13 d'Octubre de 2019 --- Diumenge XXVIIIè.
LA MEMÒRIA DEL COR
 |
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
|
La història dels deu leprosos curats per Jesús ens fa pensar en la virtut de l'agraïment. Només un dels leprosos va pensar de tornar enrere i donar gràcies a Jesús per la seva guarició.
Avui passa una cosa semblant, encara que en situacions i amb protagonistes diferents.
També nosaltres oblidem fàcilment els favors rebuts; en canvi, mantenim massa present la més petita desatenció o qualsevol minúscula indelicadesa. També nosaltres escrivim sobre cera els favors rebuts i sobre marbre les descortesies sofertes.
De seguida tendim a l’egoisme, tendim a creure que tot ens és degut i que mai no som prou ben atesos. Cal aprendre a dir "gràcies", aquesta paraula joiosa, que pronunciada sense afectació, recompensa una mica la feina que els altres realitzen a favor del nostre benestar.
L'agraïment humanitza les nostres relacions. No oblidem que l’ambient fratern és fruit de persones agraïdes. L'agraïment neix de la fraternitat. La veritable fe és agraïda. Agraïm Déu el do de la vida. Perquè Ell així ho ha volgut. No hi ha cap altra raó. Agraïts pel do de la vida que ens permetrà de ser eternament feliços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada