Meditació sobre la Paraula
28 de Setembre de 2025
Meditació sobre la Paraula
El Senyor fa justícia als oprimits...
Alerta amb les “orgies” dels posseïdors de bens...
Mira de practica la justícia, la pietat, la fe i l’amor...
Hi havia un home ric i un pobre, Llàtzer...
El salm d’avui 145, és tota una declaració de intencions, llegiu-lo o escolteu-lo bé quan es proclami a la celebració d’aquest diumenge, diu: El Senyor fa justícia als oprimits, dona pa als qui tenen fam. Deslliure els presos. Dona la vista als cecs, redreça els vençuts. El Senyor estima els justos... És el programa que Jesús proclamà a la sinagoga de Natzaret i des de la muntanya de les Benaurances. Jesús invita la gent de bon cor i ulls nets, assedegada de justícia i de pau a realitzar el projecte de Déu: Que el pa arribi a tothom i que si algú pateix i plora trobi qui li faci costat i li eixugui les llàgrimes. Que la felicitat arribi arreu del món, inclòs fins a Gaza o a Ucraïna.
Però el programa de Jesús xoca frontalment amb el ric panxacontent, com diu el profeta Amós. Un malànima que es passa la vida mirant-se el melic i cuidant que el món comença i acabi amb ell mateix. I els altres encara que n’hi hagi, que es facin repicar. Ni una llàgrima de pena pel desastre del seu poble. Jesús anomena el personatge d’avui Epuló i és tan desolador com el que narra el profeta Amos.
Aquell pobre ninivita amb el nom de Llàtzer que contempla la riquesa del ric Epuló, els seus vestits, la seva taula sempre ben plena... Metre ell jau a la porta, mal vestit i esquinçat, tot llagat i mal ferit, sense rebre ni una engruna. Sembla un escarni, no és Déu qui l’ajuda, qui li llepa les ferides i les nafres és un gos. Però la mort els iguala a tots dos. Ara el miserable panxacontent en tindria prou amb unes gotes d’aigua que li pogués donar Llàtzer.
Però l’abisma que els separa encara és més gros que abans. No hi ha solució. Jesús no vol pas instruir-nos sobre l’altre món sinó indicar-nos el camí per arribar-hi. És la conversió,. El canvi de mentalitat i de cor. La conversió era necessària pel ric mentre vivia, com ho era pels seus germans que continuen tancats com ell. Si no fan cas de Moisès ni dels profetes, -que és la Paraula de Déu llegida, predicada i escoltada– no els convenceran ni que vingui ningú de l’alta món. Jesús ha mort, ha ressuscitat i és present entre nosaltres.
Però no els convencerà pas. Els poderosos de la terra els qui tenen a les mans les claus del poder, del tenir i del saber continuen tancats a la infinita multitud dels pobres, dels empobrits, dels marginats i els sense feina. Però han de saber que ni Déu ni els homes de bona voluntat, generosos i solidaris, no poden suportar que un grapats de magnats es mengin les tres quartes parts o més dels bens de la terra. i deixin la quarta part a la resta de la humanitat, sense plànyer les multituds que moren de gana i fred. Pau a Timoteu ens invita a omplir-nos de la vera riquesa, la pràctica de la justícia i l’amor... P. Joan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada