Meditació sobre la Paraula
19 d'Octubre de 2025
Un jutge sense escrúpols i corrupte, no fa cas d’una pobre vídua que li reclama justícia contra aquells que l’oprimeixen. Ella, insisteix una i altra vegada fins que el jutge se la vol treure de sobre i li fa cas.
I és aquí on Jesús remarca la força de la pregària, ens diu que hem de pregar insistentment sense perdre mai l’esperança. Estar sempre connectats amb Déu a la manera que els pares estan pendents dels seus fills tothora. Per això ens parla amb aquesta paràbola de la vídua i el jutge prepotent que passa de Déu i trepitja les persones. Què es pot esperar d’aquestes autoritats, que han perdut tot respecte a Déu i al poble?
La vídua, sola sens cap suport, però digna. Inflexible sense desanimar-se, com les famoses “madres de mayo” argentines. Ha descobert que Déu està de part del foraster, de l’orfe i de la vídua, sempre contra la injustícia i l’opressió, contra sistemes inics que passen olímpicament dels qui no tenen veu ni vot i a sobre els encolomen la llufa de subversius, rebels, desestabilitzadors de la pau social. Així comença la teologia de l’alliberament. El Jutge té la raó i la força. La vídua la força de la raó que acaba vencent.
Déu que té el cor de Pare i la tendresa de la mare està al costat d’aquell que li preguen per la justícia i la pau, i els proclama benaurats. P. Joan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada