà a l'hora menys pensada", ens diu Jesús a l'Evangeli tot i que desconeixem el moment precís de la seva arribada. Heus ací el sentit de la vetlla constant, estar sempre a punt per obrir-li la porta.20 de Novembre 2016
DIUMENGE SOLEMNITAT DE CRIST REI DE TOT EL MON
L'ANY LITURGIC C
Quins títols donem a Jesús de Natzaret: el veritable Pastor, el Messies, el Rei del món. cap del cos que és l'Església, origen de tot, primícia dels qui retornen d'entre els morts, plenitud de tot el que existeix....Títols cristològics que ens descobreixen un aspecte del messianisme de Jesucrist, de l'abast i del significat de la salvació que s'ha consumat en Ell amb tot ells, i a propòsit del relat de la crucifixió de Jesús, es presentat ala creu com el Crucificat, i es posa de relleu les diferents reaccions que suscita.. Així mentre uns observen des de lluny i d'altres se'n burlen i menyspreen el Crucificat, el bon lladre sap descobrir el Rei en Crist. La recompensa de Jesús no es fa esperar: “Avui seràs amb mi al paradís”. Mentrestant Jesús no dóna cap mena de resposta a les burles i resta fidel a la voluntat divina. Ell està absolutament compromès amb el pla misteriós de Déu Pare que inclou la traïció i la mort. En refusar les veus de temptació, Jesús ens mostra quina mena de rei és: un rei que confia en la voluntat divina que el porta a la creu i l'obeeix més enllà de qualsevol lògica humana. Així en el calvari es passa del sacarsme a la veritat fins a la proclamació valenta de Jesús, el Crist rei de misericòrdia. Si de la creu el Crucificat arriba el "seu" Regne i admet en ell al bon lladre, senyal que és rei. Realment Jesús és rei. Rei de la vida i de la mort. Es des del misteri de la creu que ahir i avui Jesucrist regna, assumint tot el sofriment dels homes i transformant-lo en camí de salvació i de llibertat...13 de Novembre 2016
DIUMENGE XXXIII
L'ANY LITURGIC C
Nosaltres ens aferrem a estructures religioses que creiem que donen seguretats. Es l'etern problema de fiar-se sempre més del que inventem i organitzem els homes que de l'Evangeli del designi del Senyor. "Això que veien vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra". Jesús ho deia als deixebles tot referint-se al Temple de Jerusalem. Volia dir-los no us aferreu a les estructures ni us en refieu. Ni són déus ni les hi heu de convertir. Tot passa. Tot arriba un moment que s'aclofa i desapareix. Els deixebles pregunten -demostren que no han entès res; "Mestre, quan serà tot això i quin senyal anunciarà que està a punt de succeir?. Quin serà el senyal que això s'esdevindrà?. Els deixebles pensen si el temple s’esfondrés i l'ordre que suposa es desbarata, mirem de situar-nos bé. Deixem un déu que desapareix i ens en procurarem un altre que estigui en alça.. Jesús els assenyala que no vagin darrere de falsos messies, i els diu "no us alarmeu, això havia de succeir, però la fi no vindrà de seguida". Abans han de succeir pestes, guerres i calamitats "Se us endurant detinguts a les sinagogues o a les presons...Sereu traïts..., sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom". L’Església crucificada com Jesús. Es la garantia que es roba en el camí autèntic. Que ningú vulgui escamotejar el camí de creu. "Jo mateix us donaré l’eloqüència i una saviesa i cap dels vostres acusadors no serà capaç de resistir-la o de contradir-la". El camí és difícil. No esteu sols. "Sofrint amb constància- el misteri de la creu- us guanyareu per sempre la vostra vida" Es do de Déu, fidel i constant fins a la fi del món. Només se'ns demana ser valent i fidels.6 de Novembre 2016
DIUMENGE XXXII
L'ANY LITURGIC C
Viure per morir, morir per viure (Festa de Tots Sant i Fidels Difunts). Festes que ens fan pensar que vivim per morir i que morim per viure. Ens fem sants mentre vivim però no som sants fins que morim. Tots Sants, festa de la vida que ens mostra el camí a seguir per poder-la aconseguir plenament. La vida que tot cristià rep el dia del seu baptisme només pot arribar a la seva plenitud després de la seva mort.. Es allò del gran de blat que si no mor, no dóna fruit, així l'home ha de morir per poder viure. Morim amb l'esperança de trobar allò que hem cregut i esperat mentre vivíem, i que ben segur Déu ens donarà després de la mort en la resurrecció i la Vida Eterna. I tot perquè el nostre Déu no és un Déu de morts sinó el Deu dels vivents. Es el Deu d'ahir, d'avui i de demà.- El Déu, que a diferència del món i de la humanitat, no té pretèrit ni futur: és sempre present "Déu no és Déu de morts, sinó de vius, perquè per a el, tots viuen". Per a Déu, tots viuen, tots els qui siguin estimats dignes d'atènyer el món futur.... Es que la mort humana no és altra cosa que el pas de la frontera dels temps i de l'espai que ens permet entrar a la immensitat i 'avui de Déu. Per això els cristians creiem que els nostres morts estan en bones mans: les mans de Déu, Creador i Senyor de la vida, les mans del Pare entranyablement els seus que estima fills.30 d'Octubre 2016
DIUMENGE XXXI
L'ANY LITURGIC C
La tendresa i al amor de Déu el porta a tenir pietat de tota la creació i de la vida humana: "I vós, Senyor, que estimeu la vida, tot ho planyeu sabent que tot és vostre, Amo ,amic de la vida" Ell, el Senyor-L'Amo -és el principi de la Vida- comunicada pel seu alè-de Déu malmès pel pecat i restablert per aquell en qui des del principi hi havia la vida i que en venir al món, ha il·luminat la casa de la humanitat i l'ha salvada: "Avui s'ha salvat aquesta casa", com llegim a l'evangeli quan Jesús es convidat a la casa de Zaqueu, i aquest "el rebé tot content". Tan és així, que danvant tots els presents Zaqueu fa lla seva confessió: "Ara mateix dono als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat, els restitueixo quatre vegades més". Zaqueu reconeix que és un pecador i ho reconeix I ho esmena amb la restitució deguda. Es quan Jesús aprofita per parlar proclamant l'entrada en aquella casa de la salvació de Déu, que sempre es oferta de perdó i de comunió. Per això, Jesús afirma que també "aquest home és un fill d'Abraham" que ha trobat el nord "Es que el Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar allò que s'havia perdut". La lliçó ja està donada. Aquell que intentava veure a Jesús va resultar transformat per ell i serà un futur seguidor de la doctrina del Mestre. Mentrestant Jesús va de camí cap a Jerusalem on morirà per la salvació de tots.23 d'Octubre 2016
DIUMENGE XXX
L'ANY LITURGIC C
Ens ho hem preguntat moltes vegades: -Quina és la pregària que Déu escolta?, els actes de culte que plauen a Déu?. La pregària que el Senyor acull amb benvolença és la dels oprimits i els indefensos, que no tenen ningú que els empari, exposats a tots els abusos dels poderosos.: "Escolta la pregària dels oprimits, no es fa sord al clam dels orfes ni al plany de les viudes" (de la primera lectura d'aquest diumenge). Lliçó que també avui se'ns fa present a nosaltres perquè no l'oblidem a l'hora de la participació en els actes de culte. El Senyor ens demana pregar des de la pròpia situació Es precisament Jesús a punt ja d'entrar en el Temple a Jerusalem que digué aquesta paràbola a uns que es refiaven que eren justos, i tenien per no res als altres. El primer en entrar en escena és el fariseu. Fa pregària de contemplació; es contempla ell i les seves virtuts. Que les tenia. Prega des de la seva situació real. Però no se'n surt. No s'enlaira cap a Deu. Ha pujat al temple, però hi ha anat com qui va complementar algú com ell. Parla a Déu de tu a tu, de prepotent i poderós. El publicà, en canvi, és l'anorreat. També aquest feia pregària de contemplació. Era una contemplació de dues dimensions. Partia de la pròpia realitat, de la seva mala consciència, per això es reconeixia i es confessava pecador. Aquest buscava Déu.. fins a dir: "Senyor, sigueu-me propici, que sóc un pecador". Aquest sortí perdonat. Ens cal pregar des de la pròpia realitat, sense disfresses bones ni dolentes, simplement des de la més neta sinceritat. Que tots som pecadors, necessitats del perdó i de la misericòrdia de Déu i dels germans.16 d'Octubre 2016
DIUMENGE XXIX
L'ANY LITURGIC C
La pregària que es guanya a Déu. Jesús la recomana als seus deixebles: El deixeble ha de ser home de pregària i de pregària constant. La pregària ha de ser l'oxigen que fa viure al deixeble. Per això no l'ha de negligir mai. Ningú és capaç de viure sense respirar.Per això l'enemic número u de la pregària és la manca de fe. Si no creiem en el Déu amb nosaltres,com voleu que el sentim a prop nostre? L'altre enemic de la pregària és la falta d'esperança. "Déu ja no m'escolta", sentim algú que diu. Jesus surt al pas d'aquestes crisis que evoquen els deixebles. Contra el sentiment de manca de fe, contra la desesperació, cal insistir en la pregària sempre:L'últim que es perd és l'esperança, diu l'adagi popular. I mentre hi ha esperança, pot haver-hi- i cal que hi hagi- pregària. La viuda pesada. Es la gran protagonista del relat. Aquesta dona prega a qui li ha de fer justícia que l'atengui en el seu plet. Es presentava una i altra vegada fins aconseguir-ho..El prec insistent, sense defalliments no concessions, lluitant a contra corrent des de la seva humilitat i des de la seva veritat fins a guanyar la partida. Es el sentit de la paràbola de Jesús per ensenyar-nos que la nostra pregària no pot defallir mai, perquè puguem seguir avançant pel camí de la vida, que és camí de diàleg constant amb Déu. Camí de pregària.9 d'Octubre 2016
DIUMENGE XXVIII
L'ANY LITURGIC C
On és Déu. Déu és a tot arreu. Per a Déu no hi ha fronteres ni espais territorials reservats...Només Déu salva, guareix com al general Naaman de Síria a les aigües del riu Jordà. Jahvé és l'únic Déu que salva perquè de fet, ell és l'únic Déu veritable. Arriba l'hora, ens revela Jesucrist, més ben dit és ara, que els autèntics adoradors adoraran Déu el Pare en Esperit i veritat... “Aquests són els adoradors que vol el Pare...”. I això pot fer-se a qualsevol lloc de la terra, ja que Déu és a tot arreu i sobretot en el cor de l'home. Jesús fa via cap a l'acompliment de l'obra que el Pare li ha encomanat. En Jesús la humanitat es troba en Déu. Déu surt a l'encontre dels homes i dones... per oferir-los la salvació. L'escena de l'Evangeli d'aquest diumenge, presenta l'escena dels deu leprosos: "Jesús. Mestre apiadeu-vos de nosaltres". Aquells homes preguen a crits,demanant misericòrdia. La pregària d'aquells deu leprosos, homes marginats per la societat, es ambigua. Cadascú prega des de la seva realitat, la seva cultura, del seu mal. Jesús, els diu: "Aneu a presentar-vos als sacerdots". Els leprosos obeeixen , posen confiança en Jesús. Es seguint aquest camí de disponibilitat a la paraula de Jesús que els ve la guarició. Dels deu sols un és capaç de mirar el seu guariment des de la fe i descobrir que es tracta d'un favor de Déu. Ha estat la força poderosa de Deu que s'ha revelat per la mediació de Jesús. Per això "li dona gràcies". Jesús és reconegut com el Déu amb nosaltres. La salut corporal i fe han anat juntes.2 d'Octubre 2016
DIUMENGE XXVII
L'ANY LITURGIC C
-Què fa Déu?. Es la pregunta que el profeta dirigeix a Déu, és interrogant que tota persona d'esperit profund es fa. Una pregunta de sempre i que i que la humanitat s'ha fet i es fa des d'angles molt diversos: El profeta Habacuc la fa des de la fe: "Senyor vós sou des de sempre el meu Déu sant: no morirem". I des de la fe precisament, una fe perplexa que li fa dir: "Fins quan. Senyor, demanaré auxili i no m'escoltareu, cridaré: Violència, i no em salvareu?. Per què deixeu que vegi aquestes calamitats i contempli tantes penes? La reflexió del profeta madurada segurament al llarg de dilatades hores de pregària el porta a preguntar-se com és que el Senyor per castigar els que fan el mal se serveix de gent que és encara pitjor que aquells. El profeta té al davant i el palpa. Es l'escàndol constant de la història i que Jesús pinta magníficament en la paràbola del blat i del jull. A l'evangeli Jesús fa l'advertiment contra l'escàndol, fins a dir: "Estigueu alerta!. I és que per ser deixebles de Jesús necessitem viure de la fe. "Doneu-nos més fe, demanen els apòstols. Ells parteixen de la base que tenen fe. Una fe adequada. Però poca. Per això demanen més força, més fe. Ara bé el problema del creient-del deixeble no és la quantitat sinó la qualitat de la fe. Quan la fe és de debò fa meravelles. Amb fe, per petita que sigui-com un gra de mostassa-,si és sincera, el deixebles serà capaç de seguir Jesús fins al final. La força que tenim és la pregària. Aquesta s'imposa: Senyor, doneu-nos el do de la fe!. Amb aquestes conviccions els apostolats no poden acabar mai en derrota, en fracàs. L'eficàcia de l'acció pastoral ve en definitiva de Déu. 25 de Setembre 2016
DIUMENGE XXVI
L'ANY LITURGIC C
CONTRA ELS RICS SENSE ENTRANYES I EL POBRE. Jesús en el fragment evangèlic del proppassat diumenge acabava amb la lliçó sobre la necessitat de fer bon ús de les riqueses amb l'advertència: "No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses, i l'evangelista anota: "El fariseus, que anaven darrera els diners, quan sentien tot això, es reien de Jesús".- Es que exagerava Jesús?. La resposta de Jesús a l'intent de la gent religiosa de tots els temps de relligar religiositat i diners és la paràbola que llegim avui: Hi havia un home ric... i un pobre que es deia Llàtzer. El ric banquetejava esplèndidament. En canvi ", un pobre que es deia Llàtzer estava estirat amb el cos nafrat, esperant satisfer la seva fam amb les engrunes que queien de la taula del ric". Apareix la mort anivelladora. "El pobre mort, i els àngels el portaren a la falda d'Abraham. El ric també morí i el van sepultar". Rics i pobres estan destinats a la mort. Arriba un moment “el de la mort” en el qual les escandaloses diferències produïdes per allò que en diem les circumstàncies i per la malícia dels homes, s'anivellen. Una magnífica reconvenció contra nosaltres els oients d'aquest evangeli justament en l'acte de celebrar la resurrecció de Jesús. Fa dos mil anys que Jesús ha ressuscitat i els pobres encara són ignorats, poc atesos i menystinguts i marginats pels rics i poderosos d'aquest món.18 de Setembre 2016
DIUMENGE XXV
L'ANY LITURGIC C
"Administrador murri" és el que es desprèn de la lectura de la Paràbola de l'administrador astut i deshonest, sense escrúpols, que malgastava els béns del seu amo, i al veure's acorralat, renuncia a la seva comissió per guanyar-se amics quan l'acomiadin de la administració. L'amo elogia l'astúcia de l'administrador, no Jesús, No l'havia lloat per la seva injustícia, sinó per la seva habilitat en treure'n profit de la situació. Jesús va més enllà: se serveix de la paràbola per dir-nos als "fills de la Llum" que ens espavilem i aprofitem la situació present, dominada pel gran Mamon (riqueses), per guanyar-nos amics" a costa de l'injust Diner,. El modern ídol Diner- Mamon s'ha acrescut a costa de tants i tants "fills de la Llum" que, en comptes d'estar vetllant, ens hem adormit dient que no hi ha res a fer. Jesús ens invita a ser fidels administradors de l'injust Diner, canviant-ne la direcció i posant-lo a disposició dels més desfavorits, recolzant tota mena d'obres socials, en comptes de donar-li culte. Ara bé no únicament el diner és riquesa.. Hi ha qui pot ser pobre en bens materials i, en canvi, molt ric en intel·ligència,, saber, temps, disponibilitat consell, paciència...També podem ser seduïts per aquestes riqueses i posar-hi la nostra confiança. A fer-ne un ídol en definitiva... Com a deixebles de Jesús se'ns demana posar la nostra confiança en Déu, perquè l'amor val més que els diners i tots els béns materials o espirituals de la terra..11 de Setembre 2016
DIUMENGE XXIV
L'ANY LITURGIC C
Diu el text evangèlic d'avui que els fariseus murmuraven dient: Aquest acull els pecadors i menja amb ells". La paraula fariseu vol dir "separat" dels que no són de la seva classe. Tan separats que no eren capaços d'acostar-se a Jesús que es fa amb els marginats, i no l'escolten. Aquests a còpia de tanta separació asèptica, acaben marginats de la vida, de la salvació. Llavors la misericòrdia divina els dirigeix aquesta requesta de paràboles: com la de l'ovella perduda, la moneda recuperada, els fills extraviats. Tríptic de paràboles sobre el goig del retrobament gràcies a la misericòrdia divina. Però, és la paràbola dels "fills extraviats" on es posa de relleu l'alegria que Déu experimenta –i que nosaltres també hauríem de sentir- pel retorn -la conversió- del pecador: "Aquell fill meu que ja donava per mort, ja tornat viu; ja el donava per perdut i l'hem retrobat". Per això s'ha de fer festa, s'ha de celebrar el fet de la redempció, que si bé és universal, es també individual per a cadascú de nosaltres. Aixi Jesús demostra que el seu comportament al temps del ministeri- la pujada a Jerusalem- és revelació de la voluntat salvadora de Déu. "Us asseguro que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador convertit", perquè així brilla la glòria-l'amor misericordiós de Déu. "Ara hem d'alegrar-nos i fer festa" Heus ací una invitació a entendre l'evangeli de la misericòrdia i de l'amor de Déu vers tots nosaltres. Perquè si l'evangeli deixés de ser bona nova què seria per nosaltres?.4 de Setembre 2016
DIUMENGE XXIII
L'ANY LITURGIC C
Potser hi hem pensat poc: "Les condicions per seguir Jesús". Les paràboles de Jesús en són guia. Jesús es val de la comparança d'un banquet amb el Regne de Déu. Ara bé, si es veritat que Déu convida a tothom al festí del Regne, també ho és que posa unes condicions que han de ser assumides pels qui vulguin entrar-hi. Així, doncs, els qui es decideixin a seguir Jesús han d'arribar a ser deixebles seus: "Si algú vol venir amb mi". Es tracta de les condicions que posa Jesús per seguir-lo. Vet aquí que hi ha un diferència entre acompanyar Jesús i seguir-lo. Diferència que ha de ser assumida amb discerniment i responsabilitat. La primera condició per seguir Jesús és el "deseiximent" !Qui no m’estima més que el pare i la mare, que l'esposa i els fills, que els germans i les germanes, i fins i tot que la pròpia vida, no pot ser deixebles meu". Sentència la de Jesús exigent. El deixebles ha d'estar disposat a renuncia als vincles afectius més naturals com són els familiars a tots els nivells. Es clar que no sempre serà necessària a questa renúncia, però quan es presenti el cas, el deixebles caldrà que hi estigui prompte. "Si algun vol venir amb mi i no odia fins i tot la pròpia vida, no pot ser deixebles meu". Precisament corrien temps de persecució pel als deixebles quan l'evangelista recull aquestes sentències sobre l'exigència del seguiment de Jesús. Notem que el camí que fa Jesús- acompanyat de molta gent- cap a Jerusalem, desembocarà al Calvari. Allí es revelarà tot el misteri del Regne: "Per la creu a la llum", a la glòria. Un camí, el de Jesús que es fet d'una nova escala de valors: Així també, ningú de vosaltres, no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té".28 d'agost 2016
DIUMENGE XXII
L'ANY LITURGIC C
Jesús està menjant convidat per un dels principals fariseus de la regió. Tanmateix se sent lliure per a criticar els convidats que busquen els primers llocs i, fins i tot, per suggerir al qui l'ha convidat a qui ha de convidar d'ara endavant Així li indica a l'amfitrió: "No cridis els teus amics, ni els teus germans, ni altres parents teus, ni veins rics. I a continuació li assenyala en qui ha de pensar: "Convida-hi als pobres, invàlids, coixos i cecs" Jesús no rebutja l'amor familiar ni les relacions amistoses. El que no accepta és que siguin sempre les relacions prioritàries, privilegiades i exclusives. Jesús recorda que l'acollida als pobres i desemparats ha de ser anterior a les relacions interessades i els convencionalismes socials. Jesús gosa a dir al fariseu que l'ha convidat: "Feliç de tu, llavors, perquè ells no tenen res per recompensar-t'ho". Aquesta benaurança ha quedat tan oblidada que molts cristians no n'han sentit a parlar mai. No obstant això, conté un missatge molt estimat per Jesús. "Feliços els qui viuen per als altres sense rebre'n recompensa. El Pare del cel els recompensarà"..21 d'agost 2016
DIUMENGE XXI
L'ANY LITURGIC C
Recollim unes dites de Jesús camí cap a Jerusalem. Fan esment al Regne de Déu. A com s'hi entra, qui en queda exclòs... Obre pas a la reflexió la pregunta d'un espontani. "Algú li preguntà: Senyor, són pocs els qui se salven?". Curiositat estadística. Pensa, però que l'estadística de Déu no té res a veure amb les nostres. Ara be la pregunta encaixa en la ideologia jueva: Pertànyer al poble escollit era garantia de salvació, mentre que els pagans de fora ho tenien molt difícil, per no dir impossible. Jesús els diu que per entrar en el Regne cal passar per la porta estreta, doncs la porta que dóna accés al Regne és estreta. Que vol dir que al Regne cal entrar-hi amb ganes i amb esforç. Després Jesús fa una nova reflexió sobre la porta "l'entrada del Regne". No tot depèn de la porta, que és estreta i que es tanca quan menys es pensa, ni tampoc tot està en mans de qui vol entrar-hi, ni de la seva força, cal comptar també principalment amb la voluntat del cap de casa. Ell és el qui, quan ho creu oportú, s'alça a tancar la porta. No es doncs qüestió d'entrar o no, sinó de ser admès o de quedar-se exclòs per sempre. La crida i l'admissió al Regne tenen el seu temps improrrogable. La porta Jesús passa a parlar de la taula del banquet. Ser acollit en el banquet que és el Regne. Cal afanyar-se per no fer tard, no sigui que ens hàgim de sentir dir "No se d'on sou; lluny de mi, tots vosaltres que fèieu injustícia".14 d'agost 2016
DIUMENGE XX
L'ANY LITURGIC C
Ens situem en aquell moment del camí de Jesús i del deixeble “nosaltres cap a Jerusalem”cap a la creu i la resurrecció. Es llavors quan l'evangelista Sant Lluc recull en el seu evangeli unes sentències de Jesús que prenen un to com de guia i advertiment dels qui fan camí cap al Regne. Són com un desafiament a la imatge que tant sovint ens fem d'un Jesús i d'una Església pacifistes a ultrança i a qualsevol preu. La trajectòria de Jesús, la pau que ell ens porta, ni és el fals pacifisme dels resignats fatalistes ni la pau dels morts. Jesús ens porta la vida, porta Déu al cor mateix de la humanitat. Ell és el gran i definitiu revulsiu d'un mon ensorrat en el mal. La seva vocació- i la dels seus deixebles de tots els temps- és la de lluitador: "He vingut a calar foc a la terra". Per això el seu ardent desig es que la tasca encomanada arriba bon terme; "Com voldria ja veure-la cremar". Jesús proclama que ell ha vingut a portar al món salvador de Déu: "La meva missió no és condemnar al món, sinó salvar-lo". El foc de què parla Jesús, és, doncs, el de la seva obediència amorosa al Pare, que el porta a la creu i a la resurrecció, on el món i la humanitat són judicats i salvats. Jesús no deixa indiferent ningú. O s'hi està a favor o es milita en contra.La pau de Deu és oberta a tothom, crida tothom a la salvació.7 d'agost 2016
DIUMENGE XIX
L'ANY LITURGIC C
Avui el fragment evangèlic ens convida a l'espera fidel i vigilant. Per això el deixeble de Jesús el cristià ha de tenir l'audàcia de confiar en el Senyor i a la vegada lliure de tot el que li pot ser obstacle per assolir el Regne. "Estigueu a punt". Es la primera paràbola: l'espera responsable dels criats Llavors i ara, la fe dels deixebles ens diu que el Senyor Jesús tornarà. Aquest moment no fa sols al·lusió al moment final de la mort o el final del temps sinó també a totes les ocasions que d'una manera o altra ens retornen Jesucrist cridant-nos a seguir-lo d'una manera concreta. La segona paràbola: El lladre no avisa.. Per tant, no badeu. Vigileu. "Si el cap de casa hagués previst l'hora que el lladre vindria, no hauria permès que li entressin a casa. No deixaria que li foradessin la casa, el seu domicili. Cal una prudent i constant vigilància per evitar a temps una sorpresa fatal. "Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada". La tercera paràbola: la del bon administrador que es demostra amb la seva actuació. El servent fidel serà premiat: "Us asseguro que el Senyor li confiarà tots els seus béns". Quarta paràbola.: El deixebles de Jesús ha de ser home de consciència, recta i ben formada. El deixeble no pot ser un incompetent: no es pot servir Déu i als germans de qualsevol manera. I es demanarà més als qui han rebut un servei o una responsabilitat especial:" Tothom exigeix molt d'aquells a qui ha donat molt, tothom reclama més d'aquells a qui ha prestat més". Competència, la consciència i l'estima pel do del Regne es relacionen en el deixeble de Jesús. Es aquesta competència i aquest seny que en el cristià es diu simplement caritat.
31 de Juliol 2016
DIUMENGE XVIII
L'ANY LITURGIC C
Del fragment de l'evangeli d'aquest diumenge: Les qüestions d'herència i la cobdícia enfronten els germans. Pel context anterior del passatge que llegim avui sabem que "nombroses multituds s'aglomeraven al voltant de Jesús, fins el punt de sufocar-se els uns als altres". Jesús les deixà de banda i començà a instruir els seus deixebles perquè "anessin en compte amb el llevat dels fariseus i deixessin de tenir por dels que maten el cos, però no poden matar la vida". Aleshores un de la multitud, un que la representava, l'interrompé en to imperatiu: "Mestre, digues al meu germà que es reparteix amb la herència". La gent prou sabia els litigis familiars que a voltes això comporta. Jesús no en vol saber res: "Home, li diu ¿qui m'ha construït jutge sobre vosaltres?. i els posa el dit a la llaga". Vigileu i guardeu-vos de tota cobdícia perquè la vida no depèn dels seus béns. I per prevenir-los i fer-los recapacitar, els proposà una Paràbola: A cert home ric el terreny li fou fructífer. Ell es va dir dintre seu: Què faré perquè no tinc on aplegar els meus fruits. I es va dir: faré això, destruiré els meus graners i en faré de més grans, i guardaré tot el meu blat i els meus béns, i em diré a mi mateix: Vida meva, tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te. La lliçó del fina és de gran actualitat. "però Déu li digué:". Insensat, aquesta nit et reclamaran la teva vida. Allò, doncs, que has preparat, de qui serà?. "Això passa al qui amuntega tresors per a ell mateix i no s'enriqueix davant de Déu" Tota una reflexió que ens porta a mirar el nostre estil de vida austera quan són tants que pateixen necessitat. Hem de compartir més el nostre benestar.DIUMENGE XVII
L'ANY LITURGIC C
Jesús fa un primer comentari al Parenostre ambla breu Paràbola de l'amic que va a trobar a mitjanit un seu amic per demanar-li tres pans, i que acaba dient:" Us dic: No els li donarà, un cop s'hagi llevat, pel fet del ser el seu amic, sinó més bé per la seva impertinència es llevarà ili donarà allò que necessita". En consonància amb els "tres pans" recalca per triplicat la insistència en el demanar: "Jo, per la meva part us dic: Demaneu, i se us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran“ El que cal aprendrede Jesús en aquest temps de crisis a la seva Església és la confiança. No com una actitud ingènua dels qui es tranquil·litzen esperant temps millors. Menys encara com una postura passiva i irresponsable, sinó com el comportament més evangèlic i profètic de seguir a Jesús, avui. De fet encara que les seves tres invitacions apunten cap a la mateixa actitud bàsica de confiança en Déu Pare, el seu llenguatge suggereix diversos matisos, com "demanar",! cercar", "trucar" vers Algú a qui sentim a prop, però creiem que ens pot escoltar i atendre... Ens hem d'esforçar més per aprendre a seguir avui Jesús cridant Déu el Pare des de les contradiccions, conflictes i interrogants del món actual. Per què a voltes demanem tantes proteccions si la nostra vida està en mans de Déu?.17 de Juliol 2016
DIUMENGE XVI
L'ANY LITURGIC C
Mentre els grup de deixebles segueix el seu camí, Jesús entra només en un poblet i es dirigeix a una casa on troba dues germanes a qui estimava molt. La presència de Jesús provocarà en elles dues reaccions molt diferents. Així, la Maria, segurament la germana més jove, ho deixa tot i "se'n va asseure als peus del Senyor". La seva única preocupació es escoltar-lo, acollint la seva Paraula i alimentant-se del seu ensenyament. La reacció de Marta, l'altra germana es diferent. Des que ha arribat Jesús, no fa sinó desviure's per acollir-lo i atendre'l degudament. Tota ella viu atrafegada per moltes preocupacions, desbordada i dolguda amb la seva germana, fins el punt que exposa la seva queixa a Jesús: "Senyor, ¿no us fa res que la meva germana m'hagi deixat tota sola a servir?. Digueu-li, si us plau que m'ajudi". Jesús li respon: "Marta estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa". Jesús vol posar de relleu del perill de viure absorbits per un excés d'activitat, en agitació interior permanent i constant, apagant en nosaltres l'Esperit, contagiant en nosaltres nerviosisme i angoixa més que pau i amor. Doncs també hi ha el risc de trobar comunitat cristianes animades per funcionaris aclaparats, però no per testimonis que irradien l'alè i la vida del Mestre Jesús. L'Església atreta per viure tan de compromisos i donar resposta a tantes necessitats, sobretot, materials, ha d'oferir moments per conèixer Jesús, escoltar la seva Paraula i alimentar-se del seu Evangeli.10 de Juliol 2016
DIUMENGE XV
L'ANY LITURGIC C
Per dir que va sortir malparat aquell mestre de la llei jueva que va acabar preguntant: "I per a mi, ¿qui són els altres?. Es la pregunta de qui només es preocupa de complir, la llei, el que està manat. Poc l'interessa a qui ha d'estimar, i a qui pot excloure del seu amor. No pensa en el sofriments de la gent. Només en profit propi i prou. Jesús li explica la paràbola del "Bon Samarità". Jesús que viu alleujant el patiment dels qui troba en el seu camí, li respon amb un relat que denúncia de manera provocativa tot legalisme religiós que ignori l'amor al necessitat. En el camí que baixa de Jerusalem a Jericó, un home es agredit, malferit, mig mort a la cuneta del camí, abandonat a la seva sort. Casualment apareix pel camí un sacerdot jueu del Temple. Ell serveix només al Temple, no els malferits pels camins, i passà de llarg per l'altra banda... Se'l mira. Una falsa compassió. Fins que pel camí arribà un Samarità.: No vel del Temple. No pertany ni tan sols al poble jueu. Quan el veure ferit no es pregunta si és proïsme o no, Es commou i fa per ell tot el que pot. Es aquest el que hem d'imitar. Així li diu Jesús l Mestre de la Llei: "Vés, tu fes igual" -Com reaccionem quan a la vida veiem gent abatuda per la violència, la malaltia, la desgràcia o la desesperança?. Quanta gent en situació precària i colpejada per la crisi econòmica dels nostres dies?. Jesús ens diu: "Feu el mateix". No podem viure al mare on la gent lluita, treballa i pateix... Quants de ferits veiem a les cunetes de la vida?3 de Juliol 2016
DIUMENGE XIV
L'ANY LITURGIC C
Jesús va enviar un grup nombrós de deixebles perquè col·laborin amb Ell en el seu projecte del Regne de Déu. -Què els hi recomana?. Vegem algunes línies mestres Els diu: "Aneu". Enviament, amb imatge de moviment profètic. Han de sortir de si mateixos pensant en els altres, servint al món la Bona Notícia de Déu. Ho dia el Papa emèrit Benet XVI: "L'Església no és per ella mateixa, sinó per la humanitat". "Si en una població us reben bé...cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent d'aquell lloc: El Regne de Déu és a prop vostre". Aquesta és la gran notícia : Déu és a prop nostre animant-nos a fer més humana la vida. Per això es bo que ens preguntem: Què és el que pot portar avui les persones cap a l'Evangeli?, com poden entendre Déu com una cosa nova i bona?. En tot moment hem de saber escoltar la gent i apropar-la a la tendresa insondable de Jesús. "Quan entreu en una casa, digueu primer_ "Pau en aquesta casa". La Bona Notícia de Jesús es comunica amb respecte total, des d'una actitud amistosa, fraterna, encomanant pau; no imposant-la des de la superioritat, l'amenaça o el ressentiment. Seria antievangèlic tractar sense amor a les persones només per que no accepten el nostre missatge. Però, ens preguntem, com l'acceptaran si no se senten compresos pels qui ens presentem en el nom de Jesús?..DIUMENGE XIII
L'ANY LITURGIC C
Jesús sempre ens convida a posar-nos en camí per anar més enllà... Mirem el fragment de l'Evangeli d'aquest diumenge. Jesús havia triomfat plenament a Galilea. La gent l'admirava i l'estimava. Humanament parlant podríem dir que s'hi trobava bé en aquella regió... Però Ell sap que per a ser fidel a la missió que el Pare li ha encomanat, cal anar a Jerusalem, el centre religiós d'Israel... No li resulta fàcil decidir-se. Però Ell, després d'haver reflexionat i pregat, pren la decisió en ferm i ja no tornarà enrere. A continuació, seguint el fragment de l'Evangeli d'aquest diumenge, ens sorprèn la exigència que comporta seguir-lo. No hi ha mitges tintes. Només el podem seguir si estem realment convençuts de voler ser deixebles seus. Segurament hem d'aprendre molt de l'Evangeli d'avui perquè sovint pensem que ser cristià vol dir complir amb els mínims, però és tot el contrari, cal viure en el Crist plenament i això comporta una sèrie de condicions. Que les paraules que avui hem proclamat a l'evangeli ens ajudin a portar el Regne de Déu sempre a prop de Crist, sense posar condicions, sinó valents i decidits per tal que la seva missió també sigui la nostra amb totes les seves conseqüències. Només així serem aptes per al Regne de Déu.-
19 de Juny 2016
DIUMENGE XII
L'ANY LITURGIC C
Per entendre l'evangeli d'avui, cal entendre que l'anomenada de Jesús s'havia estès per tot el poblets de la Galilea i que la gent començava a parlar d'ell, sorpresos per tot allò que deia i feia. Segurament s'havien sorprès en sentir en sentir tots aquells miracles que havia obrat-fins i tot retornat la vida als morts- i segurament també s'han sorprès que el fill del fuster de Natzaret proclami l'anunci del Regne amb aquelles paraules i amb aquella autoritat, Començava a despuntar la fama del Messies per allà on passava. I Jesús va llançar per als deixebles la pregunta que la gent es feia: ·I vosaltres, ¿Qui dieu que sóc jo?... Hi cabien totes les respostes: "Uns diuen que sou Joan Baptista, altres que sou Elies el profeta,... "I per a d'altres una mena de líder polític... I per a nosaltres ,creient, només hi ha una resposta vàlida: "Vós sou el Messies, l'Ungit de Déu". Es la resposta de l'apòstol Pere en la seva confessió de fe. A més ser el seu amic, el líder del grup dels deixebles, el mestre, més enllà és el Messies, el Fill de Déu! Seguir Jesús vol dir ser deixeble del Messies. No és ell el Messies que tothom esperava. D'aquí que posi noves condicions per ser deixeble seu. Així els diu: "Si algú vol venir darreres meu, es negui a si mateix i em segueixi. La nova condició és que han de renunciar al seu ego(jo) per anar-se identificant amb el tipus de Messies que s'havia afigurat. El Fill de Déu sofrent no entrava en els plans dels seus deixebles. Per seguir-lo hauran de renunciar als seus plans, han de renunciar al seu ego.12 de Juny 2016
DIUMENGE XI
L'ANY LITURGIC C
El fragment evangèlic d'aquest diumenge 11è de durant l'any litúrgic ens recomana que no hem d'apartar ningú de Jesús. L'escena va passat durant el banquet a casa de Simó. Quelcom va succeir que no era previst. Una dona de mala vida, prostituta de la localitat interromp la sobretaula, es llença als peus de Jesús i arrenca a plorar. No sap com agrair l'amor que mostra cap als qui, com ella, viuen marcades pel menyspreu general. Davant la sorpresa de tots, besa una i altra vegada els peus de Jesús i els ungeix amb un perfum preciós. Simó contempla horroritzat l'escena. Una dona pecadora tocant Jesús a casa seva No ho pot suportar: aquell home és un inconscient, no un profeta de Déu. Aquella dona impura caldria apartar-la ràpidament de Jesús. No obstant això, Jesús es deixa tocar i estimar per la dona. Ella el necessita més que ningú. Amb tendresa especial li ofereix el perdó de Déu, després la convida a descobrir dins el seu cor una fe humil que l'està salvant... Jesús li desitja que visqui en pau: "Els teus pecats et son perdonats...La teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau". A voltes haurem de ser més sensibles a aquells col·lectius humans que viuen de la prostitució, els homosexuals i les lesbianes amb llurs problemes i patiments, lluites i sofriments. No es poden ignorar ni silenciar en el si de l'Església, com si per a nosaltres no existissin. -On poden trobar entre nosaltres una acollida semblant a la de Jesús? -Qui és capaç d'intuir l'amor insondable de Déu als oblidats per totes les religions? De qui poden escoltar una paraula que els parli de Déu com parlava ell ?.5 de Juny 2016
DIUMENGE X
L'ANY LITURGIC C
A la llum de la Paraula de Déu, cal que ens plantegem seriosament la sofrença, el dolor. I quina millor escena evangèlica que la que explica Jesús d'aquell fill únic, difunt i mare viuda a la ciutat de Naim, ciutat galilea propera a Natzaret enmig de seguici fúnebre camí del cementiri. Jesús anava acompanyat dels seus deixebles. La trobada ha estat inesperada. Jesús reacciona al moment. "No ploris" diu a la mare. Es difícil de descriure millor el Profeta de la compassió i tendresa de Déu.. I no s'ho pensa dues vegades. Tot seguit passa a l'acció: "S'apropa i toca el fèretre", saltant-se ostentosament la Llei que prohibia qualsevol contacte amb la mort. "Els portants s'aturaren", havien pres consciència de la situació. I Jesús diu al mort "Jove, aixeca't". Quan el jove s'incorporà i comença a parlar, Jesús "el dóna a la seva mare" perquè deixi de plorar. Als ulls de la gent, Jesús, en ressuscitar el fill únic d'aquesta viuda, apareix com el profeta semblant a Elies o Eliseu.: "Un gran profeta ha sorgit d'entre nosaltres" La notícia "s'escampà per tot el país jueu" El relat no insisteix en l'aspecte prodigiós d'allò que acaba de fer Jesús. Convida als seus lectors a descobrir en ell la revelació de Déu com a Misteri de la compassió i Força de vida, capaç de salvar fins i tot de la mort. Es la compassió de Déu la que fa Jesús tan sensible al patiment de la gent: "Sigueu compassius com el vostre Pare és compassiu". Precisament aquesta compassió avui és més necessària que mai. Sobretot el patiment dels innocents ha de ser pres seriosament.29 de Maig 2016
DIUMENGE de CORPUS CHRISTI
L'ANY LITURGIC C
AVUI ES CORPUS CHRISTI, exalcem, lloem i adorem el Crist que es va voler quedar entre nosaltres en l'EUCARISTIA en llegar-nos el memorial sagramental de la seva passió, mort i resurrecció. Aquest és el gran MISTERI que celebrem. Això ens cal recordar-ho en el context de la nostra societat que no poques vegades es mostra indiferent davant d'un Déu que ha volgut romandre com a aliment per refer les nostres forces en el camí de la vida. Celebrar l'Eucaristia ens ensenya com hem de viure i el perquè de la nostra vida, ens dóna la raó per viure. Es viu així: entregant-se, donant la vida per allò que existeix, a cada persona. Donació que és per a les persones que viuen amb nosaltres, amb les seves situacions. Es viu per això: per amor. No oblidem en el nostre cor que el misteri eucarístic és precisament l'amor: "sagrament de l'amor". Nosaltres celebrem l'Eucaristia perquè creiem en l'amor, i creiem que només l'amor és la vida, vida que ve de Déu. Unida a la festa de Corpus Christi hi ha la Jornada de la Caritat. Recordem que el lavatori de peus i la institució de l'Eucaristia estan estretament units. D'aquí que la Institució eclesial de Caritas respon al mandat de l'amor de Jesús d'estimar els germans. Veritablement hi ha raons perquè més enllà de motivacions ocasionals, cada dia de la nostra vida sigui per a nosaltres un "DIA DE LA CARITAT".22 de Maig 2016
DIUMENGE de la SANTISSIMA TRINITAT
L'ANY LITURGIC C
Festa avui de la Santíssima Trinitat. Per dir que la fe cristiana no comporta tant l'acceptació d'un determinat catàleg de veritats com deixar-se penetrar per la llum que aquestes veritats desprenen. Jesús ens ha revelat un Déu trinitari, proper i actiu en la nostra vida, tot i que el misteri de Déu és inintel·ligible. La fe en la Santíssima Trinitat demana una fe en un sol Déu, un sol Senyor, no una sola persona, sinó tres en una sola substància... la vostra essència, única, les persones distintes i la seva idèntica majestat. Tot i aquest, el més grans dels Misteris, no se'ns demana que ho entenguem, sinó que confessem la nostra fe trinitària i adorem Déu u i tri. Així la nostra idea de Deu queda enriquida per pàgines vives de la revelació més que no pas pels nostres plantejaments teològics. Avui tenim ocasió de fer una lloança, una acció de gràcies i una adoració del misteri del nostre Déu que és comunió d'amor entre el Pare, el Fill i l'Esperit Sant. Jesucrist ens recorda que encara té moltes coses per dir-nos i és l'Esperit Sant qui ens guiarà cap al coneixement de la veritat. I ens revelarà que Déu és amor. Amor perquè ha entregat el seu Fill a la creu per guanyar-nos la salvació, amor perquè ha enviat el seu Esperit Sant perquè ens guiï a tots nosaltres, que hem estat batejats en el nom del Pare, i del Fill i de l'Esperit Sant. També nosaltres som portadors d'aquesta relació intima que existeix entre el Pare, el Fill i l'Esperit Sant es doncs, una Trinitat d'amor!!.DIUMENGE VINGUDA DE L'ESPERIT SANT
L'ANY LITURGIC C
PENTECOSTA. Cinquanta dies després de la Pasqua. Tot començà quan es trobaven tots junts. Aplegats els apòstols amb Maria, Mare del Senyor, tots reberen l'Esperit Sant, i tots es veien amb cor de comunicar i comunicar-se. Ja no podem callar "les grandeses de Déu".: "L'Esperit vingué sobre els apòstols en forma de llengües de foc". No cal dir que el missatge de Pentecosta ens interpel·lar en tant que cristians. Nosaltres que hem rebut l'Esperit Sant tampoc no acabem de saber comunicar-nos amb aquells qui volem fer arribar la Bona Nova de l'Evangeli.-A què és deu aquesta manca de capacitat?. -Què ens diu l'Esperit Sant?, pregunta el papa Francesc. Diu: "Déu t'estima". Ens diu això: Déu t'estima, Déu et vol bé. Estimem veritablement Déu i als altres com Jesús. Ens deixem guiar per l'Esperit Sant, deixem que ell ens parli al cor i ens digui això: que Déu és amor, que Déu ens espera, que Déu és el Pare, que estima de veritat, i això ho diu deixant-nos l'Esperit Sant en el cor. Sentim l'Esperit Sant., escoltem l'Esperit i caminem endavant per aquest camí de l'amor, de la misericòrdia i del perdó. Tot això ens ho hem de rumiar, de pensar a l'ampar de l'Esperit Sant que habita en el més profund de nosaltres mateixos, segons l'expressió de Sant Agustí.-8 de Maig 2016
DIUMENGE DE L'ASCENCIO
L'ANY LITURGIC C
L'Ascensió de Jesús va esdevenir a la muntanya de les Oliveres, a prop on Jesús s'havia recollit en pregària abans de la passió per romandre en profunda unió amb el Pare. Durant l'Ascensió Jesús "allunyà d'ells portat amunt cap el cel" amb el gest sacerdotal de la benedicció. Jesús és l'etern Sacerdot que amb la seva passió a travessar la mort i el sepulcre, va ressuscità i pujà al cel: Assegut a la dreta del Pare on intercedeix per sempre a favor nostre. Nosaltres tenim un advocat, guia i protector. Els apòstols s'entornaren a Jerusalem amb alegria. Han d'acceptar amb tot el realisme la separació: Jesús viu ja en el misteri de Déu Pare. Però puja al Pare beneint els seus. Els seus seguidors començaran el seu camí protegits per aquella benedicció amb la qual Jesús guaria els malalts, perdonava als pecadors i acaronava els petits. Jesús mostra una sàvia pedagogia. la seva absència farà créixer la maduresa dels seus seguidors. Els deixa l’empenta del seu Esperit. Ell promourà, en la seva absència, el creixement responsable i adult dels seus. Això és bo recordar-ho en un temps en què sembla créixer entre nosaltres la por a la creativitat, la temptació de l'immobilisme o la nostàlgia per un cristianisme pensat per a altres temps i una altra cultura. Acabada la presència històrica de Jesús, ara vivim "el temps de l'Esperit", temps de creativitat i de creixement responsable. Es l'Esperit que ens dona alè i llum per anar buscant camins sempre nous per a reproduir avui la seva actuació. Així ens condueix cap a la veritat completa de Jesús...1 de Maig 2016
DIUMENGE DE PASQUA
L'ANY LITURGIC C
Ens trobem ja cap el final del Temps Pasqual. Fa molts dies que vivim el fervor i la joia de la Pasqua de Resurrecció. Precisament Crist Ressuscitat continua present entre nosaltres. No ens deixa mai sol ni orfes. El seu Esperit està sempre present a l'Església. La presència de Crist Ressuscitat conforta la nostra feblesa, resisteix el dolor, les proves, les humiliacions. Es la pau de Crist Ressuscitat que provés de l'interior i ningú no ens la pot prendre. La pau que dóna el món és més il·lusió que alegria, mentre que la pau de Crist és alegria alliberadora, que omple el cor i, fins i tot, allibera de la por a la mort. Estem esperant la festa de Pentecosta, la Vinguda de l'Esperit Sant, el qual donarà la pau desitjada, que omple de joia la vida de tota l'Església. L'Esperit Sant continua essent el protagonista visible de la vida de l’Església i de tots els qui la formem. Som una comunitat cristiana vivificada per l'Esperit Sant, que a més de transformar el pa i el vi en cos i sang del Ressuscitat, fa que la comunitat celebrant resti també transformada en el cos místic de Jesucrist. Estem units al Crist Ressuscitat per l'Eucaristia que digué "Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell". D'aquesta unió amb el Senyor Ressuscitat en neix la pau del cor. Prenem consciència del signe de la pau que ens donem abans de abans combregar.La pau la rebem de Crist i cal que també nosaltres ens la donem mútuament perquè ens uneix com a germans.24 d'Abril 2016
DIUMENGECINQUE DE PASQUA
L'ANY LITURGIC C
Com situar el fragment evangèlic d'avui?. Som en el cinquè diumenge de Pasqua. En el Sant Sopar. I estimar en cristià de Jesús amb els seus deixebles. Moment prou significatiu de comiat del Mestre. Jesús passarà d'aquest món, per l'espai de la mort, al Pare!. I és llavors que Jesús manifesta l'amor total al Pare, amb la unió amb el Pare representada en la creu. Tanmateix Jesús promulga l'estatut fundacional de la nova comunitat, l'Església Jesús ha explicat amb els seu exemple que l'amor consisteix en el servei al germà (el rentament de peus als deixebles), per dir que aquest servei s'estén a tots. I ho resumeix en un únic manament i el fa el distintiu dels seus deixebles. Jesús se'n va, els deixebles segueixen, per això Jesús els constitueix com comunitat, donant-los un estatut i la seva identitat: el Manament Nou. Així la norma dels deixebles és el fer de Jesús. I la salvació de l'esser humà consisteix en ser com Jesús. El punt de referència, "com jo us he estimat". L’amor serà per sempre el "signe distintiu" de la comunitat. No aprenem els deixebles de Jesús una doctrina determinada, sinó una forma de ser. El que ens salvarà serà l'amor. Però també l'amor té un munt de deformacions: l'egoisme, l'individualisme, les enveges, les desconsideracions vers el germà,, el no saber perdonar,.. Així ha de ser l'Església, ha d'emetre senyals d'amor al món, no condemnant... Així coneixeran que som deixebles de Crist quan estimem com ell ens ha estimat. Es a dir: donar la vida per els altres, deixebles de Crist!.17 d'Abril 2016
DIUMENGE QUART DE PASQUA
L'ANY LITURGIC C
Seguim en aquest temps de goig i de lloança a Déu. Vivim això la Pasqua de Resurrecció. Som empesos a propagar el Regne de Déu amb alegria. Amb l'alegria del Bon Pastor que és Jesucrist.. Bella imatge bíblica que donem a Jesús com el Bon Pastor. Aquesta figura continua viva en la vida i tradició de l'Església. Aquest diumenge és un bon dia per recordar i per pregar pels pastors de l'Església: el Papa, bisbes i sacerdots. Un dia a més en que preguem a favors de les vocacions sacerdotals i a la vida consagrada. Es una intenció que cal tenir molt present en la missa dominical d'aquest diumenge quart de Pasqua. També és costum en aquest diumenge, celebrar el dia de la parròquia i pregar pel rector i pels sacerdots que estan al seu servei com a pastors d'aquella comunitat. El fragment evangèlic d'avui ens parla del bon pastor que és Jesús. Se'ns convida a escoltar-lo. A voltes ,en el dia a dia, escoltem moltes veus que ens venen dels medis de comunicació i de la publicitat... De eslògans i de missatges no ens en falten pas. Més aviat n'anem sobrers. Ens sobren paraules i ens falta la Paraula.- A qui escoltem?. Jesús ens diu: "Les meves ovelles escolten la meva veu".- Escoltem la veu de Jesús en la veu de l'Església?. Els fidels escolten la veu dels seus pastors, però escolten el Crist a través de la veu dels seus pastors?. Escolten paraules, però en elles escolten la veu de Jesús?. Perquè les paraules de Jesús ens criden a seguir-lo: "I elles em segueixen". Perquè les paraules de Jesús porten vida: I jo els dono la vida eterna" No serà que en sobren paraules i ens falta la veritable Paraula?.. Perquè per poder ser la veu del Bon Pastor, primer també els pastors de l'Església l'han d'escoltar-lo. Perquè no es tracta de dir: "Jo dic", sinó el "Senyor diu".
10 d'Abril 2016
DIUMENGE TERCER DE PASQUAL'ANY LITURGIC C
Som en el tercer Diumenge de Pasqua. El passatge evangèlic d'avui consta de tres escenes. Així vegem la primera: El fracàs de Pere i els deixebles en la pesca. Jesús, en principi no reconegut, els indica com ho han de fer per pescar. El deixeble estimat identifica el Ressuscitat: Es el Senyor! La segona escena, Jesús des de la costa convida els deixebles: "Veniu a esmorzar". Jesús ofereix suport i sosteniment...Es un clar ressò eucarístic. La tercera escena és la recuperació de Pere com a cap de l'Església i seguidor de Jesús. Ell que l'havia negat tres vegades, ara afirma per tres vegades el seu amor a Jesús. Tot segueix igual però tot és diferent inclús el lluitar tota la nit sense pescar res. La Vida Pasqual, però té dimensions sorprenents. L'escena en el mar té l'aire fresc d'un mati lluminós. Es l'hora de pujar tots a la barca a fi de participar de la pesca abundant que el Crist ens regala: Es el Senyor de la Vida, de la Mort, de la joia i del dolor, som obra que va començar vora el llac aquell matí clar i esplendorós. Que mai ningú no el pugui aturar!.DIUMENGE SEGON DE PASQUA
L'ANY LITURGIC C
"NO SIGUIS INCREDUL, SIGUES CREIENT". Resulta estrany escoltar en l'evangeli d'aquest segon Diumenge de Pasqua l'apòstol Tomàs confessant la seva incredulitat. Es resisteix a creure. Jesús ressuscitat es dirigeix ? A ell amb unes paraules que tenen molt de crida urgent, però també d'invitació amorosa: "No siguis tan incrèdul, sigues creient". Tomàs portava una setmana resistint-se a creure, respon Jesús amb la confessió de fe més solemne que podem llegir en els evangelis: "Senyor meu i Déu meu" Ens preguntem: Què ha experimentat aquest deixeble en Jesús ressuscitat? .- Què és el que li ha fet canviar de dubitatiu i vacil·lant en home creient? .- Quin recorregut interior l'ha conduït de no creure fins a la confiança plena en el Mestre?.. Sense voler tocar les ferides de Jesús, el fet que l’obre a la fe és Jesús mateix amb la seva invitació. Nosaltres al llarg que anys, hem canviat molt per dins. Ens hem tornat més escèptics, però també més fràgils. Ens hem fet més crítics, però també més insegurs. Cadascú ha de decidir com vol viure i com vol morir. Cadascú ha de respondre a aquesta crida, que, tard o d'hora, de manera inesperada o com a fruit d'un procés interior, ens pot arribar de Jesús que ens diu: "No siguis incrèdul, sinó creient" Ens convé, avui i sempre, saber aprendre a buscar Déu amb un cor humil i sincer. No hem d'oblidar que una persona que cerca i desitja sincerament de creure, per Déu ja és creient. Moltes vegades, no és possible fer molt més. I Déu que comprèn la nostra impotència i debilitat, té els seus camins per trobar-se amb cada un i oferir la seva amistat i salvació.-27 de Març 2016
DIUMENGE DE PASQUA 2016
L'ANY LITURGIC C
PASQUA DEL CRIST, PASQUA DELS CRISTIANS. Abans que res cal posar-se d'acord sobre quina mena de festa ha de ser la Pasqua. I encara, per elemental que pugui semblar, cal admetre que ha de ser una festa cristiana. En aquest sentit, sort que no té el folklore del Nadal ni tot allò que es dona en societat de consum com la nostra. Pasqua, doncs, ha de ser una festa celebrada en fe i per això, celebrada bàsicament de manera sacramental. Ara bé una festa que s'ha de moure entre la litúrgia i la vida, entre la pregària i acció. Si és una festa, caldrà expressar festivament aquesta fe i certament que la majoria de comunitats cristianes han de fer un esforç perquè la realitat d'aquesta sigui visible, es vegi i es noti. Tanmateix per tal que la Pasqua sigui la festa dels cristians, no n'hi ha prou del nostre trobament personal amb el Crist. Cal que ens retrobem els uns als altres. Si la Vetlla Pasqual és viscuda per una minoria, pot ser una bona ocasió per conèixer-nos més el qui sentim més profundament les exigències cristianes. Aleshores podrem dir celebro la Pasqua; per tant, et retrobo com a persona, com a amic, com a germà. Però farem de cada trobament humà viscut en la fe una Pasqua, un pas de Déu entre nosaltres, santificat per la mort i Resurrecció de Jesucrist. Celebrar la Pasqua de Crist és tocar la Pasqua dels cristians.-Quin lligam hi ha d'haver-hi?.-Es possible de celebrar la festa de Pasqua, quan veiem tantes esclavituds, injustícies i odis en el món?. Alliberar és el signe de la Pasqua de Crist (si més no, recordem l'origen de la festa de l'Alliberament del Poble Jueu). La missió de l'Església en aquest camp es reconèixer-ho i fer que aquest signe d'alliberament sigui eficaç, el promogui i afavoreixi.DIUMENGE DE RAMS I PALMES
SISÈ DIUMENGE DE QUARESMA
L'ANY LITURGIC C
El Diumenge de Rams és la porta des d'on iniciem la setmana que des de temps immemorial el poble cristià anomena santa. Avui Diumenge de Rams i Palmes, l'Església recorda, reviu i celebra l'entrada triomfal de Jesús a la ciutat de Jerusalem. Aquesta vegada Jesús es deixa aclamar. El poble estén els seus mantells a terra com si fossin un tapís, canten criden, portats per un entusiasme sobtat, Jesús accepta l'homenatge senzill, comés senzill el pobre animal sobre el qual munta. Poc dies més tard, serà en aquesta ciutat on serà clavat el creu. Ara Jesús sap que serà l’última vegada que el poble l'aclami. Avui sabem prou bé que aquesta entrada triomfal va ser per a la majoria quelcom efímer. De fet els qui criden a plena veu “hosanna" Aquella entrada triomfal de Jesús, avui igual que llavors demana coherència, perseverança, fidelitat, continuïtat. El nostre sentiment de Jesús no pot ser un sentiment fugaç, que s'apaga a la més mínima contrarietat. La pedra de tot del seguiment de Jesús, no ho oblidem, és l'amor, i l'amor passa per la creu. Sense creu no hi ha redempció. Rebem aquest Jesús que ve ple d'humilitat muntat en un pollí. Iniciem aquesta Setmana Santa de l'Any Jubilar com a moment propici per deixar-se perdonar per qui ens ha estimat- Diumenge de Rams!! Molts segles abans s'havia profetitzat que el Messies entraria a Jerusalem muntat en un poll, amb l'aclamació popular: "Beneit el que ve en nom del Senyor. Hosanna!" 13 de Març 2016
CINQUÈ DIUMENGE DE QUARESMA
L'ANY LITURGIC C
"FELIÇOS ELS COMPASSIUS: DEU ELS COMPADIRA". és la benaurança en què hem d'inspirar-nos durant aquest Any Sant de la Misericòrdia que estem vivint. Ser "misericordiosos com Déu Pare" és el lema proposat pel papa Francesc. El Papa ens insisteix quan diu: "Ha arribat de nou per a l'Església el temps de fer-se càrrec de l'anunci alegre del perdó. Es el temps de retornar a l'essencial per fer-nos càrrec de les febleses i dificultats dels nostres germans". Avui, en l'Evangeli que acabem de proclamar, Jesús se'ns manifesta com el gran testimoni i dispensador de l'amor misericordiós de Déu. No condemna. No ha vingut a condemnar sinó a salvar. Ell és el nostre perdó. Coneixem l'escena evangèlica de la trobada de Jesús amb la dona adúltera. Jesús surt en defensa seva. Li diu: "Ningú et condemna. Tampoc jo et condemno". Després l'anima perquè el seu perdó es converteixi en punt de partida d'una vida nova. “Vés-te'n , i ara endavant no pequis més". La veritat és que també en els nostres dies existeixen la violació, el mal tractament, la humiliació i patiment de la dona. Les nostres comunitats cristianes han d'estar més properes a les dones maltractades, oprimides, violades... i denunciar-ne els abusos, i proporcionar defensa intel·ligent i protecció eficaç quan es doni el cas, sabent que aquestes agressions constitueixen una de les violències més arrelades i que més patiment generen en la nostra societat. La violència de gènere, continua essent una lacra persistent en el món que per totes cal que desaparegui en la nostra societat.6 de Març 2016
QUART DIUMENGE DE QUARESMA
L'ANY LITURGIC C
La paràbola més captivadora de Jesús és la del "pare bo", mal anomenada "paràbola del fill pròdig". La seva tornada a la llar familiar i l'acollida increïble del pare han commogut totes les generacions cristianes. No obstant això, la paràbola també parla "del fill gran", un home fidel que roman al costat del seu pare. Quan l'informen de la festa organitzada pel seu pare per acollir el fill perdut que ha tornat, se sent ferit, queda desconcertat. El retorn del seu germà petit no li produeix alegria, com al seu pare sinó ràbia: "s'indignà i no volia entrar" a la festa. El pare vol als dos fills, inclou els dos germans junts, no compara, te´ una obsessió pels dos fills, vol estar amb els dos. El fill gran no entén l'amor del seu pare a aquell fill perdut. Sap complir manaments però no sap estimar. Ell no acull ni perdona, no vol saber res del seu germà. Embolicats en la crisi religiosa de la societat moderna ens hem acostumat a parlar de creient i no creients, de practicants i d'allunyats, de les parelles casades per l'Església i les parelles en situació irregular... Mentre nosaltres continuem classificant a la gent, Déu vol a tothom, segueix esperant tothom, ja que no es propietat dels bons ni dels practicants. Es Pare de tots, el "fill gran" és una interpel·lació per als qui creiem viure al seu costat. Que no ens creiem els millors i a més, no rebutgem als altres. -El oferim amistat, comprensió o els mirem amb recel?.-Alcem barreres o bastim ponts d'acolliment?.. - Col·loquem tanques i obstacles en el camí o som promptes al diàleg i a l'acompanyament en el camí de la vida i de la fe?.-28 de Febrer 2016
TERCER DIUMENGE DE QUARESMA L'ANY LITURGIC C
Estem acostumats que ens arribin les notícies de fets deplorables i penosos també en els nostres dies: com el genocidi cristià a l'Iraq i a Síria, molts més actes de violència i de mort. En el fragment evangèlic d'avui se'ns diu que uns desconeguts comuniquen a Jesús la notícia de l'horrible matança d'uns galileus al recinte sagrat del temple. L’autor ha estat, una vegada més, Pilat. No sabem perquè van trobat Jesús.- Què pretenien del Mestre?. Jesús respon recordant un altres esdeveniment dramàtic passat a Jerusalem: la mort de divuit persones aixafades per la caiguda d'una torre de la muralla propera a la piscina de Siloé. Doncs bé, de tots dos successos fa Jesús la mateixa afirmació: les víctimes no eren més pecadores que tots els altres. I acabala seva intervenció amb la mateixa advertència:" si no us convertiu, tots acabareu igual". Al llarg dels anys han esdevinguts molts fet dramàtics com el tràgic terratrèmol d'Haití. Com llegir aquesta tragèdia des de l'actitud de Jesús? Certament que la primera cosa no es preguntar on és Déu, sinó on som nosaltres. La pregunta que pot encaminar cap a una conversió no és" per què Déu permet aquesta horrible desgràcia?, sinó ·com consentim nosaltres que tant éssers humans visquin en la misèria, tan indefensos davant la força de la natura?. El Déu crucificat el trobarem identificant-nos amb les víctimes, defensant la seva dignitat eterna, en els qui lluiten contra el mal i les grans injustícies del nostre món. Col·laborem sempre i de mil maneres per mitigar el dolor a Haití, a Síria, i al mon sencer..-
21 de Febrer 2016
SEGON DIUMENGE DE QUARESMA L'ANY LITURGIC C
Camí quaresmal. Segon graó: L'escena de la Transfiguració de Jesús". Potser voldríem reconstruir amb certesa l'experiència que va donar origen a aquest sorprenent relat: només sabem que els evangelistes li donen importància molt gran, posat que, segons el seu relat, és una experiència que deixa entreveure una mica, la veritables identitat de Jesús. En un primer moment, el relat destaca la transformació del rostre de Jesús, tot i que vénen a conversar amb ell Moisès i Elies. Ara bé només el rostre de Jesús roman transfigurat i resplendent al centre de l'escena. Els deixebles que acompanyen a Jesús sembla que no se n'adonen del que està passant, quan l'apòstol Pere diu a Jesús: "Mestre, que n'estem de bé, aquí dalt. Fem-hi tres cabanes: una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies Però serà la veu de Déu Pare la que revelarà la veritable identitat de Jesús: "Aquest és el meu Fill, el meu elegit", el qui té la cara transfigurada. "Escolteu-lo". A ningú més La seva paraula és l'única decisiva. Es urgent que a l'Església actual recuperem la importància decisiva que va tenir en els seus començament l'experiència d'escoltar, en el si de les comunitats cristianes el relat de Jesús escollit en els evangelis. Una parròquia, una comunitat cristiana que sap escoltar cada diumenge el relat evangèlic de Jesús, en actitud de conversió, comença a transformar-se. L'Església no té un potencial més vigorós de renovació que el que contenen els Evangelis de Jesús, perquè son "relats de conversió que conviden al seguiment de Jesús i a la identificació amb el seu projecte.PRIMER DIUMENGE DE QUARESMA L'ANY LITURGIC C
EN QUE CONSISTEIXEN LES TEMPTACIONS EXPERIMENTADES PER JESUS?. i per a nosaltres els seus seguidors?. La primera, Jesús renuncia a utilitzar Déu per "convertir" les pedres en pans i saciar així la seva fam. No seguirà aquest camí. S'alimentarà de la Paraula viva de Deu, només "multiplicarà" els pans per saciar la fam de la gent. Déu ens continua demanant ¿on són els vostres germans?. La segona temptació. Jesús renuncia a "tenir el poder i la glòria" a condició de sotmetre’s, com tots els poderosos, als abusos, mentides i injustícies en què es basa el poder inspirat pel "diable". El Regne de Déu no s'imposa, s'ofereix amb amor, només adorarà el Déu dels pobres, els febles i els indefensos. La tercera temptació, Jesús renuncia a complir la seva missió recorrent a l'èxit fàcil i l'ostentació. No serà un Messies triomfalista. Mai no posarà Déu al servei de la vanaglòria. Estarà amb els seus com el qui serveix. Sempre serà temptador per a alguns utilitzar l'espai religiós per a buscar reputació, renom, prestigi. Poques coses són més ridícules en el seguiment a Jesús que l'ostentació i la recerca d'honors. Fan mal a l'Església i la buiden de veritat. -Com serem una Església fidel a Jesús si no som conscients de les temptacions més perilloses que ens poden desviar avui del seu projecte i del seu estil de vida? No ens desviem de la missió de Jesús que ha confiat als seus seguidors.V DIUMENGE DURANT L'ANY LITURGIC C
El relat de la "Pesca miraculosa" al llac de Galilea va ser molt popular entre els primers cristians.. Així Jesús "pujant en una de les barques... s'assegué i ensenyava la gent de la barca estant". "I la seva anomenada s'estengué per tota la regió, ensenyava en les sinagogues d'ells i tothom el lloava". Era la força de la Paraula de Déu, proclamada per Jesús, el Fill de Déu en persona que transformava la gent. Jesús veient que està entre la riba i l'aigua, veient dues barques, a la vora del llac, es decideix a enfilar-se en una. Era de Simó Pere Jesús li demana "que l'apartés una mica de terra, s'assegué i ensenyava la gent des de la barca estant". Així començava Pere a entrar en escena. Després li dirà que tiri les xarxes al mar. I la pesca fou tant abundosa que Pere exclama: "Allunyeu-vos de mi que soc un pecador" "Des d'ara seràs pescador d'homes!, li diu Jesús. Serà el futur cap de l'Església. Així el pescador de peixos vius, és el pescador de vida, que aplega en la comunió de l'amor del Pare, en Crist, per l'Esperit Sant, la humanitat escampada pel pecat i de les ombres de la mort. Treball sublim, únic que exigeix la dedicació de tota la vida, "llavors tornaren a terra les barques Pere, Jaume i Joan.. ho deixaren tot i se n'anaren amb Jesús.". Jesús els treu la por de ser uns deixebles pecadors i a través de Pere els associa a la seva missió de reunir i de convocar homes i dones de tota condició a entrar en el projecte salvador de Déu. "Allunyeu-vos de mi que sóc un pecador", li havia dit Pere a Jesús.-No és el ha d'aprendre també avui els membres de l'Església reconeixent-se pecadors als peus de Jesús?.. Cal que ens reconeixem humilment pecadors per col·laborar amb Crist en la tasca evangelitzadora en els nostres dies.IV DIUMENGE DURANT L'ANY LITURGIC C
Jesús enceta el seu ministeri a Natzaret. El diumenge passat la lectura de l'Evangeli ens presentava Jesús a la Sinagoga de Natzaret prenen part en la reunió del sàbat jueu entre la gent del seu poble. Avui comença el seu ministeri a Natzaret, a la Galilea,: “Se’n tornà a Galilea ple del poder de l’Esperit Sant". Ensenya a les sinagogues i la gent el lloa. L’auditori queda gratament sorprès.. "tothom ho comentava". "-No és el fill de Josep, aquest". “Hem sentit dir el que has fet a Cafarnaüm; fes-ho també aquí, al poble dels teus pares". Però Jesús amb un cert to de reny i d’advertiment els contesta: “us ho dic amb tota veritat: No hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal". Que vol dir: Cap profeta no és acceptat en la seva pàtria. El missatge de Jesús, expressat pel text d’Isaïes proclamat a la sinagoga de Natzaret, no va dirigit només aquest seu poble. Es universal. La Salvació de Déu és per a tota la humanitat. Aquesta obertura universal no és copsada pel poble, que es creu que, més que estar escollit com a signe de salvació, ho ha estat per a mantenir-se tancat en la seva sort. Jesús és plenament conscient que com a Profeta i Mestre, el Messies ha estat enviat pel Pare per a alliberar i rescatar la Humanitat. Jesús comença la seva marxa predicant a la sinagogues de la Galilea. Sap que se'n encamina cap a Jerusalem, on consumarà el seu sacrifici, per complir la voluntat del Pare, i aquest camí el seguirà fins a recórrer-ho del tot.III DIUMENGE DURANT L'ANY LITURGIC C
L'evangelista Sant Lluc ens vol explicar l'activitat de Jesús. Tanmateix, però, ens vol fer adonar quina és la passió que impulsa Jesús, i quina és la meta de tota la seva actuació, Es important que els cristians sapiguem en quina direcció l'Esperit de Déu empeny Jesús, ja que seguir-lo és precisament caminar en la seva mateixa direcció. L'evangelista descriu amb tot detall què fa Jesús a la sinagoga del seu poble jueu: Jesús es posa dret, rep el Llibre Sagrat, busca ell mateix un passatge del profeta Isaïes, llegeix el text, tanca el llibre, el torna i s'asseu... Tots han d'escoltar amb atenció les paraules escollides per Jesús perquè exposen la missió a la qual se sent enviat per Déu Pare. -Quin passatge ha escollit el cap 61 del profeta Isaïes en el qual es parla de l'Ungit- Messies- per l'Esperit Sant del Senyor a qui aquest ha enviat a alliberar als pobres. Jesús de Natzaret la Paraula divina de Déu. es fa paraula humana. Ell acabava de llegir el profeta Isaïes. Què diria, ara?: "Ell començà dient-los: Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d'aquestes paraules de l'Escriptura", que es dir: Avui s'ha complert aquesta Escriptura a les vostres oïdes. La salvació ja és ací. Les promeses anunciades pel profeta ja són nova viscuda l'Evangeli!. Nosaltres, com Església estem caminant en la mateixa direcció que Jesús? -Quin Evangeli estem predicant?.- Quin Jesús estem seguint?.- Quin espiritualitat estem promovent?.17 de Gener 2016
II DIUMENGE DURANT L'ANY LITURGIC C
Ens movem encara en un clima d'Epifania, Manifestació de Jesús .Aquest es dona a conèixer. Entrem, per altra part a la normalitat dels diumenges de durant l'any "Temps de durant l'any", indica la rúbrica litúrgica. Jesús es dona a conèixer, els senyals que realitza orienten cap a la seva persona i ens descobreixen la seva força salvadora. El que va passar a Canà de Galilea és el començament de tots els senyals. En aquesta transformació de l'aigua en vi ens es proposada la clau per copsar la mena de transformació salvadora que opera Jesús i allò, que, en nom seu, han d'oferir els seus seguidors. Entre els convidats en aquell casament" hi havia "la mare de Jesús. També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats" Uns quants anys més tard, ja a les seves velleses, l'evangelista Joan recordava el fet.Com Maria, també ell havia guardat aquella entranyable vivència en el seu cor, i la convertia en pregària de contemplació. Maria amb mirada atenta i oïda activa "veient que s'acabava el vi, diu a Jesús: “No tenen vi". Com qui diu: Adona't de la situació desesperada en que es troba la festa. "No ha arribat la meva hora” li respon Jesús. L’hora de la glorificació de Jesús. "feu tot el que ell us digui". Són aquestes les úniques paraules que l'Evangeli ens ha conservat de Maria als simples mortals. "Hi havia allí les piques destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus". L'aigua es convertirà en vi. "Així comença Jesús els seus miracles a Canà de Galilea. Així manifesta la seva gloria, i els seus deixebles cregueren en ell". Déu s'ha manifestar per Jesús i en Jesús.10 de Gener 2016
BAPTISME DE JESÚS
Som portats per l'Esperit de Jesús des del Baptisme. Som habitats per aquest Esperit. Ja no vivim "amb esperit d'esclaus", aclaparats per por de Déu, sinó "amb esperit de fills" que se senten estimats de forma incondicional i sense límits per Déu Pare. Es l'Esperit de Jesús que ens fa cridar en el fons del cor: Abba, Pare!. Aquesta és la primera cosa que tothom hauria de trobar a les comunitats de Jesús. Avui ens ho recorda el Baptisme de Jesús en el riu Jordà. I mentre era batejat damunt d'un Jesús en oració l'Esperit Sant. Des dels seus orígens- des de la seva concepció- que Jesús era ple de l'Esperit Sant i de la presència de Déu Pare. Per això Joan Baptista dirà: "Ve el qui és més poderós que jo... Ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc". I comença l'hora de l'activitat messiànica de Jesús. Ho fa amb un a acte de solidaritat amb el poble pecador. Jesús es batejat amb la gent del poble. Jesús toca fons: el fons del pecat de la humanitat. Així la primera aparició pública de Jesús és un acte de solidaritat amb el poble de pecadors.. Així Jesús, sens fer escarafalls i amb una compassió immensa, es posa al rengle dels pecadors. Pel Baptisme cristià, també damunt seu s'ha obert la porta del cel, talment la porta gran de la casa paterna, i l'Esperit, emplenant el nou fill de Déu, li obre les oïdes perquè pugui escoltar la veu del Pare que li diu: Ets el meu Fill. Feliços els qui es deixen endur tota la vida per aquestes paraules.-3 de Gener 2016
Som enmig de les Festes de
Nadal, se’ns convida a la lloança i al cant a Déu. Es la capacitat humana, l seva saviesa, la que contempla la bellesa, l’ordre,
l’harmonia de tot lo creat. I des de aquí al seu Creador. Els creient tenim múltiples i molt diverses imatges de Déu. Des de nens ens anem fent la
nostra pròpia idea d'ell, condicionats, sobretot, pel que anem sentint de
catequistes i predicadors, allò que se'ns transmet a casa o el que vivim a les celebracions i actes religiosos..
Els teòlegs parlen molt de Déu; sembla que ho saben tot d'ell: en realitat, cap teòleg
l'ha vist mai ni cap predicador i dirigent religiós. Només Jesús, el Fill únic de
Déu, és que l'ha revelat. Enlloc descobreix Déu el seu cor i ens mostra el seu
rostre com en Jesús. I es que Déu ens ha dit com és
encarnant-se en Jesús. No s'ha revelat en doctrines i fórmules teològiques
sublim sinó en la vida entranyable de Jesús, en el seu comportament i el seu
missatge, en el seu lliurament fins a la mort i en la seva resurrecció. No n'hi
ha prou amb confessar Jesucrist de manera teòrica o doctrinal. Tots necessitem
conèixer Jesús des d'un acostament més concret i vital als evangelis,
deixar-nos animar pel seu esperit, entrar en la seva relació amb el Pare,
seguir-lo de prop cada dia. Aquesta és la tasca apassionant de tota comunitat
cristiana que viu purificant la seva fe.DIUMENGE FESTA DE LA SAGRADA FAMÍLIA,
27 de Desembre 2015
La família de Jesús ens és presentada avui com a model de les famílies cristianes. Una festa establert recentment perquè els cristians celebrem i aprofundim en allò que pot ser un projecte familiar entès i viscut des de l'esperit de Jesús. En la contemplació del misteri de Nadal, girem el nostre esguard a la família humana de Jesús, i alhora, mirem de portar el seu exemple de fe, confiança i amor viscuts en la quotidianitat a les relacions en les nostres famílies. La família no és, per a Jesús, quelcom d’absolut i intocable. Més encara. El decisiu no és la família de sang, sinó aquesta gran família que hem d'anar construint els humans escoltant el desig de l'únic Pare de tots. Fins i tot els seus pares ho hauran d'aprendre no sense problemes i conflictes. Segons el relat de l'evangeli de Sant Lluc els pares de Jesús el busquen angoixats, en descobrir que els ha abandonat sense preocupar-se d'ells.-Com pot actuar així? La seva mare li ho retreu quan el troba. "Fill meu, per què t'has portat així amb nosaltres?. El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia". Jesús els sorprèn amb una resposta inesperada: "Per què em buscàveu?.-No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare”. L'escena s'esdevingué en el Temple de Jerusalem quan Jesús tenia dotze anys assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. -On trobarem Jesús?. En la presència de Déu el Pare. Tots portem a dins aquest espai espiritual de la presència de Déu. Es en aquest espai on cal que retornem per a buscar Jesús.20 de Desembre 2015
Som en la darrera tirada del camí de l'Advent, tot fent via amb Maria cap el Misteri de Nadal. Camí de segles cap a la descoberta de l'amor de Déu. Camí del deixebles de Jesús, com Maria, en el seguiment del Messies. El fragment de l'evangelista Sant Lluc que avui proclamem en l'eucaristia ens presenta el gran model de ser deixeble que camina: Maria, la Mare de Jesús. Des de la seva pregona humilitat veu com el Senyor fa en ella meravelles, i no sols la deixar fer- "Sóc l'esclava del Senyor; que es compleixin en mi les teves paraules"- sinó que adherint-se del tot a la Paraula divina, avança pel camí de la fe que la portarà a expressar-la per la caritat...precisament quan visita a la seva cosina Elisabet per oferir-li ajuda i compartir felicitat. De fet el gest de Maria-desafiant riscos i dificultats puja de la terra baixa cap a la muntanya per anunciar la bona nova a la seva cosina. Heus ací el tarannà de Maria, la Mare del Senyor, la creient, l'evangelitzadora, la portadora d'alegria, plena de l'Esperit Sant.. Maria és gran no simplement per la seva maternitat biològica, sinó per haver acollit amb fe la crida de Déu ha ser Mare del Salvador. Per això Maria es Mare creient. i una evangelitzadora joiosa.DIUMENGE III de Advent,
13 de Desembre 2015
Estem la ruta de l'Advent. Som a la tercera setmana.. Seguim el camí que
feia Joan Baptista a la riba del riu Jordà. El camí de la
conversió: "Prepareu el cor pels qui ha de venir". La gent de
tots els estaments es dirigia al mestre del desert i li pregunta:-Què hem
de fer?.. Joan els respon que s'apressin a ser arbres que donen bon
fruits- "feu fruits dignes de la conversió". Naturalment sigueu bons.
Obriu-vos als altres, sigueu solidaris amb els necessitats, compatiu amb ells
el que teniu... Ell els responia: "Qui tingui dos vestits, que ens doni al
qui no en té, i qui tingui menjar que el comparteixi també amb els
altres". Es una de les característiques essencial del ser home:
estar obert de cor als altres...També als professionals els diu que facin bé la
seva feina i no oprimeixin a ningú. Finalment als guardes, la força pública,
els respon que no facin xantatge ni extorsió a ningú, acontenteu-vos de la
vostra soldada, guardeu la seguretat del poble, no el violenteu i no
sembreu pou. Vet aquí els punts d'arrencada del camí de conversió: ser bo,
fer el bé, cadascú des de la realitat que li sigui pròpia. Que vol dir que des de la bondat i l'honestedat, tothom pot arribar a
Déu. I és que el qui ha d'arribar a Déu és simplement i únicament
l'home i la dona humans que es construeix justament en la història, o sigui, en
col·laboració i en comunió amb els altres. L'exemple d'aquesta realització es Jesucrist.-
DIUMENGE II de Advent,
6 de Desembre 2015
L'evangelista Sant Lluc comença citant els noms dels personatges que controlen en aquells temps les diferents esferes del poder polític i religiós. Aquests foren: Tiberi Cèsar, Ponç Pilat, Herodes, Felip, Anas i Caifàs... Eren els més poderosos llavors a Israel. Déu mira mes als humils segons Sant Lluc: "Mira a Joan Baptista,. Era un desconegut, no vivia a Jerusalem, En canvi vivia en el desert. Déu parla a Joan en el desert. Déu fa història des del que viuen en el desert i no tenen casa. El desert és el lloc on es pot escoltar millor la crida de Déu. Allí no es possible el luxe i la ostentació. En el marc del desert, Joan Baptista anuncia el símbol grandiós del Baptisme, punt de partida de conversió, de purificació, de perdó, i d'inici de vida nova. -Com respondrem avui a aquesta crida? El Baptista ho resumeix en imatge presa dels profeta Isaïes: “OBRIU UNA RUTA AL SENYOR". Les nostres vides estan sembrades d'entrebancs i de resistències que impedeixen o dificulten l'arribada de Déu en els nostres cors i comunitats, a la nostra Església i al nostre món Déu és sempre a prop. Som nosaltres els qui HEM "d'APLANAR-LI EL CAMI" per a acollir-lo encarnat en Jesús.-DIUMENGE I de Advent,
29 de Novembre 2015
ADVENT!! "Alceu el cap ben alt i veureu més lluny que les dures realitats de la vida" Advent és una invitació a contemplar la primavera de l'esperança. Per damunt de tot. Sovint els problemes de la vida fan ensopegar la nostra esperança.. Advent ens recorda que hem de viure de l'esperança si nó no volem enfonsar-nos en el mar de la vida.. Així mentre uns no veiem sinó mal en el món, Déu continua apostant per ell i creu en ell. I això perquè Déu veu la primavera del seu Fill que Maria està gestant en el seu si de mare. Mentre uns no veiem més que desgràcies, altres veuen que encara hi ha cors generosos Són aquests els qui veuen la primavera d'una Verge capaç de creure el que el Senyor ha dit. Mentre són molts els qui viuen abatuts pels contratemps, els desenganys, altres descobreixen oportunitats. Aquests contemplen la primavera d'un món que espera el Nadal!! El que importa és que nosaltres sapiguem veure'l venir, no sigui que ens passés de llarg i no ens trobi a casa, o amb les portes tancades amb clau. Perquè Déu està venint cada dia i en cada moment. Es tracta veure'l venir. Cal que ho aprenguem. Cada dia és una esperança nova... Ara, Advent, es veure'l venir en cada infant que naixerà en aquest temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada