A pocs minuts de les vuit del matí del dia 2 de Juliol de 2016, ens posem
en camí. Domina la frescor que anirà perdent força a mida que el sol escalfi.
El motor de
l'autocar s'ha posat en marxa. El trajecte que ens espera és llarg. Cal que ens
hi asseiem bé. Anem per l'eix deixant Manresa per prendre la variant de
Vilafranca. La verdor a banda i banda de la carretera ens mostra un paisatge
bonic, encantador... Som encara a la Catalunya central, la nostra paisatgística
variada de muntanyes mitjanes, amb dos rius, com dues venes d'aigua, el Llobregat
i el Cardener, i al llarg de les seves ribes, pobles i viles. També la nostra,
que temps enllà es coneixia com “La Perla del Llobregat".
Pels cims de
Maians baixem per la comarca de l'Anoia, amb Igualada per capital, tot seguint la
ruta que ens mena a la comarca de l'Alt Penedès amb els conreus de vinyes que
com catifes verdoses li donen encant i prosperitat. La ciutat de Vilafranca
del Penedès s'alça com la seu del bon vi, i Sant Sadurní d'Anoia
on la majoria d'ampolles de cava porten aquest nom; o Sant Quintí de Mediona
amb deus d'aigua, i moltes poblacions més.
Anem fent ruta
fins a la comarca Baix Penedès, on la Costa s'hi fa present, des del Vendrell,
Calafell, l'Arboç, Albinyana... amb les seves platges de gran tradició turística,
acompanyades de bona cuina, que atrauen a un gran nombre de turistes de dins i
de fora del país. No, no som pas en temps de calçotades, iniciades a la
comarca de l'Alt Camp, a Valls, al Pla de Santa Maria i el Port d’Armentera.
Avui en dia les calçotades són conegudes arreu, els calçots cuits a la braça i
sucats a la salsa típica que porta el seu nom "Salsa calçots".
Tarragona, la ciutat a peu de mar, balcó del Mediterrani amb les muralles,
l'amfiteatre romà, l’aqüeducte... tot recorda el temps esplendorós dels romans.
Museus com el paleocristià, Què n'hi ha de història i meravelles per a
contemplar ! I en el seu entorn s'obren noves rutes turístiques: cap a
Salou i Vila-seca fins a Cambrils amb un turisme de platja molt promocionat.
A mida que
avancem l'autopista es menys transitada. Estem baixant cap a la Ribera de
l'Ebre, amb les poblacions de Móra d'Ebre, Ascó, Flix, Riba-roja, Miravet.., on
es contemplen les petjades dels Templers, les Centrals Tèrmiques, tan
polèmiques! I les terres donades a la agricultura, regades per les aigües de
l'Ebre, tan fortament reivindicades en aquest darrers temps!
Fins a la
comarca del Montsià on s'hi ajau el Delta de l'Ebre, amb el cultiu de
l'arròs i la cacera de l’ànec salvatge. Poblacions com Amposta, Sant Carles de
la Ràpida, els Alfacs, la Cava... i en la seva gran planícia de quilòmetres de
verdor, arrossers i més arrossers enmig de canals i rierols, de petits estanys,
de grans llacs com el d'Estella (vorera Nord) i el de l'Encanyissada (vorera
Sud).
Fem el recorregut del Delta de l'Ebre de 15 quilòmetres de llargada per 10 d'amplada, amb força carretera, que permet fer-hi molts recorreguts. L'espectacle natural del Delta és únic a Catalunya. Ens hi passegem bé des de l'autocar que ens hi porta fins a prop del mar. Després a Deltebre ens hi espera el vaixell per fer el llarg recorregut per les aigües mansoies del riu ample i majestuós que arriba als darrers quilòmetres fins a trobar-se amb el mar Mediterrani que l'espera.
El Delta Hotel
ens esperava per dinar. L'hora havia estat coneguda. Tot estava a punt! Ambient
fresc i la gana que portàvem. Servei acurat i menjar típic d'aquelles terres,
amb "l’arròs" que ells cuinen tan bé. Cadascú és coneixedor la
seva terra, els seus costums, la seva gastronomia... i això ho hem viscut amb
aquesta visita.
I per acabar
vingué el retorn a casa. Bon viatge, bon retorn tal com va ser. Donem gràcies
de la Jornada de final de curs 2015-16. La Parròquia de Sallent us agraeix la vostra
assistència. Amb vosaltres s'ha pogut dur a terme i l'hem gaudit tots els
assistents.
Sallent, 2 de juliol del 2016.- A-.C.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada