24 de Juliol de 2022
DIUMENGE XVII DE
DURANT L'ANY LITÚRGIC
Heu rebut un Esperit que ens fa fills
i ens fa cridar: Abbà, Pare!
Evangeli Lc 11,1-13
Demaneu, i Déu us donarà
En els últims temps, estem assistint a una tornada a l'espiritualitat i a la pregària.
A molts indrets apareixen grups d'oració i comunitats carismàtiques i es multiplica el gust per la mística i la curiositat per la meditació transcendental, pel ioga, pel zen, etc.
Ara bé, el que ens és primer i fonamental als homes i dones és reconèixer que som una pregunta que no sabem com contestar i una set que no sabem com apagar.
Pregar és portar aquesta pregunta i aquesta set davant Déu com un infant que no s'avergonyeix de demanar ajuda al seu pare.
Pregar, és a dir, presentar a Déu la nostra pobresa i la nostra esperança posada en ell, no és humiliant però ens fa humils i senzills, qualitats aquestes que són indispensables per penetrar a l'entrada de la vida, de la vida humana.
Pregar és obrir un camí per on fer discórrer e
l treball i l'amor i humanitzar-los.
Tant de bo que ho descobrim en l'experiència de cada dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada