L'ESGLESIA SOBRE
EL NOSTRE TEMPS
Breus apartats
que aniran apareixen en el FULL PARROQUIAL al llarg d'aquests
propers diumenges:
1.-Què es va constatant?.: Avui en molts sector de casa nostra l'Església va essent minoritària, tot i que són molts els fidels i grups de militants catòlics, molts d'ells compromesos amb el més febles. Molts, n'hi ha. Molts més dels que es coneixen públicament. Altrament, la tradició religiosa cristiana encara té visibilitat entre la gent i pobles, sobretot ens dies i moments molt assenyalats al llarg de l'any; la Missa del Gall, el dia de Rams, les Processons de la Setmana Santa, festes patronals....També és notable encara, el pes social i religiós que té l'Església quan arriba la mort. Així molta gent que s'ha oblidat de Déu o d'assistir a l'Església, es retroba en el moment de les Exèquies Cristianes en el marc del comiat social. Així molts familiars busquen una manera d'acomiadar els morts amb el ritual cristià, tot i que comencen a ser freqüents els enterraments civils. Pel bé que ens els moments de festa i alegria, en els naixements i casaments és on més clarament recula el recurs a l'Església. Això es dona en el baptismes, i més encara en els casaments per l'Església. La Primera Comunió encara avui es debat entre festa social o el compromís cristià de la família amb motiu de la Catequesi de la Iniciació Cristiana del nen.a... Tanmateix ara moltes famílies són indiferents fins i tot al "ritus social religiós" de la festa. Constatem uns fets reals. Darrera d'ells palpem com el paper de la religió en la vida social s'evapora. No es perquè si que Catalunya és una de les zones d'Europa on la pràctica religiosa és més baixa. La pregunta és: "Com és que hem arribat a aquest punt? Per què? Què passa a Catalunya que no passi a altres bandes?" (seguirà...)
1.-Què es va constatant?.: Avui en molts sector de casa nostra l'Església va essent minoritària, tot i que són molts els fidels i grups de militants catòlics, molts d'ells compromesos amb el més febles. Molts, n'hi ha. Molts més dels que es coneixen públicament. Altrament, la tradició religiosa cristiana encara té visibilitat entre la gent i pobles, sobretot ens dies i moments molt assenyalats al llarg de l'any; la Missa del Gall, el dia de Rams, les Processons de la Setmana Santa, festes patronals....També és notable encara, el pes social i religiós que té l'Església quan arriba la mort. Així molta gent que s'ha oblidat de Déu o d'assistir a l'Església, es retroba en el moment de les Exèquies Cristianes en el marc del comiat social. Així molts familiars busquen una manera d'acomiadar els morts amb el ritual cristià, tot i que comencen a ser freqüents els enterraments civils. Pel bé que ens els moments de festa i alegria, en els naixements i casaments és on més clarament recula el recurs a l'Església. Això es dona en el baptismes, i més encara en els casaments per l'Església. La Primera Comunió encara avui es debat entre festa social o el compromís cristià de la família amb motiu de la Catequesi de la Iniciació Cristiana del nen.a... Tanmateix ara moltes famílies són indiferents fins i tot al "ritus social religiós" de la festa. Constatem uns fets reals. Darrera d'ells palpem com el paper de la religió en la vida social s'evapora. No es perquè si que Catalunya és una de les zones d'Europa on la pràctica religiosa és més baixa. La pregunta és: "Com és que hem arribat a aquest punt? Per què? Què passa a Catalunya que no passi a altres bandes?" (seguirà...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada