dilluns, 2 de maig del 2022

Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix

 

1 de Maig de 2022 

TERCER DIUMENGE DE PASQUA

Crist, el creador de totes les coses, ha ressuscitat

i s'ha compadit del llinatge humà.

Evangeli Jo 21,1-19


Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava.

Igual va fer amb el peix

 

    UN DÉU ENTRANYABLE.. Fèiem avinent diumenge passat que no hem de ser incrèduls sinó creients; que la fe és un sisè sentit imprescindible per viure; i que, com adverteix la llegenda d'alguns rellotges de sol que venen a dir: jo sense sol i tu sense fe no valem res"

Avui, l'evangeli concreta una mica més aquesta consigna. Ens avisa que la nostra fe no ha de projectar-se en un Déu qualsevol sinó en un Déu entranyable, el Déu que a trenc d'alba es manifesta en Jesús a la vora del mar...

     Aquella escena bellíssima, en que el deixebles, en tornar de la feina, troben que Jesús els ha preparat un bon foc, torrades i peixos a la brasa, perquè puguin escalfar-se, reposar i alimentar-se...

Una seqüencia corprenedora de la vida de Jesús, aquesta vida de Jesús que, tota ella és revelació de Déu el Pare, que ens explica com és el Déu en el qual creiem.

Perquè Déu no és pas una idea que puguem explicar.. Ni l'origen i la font de totes les coses... sinó un esser personal amb el qual podem relacionar-nos, un ésser personal que podem estimar; Deu vertader, amic infinitament proper; un Déu que xifra la seva alegria a veure'ns feliços; un Déu en Jesús que es presenta sota l'aparença d'un caminant que matineja i fe de cuiner per als seus amics; un Déu que és més amable, que qualsevol de nosaltres, i molt més alegre que tothora fa cara de pasqües...

I és que Déu és l'alegria, per això ha penjat el sol davant la porta de casa seva.!.

     Evangeli Jo 21,1-19

    Lectura de l'evangeli segons sant Joan

    En aquell temps, Jesús encara s'aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L'aparició fou així. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué: «Me'n vaig a pescar». Els altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim». Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res.

Quan ja clarejava, Jesús s'aturà vora l'aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?». Li contestaren: «No». Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu». Ho feren així i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor». Així que Simó Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s'havia tret i es llançà a l'aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix.

    Quan baixaren a terra veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar». Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa: hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s'esquinçà. Jesús els digué: «Veniu a esmorzar». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien, que era el Senyor. Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s'apareixia als deixebles després de ressuscitar d'entre els morts.

Després d'esmorzar, Jesús diu a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?». Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura els meus anyells». Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m'estimes?». Ell li contesta: «Sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles». Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m'estimes?». Pere s'entristí que Jesús li preguntés per tercera vegada si l'estimava, i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo». Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles. T'ho dic amb tota veritat: Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses, obriràs les mans i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols». Jesús li deia això per indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. Després d'aquestes paraules, Jesús afegí: «Vine amb mi».

 

dilluns, 25 d’abril del 2022

Full diumenge 24 d'Abril 2022

Full diumenge 24 d'Abril 2022 

 

Fulls mes d'Abril 2022 

 

Fulls mes de Maig 2022 

Vuit dies més tard, Jesús entrà

 

24 d'Abril de 2022 

SEGON DIUMENGE DE PASQUA

Diu el Senyor: Tomàs, perquè m'has vist has cregut?

Feliços els qui creuran sense haver vist.

Evangeli Jo 20,19-31

Vuit dies més tard, Jesús entrà

 

Il·lustració: Antoni Daufí
JESÚS S'APAREIX ALS DEIXEBLES... En una aparició, l'apòstol Tomàs no hi és...

   Quan Tomàs entra en el relat, ho fa des de la incredulitat i la foscor, No confia en els deixebles que li diuen que "Han vist Al Senyor". Tomàs només està disposat a creure si es compleix una condició:  que pugui tocar Jesús.

    És una fe amb condicions. Tomàs no en té prou amb els testimonis de la comunitat.

    El diumenge següent, Jesús  es torna a aparèixer als deixebles, ara Tomàs hi és present. Jesús sembla que es disposa a satisfer les condicions de Tomàs, però immediatament li exigeix que no sigui incrèdul i que cregui.

Llavors és quan Tomàs, sense tocar Jesús, confessa que és el seu Senyor i el seu Déu. Tomàs ha seguit el mateix itinerari que tots els deixebles: de no creure o d'una fe vacil·lant, a una fe plena i incondicional.

Veure no porta necessàriament a la fe, però la fe porta a veure qui és Jesús.

Nosaltres, igual que la comunitat de Joan, no tenim accés al Jesús  de carn i ossos. Tenim dubtes i pors.

Senyor, ajuda'ns a creure i així et  "veurem".

 Evangeli Jo 20,19-31

Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    El vespre d'aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». 
    Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó».
    Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m'ho creuré pas».
    Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».
    Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

 

 


  

dilluns, 18 d’abril del 2022

Full diumenge 17 d'abril 2022

Full diumenge 17 d'abril 2022 

 

Fulls mes de Abril de 2022 

 

Punt Llibre 2022 

 

Punt Llibre Fucimanya 2022 

Havia de ressuscitar d'entre els morts

 17 d'Abril de 2022 

DIUMENGE DE PASQUA

"Els cinquanta dies que van des del diumenge de Resurrecció fins al Diumenge de Pentecosta han de ser celebrats amb alegria i exultació, com si es tractés d'un sol i únic  dia festiu, més encara, com un Gran Diumenge" . Sant Atanasi.-

Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat:

celebrem en el Senyor la festa de Pasqua.

Evangeli Jo 20,1-9

Havia de ressuscitar d'entre els morts

         Jesús ha ressuscitat i viurà per sempre més: 

- viurà en la música de l'aigua,

- en el vellut sangonent de les roses,

- en les rialles cristal·lines dels infants,

- en les dolces mirades de les mares,

- en la pau dels pobles,

- en el pas indefallent dels pelegrins,

- en el silenci fervorós dels monestirs,

- en el treballat suor dels obrers,

- en la rebel·lió dels oprimits indefensos,

- en l'amor que té per cognoms la llibertat, la justícia i la fraternitat,

- en els que estimem  Déu  perquè el coneixen...

- en els qui el busquen afanyadament perquè el desitgen...

perquè  el pensament sense poesia i la vida sense infinit són com un paisatge sense cel: hom s'hi ofega.


Evangeli Jo 20,1-9
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
 
El diumenge Maria Magdalena se n'anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. 
    Ella se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat». Llavors Pere, amb l'altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà i arribà primer al sepulcre, s'ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi entrà. 
    Darrere d'ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d'amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.
    Llavors entrà també l'altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts.