dilluns, 20 de juliol del 2020
CENT ANYS DE LA CASA NATAL CLARET
CENT
ANYS DE LA CASA NATAL CLARET
Va ser en
aquells dies el Sr. Josep
Sorribas Esquerrà, de la família Clarà, que el 1858 va
heretar la “Casa Natal” Claret (dot que va estar abans en propietat de la Sra. Josefa Clarà, mare del
nostre sant) qui va promoure la vinguda dels claretians a Sallent.
A partir del
1920 l’immoble “Casa Natal” va passar a ser propietat de la
Congregació. És per això que l’adquisició i compra per a la posterior custòdia,
va comportar la creació de la primera comunitat, situada a la part posterior de
la Casa Natal en un edifici en forma de modest xalet, inaugurada el dia 13 de
juliol de 1920. 
La Casa Natal en
la seva planta baixa, on es van situar els telers domèstic i manuals, es va
convertir en capella pública i el pis de l’habitatge en una sala amb dos
compartiments: un oratori i un senzill museu claretià, el que s’ha anomenat la
“Cel·la Natal”. Val a dir que la comunitat mai no hi va viure. 
La comunitat des
del inici va estar dedicada a custodiar la Casa Natal, donant a conèixer la
persona i obra de Claret, el culte litúrgic en la capella pública i la
predicació itinerant pels pobles del voltant.
En el transcurs
dels anys següents es va veure la necessitat d’accedir a la petició
sol·licitada reiteradament per part d’una majoria d’aquesta població minera i
fabril de Sallent de crear un col·legi; aspiració que responia en el seu moment
a certa manca de formació cristiana de l’alumnat. La comunitat s’hi va avenir
pensant en la possibilitat d’ampliar i estendre el seu camp pastoral, i alhora,
oferint-se com a obra social i educativa per a la població. Així es comença a
fer classes als alumnes en aules prestades i improvisades en els locals del
Centre Catòlic de la parròquia en condicions precàries i modestes. Però allò
que tant prometia es va enfonsar en arribar el vendaval revolucionari que va
esclatar a la Guerra Civil Espanyola (1936 -1939).
Cinc van ser els membres de la comunitat
assassinats. Avui, els Beats Màrtirs Claretians de Sallent.
Anys després es
va veure la necessitat i conveniència d’edificar un nou Col·legi de planta dins
dels terrenys adquirits per la Congregació. 
La seva inauguració va ser l’any
1958 impartint l’ensenyament a l’alumnat fins a l’any 1995, que, per causa de
la baixa matriculació, com a conseqüència de la crisi de les fàbriques tèxtils
i la seva baixa natalitat, juntament amb la redefinició governamental d’oferta
educativa en el territori, porta a decidir la seva clausura.
La seva inauguració va ser l’any
1958 impartint l’ensenyament a l’alumnat fins a l’any 1995, que, per causa de
la baixa matriculació, com a conseqüència de la crisi de les fàbriques tèxtils
i la seva baixa natalitat, juntament amb la redefinició governamental d’oferta
educativa en el territori, porta a decidir la seva clausura.
L’edifici
escolar va ser destinat al “Museu Claretià”, amb obres de remodelació en etapes
successives, especialment, amb motiu del 200 aniversari del naixement del sant.
Ocasió de remodelació, també, en la Cel·la Natal amb el seu nou disseny.
Menció a part es mereix la construcció del
nou i bell temple del pare Claret, patró dels teixidors, adossat a la Casa
Natal, inaugurat l’any 1968, i que acaba de celebrar el 2018 el 50è. Aniversari.
Des de l’any
1990 es va assumir plenament la pastoral de la Parròquia Santa Maria, l’única
en la població, després de molts anys d’estreta col·laboració.
En l’actualitat
els immobles Casa Natal, Temple-Pare Claret, Museu i Residència de la comunitat,
formen la Casa Claret de Sallent, com a lloc originari de la vida del nostre
sant fundador. I, també, amb la vinculació pastoral amb la Parròquia de Santa
Maria on Claret va viure la seva infància espiritual i els seus primers anys de
sacerdot, i amb el Santuari de Fussimanya, recinte marià.
19 de Juliol de 2020
Diumenge XVI
Diumenge XVI
La vida és més que el que es veu
 |
(Il·lustració: Antoni
Daufí, cmf)
|
LA MISERICÒRDIA ES GRANDESA. Entre la sembra i la sega. Sembradors
de bé i sembradors de mal en les
paràboles de Jesús.
Contra l'optimisme eufòric d'uns- tot és bo- i
el pessimisme derrotista
d'altres- no ens en sortirem mai-, Jesús dona la seva lliçó de realisme ple
d'esperança en la força de l'amor
salvador de Déu.
Hi ha sembradors de bé, també hi ha sembradors
de mal.
El sembrador de bé ho fa a plena llum i
en la seva pròpia heretat, mentre que el sembrador de mal ho fa de nit i en un camp que no li pertany, aprofitant que tothom dorm. Els del bé
"són els del Regne"-i el jull,
els del Maligne.
Oblidem amb massa freqüència que el Maligne, ni que
sigui a les fosques, llença
la seva mala llavor a lloure i ens esquitxa a tots...
Entra la sembra i la sega cal que creixin
junts el blat i el jull i
que convisquin junts, entre altres
raons perquè en el regne no és estrany que el jull d'ahir acabi convertint-se en blat per la bondat salvadora de
Deu i per l'acció pastoral de l'Església.
Ja arribarà el dia de fer justícia, l'hora de la sega.
Serà el darrer dia de la història quan el mateix sembrador de bé,
Crist donarà a cadascú el destí merescut.
Mentrestant demanem al Deu Pare que ens
deslliuri del Maligne, de les conseqüències
de la seva mala acció.
12 de Juliol de 2020
Diumenge XV
Diumenge XV
«la força oculta de l'evangeli».
 |
| (Il·lustració: Antoni Daufí, cmf |
Una paràbola suficientment coneguda i cèlebre. El sembrador
és el mateix Senyor; la
llavor la Paraula; i la terra, el cor de cadascú.
La gràcia, la força divina fa que doni fruit extraordinari (o
cent, o
seixanta o trenta).
El cor donarà fruit no per ell mateix, sinó per la llavor sembrada en ell: cal per
tant, una terra bona, disponible i apta.
Qui té el cor dur com una pedra o habitat pels afanys de la
vida o per un esperit
superficial, no pot comprendre la Paraula de Deu. “Perquè Jesús parla en
paràboles” ?
Només es pot parlar del misteri de Déu en imatges (símbols). Cal ser
deixeble, cal un principi de fe, per a comprendre el llenguatge de
les paraules. sense fe, molts hi senten, però escolten interiorment; hi
veuen però sense arribar a contemplar res. La manca de fe és un impediment
per a comprendre.
La fé s’ha de cercar i entendre...
Si no hi ha la disponibilitat del cor, la llavor s'asseca, no
arrela, i el
Maligne
pren allò que ha estat sembrat en nosaltres.
dilluns, 13 de juliol del 2020
Juliol 2020 - Plafons
L’Ajuntament de Sallent, ha instal·lat una sèrie de
plafons de la ruta patrimonial de la Vila, amb fotografies i dibuixos explicatiu, entre els quals destaquem un plafó de l’església
i casa Claret a la plaça de la pau en la fatxada de l’Església de Sant Antoni
Mª Claret. Hi consta un breu escrit en tres idiomes, on diu:
L’orde claretiana és present en 64
països i disposa d’unes 400 cases, col·legis, parròquies, i centres socials i
religiosos.
El cognom Claret es troba relacionat amb Sallent des
dels orígens. La casa natal era al número 4 del carrer Cós. Aquí nasqué Antoni
M. Claret (1807-1870), confessor d’Isabel II, fundador de l’orde Missioners
Fills de Immaculat Cor de Maria (Claretians), canonitzat l’any 1950. L’església
adossada es finalitzà l’any 1968 segons el projecte de Josep Puig i Josep M. Esquius,
i té vitralls de Josep Grau Garriga i decoracions a l’exterior de Josep M
Subirachs. La remodelació de tot el conjunt es presentà l’any 2007,
transformada com a equipament cultural per difondre la vida, la història i el
llegat del sant, així com la labor actual dels claretians.
També hi ha en la ruta patrimonial, el de l’església de Santa Maria, com també
el de la Rectoria vella, a on visqué per espai d’algún temps.
5 de Juliol de 2020
Diumenge XIV
Diumenge XIV
«Aprendre dels senzills».
 |
(Il·lustració: Antoni
Daufí, cmf)
|
Aquest
és el diumenge de l'himne de la joia. Jesús lloa el Pare per la fe dels humils
i senzills de cor que escolten la seva paraula i l'acullen.
En la
mesura que nosaltres som dels senzills de cor, som motiu d'alegria de Jesús i
objecte de la seva acció de gràcies a Jesús, lloa el Pare del per nosaltres,
que hem esdevinguts deixebles seus i ho acceptat el jou i la càrrega lleugera
de l'amor. Nosaltres hem trobat en ell, que és mansuet i humil de cor, el
descans que desitjàvem.
La fe
dels humils de cor és objecte de complaença del Pare i d'alegria de Jesús, el
savis i entesos no poden comprendre la predicació del Regne perquè es pensen que
no necessiten Jesús i en tenen prou amb ells mateixos.
El camí
del seguiment de Jesús sempre comença per la humilitat.
L'Evangeli d'avui és sublim per això de les
paraules de Jesús: "Ningú no coneix veritablement el Pare, foral del Fill
i d'aquells a qui el Fill el vol revelar".
Aquestes
paraules aixequen el vel de la santa Trinitat i fan descobrir que els deixebles
entren en el coneixement d'amor, íntim i recíproc, entre el Pare i el
Fill. Per això, Jesús crida tots els homes i dones a fer-se deixebles seus, a
ser fills amb el Fill, a formar un sol cos que és l'Església.
Aquesta
Església que ha de poder repetir, amb plena humilitat i sinceritat, en
nom de Jesucrist les paraules les seves paraules: "Veniu a mi, tots
els qui esteu cansats i afeixugats: jo us faré reposar..."
dissabte, 4 de juliol del 2020
28 de Juny de 2020
Diumenge XIII
Diumenge XIII
«El que no pren
la seva creu i em segueix, no és digne de mi».
 |
(Il·lustració: Antoni
Daufí, cmf)
|
L'evangeli forma part
encara del "discurs de la Missió" i és la conclusió.
Qui no estigui disposat
a prendre la creu “diu el Senyor”, per seguir-lo a Ell, no arrisca res. Prendre
la creu és el que acredita als 'deixebles de Jesús i el manifest Davant el món.
Déu ho ha Donat tot en
el Fill: és així com s'entén que pugui exigir la deixebles que renunciï a tot
el que li és propi i la dona seguretat (llar paterna).
Seguir Crist és Perdre la vida, ja que no la perd perquè si,
inútilment, sinó gastar; és a dir, és retrobant tot en Ell, en plenitud
"els que per causa meva l'hauran perdut, la retrobaran".
No és possible seguir
Crist i no arriscar res. Creure és comprometre. "No anteposar a res a
l'amor de Crist".
El camí de Seguiment de
Jesús segueix igualment radical: que estima el pare o la mare,.. Els fills o
filles... Fins la pròpia vida més que a mi.
Estimar més el Crist no
és exclusiu, ans al contrari,: es estimar-los encara més en Crist. Els deixebles,
doncs, han de ser homes i dones entregats del tot a la tasca pel Regne de Déu.
Ni l'instint de conservació ni la defensa de la pròpia vida no ha de ser
obstacle al treball missioner: "Qui no pren la seva creu i m'acompanya no
és bo per a venir amb mi".
21 de Juny de 2020
Diumenge XII
Diumenge XII
“No hem de tenir la por”
 |
(Il·lustració: Antoni
Daufí, cmf)
|
L'evangeli d'avui forma part del "discurs apostòlic": els
ensenyaments i consells de Jesús sobre l'enviament dels deixebles en missió.
Fins a tres vegades apareix l'expressió:
"No tingueu por". No han de
tenir por de proclamar "des dels
terrats" allò que els ha dit "a cau d'orella", perquè
l'Evangeli està destinat a ser conegut per tot el món i res ni ningú no ho
impedirà.
Això els situa en una possibilitat de
martiri, però tampoc d’això han de tenir por perquè podem matar el cos,
"però no poden matar l'ànima". Mes aviat han de tenir por de perdre a
Deu per sempre.
En aquest darrer lloc, l'apòstol cristià
no ha tenir por perquè està en mans de Déu més del que es pot imaginar. Déu es
preocupa de tots els ocells i té comptats fins els cabells, vetlla infinitament
més pels seus fills i filles.
El crit de sant Pau "ai de mi si no
evangelitzo o anuncio l'Evangeli", hauria de ressonar constantment en el
cor de tots els membres de l'Església.
Aquest és el gran desafiament que té
l'Església en tots els temps.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)