dilluns, 22 de novembre del 2021

Beneït el qui ve en nom del Senyor.

 21 de Novembre de 2021 

DIUMENGE XXXIV

FESTA DE CRIST REI

Beneït el qui ve en nom del Senyor. Beneït el Regne del nostre pare David, que està a punt d’arribar.

Foto: Jordi Moras

 

TU ETS REI? Aquesta és la qüestió: "tu ets rei?, li pregunta Pilat a Crist..

Però la reialesa de Crist no té res a veure amb el domini d'aquest món. La seva reialesa o sobirania vol dir  que no es fonamenta en el Poder militar, econòmic, polític, el transcendeix... "Per això he vingut al món" per ser testimoni de la Veritat", que vol dir de tot el que he vist i sentit estant amb Déu el meu Pare...

Per això només els qui són de la Veritat, escolten  la veu del "Rei" Jesús. Els qui no són de la Veritat, no esperen resposta a la pregunta retòrica de Pilat...

Jesús, en canvi dona testimoni de la Veritat per això ha nascut, ha vingut al món Ell no té res a veure amb el domini del regne d'aquest món.

I serà el poder d'aquest món que acabarà crucificant la Veritat..

El seu Regnat defensarà la Veritat, fins a ser-ne màrtir amb la seva Passió i Mort; és el seu martiri (testimoni) per la Veritat.

Aquesta Veritat que és la revelació de Déu Pare al món per Jesucrist.. Per defensar-la Jesús en serà màrtir... Així el seu Regnat no tindrà fi.

 


dilluns, 15 de novembre del 2021

Full diumenge 14 de Novembre de 2021

Full diumenge 14 de Novembre de 2021     

 

Fulls mes de Novembre de 2021 

 

 Suplements any 1987

Reunirà els seus elegits, que vindran de tots quatre vents....

 

 14 de Novembre de 2021 

DIUMENGE XXXIII

Estigueu alerta pregant en tota ocasió perquè us pugueu

mantenir drets davant el Fill de l’home.

Reunirà els seus elegits, que vindran de tots quatre vents....

Creiem que allò que vivim és definitiu. Ens adonem,  i si s'enfonsa, ja no tenim motius d'esperança. Ens adonem  de la caducitat d'una vida on volem aferrar-nos.

Quan tot trontolla, quan contemplem les calamitats. Quan patim el setge de les tempestes  de la vida, ens sentim tan vulnerables, indefensos, pensant que no hi ha res a fer, ens fallen les forces i ens deixem portar pel pessimisme.

-Llavors,-On ens podem recolzar?. -Què esperem?. La fe ens revela la veritable esperança.

La vinguda definitiva de Jesús a la fi del temps, que només Déu Pare, en sap el dia i l'hora, ens obra una perspectiva esperançadora i misteriosa a la vegada.

L'escena de Jesús plorant quan contempla la ciutat santa de Jerusalem i prediu la seva destrucció, on no quedà pedra sobre pedra, perquè  el Temple no era etern per sempre..

En canvi la Paraula de Crist és eterna i no caurà mai, infal·lible. 

I en quan a la fi del temps, Déu el Pare ha volgut mantenir en el més absolut secret el dia  i l'hora de la Vinguda del seu Fill.

Mentrestant hem d'estar sempre a punt  de rebre el Senyor, a punt de rebre'l... Sempre en la frontera de l'eternitat. Déu està a punt de cridar a la porta.

Tot esperant la gloriosa Vinguda del Fill de Déu que vindrà sobre els núvols amb glòria i poder!

 

 

diumenge, 7 de novembre del 2021

Full 7 de Novembre de 2021

Full 7 de Novembre de 2021 

 

Amb tu, som una gran família 


Fulls mes de Novembre de 2021 


Fulls mes d'Octubre 2021

Feliços els pobres en l’esperit: El Regne del cel és per a ells

  7 de Novembre de 2021 

DIUMENGE XXXII

Aquesta viuda pobra és la que ha donat més que tots.

Feliços els pobres en l’esperit:

El Regne del cel és per a ells.

- Il·lustració: Antoni Daufí, cmf -

 


L'Evangeli d'avui posa de manifest dues maneres de contemplar les persones.

Per una banda als ulls de la gent, aquells rics-gent vanitosa a qui agradava de lluir-se i que tothom els saludés- eren els més vanitosos, perquè donaven quantitats elevades de diners.

Jesús es refereix als mestres de la Llei que els agradava vestir amb luxe i per fer-se veure de la gent, per ser saludats pels carrer, i que ocupaven llocs d’honor a les sinagogues i primers llocs en els convits....

Una primera reflexió que ens podríem fer és: què els preocupava més, ser de veritat o salvar les aparences?. No oblidem que davant Déu ens cal ser transparents i sincers; sols compta la realitat del que som, no la façana exterior, no les caretes que hom es posa per aparentar davant dels altres.

Per allò que a Déu li podem mentir, però no el podem enganyar. perquè Ell ens coneix tal com sóm realment i no pas per allò que afirmem ser.

Aquella dona pobre, en canvi, dona allò que li era estrictament necessari: dóna allò que necessitava per viure, ella que  era una pobra viuda, mancada de recursos materials. Perquè la generositat no es mesura tant per la quantitat d'allò que donem, sinó més aviat per la carència que ens crea a nosaltres el fet d'haver donat.

És a aquesta pobra dona a qui alaba Jesús. Poc s'ho imaginava aquesta dona que qui l'estava observant era Jesús el Fill de Déu, aquell a qui no se li escapa cap de les nostres generositats, aquell que “veu” tot allò de bo que fem, per més amagat que sigui.

 

 

 

Full diumenge 31 d'octubre 2021

Full diumenge 31 d'octubre 2021 

 

Fulls mes d'Octubre 2021 

 

Fulls mes de Novembre 2021 

jo us faré reposar, diu el Senyor

 31d'Octubre de 2021 

DIUMENGE XXXI


Qui m’estima, farà cas de les meves paraules, diu el Senyor; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell.

Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; 

jo us faré reposar, diu el Senyor-

- Il·lustració: Antoni Daufí, cmf -

Vivim rodejats de "sants i santes", tot i que sovint, no en som conscients.

De tots aquells que viuen sense l'ambició dels diners, els qui tenen el cor net, persones de qui te'n pots fiar; els qui són pacificadors i busquen la unió i la comprensió, els qui són sensibles a les necessitats dels altres i s'esforcen per millorar les coses; els qui no es deixen abatre per les dificultats, perquè confien en el Senyor

Tots admirem els sants i santes que són als altars. Són necessaris perquè són un estímul per a nosaltres.

Però també són necessaris-i molt- els sants i santes "domèstics", aquells i aquelles que viuen amb nosaltres, en la pròpia llar i en el propi barri.

És a dir, aquells que s’esforcen per fer realitat, allà on viuen, la bondat de Déu.

Els sants i santes ho han sabut fer bé, no són persones d'un altre planeta. Són persones com nosaltres que viuen una vida normal, sense estridències, i segurament  no han fet cap miracle.

Millor dit, fan el miracle d'estimar, que és la força més poderosa que existeix per fe possibles coses que semblaven impossibles.

Ser sant, santa, consisteix en renovar cada dia, sense cansar-se mai, el nostre desig de fer present la bondat de Deu al nostre entorn, malgrat les febleses, convençuts que el Senyor ens ajudarà.

Demanem als sants i santes que rebin i ajudin a entrar en la visió de Déu els nostres difunts i també nosaltres quan ens arribi l'hora.