diumenge L'Ascensió de Jesús
L'ASCENSIÓ
DE JESÚS
 |
(Il·lustració: Antoni
Daufí, cmf)
|
Els deixebles perden la seva companyia
física. "i el perderen de vista". El més important d'aquest
misteri no és tant la marxa de Jesús com el fet que el deixebles prenen
consciència que el Senyor és amb ells- en l'Església- d'una manera nova.
De fet, Jesús no marxa, abandonant els seus.
Tres vegades Sant Lluc fa servir aquesta expressió amb aquestes paraules: "Fins
el dia que fou endur al cel; s'enlairà davant d'ells i un núvol se
l'endugué; aquest, Jesús, que ha estat endut entre vosaltres cap el
cel".
El temps de la seva missió ha acabat.
Jesús ha fet el que el Pare li havia encomanat. La resurrecció de Jesús
inaugura els temps nous. Per això ara és endut al cel. El Fill torna al Pare i
l´home entra per sempre a compartir la intimitat.
Amb la seva gloriosa Ascensió ,tenim la
certesa que "a la glòria on ha arriba el Cap també el cos (l’Església) té
l'esperança d'arribar-hi. Sabem que "no hi ha pujat per apartar-se de la
nostra petitesa, sinó perquè nosaltres, els seus membres, tinguéssim la
confiança de seguir on ens ha precedit
el nostre cap i pastor"(Prefaci de l’Ascensió)
el nostre cap i pastor"(Prefaci de l’Ascensió)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada