 |
| (Il·lustració: Antoni Daufí, cmf) |
En la nostra reunió eucarística , la missa d'aquest diumenge les paraules de Jesús en el seu discurs de comiat (Testament) ressonen amb tota la força de la vida nova que porten a dintre i que transmeten els qui les escolten: "Qui m'estima guardarà la meva paraula, i el meu Pare l'estimarà, i vindrem a ell i en farem estada"
Convé que avui les llegim des d'una dimensió eclesial. És a nosaltres que la Paraula ressuscitada s'adreça, assenyalant quina és l'ànima que configura el cristià i quin nervi l'aguanta.
I continua el "comiat" de Jesús: "Si m'estimeu, guardareu els meus manaments". El cristià és el qui estima Jesús. Demana als seus que l'estimin i que l'estimin de debò. Perquè estimar Déu es el primer i més important de tots els preceptes. Ara Jesús demana ser estimat i es posa al mateix nivell que Déu: estimar Jesús és estimar Déu: "Aquell dia sabreu que j estic en el meu Pare..., el qui m'estima..., el meu Pare l'estimarà".
I és que Jesús és la imatge del Déu invisible, la presència visible de Déu enmig del món.
Per això l'amor autèntic que Jesús reclama per a ell té l'exigència de l'obediència: "Si m'estimeu, guardareu els meus manaments...,
L'amor a Jesús comença per ser un amor de dimensió trinitària, segons la pregària eucarística de la missa: "Per ell, amb ell i en ell. vós, Déu Pare omnipotent, en la unitat de l'Esperit Sant..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada