diumenge de Quart de PASQUA
“El
Senyor és el meu pastor, no em manca res”
 |
| (Il·lustració: Antoni Daufí, cmf) |
Porta de la Humanitat redimida de Jesús el bon Pastor. En ple
temps pasqual i de la pandèmia, la litúrgia ens presenta la figura de
Jesús bon pastor.
Quin secret s’amaga en aquesta «porta» que
legitima els veritables pastors que hi passen i desemmascara els estranys que
entren «per
un altre indret»,
no per tenir cura del ramat, sinó per fer-li mal? Els fariseus no entenen de
què els està parlant aquell Mestre.
“Tots anàvem com ovelles disperses, cadascú seguia el seu
camí; però el Senyor ha carregat damunt d'ell les culpes de tots
nosaltres. Quan era maltractat, s'humiliava i no obria la boca”. Com els anyells portats a
matar, segons el quart cant del Servent de Jahvé d’Isaïes 53: "....
Sendes i camins “no sols de mort sinó també de
resurrecció”
que ja es troben la història de l'Església. Crist, el Pastor sofrent,
"Us ho dic amb tota veritat: Jo sóc la porta de les ovelles
perquè les meves ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir", diu
Jesús... Que
la tinguin a l'abast i en abundor.
Avui som convidats a fer “comunió
entranyable i espiritual” amb el Pastor que crida la seva Església a seguir els
seus passos per les senderes dures de la mort i els camins gloriosos de la
resurrecció.
Necessitem respirar com més aviat millor un
clima més amable a l’Església. No sortirem d’aquesta crisi si no tornem tots a
l’esperit de Jesús. Ell és «la porta».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada