"Déu donarà l’Esperit als qui preguen" (Ev.de Lluc 11,1-13)
En els últims temps, estem assistint a una tornada a l'espiritualitat i a la pregària.
A molt indret apareixen grups d'oració i comunitat carismàtiques i es multiplica el gust per l'oració i la curiositat per la meditació transcendental, per la ioga, pel zen, dona Pel que fa a nosaltres, el que ens importa és recuperar la pregaria si l’havíem tinguda una mica abandonada, i recuperar-la bé.
El primer i fonamental és reconèixer que els homes i dones som una pregunta que no sabem contestar i una set que no sabem com apagar. Pregar és portar aquesta pregunta i aquesta set davant Déu com infant que no s’avergonyeix de demanar ajuda al seu pare..
Qui prega es posa al lloc que li correspon com a home, dona- un ésser conscient de la seva pobresa radical, necessitat de llum i de força que només li pot venir de fora, d'un altre.
Pregar, és a dir, presentar a Déu la nostra pobresa i la nostra esperança posada en ell, no és humiliant, però ens fa humils i senzills, qualitats aquestes que sónessencials per a penetrar a l'entranya de la vida, de la vida humana.
Pregar és obrir un camí per on fer discórrer el treball i l'amor, i humanitzar-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada