La joia del viure cristià
 |
| (Il·lustració: Antoni Daufí, cmf) |
L'evangeli podria semblar, a primer cop d'ull, que és un alliçonament del més enllà. En realitat, també ens parla de com viure ara, tocant de peus a terra, i sense pors..
La paràbola del ric anònim i del pobre Llàtzer és il·luminada pel fet pasqual, contada amb la intenció de sacsejar aquells que reclamen del mestratge de Moisès i dels profetes, i que tanmateix no arriben a acceptar vitalment que la resurrecció de Jesús hagi de canviar la seva conducta..
Va morir el pobre i fou emportat al si d'Abraham. Va morir també el ric i fou sepultat a la regió dels morts, enmig de turments. El contrast no podia ser mes evident.
El ric havia viscut completament despreocupat del pobre.
L'evangeli d'avui acaba amb unes paraules que conviden a una reflexió seriosa. Diu "Si no fan cas de Moisès i dels profetes, ni que ressuscités algú d'entre els morts no es deixarien convèncer"... Aquell que no faci cas de la Paraula que trobem a les Escriptures, res ni ningú no serà capaç de convèncer-lo: ni que ressuscités algun d'entre els morts. Ni que vingués algú de l'altra vida. Si aquesta Paraula no em convenç, no hi ha res que em pugui fer canviar.
La paràbola d'avui és tot un toc d'alerta. "Si no fan cas de Moisès i del profetes..." molt més encara a nosaltres ens demana d’escoltar assíduament Crist, Paraula Déu Només així fruirem de la joia del viure cristià per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada