Organitzat per la parròquia de sallent, és va fer l’excursió parroquial de tardor el dissabte, dia 16 de novembre. Una bona colla de feligresos del P. Claret varen visitar el santuari del Miracle i el de Pinós, on varen fer el dinar i a la tarda es va fer la ruta cap a la ciutat de Solsona a on visitaren la Catedral i després tornaren cap a Sallent
- INICI
- P. JOAN FONT, CMF
- FULLS ANY 2023
- Any 2024
- COMENTARI EVANGELI CICLE A 2023
- FULLS ANY 2021
- COMENTARI EVANGELI CICLE B 2021
- DESPATX PARROQUIAL
- Full parroquial any 2020
- COMENTARIS EVANGELI CICLE A -- 2019 - 2020
- HORARI DE MISSA DOMINICALS
- HORARI DE MISSES EN EL NOSTRE ARXIPRESTAT
- FULL PARROQUIAL ANY 2019
- FULLS ANYS 1990 - 2014
- Fulls Parroquials anys 2014 - 2020
- COMENTARIS EVANGELI CICLE C -- 2018 - 2020
- VIDA CREIXENT
- GALERIA FOTOGRAFICA
- ARCHIU FOTOGRAFIC PARROQUIA
- ESGLESIES ROMANIQUES --- SALLENT
- CASA NATAL SANT ANTONI MARIA CLARET
- 50È. ANIVERSARI DE L’ESGLÉSIA DEL P. CLARET 1968 - 2018
- ESGLÉSIA SANT ANTONI Mª CLARET I CLARA -- SALLENT
- Fotografies del 50È. ANIVERSARI DE L’ESGLÉSIA DEL ...
- MARTIRS CLARETIANS DE SALLENT
- Goigs
dimecres, 20 de novembre del 2019
diumenge, 3 de novembre del 2019
3 de Novembre de 2019 -- Diumenge
XXXIè
![]() |
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
|
Jesús ve a salvar allò que s’havia perdut
Jesús passa per Jericó i se li presenta un personatge representatiu de tots els exclosos d'Israel. Es tractava d’un home, que es deia Zaqueu, cap de recaptadors de tributs i molt ric. Ell volia veure Jesús, però no podia per causa de la multitud i també perquè era petit d'estatura.
Prengué, doncs, la davantera i pujà a un sicòmor, a fi de veure'l perquè Jesús havia de passar per aquell indret. Llavors Ell el va veure i li va dir: “Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’he de quedar a casa teva!". Zaqueu baixà de pressa i l'acollí amb alegria, cosa que va suscitar la murmuració
de tothom.
de tothom.
Zaqueu no s'immutà, i va prendre aquesta decisió; va dir: "Donaré als pobres la meitat dels meus béns...”. Jesús no es limita a declarar que Zaqueu està salvat, sinó que voldria estendre aquest gest a tots aquells a qui la societat del seu temps considerava que estaven "perduts".
![]() |
Foto: Jordi Moras Tristany |
I acaba dient: El Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut. Tot plegat, una declaració de bones intencions, la de Zaqueu!
27 d'Octubre de 2019 --- Diumenge XXVXè
Paràbola del fariseu i el publicà
![]() |
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
|
Dos homes pujaren al temple de Jerusalem a pregar. L'un era fariseu i l'altre publicà, recaptador de tributs. Personifiquen els dos pols oposats de la societat jueva.
Tots dos, es posen a pregar Déu en el Temple. El fariseu, però, s'ha plantat dret": Oh Deu, et dono gràcies perquè no sóc com la resta dels homes: lladres, injustos.., ni com aquest recaptador de tributs". A poca distància distància, sense gosar alçar els ulls al cel, el recaptador de tributs pregava dient: "Oh Déu tingues compassió de mi, que sóc un pobre pecador".
Tots dos invoquen un mateix Déu. Dues actituds ben oposades.
El fariseu addueix els seus avals: Dejuno dos cops per setmana, pago el delme de tot el que guanyo". El publicà reconeix que ha estat blasmat de "pecador" pel seu col·laboracionisme amb l'exèrcit invasor romà cobrant els impostos de guerra que havien de pagar els vençuts.
Jesús tot seguit conclou la paràbola, dient: "Aquest tornà perdonat a casa seva i l’altre no.".
20 d'Octubre de 2019 --- Diumenge XXVIXè
A l’evangeli tenim molts exemples de com ens cal pregar incessantment; tot ha de ser pregària. Ens ho recomanen les paràboles de l'amic importú, de la viuda i el jutge que escoltem en el fragment evangèlic d'aquest diumenge.
CAL QUE PREGUEM SENSE DEFALLIR (Lluc,18,1-8)
![]() |
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf) |
No n'hi ha prou que la nostra pregària sigui sincera, espontània, sentida. Ha de ser també incansable, insistent. Si Jesús no ens ho hagués en senyat així, potser ens podria sobtar una afirmació com aquesta. En efecte, si pregar és posar-nos davant Déu i pensar en Ell, ens preguntem: ¿és que Ell no coneix ja tot allò que desitgem, allò que necessitem, allò que portem al fons del cor?.
Però ell vol la nostra pregària, l'espera. Som nosaltres els qui traiem profit de la pregària ... I és que la pregària ens ajuda a passar de l'expressió de la pròpia voluntat, a la conformitat a la voluntat de Déu..
Allò que compta per a Ell és la insatisfacció del qui prega, el seu desig de millorar la pregària, de fer-la cada vegada més semblant al continu estat d'esperit amb què Jesús vivia damunt la terra.
La insatisfacció agradable a Déu és la que es tradueix en insistència. Perquè el Regne de Déu encara no és realitat definitiva, i per això preguem dient: Esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.. Llavors Déu farà justícia als seus elegit que li reclamen de nit i de dia.
Hem de fer la pregària o bé sols, o bé, també, amb d’altres. Pregant junts, aprenem a creure plegats en l'evangeli i ens estimem més els uns als altres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)