Meditació sobre la Paraula
5 d'Octubre de 2025
Llegim a l’Evangeli d’avui aquesta pregària: “Senyor Augmenteu-nos la fe”. I què és la fe? Creure allò que no es veu? Així ho dèiem abans. Una fe que no ens ajudi a veure-hi i a pensar i a decidir és mala fe. No. La fe és una capacitat de veure allò que no es veu o no es veu prou bé. Són com unes ulleres: microscopi, telescopi, ulleres progressives o no.
La fe és com les ulleres que Jesús ens dóna perquè hi veiem amb els seus ulls, i estimem amb el seu cor. Que hi veiem més i millor. Però les ulleres les hem de comprar o bé demanar. Jesús, doneu-me les vostres ulleres. Jo crec, Senyor, però ajuda’m a creure més: a fiar-me més de tu, a confiar en la bona gent, a confiar en l’amor que el Pare ens té.
I obrint els ulls constatem que el nostre món està ple de maldat, que el domini del mal és la força que governa la terra en poder del Maligne. El profeta Habacuc ja ho veia així i llança el seu crit a Déu: “Veig per tot arreu maldats, injustícies, violències, i opressió.” i Déu calla i no se’n sap avenir. Demana auxili i no se sent atès. Sembla que el seu crit és en va, és inútil. És el misteri del mal i el silenci de Déu. Així a vegades tendim a carregar sobre Déu la responsabilitat d’aquestes situacions, quan en realitat els responsables són els homes amb les seves ambicions, enveges i afany de poder.
Déu l’hem arraconat i ell, discret, s’amaga. Deixa la responsabilitat en l’home. Els tirans, dictadors, poderosos es veuen amb cor de crear un home nou o un superhome al marge de Déu o contra Déu, i de retop contra l’home.
“Fins quan, Senyor? Podem clamar amb el salm; Tan de bo que avui sentíssiu la meva veu i no endurim els cors com en temps passats!
El crit del profeta, és el clam del poble d’avui que sofreix les ambicions dels poderosos. El qui creu en mi, diu Jesús, farà les obres que jo faig i de més grosses encara. Recordem una Teresa de Calcuta i veiem el rebombori que va fer, amb la seva senzillesa i proposada com a premi Nobel de pau. Veiem les meravelles de tants cristians i cristianes molt senzills i amb pocs recursos, són els miracles de fidelitat, de fermesa, de tendresa, d’esperança, d’amor en el nivell personal , familiar i social. Déu compta amb nosaltres. P. Joan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada