Paràbola del fariseu i el publicà
 |
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
|
Dos homes pujaren al temple de Jerusalem a pregar. L'un era fariseu i l'altre publicà, recaptador de tributs. Personifiquen els dos pols oposats de la societat jueva.
Tots dos, es posen a pregar Déu en el Temple. El fariseu, però, s'ha plantat dret": Oh Deu, et dono gràcies perquè no sóc com la resta dels homes: lladres, injustos.., ni com aquest recaptador de tributs". A poca distància distància, sense gosar alçar els ulls al cel, el recaptador de tributs pregava dient: "Oh Déu tingues compassió de mi, que sóc un pobre pecador".
Tots dos invoquen un mateix Déu. Dues actituds ben oposades.
El fariseu addueix els seus avals: Dejuno dos cops per setmana, pago el delme de tot el que guanyo". El publicà reconeix que ha estat blasmat de "pecador" pel seu col·laboracionisme amb l'exèrcit invasor romà cobrant els impostos de guerra que havien de pagar els vençuts.
Jesús tot seguit conclou la paràbola, dient: "Aquest tornà perdonat a casa seva i l’altre no.".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada