3 d'Octubre de 2021
DIUMENGE XXVII
Tots dos formen una sola carn.
Tant el qui santifica com els qui són santificats
tenen un mateix pare.
Si ens estimem, Déu està en nosaltres, i dintre nostre el seu amor és tan gran que ja no hi falta res.
Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar
De vegades, en la vida de les persones hi ha moments negres.
Moments en que no hem sabut estar a l'altura, i llavors, perdem grans oportunitats que ens haurien permès recuperar l'autèntica joia de viure, o de trobar el sentit profund de la nostra vida, i és llàstima.
És llàstima perdre oportunitats que potser no es tornaran a repetir mai més.
Els parlava de la resposta cristiana als problemes que el seguiment seu suscitava. Ja en temps de Jesús, en el poble escollit per Déu, Israel, hi havia matrimonis en crisi que no la superaven i es desfeien.
En els temps de Jesús i en tots els temps. No cal pas dir que també en els nostres.
Es un problema universal, angoixós, que destrossa llars i persones.
El divorci era, i és, una autèntica plaga com reconeix el Concili Vaticà II a tot arreu. Jesús no mira el matrimoni com un simple contracte, sinó com el principi de la creació: comunió d'home i dona.
Camí d'amor. Quan circula la vida.. No cal donar-hi més voltes. També en la nostra societat es trenquen tants matrimonis i s'esmicolen famílies i persones!.
Jesús acaba dient en aquest fragment evangèlic que a la vida hem de fer nostres les actituds dels infants per poder valorar degudament les exigències del Regne.
Acollir -lo com a do de Déu, com a regal, amb alegria, entusiasme i amb un gran amor.... És sols des d'aquesta òptica que entendrem i acollirem els que hem llegit sobre la comunió conjugal..
I és que l'Evangeli demana posar tota la nostra confiança en el Senyor i no pas en les coses que posseïm.
Això no és fàcil, però Jesús ens ha dit: "Déu ho pot tot". M'ho crec?.
També nosaltres podríem perdre l'oportunitat de la nostra vida. Cadascú s'ho sap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada