Full diumenge 28 de Novembre de 2021
diumenge, 28 de novembre del 2021
«Molt aviat sereu alliberats»
28 de Novembre de 2021
DIUMENGE I ADVENT
Senyor, feu-nos veure el vostre amor
i doneu-nos la vostra salvació.
«Molt aviat sereu alliberats»
 |
| Il·lustració: ANTONI DAUFI, cmf |
Redreceu-vos i alceu el cap perquè s'apropa el vostre alliberament. Encetem de nou el Cicle "C" centrat primordialment en el primer volum de l'obra de sant Lluc.
L’evangelista sant Lluc se serveix del llenguatge apocalíptic (en que es parla de la fi del temps) no per revelar secrets amagats o predir el futur, sinó per ajudar-nos a interpretar, a base d'imatges que parlen per si mateixes, les situacions que s'estan donant també avui, però que ignorem, adormits com estem pels falsos valors que ens han inculcat els poderosos.
Precisament el títol d'aquest fragment evangèlic d'aquest diumenge, primer d'Advent, és molt adient en aquest moment històric en què es produeixen canvis profunds en la societat.
Van caient els imperis, els estats-nacions van perdent protagonisme a favor de les ciutats grans on els ciutadans es van aplegant per regir ells mateixos els gravíssims problemes que ens afecten i que no s'han pogut abordar.
Els evangelistes són plenament conscients que, després del gran fracàs del Messies en el Gòlgota, amb el Rei dels jueus penjat en la creu, i de la desfeta del cercle dels Dotze apòstols...serà el Crist Senyor de cels i terra Jesús ressuscitat que podrem descobrir en Ell a través de les persones que li prestem les mans la seva actuació. Ell ens salva perquè siguem considerats dignes de defugir el catastrofisme que ens volen imposar i així mantenir-nos drets en presència del Fill de Déu.
Per això la seva vinguda és tan important, la vinguda del Fill de l'home, un humà a qui Déu ha posat com a model per a tots els homes i dones del planeta terra.
dilluns, 22 de novembre del 2021
Beneït el qui ve en nom del Senyor.
21 de Novembre de 2021
DIUMENGE XXXIV
FESTA DE CRIST REI
Beneït el qui ve en nom del Senyor. Beneït el Regne del nostre pare David, que està a punt d’arribar.
 |
| Foto: Jordi Moras |
TU ETS REI? Aquesta és la qüestió: "tu ets rei?, li pregunta Pilat a Crist..
Però la reialesa de Crist no té res a veure amb el domini d'aquest món. La seva reialesa o sobirania vol dir que no es fonamenta en el Poder militar, econòmic, polític, el transcendeix... "Per això he vingut al món" per ser testimoni de la Veritat", que vol dir de tot el que he vist i sentit estant amb Déu el meu Pare...
Per això només els qui són de la Veritat, escolten la veu del "Rei" Jesús. Els qui no són de la Veritat, no esperen resposta a la pregunta retòrica de Pilat...
Jesús, en canvi dona testimoni de la Veritat per això ha nascut, ha vingut al món Ell no té res a veure amb el domini del regne d'aquest món.
I serà el poder d'aquest món que acabarà crucificant la Veritat..
El seu Regnat defensarà la Veritat, fins a ser-ne màrtir amb la seva Passió i Mort; és el seu martiri (testimoni) per la Veritat.
Aquesta Veritat que és la revelació de Déu Pare al món per Jesucrist.. Per defensar-la Jesús en serà màrtir... Així el seu Regnat no tindrà fi.
dilluns, 15 de novembre del 2021
Reunirà els seus elegits, que vindran de tots quatre vents....
14 de Novembre de 2021
DIUMENGE XXXIII
Estigueu alerta pregant en tota ocasió perquè us pugueu
mantenir drets davant el Fill de l’home.
Reunirà els seus elegits, que vindran de tots quatre vents....
Creiem que allò que vivim és definitiu. Ens adonem, i si s'enfonsa, ja no tenim motius d'esperança. Ens adonem de la caducitat d'una vida on volem aferrar-nos.
Quan tot trontolla, quan contemplem les calamitats. Quan patim el setge de les tempestes de la vida, ens sentim tan vulnerables, indefensos, pensant que no hi ha res a fer, ens fallen les forces i ens deixem portar pel pessimisme.
-Llavors,-On ens podem recolzar?. -Què esperem?. La fe ens revela la veritable esperança.
La vinguda definitiva de Jesús a la fi del temps, que només Déu Pare, en sap el dia i l'hora, ens obra una perspectiva esperançadora i misteriosa a la vegada.
L'escena de Jesús plorant quan contempla la ciutat santa de Jerusalem i prediu la seva destrucció, on no quedà pedra sobre pedra, perquè el Temple no era etern per sempre..
En canvi la Paraula de Crist és eterna i no caurà mai, infal·lible.
I en quan a la fi del temps, Déu el Pare ha volgut mantenir en el més absolut secret el dia i l'hora de la Vinguda del seu Fill.
Mentrestant hem d'estar sempre a punt de rebre el Senyor, a punt de rebre'l... Sempre en la frontera de l'eternitat. Déu està a punt de cridar a la porta.
Tot esperant la gloriosa Vinguda del Fill de Déu que vindrà sobre els núvols amb glòria i poder!
diumenge, 7 de novembre del 2021
Feliços els pobres en l’esperit: El Regne del cel és per a ells
7 de Novembre de 2021
DIUMENGE XXXII
Aquesta viuda pobra és la que ha donat més que tots.
Feliços els pobres en l’esperit:
El Regne del cel és per a ells.
 |
| - Il·lustració: Antoni Daufí, cmf -
|
L'Evangeli d'avui posa de manifest dues maneres de contemplar les persones.
Per una banda als ulls de la gent, aquells rics-gent vanitosa a qui agradava de lluir-se i que tothom els saludés- eren els més vanitosos, perquè donaven quantitats elevades de diners.
Jesús es refereix als mestres de la Llei que els agradava vestir amb luxe i per fer-se veure de la gent, per ser saludats pels carrer, i que ocupaven llocs d’honor a les sinagogues i primers llocs en els convits....
Una primera reflexió que ens podríem fer és: què els preocupava més, ser de veritat o salvar les aparences?. No oblidem que davant Déu ens cal ser transparents i sincers; sols compta la realitat del que som, no la façana exterior, no les caretes que hom es posa per aparentar davant dels altres.
Per allò que a Déu li podem mentir, però no el podem enganyar. perquè Ell ens coneix tal com sóm realment i no pas per allò que afirmem ser.
Aquella dona pobre, en canvi, dona allò que li era estrictament necessari: dóna allò que necessitava per viure, ella que era una pobra viuda, mancada de recursos materials. Perquè la generositat no es mesura tant per la quantitat d'allò que donem, sinó més aviat per la carència que ens crea a nosaltres el fet d'haver donat.
És a aquesta pobra dona a qui alaba Jesús. Poc s'ho imaginava aquesta dona que qui l'estava observant era Jesús el Fill de Déu, aquell a qui no se li escapa cap de les nostres generositats, aquell que “veu” tot allò de bo que fem, per més amagat que sigui.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)