Meditació sobre la Paraula
1/2 Novembre de 2025
FESTA DE TOTS SANTS
Escoltem en la primera lectura d’avui del llibre de l’Apocalipsi:
“Qui són aquests”?
Són aquells que han estat rentats els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs”. Són els qui venen de la gran tribulació...”
I no són una dotzena, ni uns quants centenars, ni uns quants milers... Són una multitud incomptable, diu el mateix llibre. Això ens fa pensar i creure que aquells que han superat el pas d’aquest món de la gran tribulació i han arribat a l'eternitat són tants i tants que no ho podem pas comptar. Allí hi ha tots aquells homes i dones que al llarg de la seves vides han estat homes i dones d’amor, que han estimat i que s’han confiat a l’amor de Déu, Pare.
Jesús a tots aquells que han esperat en Ell i confiat en la seva Paraula els té preparada una estança com mai haurien pogut pensar.
Avui l'Evangeli ens proclama les Benaurances, una proclamació de principis bàsics per a viure de veritat, formant part del Regne de Déu.
La felicitat que Jesús proclama, sembla una contradicció en allò que la nostra societat vol viure, en un benestar exclusiu, un benestar que t’has de guanyar a cops de puny, encara que esclafis el teu germà.
El programa de les Benaurances és una proclamació a la SOLIDARITAT, i aquí hi entrem tots aquells que de moltes maneres no tanquem els punys sinó que obrim la mà i el cor i fem que l’altre, el menys afortunat el sentim com a GERMÀ.
DIFUNTS
El profeta Isaïes comença avui dient:
“En aquesta muntanya, el Senyor de l’Univers prepara per a tots un gran convit... Farà desaparèixer el vel de dol... I engolirà per sempre la mor... I eixugarà les llàgrimes de tots els homes...”
És la nostra esperança cristiana, que el profeta ja ho anuncia i que acaba el frgament d’avui dient: “alegreu-vos i celebreu que ens hagi salvat”
Amb els ulls humans costa de creure, però fins hi tot el nostre poeta diu en el seu cant a la mort:
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyor, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!
L’Evangeli d’avui ens narra la imatge del Judici Final que sempre ha marcat la nostra consciència cristiana vers un comportament que sigui digne de ser acollit entre els justos.
Volem estar al costat dels “bons”, volem formar part dels “escollits”, volem ser comptats entre aquells que el Senyor estima. Però la pregunta és: Com he estimat jo?
El Senyor no te ganes de condemnar ningú, si ha vingut a la terra és precisament per salvar tothom, sense exclusió, això sí només ens demana una cosa si hem estat capaços d’acollir dins el cor a la resta de la humanitat, perquè en aquest acolliment hi ha el Senyor.
