dilluns, 9 de desembre del 2019
dimecres, 20 de novembre del 2019
Excursió
Organitzat per la parròquia de sallent, és va fer l’excursió parroquial de tardor el dissabte, dia 16 de novembre. Una bona colla de feligresos del P. Claret varen visitar el santuari del Miracle i el de Pinós, on varen fer el dinar i a la tarda es va fer la ruta cap a la ciutat de Solsona a on visitaren la Catedral i després tornaren cap a Sallent
diumenge, 3 de novembre del 2019
3 de Novembre de 2019 -- Diumenge
XXXIè
 |
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
|
Jesús ve a salvar allò que s’havia perdut
Jesús passa per Jericó i se li presenta un personatge representatiu de tots els exclosos d'Israel. Es tractava d’un home, que es deia Zaqueu, cap de recaptadors de tributs i molt ric. Ell volia veure Jesús, però no podia per causa de la multitud i també perquè era petit d'estatura.
Prengué, doncs, la davantera i pujà a un sicòmor, a fi de veure'l perquè Jesús havia de passar per aquell indret. Llavors Ell el va veure i li va dir: “Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’he de quedar a casa teva!". Zaqueu baixà de pressa i l'acollí amb alegria, cosa que va suscitar la murmuració
de tothom.
de tothom.
Zaqueu no s'immutà, i va prendre aquesta decisió; va dir: "Donaré als pobres la meitat dels meus béns...”. Jesús no es limita a declarar que Zaqueu està salvat, sinó que voldria estendre aquest gest a tots aquells a qui la societat del seu temps considerava que estaven "perduts".
 |
| Foto: Jordi Moras Tristany |
I acaba dient: El Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut. Tot plegat, una declaració de bones intencions, la de Zaqueu!
27 d'Octubre de 2019 --- Diumenge XXVXè
Paràbola del fariseu i el publicà
 |
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
|
Dos homes pujaren al temple de Jerusalem a pregar. L'un era fariseu i l'altre publicà, recaptador de tributs. Personifiquen els dos pols oposats de la societat jueva.
Tots dos, es posen a pregar Déu en el Temple. El fariseu, però, s'ha plantat dret": Oh Deu, et dono gràcies perquè no sóc com la resta dels homes: lladres, injustos.., ni com aquest recaptador de tributs". A poca distància distància, sense gosar alçar els ulls al cel, el recaptador de tributs pregava dient: "Oh Déu tingues compassió de mi, que sóc un pobre pecador".
Tots dos invoquen un mateix Déu. Dues actituds ben oposades.
El fariseu addueix els seus avals: Dejuno dos cops per setmana, pago el delme de tot el que guanyo". El publicà reconeix que ha estat blasmat de "pecador" pel seu col·laboracionisme amb l'exèrcit invasor romà cobrant els impostos de guerra que havien de pagar els vençuts.
Jesús tot seguit conclou la paràbola, dient: "Aquest tornà perdonat a casa seva i l’altre no.".
20 d'Octubre de 2019 --- Diumenge XXVIXè
A l’evangeli tenim molts exemples de com ens cal pregar incessantment; tot ha de ser pregària. Ens ho recomanen les paràboles de l'amic importú, de la viuda i el jutge que escoltem en el fragment evangèlic d'aquest diumenge.
CAL QUE PREGUEM SENSE DEFALLIR (Lluc,18,1-8)
 |
| (Il·lustració: Antoni Daufí, cmf) |
No n'hi ha prou que la nostra pregària sigui sincera, espontània, sentida. Ha de ser també incansable, insistent. Si Jesús no ens ho hagués en senyat així, potser ens podria sobtar una afirmació com aquesta. En efecte, si pregar és posar-nos davant Déu i pensar en Ell, ens preguntem: ¿és que Ell no coneix ja tot allò que desitgem, allò que necessitem, allò que portem al fons del cor?.
Però ell vol la nostra pregària, l'espera. Som nosaltres els qui traiem profit de la pregària ... I és que la pregària ens ajuda a passar de l'expressió de la pròpia voluntat, a la conformitat a la voluntat de Déu..
Allò que compta per a Ell és la insatisfacció del qui prega, el seu desig de millorar la pregària, de fer-la cada vegada més semblant al continu estat d'esperit amb què Jesús vivia damunt la terra.
La insatisfacció agradable a Déu és la que es tradueix en insistència. Perquè el Regne de Déu encara no és realitat definitiva, i per això preguem dient: Esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.. Llavors Déu farà justícia als seus elegit que li reclamen de nit i de dia.
Hem de fer la pregària o bé sols, o bé, també, amb d’altres. Pregant junts, aprenem a creure plegats en l'evangeli i ens estimem més els uns als altres.
dimarts, 29 d’octubre del 2019
Festivitat del P. Claret 2019 - 27 / 10 / 2019
El diumenge dia 27 d'octubre a l'Església del P. Claret va celebrar la festivitat, on s'hi varen celebrar les misses del mati de 2/4 de 10 i la de 2/4 de 12 en una missa concelebrada a l'església de la Casa Natal, presidida pel P. Antoni Costa i concelebrants el vicari P. Helin John, P. Lluis Balanya, el exvicari de Sallent el P. Francesc Pujol, i el P. Rafael Lee de Corea, amb l'assistència dels familiars i sallentins devots del Sant.
El P. Rafael Lee de Corea últimament ordenat de sacerdot era la primera vegada que venia a Sallent, procedent de Vic, només per unes hores, va manifestar que estaba content de venir al poble del naixement del P. Claret.
Seguidament aproximadament 2/4 d'1 del migdia es va tenir l'Ofrena Floral en el seu Monument a la plaça que porta el seu nom pels seus familiars Claret i Clarà.
El Despres va tenir lloc el Dinar de Germanor en el pati de la Casa Claret 2/4 de 2 de la tarda.
dijous, 24 d’octubre del 2019
Festivitat del P. Claret
Sallent ha celebrat la festivitat del P. Claret en una missa concelebrada a l'església de la Casa Natal, presidida pel P. Antoni Costa i l'homilia pel P. Helin John amb l'assistència dels sallentins devots del Sant.
èDiumenge, dia 27 d'octubre: FESTA DEL SANT a L'Església. Casa Claret on s'hi celebraran les misses del mati de 2/4 de 10 i 2/4 de 12..a 2/4 d'1 del migdia: l'Ofrena Floral en el seu Monument a la plaça que porta el seu nom pels seus familiars Claret i Clarà..
I a 2/4 de 2 el Dinar de Germanor en el pati de la Casa Claret
dissabte, 12 d’octubre del 2019
13 d'Octubre de 2019 --- Diumenge XXVIIIè.
LA MEMÒRIA DEL COR
 |
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
|
La història dels deu leprosos curats per Jesús ens fa pensar en la virtut de l'agraïment. Només un dels leprosos va pensar de tornar enrere i donar gràcies a Jesús per la seva guarició.
Avui passa una cosa semblant, encara que en situacions i amb protagonistes diferents.
També nosaltres oblidem fàcilment els favors rebuts; en canvi, mantenim massa present la més petita desatenció o qualsevol minúscula indelicadesa. També nosaltres escrivim sobre cera els favors rebuts i sobre marbre les descortesies sofertes.
De seguida tendim a l’egoisme, tendim a creure que tot ens és degut i que mai no som prou ben atesos. Cal aprendre a dir "gràcies", aquesta paraula joiosa, que pronunciada sense afectació, recompensa una mica la feina que els altres realitzen a favor del nostre benestar.
L'agraïment humanitza les nostres relacions. No oblidem que l’ambient fratern és fruit de persones agraïdes. L'agraïment neix de la fraternitat. La veritable fe és agraïda. Agraïm Déu el do de la vida. Perquè Ell així ho ha volgut. No hi ha cap altra raó. Agraïts pel do de la vida que ens permetrà de ser eternament feliços.
diumenge, 6 d’octubre del 2019
FESTA DE SANT ANTONI Mª CLARET I CLARA 2019
FESTES DE SANT ANTONI Mº CLARET I CLARÀ a la seva Vila Natal de Sallent.
