Meditació sobre la Paraula
17 d'Agost de 2025
dimecres, 13 d’agost del 2025
10 / 08 / 2025
10 / 08 / 2025 ---- AGOST
Meditació sobre la Paraula
10 d'Agost de 2025
Lc 12,32-48
“ Estigueu a punt també vosaltres ”
L’evangeli d’avui comença amb una gran consolació: “No tingueu por, petit ramat, perquè al vostre Pare li ha plagut de donar-vos el Regne.” Déu és un Pare amorós que desitja regalar-nos el seu Regne, no perquè ho mereixem, sinó perquè ens estima.
Aquesta confiança ens ha de portar a viure sense por i amb el cor posat en el cel, no en les riqueses de la terra. Per això Jesús ens convida a viure desprenent-nos del que és passatger, i a tenir els ulls oberts i el cor despert, com servents que esperen el seu senyor.
I recordem aquesta advertència final: “A qui molt se li ha donat, molt se li demanarà.” Com més hem rebut, més responsabilitat tenim.
Que visquem, doncs, com a deixebles vigilants, generosos i fidels, preparats per a rebre amb goig el Senyor quan arribi. Amén.
03 / 08 / 2025
Meditació sobre la Paraula
3 d'Agost de 2025
Lc 12,13-21
“ Tot això que volies guardar-te, de qui serà?”
L’evangeli d’avui ens presenta la paràbola del ric insensat. Un home que, després d’una gran collita, decideix guardar-ho tot per ell mateix i viure en la comoditat. Però Déu li diu: "Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida."
El problema no és que tingués riquesa, sinó que confiava en ella més que en Déu. Com diu sant Agustí: "El nostre cor està inquiet fins que descansa en Tu." I com recorda el Catecisme: "Només en Déu l’home troba la veritat i la felicitat que cerca sense parar." (CEC 27)
Jesús ens convida a ser rics davant Déu, és a dir, a posar el cor en l’amor, la fe i la generositat. Aquestes són les riqueses que perduren. Preguntem-nos avui: en què o en qui confiem realment?
Que el Senyor ens ajudi a acumular tresors al cel, i no només a la terra. Amén.
27 / 07 / 2025
Meditació sobre la Paraula
20 de Juliol de 2025
Lc 11,1-13
“ Demaneu, i Déu us donarà ”
d’avui, Jesús ensenya als deixebles a pregar. No només amb paraules, sinó amb confiança i perseverança. Els dona el Pare Nostre: una pregària senzilla però profunda que lloa Déu, busca la seva voluntat i demana el pa de cada dia, el perdó i la força per seguir endavant.
El missatge de la paràbola sobre un home que rep ajuda és clar: cal perseverar en la pregària. No perquè Déu sigui difícil de convèncer, sinó perquè Ell vol que confiem més en Ell i ens hi acostem amb el cor obert. Jesús acaba amb una promesa: si demanem, busquem i truquem, el Pare ens respondrà — i ens donarà el millor do: l’Esperit Sant.
– Visc la pregària com una obligació o com una conversa amb un Pare que m’estima?
– Sóc perseverant quan reso, o em canso fàcilment?
– He demanat últimament a Déu el do del seu Esperit per guiar-me i donar-me força?
Que sapiguem pregar amb fe, confiant que el nostre Pare sempre escolta. Amén.
20 / 07 / 2025
20 / 07 / 2025 --- JULIOL
Meditació sobre la Paraula
20 de Juliol de 2025
.jpeg)
“ Maria l’acollí. Maria ha acollit millor part ”
A l’evangeli d’avui veiem com Marta està enfeinada amb moltes tasques, mentre Maria seu als peus de Jesús, escoltant-lo. Marta fa una bona obra: serveix, prepara, té cura dels altres. Però es veu aclaparada i inquieta.
Aquest passatge ens convida al descans, no només físic, sinó espiritual: un descans profund que trobem només en la presència de Crist. L’actitud de Maria no és passivitat, sinó confiança. Ella entén que estar amb Jesús és la font de tota pau i força.
Nosaltres sovint vivim com Marta: atrafegats, preocupats, sempre ocupats. Però Jesús ens convida a aturar-nos, a escoltar, a descansar en Ell.
El descans no és un premi per haver-ho fet tot. És un do i una crida. Busquem espais cada dia per seure als peus del Senyor, per pregar, per respirar, i així retrobar la pau que el món no pot donar.
13 / 07 / 2025
13 / 07 / 2025 --- JULIOL
Meditació sobre la Paraula
13 de Juliol de 2025
Lc 10,25-37
“ Per a mi, qui són aquests altres? ”
La paràbola del bon samarità trenca esquemes. No són els religiosos —el sacerdot i el levita— els que ajuden l’home ferit, sinó un samarità, considerat enemic pels jueus. Aquest estranger és qui mostra veritable compassió: s’atura, cura les ferides i es compromet amb la seva recuperació. Jesús conclou amb una invitació directa: “Vés i fes tu igual.”
Aquest Evangeli ens desafia a viure l'amor de manera concreta i activa. El proïsme no és només qui ens és pròxim, sinó aquell que ens necessita, encara que sigui diferent de nosaltres. L’amor cristià no cerca excuses, sinó oportunitats per servir.
Davant del sofriment dels altres, actuo com el samarità o passo de llarg com el sacerdot?
Qui és avui el meu proïsme, i com puc acostar-m’hi amb compassió?
6 / 07 / 2025
Meditació sobre la Paraula
6 de Juliol de 2025
Lc 10,1-12.17-20
“La pau que li desitgeu reposarà en ell”
Jesús envia setanta-dos deixebles a preparar el camí per on Ell passarà. No són només els dotze apòstols, i això ens recorda que tots els cristians som cridats a ser missioners. Els envia de dos en dos, sense gaire equipatge, confiant només en Déu. La seva missió és clara: anunciar que el Regne de Déu és a prop.
Jesús no promet comoditats, sinó sentit i fidelitat: “Us envio com anyells enmig de llops”. Això implica dificultats, però també una gran esperança. Quan tornen contents pels èxits obtinguts, Jesús els diu: “Alegreu-vos més perquè els vostres noms estan escrits al cel.” És a dir, la nostra veritable alegria no està en el que aconseguim, sinó en pertànyer a Déu i ser estimats per Ell.
Aquest Evangeli ens convida a tres coses:
Ser testimonis i missioners en el nostre entorn.
Confiar més en Déu que en les nostres pròpies forces.
Viure amb una alegria profunda, sabent que som fills estimats del Pare.
divendres, 4 de juliol del 2025
29 / 06 / 2025
Meditació sobre la Paraula
29 de Juny de 2025
Mt 16, 13-19
“Tu ests Pere.
Et donaré les claus del Regne del cel”
Avui celebrem una de les grans festes de l’Església: la solemnitat de Sant Pere i Sant Pau, dos apòstols que són com dues columnes sobre les quals Déu ha edificat la seva Església.
A la pregunta de Jesús, “I vosaltres, qui dieu que sóc jo?” Sant Pere respon, “Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu.” Una resposta que no ve de la carn ni de la sang , com diu Jesús, sinó de la revelació del Pare del cel.
Jesús, davant d’aquesta fe de Pere, li dona les claus del Regne. Li confia el poder de lligar i deslligar. És el moment en què Jesús funda la seva Església sobre la fe i el testimoni d’un home.
I juntament amb sant Pere, avui celebrem sant Pau, el gran evangelitzador, el convertit. Ell que perseguia els cristians, va ser tocat per Crist en el camí de Damasc. Va passar de ser enemic a ser apòstol, de la violència a la gràcia, del fanatisme a l’amor.
Pere i Pau són diferents com l’aigua i l’oli. Un era pescador; l’altre, un intel·lectual. Un va caminar amb Jesús a Galilea; l’altre, el va conèixer glorificat. Però tots dos van donar la vida pel mateix Crist. Van morir màrtirs a Roma, i el seu testimoni continua viu avui en l’Església que ells van servir amb tota l’ànima.
Aquesta festa ens convida a fer dues coses:
1. A renovar la nostra fe personal en Jesús: No n’hi ha prou de saber què diu la gent, què diu l’Església, o què diu la cultura. Jesús ens mira als ulls i ens pregunta: “I tu, qui dius que sóc jo?”
2. A deixar que Déu faci obres grans a través de nosaltres, malgrat les nostres febleses.
Ni Pere ni Pau eren perfectes. Però Déu no demana perfecció: demana disponibilitat. I a partir de la fe, construeix. Amén.
22 / 06 / 2025
Meditació sobre la Paraula
22 de Juny de 2025
Lc 9, 11b -17
“Tothom menja tant com volgué”
Avui, l’Església ens convida a celebrar una de les festes més profundes i significatives de l’any litúrgic: la Solemnitat del Cos i la Sang de Crist, coneguda com Corpus Christi. És una festa per adorar, per donar gràcies, i per renovar la nostra fe en el misteri més gran que se’ns ha confiat: la presència real de Jesucrist en el Sagrament de l’Eucaristia.
La festa de Corpus Christi té un origen molt particular. Va ser instituïda al segle XIII, després d’un miracle eucarístic ocorregut a Bolsena, Itàlia. Un sacerdot, que dubtava de la presència real de Crist a l’Eucaristia, va veure com el pa consagrat començava a sagnar durant la Missa. Aquell fet va commoure profundament el Papa Urbà IV, que va establir aquesta festa solemne per recordar-nos que Crist és realment present en el Santíssim Sagrament. Va encarregar a sant Tomàs d’Aquino que composés els textos litúrgics per a la celebració, i d’aquí ens venen himnes tan bells com el Pange Lingua o el Tantum Ergo.
Però Corpus Christi no és només una festa per recordar un miracle o per venerar el Santíssim amb solemnitat. És una crida a la fe. A creure que darrere del pa consagrat hi ha una presència viva. Que Jesús continua donant-se a nosaltres com aliment per al camí. És també una crida a viure unitats com a membres del mateix Cos de Crist, perquè com diu sant Pau, "tots formem un sol cos, ja que tots participem del mateix pa".
Avui, més que mai, enmig d’una societat que sovint viu com si Déu no existís, la presència viva i silenciosa de Crist a l’Eucaristia és un testimoni d’esperança. Una força que ens sosté. Un amor que mai no ens abandona.
Que aquesta festa ens ajudi a recuperar el sagrament del nostre cor, a acostar-nos a l’altar amb més reverència, amb més fe, i amb més amor. I que sapiguem portar aquest amor rebut a tots aquells que tenen fam d’esperança, de veritat i de Déu.
Que Crist, Pa de vida, ens alimenti sempre. Amén.
15 / 06 / 2025
Meditació sobre la Paraula
15 de Juny de 2025
Jo 16, 12-15
“tot allò que és del Pare és meu; l’Esperit Sant rebrà d’allò que és meu i us ho anunciarà”
Avui celebrem la Solemnitat de la Santíssima Trinitat, i se’ns convida a entrar en el cor del misteri de Déu: un sol Déu en tres persones — Pare, Fill i Esperit Sant. És una veritat que supera la nostra comprensió, però no és llunyana ni abstracta. De fet, és profundament personal, perquè la Trinitat no és només una doctrina que cal creure, sinó una relació que cal viure i experimentar.
En l’Evangeli d’avui, veiem un misteri profund: les tres persones divines viuen en comunió total, no en separació. No hi ha enveja ni orgull, només amor, entrega i unitat. El Pare estima el Fill, el Fill glorifica el Pare, i l’Esperit comunica aquest amor entre ells... i a nosaltres.
Quan som batejats, entrem en la vida de la Trinitat. El Pare ens crea, el Fill ens salva, i l’Esperit ens santifica. Cada vegada que fem el senyal de la creu, proclamem no només qui és Déu, sinó també qui som nosaltres: fills estimats del Pare, deixebles del Fill, temples vius de l’Esperit Sant.
En un món sovint dividit, ple de soroll i egoisme, la Trinitat ens mostra un altre camí: el de la unitat, la humilitat i l’amor. Tal com el Pare, el Fill i l’Esperit es donen l’un a l’altre, així també nosaltres som cridats a donar-nos als altres amb generositat.
Per això, avui no intentem resoldre el misteri de la Trinitat —perquè no podem—, sinó que el volem adorar. Obrim el cor a aquest Déu que és amor pur. Escoltem l’Esperit que ens guia. Seguim el Fill que ens mostra el Pare. I deixem-nos transformar per aquest misteri viu que ens envolta i ens sosté.
Glòria al Pare, i al Fill, i a l’Esperit Sant. Com era al principi, ara i sempre, i pels segles dels segles. Amén.
8 / 06 / 2025
Meditació sobre la Paraula
8 de Juny de 2025
Jn 20, 19-23
“Rebeu l’Esperit Sant.”
Pregària a L’esperit Sant
Veniu, Esperit Sant,
i envieu des del cel,
l’esclat de la vostra llum.
Veniu, Pare dels Pobres,
veniu, Font de tota gracia,
veniu, Llum dels cors.
Consolador excel·lent,
dolç hoste de l’ànima,
refrigeri suau.
Repòs en la fatiga,
oreig en el temps de calor,
consol en el plor.
O Llum benaurada,
penetreu fins al més íntim
el cor dels vostres fidels.
Sense la vostra assistència,
no hi ha res en l’home,
no hi ha res que sigui innocent.
Renteu els que és brut,
regueu el que és sec,
guariu el que està malat.
Doblegueu el que és rígid,
escalfeu el que es fred,
adreceu el que va desviat.
Doneu als vostres fidels
que confien en Vós,
els set dons sagrats.
Doneu-nos el vostre Amor,
doneu-nos, en morir,
la salvació i la joia eterna.
Amén.
1 / 06 / 2025
Meditació sobre la Paraula
1 de Juny de 2025
.jpg)
Jn 14, 23-29
“Mentre els beneïa ,
era emportat amunt cap al cel .”
Avui celebrem una gran solemnitat: l’Ascensió del nostre Senyor Jesucrist. Aquest moment marca la culminació de la seva missió a la terra i l’inici del seu regnat gloriós a la dreta del Pare.
Després de quaranta dies de manifestar-se ressuscitat als deixebles, Jesús s’eleva al cel davant els seus ulls. Però no és un comiat, sinó un enviament. No és una pèrdua, sinó un acostament nou i poderós a cadascun de nosaltres.
Jesús no sols venç la mort i el pecat en la seva Passió i Resurrecció. Amb l’Ascensió, és entronitzat com a Senyor de l’univers. Ho diu sant Pau als Efesis: “Déu l’ha fet seure a la seva dreta al cel, per damunt de tot principat, poder, força i domini.”
Aquesta veritat ens omple d’esperança: Crist regna. Encara que el món sembli enfosquit per l’odi, la divisió i el patiment, Jesús és el Senyor de la història. Res no se li escapa. Res no està fora del seu amor.
L’Ascensió prepara el camí per a la Pentecosta. El Senyor no ens deixa sols: ens envia l’Esperit Sant, que dóna vida i força a l’Església. I fa encara una promesa més gran: “Me’n vaig a preparar-vos un lloc.” On ha anat Jesús, també hi serem cridats nosaltres. El cel s’ha obert per a la humanitat.
Quan els deixebles es queden mirant al cel, els àngels els diuen: “Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel?” És una invitació clara: no us quedeu quiets—aneu i anuncieu. La fe no és un espectacle que contemplem, sinó una vida que es viu i es comparteix. El món necessita la nostra esperança. Necessita Crist. I nosaltres som els seus testimonis avui.
Aixequem els ulls cap al cel, no per fugir del món, sinó per trobar la força per transformar-lo. Amén.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)