jo us faré reposar, diu el Senyor

 31d'Octubre de 2021 

DIUMENGE XXXI

Qui m’estima, farà cas de les meves paraules, diu el Senyor; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell.

Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; 

jo us faré reposar, diu el Senyor-

- Il·lustració: Antoni Daufí, cmf -

Vivim rodejats de "sants i santes", tot i que sovint, no en som conscients.

De tots aquells que viuen sense l'ambició dels diners, els qui tenen el cor net, persones de qui te'n pots fiar; els qui són pacificadors i busquen la unió i la comprensió, els qui són sensibles a les necessitats dels altres i s'esforcen per millorar les coses; els qui no es deixen abatre per les dificultats, perquè confien en el Senyor

Tots admirem els sants i santes que són als altars. Són necessaris perquè són un estímul per a nosaltres.

Però també són necessaris-i molt- els sants i santes "domèstics", aquells i aquelles que viuen amb nosaltres, en la pròpia llar i en el propi barri.

És a dir, aquells que s’esforcen per fer realitat, allà on viuen, la bondat de Déu.

Els sants i santes ho han sabut fer bé, no són persones d'un altre planeta. Són persones com nosaltres que viuen una vida normal, sense estridències, i segurament  no han fet cap miracle.

Millor dit, fan el miracle d'estimar, que és la força més poderosa que existeix per fe possibles coses que semblaven impossibles.

Ser sant, santa, consisteix en renovar cada dia, sense cansar-se mai, el nostre desig de fer present la bondat de Deu al nostre entorn, malgrat les febleses, convençuts que el Senyor ens ajudarà.

Demanem als sants i santes que rebin i ajudin a entrar en la visió de Déu els nostres difunts i també nosaltres quan ens arribi l'hora.