*Dijous, dia 24 d'octubre,
¸ a 2/4 de 8 del vespre, en el seu Temple: tindrà lloc MISSA CONCELEBRADA. Havent acabat, es podrà visitar la "Cel.la Natal" del Sant. Durant el dia l'església restarà oberta al matí de 10 a 1; i a la tarda de 5 a 9.
*Diumenge, dia 27 d'octubre.
¸ Les misses dominicals de 2/4 de 10 i de 2/4 de 12 se celebraran al Temple del P. Claret.
Cap a 2/4 d'1 es farà l'Ofrena Floral per part dels familiars del Sant en el seu Monument a la plaça que porta el seu nom.
‡ A 2/4 de 2: Dinar de Germanor al pati de la Casa Claret.- (Es recomana fer-ne reserva. dimecres, dia 16 de 6 a 7 tarda, a la rectoria)
6 d'Octubre de 2019 --- Diumenge XXVIIè.
TAN SOLS UNS SERVENTS
 |
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
|
Jesús de camí cap a Jerusalem acaba d'advertir als seus deixebles amb imatges d'una duresa extrema sobre el gravíssim perill dels escàndols i de instruir-los sobre el perdó del germà, que no coneix límits.
Els apòstols reaccionen demanant-li que els augmenti la fe. Ell els va dir: "Només que tinguéssiu una fe com un gra de mostassa", tinguda per la més petita de les llavors, diríeu a aquesta morera: "Desarrela't i planta’t al mar, i us els obeiria ".
Amb una mica de fe ja aniríem endavant, però creure compromet molt.
És clar que tots tenim fe. Però, tenim prou?.
Sovint la nostra fe és feble i vacil·lant i per això hauríem de fer l'esforç, com ens ha dit Sant Pau fa "revifar la flama" Perquè la fe, encara que no ens treu els problemes "qui té fe ha de lluitar com tots" però sí ens dóna seguretat.
En tot moment, en tota situació, fins i tot quan fallem nosaltres, la mà bondadosa del Senyor sap treure profit per al nostre bé, per ajudar-nos a madurar, per portar-nos la seva salvació, per portar-la a tot el món.
29 de Setembre de 2019 --- Diumenge XXVIè
La joia del viure cristià
 |
| (Il·lustració: Antoni Daufí, cmf) |
L'evangeli podria semblar, a primer cop d'ull, que és un alliçonament del més enllà. En realitat, també ens parla de com viure ara, tocant de peus a terra, i sense pors..
La paràbola del ric anònim i del pobre Llàtzer és il·luminada pel fet pasqual, contada amb la intenció de sacsejar aquells que reclamen del mestratge de Moisès i dels profetes, i que tanmateix no arriben a acceptar vitalment que la resurrecció de Jesús hagi de canviar la seva conducta..
Va morir el pobre i fou emportat al si d'Abraham. Va morir també el ric i fou sepultat a la regió dels morts, enmig de turments. El contrast no podia ser mes evident.
El ric havia viscut completament despreocupat del pobre.
L'evangeli d'avui acaba amb unes paraules que conviden a una reflexió seriosa. Diu "Si no fan cas de Moisès i dels profetes, ni que ressuscités algú d'entre els morts no es deixarien convèncer"... Aquell que no faci cas de la Paraula que trobem a les Escriptures, res ni ningú no serà capaç de convèncer-lo: ni que ressuscités algun d'entre els morts. Ni que vingués algú de l'altra vida. Si aquesta Paraula no em convenç, no hi ha res que em pugui fer canviar.
La paràbola d'avui és tot un toc d'alerta. "Si no fan cas de Moisès i del profetes..." molt més encara a nosaltres ens demana d’escoltar assíduament Crist, Paraula Déu Només així fruirem de la joia del viure cristià per sempre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)