Sisè de l'any litúrgic
Feliços els qui estimen
 |
(Il·lustració: Antoni Daufí, cmf)
|
Avui se'ns
convida a entendre els manaments. A l'evangelista de sant Mateu hi podem
llegir: «Tots els
manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes vénen d'aquests dos: Estimar Déu i estimar els altres» (Mt 22,40).
Vet aquí la
clau i el resum de tot el que diu l'evangeli d'avui sobre el compliment de
la llei.
El qui estima no es queda mai a mig camí.
Va fins al final. I, si convé, donarà la seva vida per la persona estimada. No es divideix, no es reserva,
sinó que es lliura del tot.
Per això el «no mataràs» ha d'arrencar d'un cor que
no cova odis ni
venjances, d'un cor pacífic i pacificador, que està convençut que la
reconciliació no pot esperar. El «no cometia adulteri», no sols ve d'un cor
net, sinó d'un cor indivís, que sap el
valor de l'amor autèntic.
I quan l'amor
dels esposos es simplement això: amor de debò, es com
una roca ferma. Jesús acaba dient
als seus deixebles: «Digueu senzillament
sí, quan és sí, no, quan és no; tot allò que dieu de més ve del Maligne».
La xerrameca
decebedora mai no ha estat evangèlica. Els manaments de la llei
de Déu són escola i font d'alliberament i
de llibertat. Es una font que surt de l'interior dels qui creuen en Jesucrist i
els porta a créixer fins a construir del
tot la seva personalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada