dimecres, 26 d’octubre del 2022

Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?

 

9 d'Octubre de 2022

DIUMENGE XXVIII

Il·lustració: Antoni Daufí, cmf

Doneu gràcies en tot.

Perquè això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist.

Evangeli Lc 17,11-19

Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?

Només aquest estranger ha tornat per a donar glòria a Déu?

Ens cal situar Jesús de camí cap a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea. En el moment que entra en un poblet li sortiren deu leprosos, que s'aturaren un tros lluny i cridaren: "Jesús, Mestre, apiadeu-vos de nosaltres!".

La guarició  dels leprosos és l'ocasió per mostrar el contrast entre el comportament d'un samarità agraït i els altres nou jueus, curats tots per Jesús.

Inicialment  tots deu mostren fe en Jesús, invocant-lo amb el títol de "Mestre"  i demanant-li "tingueu pietat de nosaltres"; tots deu compleixen l'encàrrec de Jesús "aneu a presentar-vos als sacerdots", segons la Llei de Moisès; per això tots deu "quedaren purs de la lepra".

Però només "un d'ells, samarità", quan s'adonà que estava bo tornà enrere donant glòria a Déu, es prosternà als peus de Jesús i li donava gràcies"

Només a aquest "li diu Jesús: "la teva fe t'ha salvat". Afirma que tots deu foren guarits-purificats de la seva malaltia física, però només l’agraí el samarità i li diu que "la teva fe t'ha salvat"

Prenem consciència de les darreres hores o dels darrers dies viscuts. Recordem aquells bons moments en què ens sentit plens i feliços. Però també d'aquells en què ha aparegut l'ombra de la tristesa. És la nostra vida, i n'estem agraïts.

 

 
 

 

Full diumenge 2 d'Octubre 2022

Full diumenge 2 d'Octubre 2022 

 

Fulls mes d'Octubre 2022 

 

Fulls mes de Setembre 2022 

Només que tinguéssiu fe

 

2 d'Octubre de 2022

DIUMENGE XXVII
Il·lustració: Antoni Daufí, cmf

La paraula del Senyor dura


per sempre,

i aquesta paraula és l'evangeli que és anunciat.

 Evangeli Lc 17,5-10

Només que tinguéssiu fe

 

   "El just tindrà vida perquè ha cregut"... Els deixebles anomenats "apòstols que destacant com  els responsables i administradors de la comunitat necessiten mesura major de fe...

Es per això que els "apòstol digueren a Jesús: doneu-nos més fe".

I Jesús es valdrà de la imatge del "grà de mostassa", o de la força de la pregària per respondre que qui té fe res no li és impossible.

Que la fe és un do que només el Senyor ressuscitat pot donar i augmentar.

La paràbola conclou amb consignes derivades de la situació social de l'època.

Aixì, davant Déu "quan ha complert tot allò que Déu mana, el fidel només pot repetir: "som servent sense cap mèrit; no hem fet altra cosa que complir el nostre deure". Posant fre a tota temptació de vanaglòria.

Sant Pau dirà: "Sé en qui ha cregut i estic segur que és prou poderós per a guardar fins a l'últim dia el tresor de la fe que m'ha estat confiat"

DONEU-NOS AQUESTA FE, QUE FA CANVIAR EL MÓN I EL NOSTRE COR PEL CAMÍ DEL SERVEI HUMIL I AMAGAT QUE DÓNA EL PRIMER LLOC ALS ALTRES, JA QUE HEM VINGUT A SERVIR I NO A SER SERVITS.

 

 

dimecres, 28 de setembre del 2022

Full diumenge 25 de Setembre 2022

Full diumenge 25 de Setembre 2022 

 

Fulls mes de Setembre 2022 


Fulls mes d'Octubre 2022 

Et van tocar béns de tota mena, i a Llàtzer mals, però ara ell ha trobat consol i tu, sofriments

 

25 de Setembre de 2022

DIUMENGE XXV

Jesucrist, que és ric,

es va fer pobre,
Il·lustració: A. Daufí, cmf

perquè la seva pobresa us enriquís.

Evangeli Lc 16,19-31

Et van tocar béns de tota mena, i a Llàtzer mals,

però ara ell ha trobat consol i tu, sofriments

 

   "El pobre desitjava de saciar-se del que queia de la taula" Una religió - és a dir, una relació amb Déu - que no condueixi cap a l'amor al proïsme, no és una bona religió , no és una religió sana sinó malaltissa.

   I és que l'amor a Déu no pot ser un refugi contra la fatiga que comporta la relació amb el proïsme, ans al contrari ens ha de recordar que només en el proïsme podem estimar de veritat, Déu.

Cal estimar els altres, i no és docent fer-ho acceptant els altres com feia Epuló amb aquell pobre dissortat, el captaire Llàtzer. Tampoc no n'hi ha prou de donar quelcom als altres. No n'hi ha prou de donar-los, com feia Epuló, les engrunes de benestar que i sobraven. Cal fer més.

Cal ajudar altres a ser feliços i no voler reposar fins que ho siguin

 Déu, que dóna la llum i el fruit serveix els altres i té fixos els ulls i en les nostres mans i ens pregunta cada vespre: “Avui, les heu fetes servir a favor d'alguns, a favor d'un amic o company, d'un familiar, o desconegut?”.

Cal fer la descoberta que per viure plenament s'ha de viure per als altres. Cal ajudar els altres a ser feliços i no voler reposar fins que ho siguin.