Diumenge segon després de Nadal
Ple de gràcia i de veritat
Proclamem avui el meravellós text del pròleg del quart evangeli, verdadera contemplació de l'autèntica i real personalitat d'aquest Infant que ens ha nascut, del Fill que se'ns ha donat: El qui és la Paraula es va fer home. Es tracta d'un himne que es refereix a Crist, com una professió de fe en la divinitat del Crist, i resum de la història de la salvació,
Des del principi la Paraula eterna s'ha fet revelació de l'amor dinàmic de Déu. Ha estat un procés llarg, pedagògic. Es el pensament etern de Déu. Paraula que es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle Aquesta Paraula increada ha vingut a parlar el llenguatge dels home en la persona de Crist, el Fill. Per això, sense deixar de ser Déu, ha entrat en la història humana com un home qualsevol i ha conviscut amb nosaltres.
Com els antics nòmades, també ell ha plantat la seva tenda entre les nostres, s'ha fet veí de tots i ha caminat pel desert, com tots nosaltres, a la recerca de la terra promesa.
Podem ignorar-lo, si volem, podem fins i tot menysprear-lo. Però hem de saber que és la gran revelació de la força salvadora de Déu.
A la cova de Betlem sols podem anar-hi a la llum de la fe, als llavis i al cor. Llavors és quan es fan realitat les paraules de l'evangelista: Hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat... Déu ningú no l'ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare “i que avui contemplem nadó a Betlem” és qui l'ha revelat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada