diumenge de Cinquè de PASQUA
}Jo sóc el
camí, la veritat i la vida~
 |
(Il·lustració: Antoni
Daufí, cmf)
|
Som en el cinquè
Evangeli, en el "discurs de comiat" i en temps de pandèmia, Jesús s'acomiada dels seus deixebles moments
abans de lliurar-se a la Passió.
Els exhorta
a imitar l'esperit que l'ha mogut a ell, units a ell i a donar
fruit, a no deixar-se endur per la tristesa, a complir el manament nou
d'estimar-se i a viure la unitat en comunió. El "testament",
però, de Jesús pren una dimensió de futur, que el fa del tot
original:" Tornaré i us prendre a casa meva", i la promesa de
l'Esperit Sant, que serà enviat als creients després de la glorificació
de Jesús.
En aquest
context es compren millor la pregunta de l'apòstol Tomàs: "Senyor, si ni
tan sols sabem on aneu, com podem saber quin camí hi porta?", I es que a
l'apòstol Tomàs li costava veure cap camí més enllà de la mort. Per això diu
Jesús: "Jo sóc el camí, la veritat i la vida, ningú no arriba al Pare, si
no hi va per mi". Vet aquí la gran revelació de la fe cristiana, no sols respon a una situació concreta
d'aquell moment, sinó que es converteix en el gran interrogant de la comunitat
cristiana de tots els temps: on és ara Jesús i com podem arribar fins a ell?.
Es el camí de la
resurrecció, un camí que Jesús no vol fer sol, sinó que s’obre darrera seu, i
amb comunió amb ell i espiritualment, l'emprenguem també nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada