25 de Setembre de 2022
Jesucrist, que és ric,
 |
| Il·lustració: A. Daufí, cmf |
perquè la seva pobresa us enriquís.
Evangeli Lc 16,19-31
Et van tocar béns de tota mena, i a Llàtzer mals,
però ara ell ha trobat consol i tu, sofriments
"El pobre desitjava de saciar-se del que queia de la taula" Una religió - és a dir, una relació amb Déu - que no condueixi cap a l'amor al proïsme, no és una bona religió , no és una religió sana sinó malaltissa.
I és que l'amor a Déu no pot ser un refugi contra la fatiga que comporta la relació amb el proïsme, ans al contrari ens ha de recordar que només en el proïsme podem estimar de veritat, Déu.
Cal estimar els altres, i no és docent fer-ho acceptant els altres com feia Epuló amb aquell pobre dissortat, el captaire Llàtzer. Tampoc no n'hi ha prou de donar quelcom als altres. No n'hi ha prou de donar-los, com feia Epuló, les engrunes de benestar que i sobraven. Cal fer més.
Cal ajudar altres a ser feliços i no voler reposar fins que ho siguin
Déu, que dóna la llum i el fruit serveix els altres i té fixos els ulls i en les nostres mans i ens pregunta cada vespre: “Avui, les heu fetes servir a favor d'alguns, a favor d'un amic o company, d'un familiar, o desconegut?”.
Cal fer la descoberta que per viure plenament s'ha de viure per als altres. Cal ajudar els altres a ser feliços i no voler reposar fins que ho siguin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada