Comparada amb la saviesa, tinc la riquesa per no-res

10 d'Octubre de 2021 

DIUMENGE XXVIII

 

Comparada amb la saviesa, tinc la riquesa per no-res

Déu esclareix les intencions i els pensaments del cor

 

Il·lustració: Antoni Daufí, cmf

         JESÚS I EL JOVE: FIXAMENT I AFECTE  Avui ens trobem amb l'escena evangèlica del jove que s'acosta a Jesús i li demana: "què haig de fer per guanyar la vida eterna?".

Pregunta essencial que constantment ens hauríem de fer també nosaltres.

Diu l'evangeli que "Jesús se'l mirà amb afecte", i va fer sentir que el considerava amic, que l'apreciava.

I precisament per això li va donar el consell que només donava als amics: que donés als pobres tot el que tenia i que després se n'anés amb Ell.

Però el jove mancat de la saviesa de Déu es va equivocar del tot: va valorar més els diners que l'amistat íntima amb Jesús.

Per això va perdre l'alegria.  Diu l'Evangeli que "se n'anà tot trist".

És natural: la joia autèntica només es troba al costat de Jesús fent camí amb Ell, estimant com Ell i o pas amb els diners, ni en l'èxit social, ni en cap altra cosa.

Val la pena que prenguem consciència que, en aquests moments de bona voluntat som objecte de la mirada afectuosa de Jesús, que ens estima i ens vol ben a prop seu. I precisament perquè m'estima i vol que creixi, em demana que renunci a allò que m'aparta d'Ell i que, per tant, impedeix, que en la meva vida hi hagi més pau, més Ell, més esperança, més capacitat d'estimar.

Les renúncies que ens demana no són mai una pèrdua sinó un guany i Déu no demana a tothom que ho deixi tot, però sí que demana a tots que donem passos endavant en la bona direcció, segons les forces que tenim a cada moment.

Això no és fàcil, però Jesús ens ha dit que :"Déu ho pot tot".