dimarts, 1 de setembre del 2015

L'ESGLESIA SOBRE EL NOSTRE TEMPS (continua)

Avui, i també a casa nostra, el món continua essent religiós, però d'una altra manera. diferent. La crisi es posa en les institucions religioses tradicionals (com l'Església i d'altres confessions religioses), on tanmateix sorgeixen cada vegada més noves expressions de la religiositat que no vol passar per canals institucionals o sense dependre de les directrius d'una confessió religiosa.                                           
Només ens cal mirar l'Església Catòlica. S'havia imposat al conjunt de la població, aquesta capacitat l'ha perduda. Abans la pertinença religiosa a la societat era obligatòria (era el que feia tothom). Ara és un fet voluntari.                 

Això s'explica perquè cada vegada més es va imposant la secularització i el pluralisme creixent. La societat civil s'ha emancipat respecte de la tutela de l'Església. 

La separació d'Església i de l'Estat, i s'ha tendit cada vegada més a la privatització del fet religiós. Es viu la religiositat com un afer  de consciència i, per tant, com una cosa privada de la seva consciència..                      

Ens preguntem més d'una vegada si la nostra societat catalana és descristianitzada!. Les arrels cristianes hi són, hi han estat presents en la formació de la identitat catalana. Avui, però, és una societat secular i plural que cal tenir present.- Es que sempre ha existit la Catalunya íntegrament cristiana coma model de societat?. Aquesta no ha existit mai. Sí les arrels cristianes i el cristianisme han estat sens dubte fonamentals en la formació  de la identitat catalana. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada