dimecres, 7 d’octubre del 2015

L'ESGLESIA SOBRE EL NOSTRE TEMPS (continua)

Una Església que camina per rutes de misericòrdia.. Els humans som ésser radicalment dependents i vulnerables. Per això necessitem ajudar-nos per llaços d'ajuda i de solidaritat perquè el patiment de l'altre afecta tots i cadascú dels éssers que hi ha en el món.. El rostre de l'altre (indigent, pobre, del malalt, del moribund,) toca la persona i arriba  a la consciència fins a exigir una resposta.
Es en aquesta resposta on es fa seva la responsabilitat humana. Ara bé no sabem si haurà de ser curta o llarga aquesta resposta... Depèn de la situacions i de les persones que van apareixent, presentant...i es pot donar el cas que ja no necessitin la nostra ajuda o protecció.
Això demana no ser "indiferents" a la vulnerabilitat de l'altre, a no quedar-nos indiferents, aliens a la magnitud del sofriment que es globalitza i que  satura la nostra mida.

Avui creix la vulnerabilitat a totes les esferes de la vida, en el marc social, econòmic, religiós, cultural i també ecològic. Respon al caràcter contingent i precari del moment que ens toca viure (continuarà)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada