diumenge de Sisè de PASQUA
VIURE EN LA VERITAT DE JESÚS
 |
(Il·lustració: Antoni
Daufí, cmf)
|
No hi ha a la
vida una experiència tan misteriosa i sagrada com el comiat de l’ésser estimat
que se’ns en va més enllà de la mort. Per això l’evangeli de Joan tracta de
recollir en el comiat últim de Jesús el seu testament: el que no han d’oblidar
mai.
Ressonen amb
tota la força de vida nova que porten a dintre en les nostres eucaristies i
espiritualment: "Si algú m'estima, guardarà la meva paraula i el meu Pare
l'estimarà, i vindrem a ell i en ell farem estada".
Estimar Déu és el primer i més
important de tots els preceptes. Podem estimar Jesús perquè ell ha estat el
primer d'estimar-nos.
I el cristià viu
la vida de Jesús ressuscitat. Per això estimar Jesús i obeir els manaments de
Jesús són dues expressions d'una única i idèntica realitat.
L'amor a
Jesucrist que és de fidelitat al Senyor, no és fàcil. Hi ha massa obstacles
exteriors i interiors que ho dificulten i ara en temps de pandèmia. Potser la
conversió que més necessitem avui els cristians és anar passant d’una adhesió
verbal, rutinària i poc real a Jesús cap a l’experiència de viure arrelats en
el seu «Esperit de la veritat».
Ens anem
preparant per a la celebració de la Pentecosta, de la presència activa a
l'Església de Jesús, de l'Esperit Sant. Aquell Esperit que, per ajudar la
nostra feblesa de la pandèmia, intercedeix amb gemecs que no es poden
expressar... "que es posa en lloc nostre... i intercedeix a favor del poble sant
tal com Déu ho vol".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada