10 de Juliol de 2022
DIUMENGE XV DE
DURANT L'ANY LITÚRGIC
Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida, vós teniu paraules de vida eterna.
Il·lustració: El bon samarità, Pelegrí Clavé (1838)
Evangeli Lc 10,25-37
Per a mi, qui són aquests altres?
QUI SÓN ELS ALTRES QUE HAIG D'ESTIMAR'? Pregunta el Mestre de la Llei per justificar-se.... En el context de l'Antic Testament, el proïsme que cal estimar és només el del meu poble, el qui és al meu costat..
L’aclariment de Jesús amb la "Paràbola del bon samarità”, revoluciona el concepte de proïsme que passa a tenir un sentit dinàmic, com llegim a la paràbola .
Quin d'aquests tres" es va comprometre com a proïsme" de l'home que "va caure en mans dels bandolers.
Vegem: "Un sacerdot quan el veié mig mort, passà de llarg per l'altra banda..". Segons la legislació de l'Antic Testament, tocar un cadàver fa impur al sacerdot i l’incapacita per exercir el seu ministeri... El que és important és dotar-los... (levita i sacerdot...)
El que resulta important és posar de relleu el que fa el "samarità": "Compadir-se'n...", perquè és l'estil de Jesús; i es compadeix " com el Pare misericordiós amb el fill pròdig.
Així Jesús aclareix que el "meu proïsme" no és tant qui està al meu costat, sinó a qui i com m'aproximo jo, és a dir, a aprendre la lliçó del samarità: disposat a ajudar a tota persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada