dilluns, 2 de maig de 2022

Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix

 

1 de Maig de 2022 

TERCER DIUMENGE DE PASQUA

Crist, el creador de totes les coses, ha ressuscitat

i s'ha compadit del llinatge humà.

Evangeli Jo 21,1-19


Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava.

Igual va fer amb el peix

 

    UN DÉU ENTRANYABLE.. Fèiem avinent diumenge passat que no hem de ser incrèduls sinó creients; que la fe és un sisè sentit imprescindible per viure; i que, com adverteix la llegenda d'alguns rellotges de sol que venen a dir: jo sense sol i tu sense fe no valem res"

Avui, l'evangeli concreta una mica més aquesta consigna. Ens avisa que la nostra fe no ha de projectar-se en un Déu qualsevol sinó en un Déu entranyable, el Déu que a trenc d'alba es manifesta en Jesús a la vora del mar...

     Aquella escena bellíssima, en que el deixebles, en tornar de la feina, troben que Jesús els ha preparat un bon foc, torrades i peixos a la brasa, perquè puguin escalfar-se, reposar i alimentar-se...

Una seqüencia corprenedora de la vida de Jesús, aquesta vida de Jesús que, tota ella és revelació de Déu el Pare, que ens explica com és el Déu en el qual creiem.

Perquè Déu no és pas una idea que puguem explicar.. Ni l'origen i la font de totes les coses... sinó un esser personal amb el qual podem relacionar-nos, un ésser personal que podem estimar; Deu vertader, amic infinitament proper; un Déu que xifra la seva alegria a veure'ns feliços; un Déu en Jesús que es presenta sota l'aparença d'un caminant que matineja i fe de cuiner per als seus amics; un Déu que és més amable, que qualsevol de nosaltres, i molt més alegre que tothora fa cara de pasqües...

I és que Déu és l'alegria, per això ha penjat el sol davant la porta de casa seva.!.

     Evangeli Jo 21,1-19

    Lectura de l'evangeli segons sant Joan

    En aquell temps, Jesús encara s'aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L'aparició fou així. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué: «Me'n vaig a pescar». Els altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim». Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res.

Quan ja clarejava, Jesús s'aturà vora l'aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?». Li contestaren: «No». Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu». Ho feren així i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor». Així que Simó Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s'havia tret i es llançà a l'aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix.

    Quan baixaren a terra veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar». Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa: hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s'esquinçà. Jesús els digué: «Veniu a esmorzar». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien, que era el Senyor. Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s'apareixia als deixebles després de ressuscitar d'entre els morts.

Després d'esmorzar, Jesús diu a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?». Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura els meus anyells». Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m'estimes?». Ell li contesta: «Sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles». Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m'estimes?». Pere s'entristí que Jesús li preguntés per tercera vegada si l'estimava, i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo». Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles. T'ho dic amb tota veritat: Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses, obriràs les mans i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols». Jesús li deia això per indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. Després d'aquestes paraules, Jesús afegí: «Vine amb mi».

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada