6 d'Octubre de 2019 --- Diumenge XXVIIè.
TAN SOLS UNS SERVENTS
 |
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
|
Jesús de camí cap a Jerusalem acaba d'advertir als seus deixebles amb imatges d'una duresa extrema sobre el gravíssim perill dels escàndols i de instruir-los sobre el perdó del germà, que no coneix límits.
Els apòstols reaccionen demanant-li que els augmenti la fe. Ell els va dir: "Només que tinguéssiu una fe com un gra de mostassa", tinguda per la més petita de les llavors, diríeu a aquesta morera: "Desarrela't i planta’t al mar, i us els obeiria ".
Amb una mica de fe ja aniríem endavant, però creure compromet molt.
És clar que tots tenim fe. Però, tenim prou?.
Sovint la nostra fe és feble i vacil·lant i per això hauríem de fer l'esforç, com ens ha dit Sant Pau fa "revifar la flama" Perquè la fe, encara que no ens treu els problemes "qui té fe ha de lluitar com tots" però sí ens dóna seguretat.
En tot moment, en tota situació, fins i tot quan fallem nosaltres, la mà bondadosa del Senyor sap treure profit per al nostre bé, per ajudar-nos a madurar, per portar-nos la seva salvació, per portar-la a tot el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada