Feliços els pobres en l’esperit: El Regne del cel és per a ells

  7 de Novembre de 2021 

DIUMENGE XXXII

Aquesta viuda pobra és la que ha donat més que tots.

Feliços els pobres en l’esperit:

El Regne del cel és per a ells.

- Il·lustració: Antoni Daufí, cmf -

 

L'Evangeli d'avui posa de manifest dues maneres de contemplar les persones.

Per una banda als ulls de la gent, aquells rics-gent vanitosa a qui agradava de lluir-se i que tothom els saludés- eren els més vanitosos, perquè donaven quantitats elevades de diners.

Jesús es refereix als mestres de la Llei que els agradava vestir amb luxe i per fer-se veure de la gent, per ser saludats pels carrer, i que ocupaven llocs d’honor a les sinagogues i primers llocs en els convits....

Una primera reflexió que ens podríem fer és: què els preocupava més, ser de veritat o salvar les aparences?. No oblidem que davant Déu ens cal ser transparents i sincers; sols compta la realitat del que som, no la façana exterior, no les caretes que hom es posa per aparentar davant dels altres.

Per allò que a Déu li podem mentir, però no el podem enganyar. perquè Ell ens coneix tal com sóm realment i no pas per allò que afirmem ser.

Aquella dona pobre, en canvi, dona allò que li era estrictament necessari: dóna allò que necessitava per viure, ella que  era una pobra viuda, mancada de recursos materials. Perquè la generositat no es mesura tant per la quantitat d'allò que donem, sinó més aviat per la carència que ens crea a nosaltres el fet d'haver donat.

És a aquesta pobra dona a qui alaba Jesús. Poc s'ho imaginava aquesta dona que qui l'estava observant era Jesús el Fill de Déu, aquell a qui no se li escapa cap de les nostres generositats, aquell que “veu” tot allò de bo que fem, per més amagat que sigui.