Full diumenge 31 de Juliol 2022
dimarts, 2 d’agost del 2022
Tot això que volies guardar-te, de qui serà?
31 de Juliol de 2022
DIUMENGE XVIII DE
DURANT L'ANY LITÚRGIC
Feliços els pobres en l'esperit:
el Regne del cel és per a ells.
Evangeli Lc 12,13-21
Tot això que volies guardar-te, de qui serà?
L'evangeli presenta el tema de l'actitud davant els béns, les possessions, les riqueses...
Contemplem les diverses recomanacions de Jesús als seus deixebles per una persona entre la gent que reclama la intervenció de Jesús en una discussió familiar per qüestions d'herència: "Mestre convenceu al meu germà que es parteixi amb l'herència".
La resposta de Jesús és com si la petició li vingués de nou: qui m´ha encomanant que fes de mediador entre vosaltres?".
Jesús sentint de a prop la missió evangelitzadora rebutja allò que pot condicionar-la. I aprofita per parlar-los de la "Vigilància" davants els béns, les donacions i riqueses d'aquest món.
I dona el seu missatge en forma de paràbola davant d'aquell home ric desassenyat per les moltes riqueses que posseeix. Jesús l'invita a una altra riquesa: "la del ser ric als ulls de Déu".
Precisament es presenta la insensatesa del qui, "amb collites tan abundants pensa construir nous graners, i somia un projecte de tenir reserves per a molts anys, i així poder: reposar, menjar, beure i divertir-se".
Projecte desassenyat mereix un judici contundent: "Vas errat".
Perquè ha prescindit de Déu oblidant que la vida és un dret de viure sempre i escapar-se de la mort".
"Aquesta mateixa nit et reclamen el teu deure de la teva vida: i de què haurà servit tant d'esforç desencaminat?.
Demaneu, i Déu us donarà
24 de Juliol de 2022
DIUMENGE XVII DE
DURANT L'ANY LITÚRGIC
Heu rebut un Esperit que ens fa fills
i ens fa cridar: Abbà, Pare!
Evangeli Lc 11,1-13
Demaneu, i Déu us donarà
En els últims temps, estem assistint a una tornada a l'espiritualitat i a la pregària.
A molts indrets apareixen grups d'oració i comunitats carismàtiques i es multiplica el gust per la mística i la curiositat per la meditació transcendental, pel ioga, pel zen, etc.
Ara bé, el que ens és primer i fonamental als homes i dones és reconèixer que som una pregunta que no sabem com contestar i una set que no sabem com apagar.
Pregar és portar aquesta pregunta i aquesta set davant Déu com un infant que no s'avergonyeix de demanar ajuda al seu pare.
Pregar, és a dir, presentar a Déu la nostra pobresa i la nostra esperança posada en ell, no és humiliant però ens fa humils i senzills, qualitats aquestes que són indispensables per penetrar a l'entrada de la vida, de la vida humana.
Pregar és obrir un camí per on fer discórrer e
l treball i l'amor i humanitzar-los.
Tant de bo que ho descobrim en l'experiència de cada dia.
dimarts, 19 de juliol del 2022
"MARIA, LA GERMANA DE MARTA, HA ESCOLLIT LA MILLOR PART"
17 de Juliol de 2022
DIUMENGE XV DE
DURANT L'ANY LITÚRGIC
Feliços els qui amb cor bo i dòcil guarden la paraula de Déu, i donen fruit amb perseverança.
 |
"MARIA, LA GERMANA DE MARTA,
HA ESCOLLIT LA MILLOR PART"
No es pot viure solament de cotxes, blancs i política...Com tampoc es pot viure solament de vídeos, ordinadors i esperances de rifes...
I també ho podem dir no es pot viure sense il·lusions, sense estimar.
És més que probable que Jesús volgués dir-nos tot això amb la defensa que fa de Maria a Betània, aquella noia que s'ha assegut davant seu per escoltar lo mentre la seva germana gran, Marta, s'escarrassa per atendre hostes i convidats.
En la visita que els fa Jesús, Maria no faltarà cosa que asseure's als peus, que era la postura del deixeble davant del seu Mestre.
Postura que el duia no només a escoltar-lo sinó també a contemplar-lo.
No és estrany que Marta, la germana atrafegada per poder-lo obsequiar, demani a Jesús: "Senyor, digui-li a la meva germana que m'ajudi".
I la resposta de Jesús és sorprenent: "Només n'hi ha "una" cosa necessària, Maria ha escollit la millor part".
Jesús amb aquesta resposta confirma que no es tracta pas de contraposar sinó de prioritzar... Posar en pràctica el que en la pregària s'escolta i ha après.
L'escolta de la paraula de Jesús és el començament absolut de la vida de tot cristià-
Per a mi, qui són aquests altres ?
10 de Juliol de 2022
DIUMENGE XV DE
DURANT L'ANY LITÚRGIC
Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida, vós teniu paraules de vida eterna.
Il·lustració: El bon samarità, Pelegrí Clavé (1838) 
Evangeli Lc 10,25-37
Per a mi, qui són aquests altres?
QUI SÓN ELS ALTRES QUE HAIG D'ESTIMAR'? Pregunta el Mestre de la Llei per justificar-se.... En el context de l'Antic Testament, el proïsme que cal estimar és només el del meu poble, el qui és al meu costat..
L’aclariment de Jesús amb la "Paràbola del bon samarità”, revoluciona el concepte de proïsme que passa a tenir un sentit dinàmic, com llegim a la paràbola .
Quin d'aquests tres" es va comprometre com a proïsme" de l'home que "va caure en mans dels bandolers.
Vegem: "Un sacerdot quan el veié mig mort, passà de llarg per l'altra banda..". Segons la legislació de l'Antic Testament, tocar un cadàver fa impur al sacerdot i l’incapacita per exercir el seu ministeri... El que és important és dotar-los... (levita i sacerdot...)
El que resulta important és posar de relleu el que fa el "samarità": "Compadir-se'n...", perquè és l'estil de Jesús; i es compadeix " com el Pare misericordiós amb el fill pròdig.
Així Jesús aclareix que el "meu proïsme" no és tant qui està al meu costat, sinó a qui i com m'aproximo jo, és a dir, a aprendre la lliçó del samarità: disposat a ajudar a tota persona.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)