2on. diumenge de Quaresma
El
Pare ens estima i també ens transforma
 |
(Il·lustració: Antoni
Daufí, cmf)
|
Jesús passa per l'experiència de
la transfiguració perquè la veu del Pare, que el proclama com a Fill estimat,
trobi també ressò en el nostre cor. Fills i filles en el Fill, som
estimats pel Pare i també transformats.
El camí de la nostra vida,
malgrat els entrebancs i caigudes, és ascendent: tendeix a fer-nos semblants,
cada cop més, a Jesucrist.
I aquesta transformació nostra
parteix d'allò que som i ens porta vers allò que haurem de ser. Els tres
apòstols reconegueren tot seguit Jesús en el Transfigurat, és a dir, en la
persona mateixa de Jesús.
Prou sabem que la vida humana a
la terra no és pas, de bon tros, transfigurada, per més signes de resplendor
que pugui contenir.
Déu comprèn la nostra inclinació
de voler construir les cabanes, però encara sap millor que la majoria
dels mortals son propensos a no esperar cap transformació.
La missió del cristià es
creure que, de mica en mica, ens anem transfigurant; però l'ideal no es
entretenir-nos a mesurar aquesta transfiguració, sinó a trobar-nos amb Jesús
tot sol, amb el Jesús de sempre, reflectit en els germans.
Caminant amb fe, els creients
podem anar repetint el salm responsorial de la litúrgia d’aquest diumenge: «Que el
vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l'esperança que posem en vós» (Salm 32)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada