------ Mes de Febrer 2025
----------- Mes de Gener 2025
Meditació sobre la Paraula
Lc2,22-40
“Els meus ulls han vist el Salvador”
Avui, en l’Evangeli, escoltem la bella història de la Presentació de Jesús al Temple. Maria i Josep, complint la Llei, porten l’infant Jesús al Temple, on s’hi troben amb Simeó i Anna.
Les persones consagrades, ja siguin monges, frares o membres d’altres formes de vida religiosa, estan cridades a imitar aquesta fidelitat radical. Les seves vides, sovint amagades, testimonien la presència de Crist al món. Com Simeó, esperen amb fe el compliment de les promeses de Déu, i com Anna, estan cridats a anunciar Crist a tots els que troben pel camí.
Un exemple d’això són les monges i frares de la Clausura que viuen en pregària i contemplació en silenci. Sovint passen els seus dies en un silenci profund, intercedint pel món, però les seves vides parlen clarament de la pau que es troba en la comunió amb Déu. D’una altra banda, les germanes missioneres que viatgen a llocs remots, deixant la seva comoditat per servir els més pobres i marginats, reflecteixen l’esperit d’Anna, que agraïa Déu i compartia la bona nova amb els altres.
La bellesa de la vida consagrada no és la renúncia per si mateixa, sinó el trobar una alegria més profunda i una plenitud en l’amor de Déu. Tal com Simeó i Anna van trobar la pau en reconèixer que Crist havia arribat, les persones consagrades troben pau en saber que han dedicat la seva vida a la missió de Déu, confiant que, a través d’elles, Crist segueix beneint i transformant el món.
Avui donem gràcies per al do de la vida consagrada. Preguem pels qui han escollit aquest camí, perquè puguin seguir irradiant l’alegria de la presència de Crist. Que tots nosaltres ens sentim inspirats pel seu testimoni de fe, esperança i amor.
