«Jo sóc el pa viu, baixat del cel,....

4 de Juliol de 2021

DIUMENGE XIV

«Jo sóc el pa viu, baixat del cel, diu el Senyor,

qui menja aquest pa, viurà per sempre.»

«Il·lustració:
Antoni Dayufi, cmf»

        En aquell moment solemne del Sant Sopar, Jesús es manifesta una vegada més el senyor de la seva mort i en revela l'eficàcia i el sentit redemptor, que serien realitat plena quan l'endemà seria exaltat a la creu.

Amb la immolació del vertader i definitiu Anyell de Déu, el pa i el vi de l'àpat fraternal la comunió- es converteixen en el sagrament de la presència de Jesucrist entre la humanitat salvada.

Presència i aliment, comunió de vida, que el lliura als deixebles- amb l'Església-: "Preneu i mengeu”.

L'Església el guarda, el celebra i el menja. Jesús es dona a sí mateix.

Per això l'Eucaristia ha de ser per a nosaltres "el tresor" més gran que posseïm en aquesta terra.

Per  això rebre l'Eucaristia, que es combregar, no s'ha de fer" per a res" o per simple rutina, o sense les condicions que se'ns demana per a combregar.

Malversar l'Eucaristia seria combregar sinó ens mou res, o que ens deixés igual que abans, que no canviés res a la nostra vida, o no estar oberts a servir als germans..

  L'Eucaristia ens ha de transformar, tot i que la missa sempre és la mateixa. Però pels que hi participen varia, perquè essent el "memorial del Senyor" ens invita a la trobada personal i col·lectiva, amb el Crist, en la seva vida que alimenta la nostra.

  Per això anar missa més que seguir un precepte, ho hem de veure més com a necessitat per alimentar la fe, la vida del creient.